1, 2. Amb quins reptes s’enfronten molts emigrants quan tornen a casa? (Mira la imatge del principi.)

«QUAN treballava a l’estranger, tenia una bona feina i guanyava molts diners», explica l’Eduardo. * «Però quan vaig començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà, em vaig adonar que tenia una responsabilitat més important: cuidar la meva família en sentit espiritual, no només físicament. Per tant, vaig tornar a casa.» (Ef. 6:4.)

² L’Eduardo sabia que al tornar amb la seva família alegrava Jehovà. Però igual que la Marilyn, mencionada a l’article anterior, l’Eduardo va haver de començar el llarg procés de reparar les relacions familiars. A més, va haver d’enfrontar-se amb el repte de cuidar la seva família amb molts menys diners. Com es guanyaria la vida? Podria comptar amb l’ajuda de la congregació?

3. Com afecta els fills el fet que un dels pares no sigui amb ells?

³ L’Eduardo admet: «Em vaig adonar que havia desatès les meves filles quan més necessitaven la meva guia i afecte. No havia estat amb elles per llegir històries de la Bíblia, orar,  abraçar-les i jugar» (Deut. 6:7). La seva filla gran, l’Anna, recorda: «Em sentia emocionalment insegura sense el meu pare. Quan va tornar, només el coneixíem per la seva veu i la seva cara. Em sentia estranya quan m’abraçava».

4. Per què és difícil per a un pare que viu lluny ser un bon cap de família?

⁴ Quan el pare viu lluny de casa, és més difícil que pugui complir amb el paper de cap de família. La dona de l’Eduardo, la Ruby, explica: «Havia de fer el rol de pare i de mare, i m’havia acostumat a prendre gran part de les decisions familiars. Quan l’Eduardo va tornar a casa, vaig haver d’aprendre el que realment significa la subjecció cristiana. Fins i tot ara, de vegades m’he de recordar a mi mateixa que el meu marit és aquí» (Ef. 5:22, 23). L’Eduardo afegeix: «Les nenes estaven acostumades a demanar permís a la seva mare. Com a pares, ens vam adonar que necessitàvem demostrar a les nostres filles que estàvem units, i vaig haver d’aprendre a portar la davantera tal com Jehovà vol».

5. Com va començar l’Eduardo a reparar els danys que havia causat la seva absència, i quins van ser els resultats?

⁵ L’Eduardo estava decidit a fer tot el que pogués per arreglar la relació amb la seva família i enfortir l’espiritualitat d’aquesta. «La meva meta era inculcar la veritat a les meves filles tant de paraula com amb el meu exemple, no només dient que estimava Jehovà, sinó també demostrant-ho» (1 Jn. 3:18). Va beneir Jehovà els esforços de l’Eduardo? L’Anna respon: «Veure com s’esforçava per tornar a apropar-se a nosaltres i per ser un bon pare va canviar les coses. Ens vam sentir molt orgulloses quan vam veure com progressava a la congregació. El món estava intentant allunyar-nos de Jehovà, però vam veure que els nostres pares estaven centrats en la veritat. Per això vam decidir fer el mateix. El pare ens va prometre que no ens tornaria a deixar, i ho va complir. Si hagués marxat, segurament ara jo no seria al poble de Jehovà».

6. Quina lliçó van aprendre alguns pares durant la guerra dels Balcans?

⁶ Algunes experiències demostren que, durant la guerra dels Balcans, els fills dels testimonis de Jehovà que vivien allà en general eren feliços tot i les dures circumstàncies. Per què? Com que els pares no podien anar a treballar, es quedaven a casa, estudiaven amb els fills, jugaven i parlaven amb ells. Quina lliçó aprenem? Que els fills necessiten que els pares passin temps amb ells, més que no pas els diners o els regals. A més, tal com explica la Bíblia, els fills es beneficien molt quan reben l’atenció i l’educació dels seus pares (Prov. 22:6).

7, 8. (a) Quin error cometen alguns pares que tornen a casa? (b) Com poden els pares ajudar els fills a superar els sentiments negatius?

⁷ Alguns pares que tornen a casa es troben que els seus fills estan ressentits o són indiferents, i potser els diuen: «Com pots ser tan desagraït després de tot el que he fet per tu?». Però l’actitud negativa que demostren els fills en gran part pot ser deguda a l’absència dels pares. Què pot fer el pare per solucionar aquesta situació?

⁸ Demana-li a Jehovà que t’ajudi a entendre bé com se sent la teva família. Llavors, quan parlis amb ells, reconeix i accepta la teva part de culpa. Una disculpa sincera pot ajudar. Quan la teva parella i els teus fills vegin que t’estàs esforçant de veritat per fer les coses bé, notaran que ets sincer. Si ets pacient i no et dónes per vençut, poc a poc podràs tornar a guanyar-te l’amor i el respecte de la teva família.

