1, 2. (a) Explica una experiència que demostri el valor de fer preguntes ben escollides (mira la imatge del principi). (b) Per què no ens hem de sentir intimidats si sorgeixen temes difícils quan prediquem?

FA UNS anys, una germana estava parlant de la Bíblia amb el seu marit, que no era germà. En el passat, ell havia format part d’una església de la cristiandat, però no era practicant. Durant la conversa ell va dir que creia en la Trinitat. Com que la germana va percebre que el seu marit potser no sabia ben bé en què consisteix aquesta creença, li va preguntar amb tacte: «Creus que Déu és Déu, que Jesús és Déu i que l’esperit sant és Déu, però que no hi ha tres Déus, sinó un de sol?». El marit va respondre sorprès: «No, jo no crec pas això!». Com a resultat, van tenir una bona conversa sobre qui és Déu.

² Aquesta experiència il·lustra el valor de fer preguntes amb tacte i ben escollides. També emfatitza un punt important: no ens hem de sentir intimidats si quan prediquem sorgeixen temes difícils, com ara la Trinitat, l’infern de foc o l’existència d’un Creador. Si confiem en Jehovà i en l’ajuda que ens dóna, podrem donar una resposta que arribi al cor  de les persones (Col. 4:6). Vegem què fan alguns germans que són eficaços en la predicació quan tracten temes com aquests. Analitzarem (1) com fer preguntes que animin la persona a expressar-se, (2) com raonar a partir de la Bíblia i (3) com utilitzar il·lustracions per deixar clar el punt que volem ensenyar.

3, 4. Per què és important fer preguntes per saber què creu la persona? Posa’n un exemple.

³ Les preguntes ens poden ajudar a saber què creu la persona. Per què és important saber-ho? Proverbis 18:13 diu: «El qui respon abans d’escoltar, mostra la seva ximpleria per a confusió». De fet, abans d’entrar en una conversa sobre el punt de vista bíblic d’un tema, hem de saber què creu realment la persona. Si no ho féssim, podríem estar invertint temps a refutar una idea que la persona mai ha cregut (1 Cor. 9:26).

⁴ Imagina que estem parlant sobre l’infern de foc amb algú. No tothom creu que és un lloc literal on es turmenta les persones amb foc. Molts creuen que senzillament és el fet de no ser amics de Déu. Per tant, podríem dir el següent: «Les persones tenen diferents idees sobre l’infern de foc. Què en pensa vostè?». Una vegada hem escoltat la seva resposta, podrem ajudar-la millor a entendre què diu la Bíblia sobre aquest tema.

5. Com ens poden ajudar les preguntes a saber per què la persona creu el que creu?

⁵