9. Per què hauríem d’estar contents amb el que tenim?

⁹ L’apòstol Pau va dir que quan un cristià gran no pot cobrir les seves necessitats, els fills i els néts haurien de «satisfer el deute envers els pares». Però Pau va animar tots els cristians a estar contents de tenir cobertes les necessitats bàsiques: menjar, roba i un lloc on viure. No hauríem d’intentar constantment aconseguir un nivell de vida millor ni preocupar-nos massa per assegurar el nostre futur (llegeix 1 Timoteu 5:4, 8; 6:6-10). Per ‘interessar-se pels seus’, o per proveir la família, no cal que un cristià busqui riqueses materials en aquest món que aviat passarà (1 Jn. 2:15-17). No hem de deixar que «la seducció de la riquesa» o «les preocupacions de la vida» posin en perill que la nostra família ‘assoleixi la vida veritable’ en el món nou (Mc. 4:19; Lc. 21:34-36; 1 Tim. 6:19).

10. Per què és savi que evitem endeutar-nos?

¹⁰ Jehovà sap que necessitem alguns diners per viure, però aquests no ens poden protegir ni sostenir com ho fa la saviesa divina (Ecl. 7:12, TBS; Lc. 12:15). En molts casos, els qui marxen no s’adonen del que implica anar a treballar a l’estranger, i no tenen assegurat que guanyaran més diners fora. En realitat, hi ha greus perills. Molts emigrants tornen al seu país amb deutes encara més grans. En comptes de tenir més llibertat per servir Déu, acaben servint aquells als qui deuen diners (llegeix Proverbis 22:7). El més savi és evitar els deutes de bon principi.

11. Com pot ajudar les famílies el fet d’ajustar-se a un pressupost?

¹¹ L’Eduardo sabia que, perquè la decisió de quedar-se amb la seva família tingués èxit, havia de vigilar com gastaven els diners. La seva dona i ell van fer-se un pressupost d’acord amb el que realment necessitaven. I, és clar, el pressupost era molt més restrictiu que abans. Però tots van cooperar i no van gastar diners en coses innecessàries. * L’Eduardo diu: «Per exemple, vaig canviar les meves filles d’escola. Anaven a una privada, i els vaig buscar una escola pública bona». La seva família i ell van fer oracions perquè trobés una feina que no interferís en la seva rutina espiritual. Com va contestar Jehovà?

12, 13. Què va fer l’Eduardo per mantenir la seva família, i com va beneir Jehovà la seva determinació de portar una vida senzilla?

¹² L’Eduardo recorda: «Els dos primers anys amb prou feines anàvem tirant. Cada vegada tenia menys estalvis, cobrava tan poc que no sempre podia cobrir les despeses, i estava molt cansat físicament. Però podíem anar a totes les reunions i predicar junts». L’Eduardo va decidir que ni es pensaria d’acceptar una feina que l’allunyés de la seva família durant mesos o anys. Ell diu: «En lloc d’això, vaig aprendre a fer diferents treballs perquè en cas de no trobar cert tipus de feina en pogués fer una altra».

¹³ Com que l’Eduardo havia de pagar els seus deutes poc a poc, va haver de pagar més interessos. Però considerava que era un preu petit comparat amb el fet de poder estar amb la família, que és el que Jehovà desitja que facin els pares. «Ara guanyo menys del deu per cent del que guanyava a l’estranger», diu l’Eduardo, «però no passem gana. “La mà de Jahvè no és massa curta.” De fet, vam decidir ser pioners. Sorprenentment, després l’economia va millorar, i va ser més fàcil tenir les coses necessàries» (Is. 59:1).

14, 15. Què poden fer les famílies quan se les pressiona perquè posin les coses materials per sobre de les espirituals, i quin pot ser el resultat de donar un bon exemple?

¹⁴ En molts llocs, les persones se senten obligades a donar diners i fer regals als seus familiars i amics. L’Eduardo explica: «Forma part de la nostra cultura, i ens encanta donar». Però afegeix: «Hi ha un límit. Amb molt de tacte explico a la meva família, que és molt gran, que els donaré el que pugui sense posar en perill la rutina i les necessitats espirituals de la meva família immediata».

¹⁵ De vegades, els emigrants que tornen a casa i els qui deixen passar oportunitats de deixar la família per anar a l’estranger han de suportar que els familiars s’enfadin, es burlin d’ells i se sentin decebuts perquè esperaven que els donessin diners. De fet, alguns els diuen que són uns egoistes (Prov. 19:6, 7). No obstant això, l’Anna, la filla de l’Eduardo, diu: «Quan ens neguem a sacrificar les coses espirituals per les coses materials, amb el temps alguns dels nostres familiars es poden adonar que Jehovà és molt important. Però, com ho entendran si sempre accedim a les seves peticions?» (Compara-ho amb 1 Pere 3:1, 2).

16. (a) Com podria algú enganyar-se a si mateix? (Jm. 1:22.) (b) Quines decisions beneeix Jehovà?

¹⁶ Una germana va marxar a viure a un país més ric sense la seva parella i els seus fills. A l’arribar li va dir als ancians: «Hem hagut de fer sacrificis molt grans perquè jo pogués venir. El meu marit inclús ha deixat de ser ancià. Per això, espero que Jehovà beneeixi aquest canvi». Si tenim fe en Jehovà i prenem decisions d’acord amb la seva voluntat, ens beneirà. Però, com beneirà una decisió que va en contra de la seva voluntat, especialment si implica deixar innecessàriament privilegis de servei? (Llegeix Hebreus 11:6; 1 Joan 5:13-15.)

17. Per què hauríem de buscar la guia de Jehovà abans de prendre decisions, i com ho podem fer?

¹⁷ Busca la guia de Jehovà abans de prendre decisions i fer promeses,  no després. Fes oracions per demanar-li esperit sant, saviesa i guia (2 Tim. 1:7). Pregunta’t: «Sota quines circumstàncies estic disposat a obeir Jehovà? Inclús sota persecució?». L’obeiries fins i tot quan fer-ho signifiqués tenir menys en sentit material? (Lc. 14:33.) Demana ajuda als ancians i segueix els seus consells basats en la Bíblia. Així demostraràs que confies que Jehovà t’ajudarà. Els ancians no poden prendre decisions per tu, però et poden ajudar a prendre decisions que et facin feliç (2 Cor. 1:24).

18. Qui té la responsabilitat de mantenir la família, i quines circumstàncies ens donen l’oportunitat d’ajudar?

¹⁸ Jehovà va donar al cap de família la responsabilitat de mantenir la família dia a dia. Hauríem d’encomiar els qui compleixen amb aquesta responsabilitat sense deixar la família tot i tenir la pressió o la temptació de fer-ho, i orar per ells. Les circumstàncies inesperades, com els desastres o les emergències mèdiques, ens donen l’oportunitat de demostrar amor cristià i compassió als nostres germans (Gàl. 6:2, 5; 1 Pe. 3:8). Podries ajudar econòmicament en cas d’emergència? O ajudar un germà a trobar feina al lloc on viu? Si ho fas, pots contribuir a fer que se sentin menys pressionats a deixar la família per trobar feina (Prov. 3:27, 28; 1 Jn. 3:17).

19, 20. Per què els cristians estan contents de saber que Jehovà els ajudarà?

¹⁹ La Bíblia ens recomana: «Que la vostra conducta sigui lliure de cobdícia, acontenteu-vos amb allò que teniu, ja que ell [Déu] ha dit: No et deixaré ni t’abandonaré; de manera que podem dir ben confiats: El Senyor és el meu ajut, no temeré; què em podrà fer l’home?» (Heb. 13:5, 6). Com ho pots posar en pràctica?

²⁰ Un germà que fa temps que serveix com a ancià en un país pobre explica: «Sovint, les persones comenten que els Testimonis de Jehovà són molt feliços. També s’adonen que fins i tot els Testimonis pobres van sempre ben vestits i estan millor econòmicament». Això està d’acord amb la promesa que va fer Jesús a aquells qui posen primer el Regne (Mt. 6:28-30, 33). Jehovà t’estima i desitja el millor per a tu i per als teus fills. «Els ulls de Jahvè recorren tota la terra per tal de mostrar-se fort en l’auxili d’aquells, els cors dels quals li pertanyen enterament» (2 Par. [Cròn.] 16:9). Ell ens ha donat instruccions perquè ens en beneficiem, incloses les que tenen a veure amb la vida de família i les necessitats materials. Quan les obeïm, demostrem que l’estimem i confiem en ell. «L’amor de Déu consisteix en això: que complim els seus manaments; i els seus manaments no són pas feixucs» (1 Jn. 5:3).

21, 22. Per què estàs decidit a confiar en Jehovà?

²¹ L’Eduardo explica: «Sé que el temps que vaig passar lluny de la meva dona i les meves filles no el podré recuperar. Però no em concentro en això. Molts dels meus antics companys de feina són rics, però no són feliços. Les seves famílies tenen problemes seriosos. Però la nostra és molt feliç! I m’impressiona molt veure altres germans d’aquest país que, tot i ser pobres, mantenen les coses espirituals en primer lloc. Tots estem comprovant com n’és de certa, la promesa de Jesús» (llegeix Mateu 6:33).

²² Sigues valent! Obeeix Jehovà i confia en ell. Permet que l’amor que sents per Jehovà, pel teu cònjuge i pels teus fills et mogui a complir amb la responsabilitat de cuidar la teva família. Si ho fas, veuràs que Jehovà ‘és el teu ajut’.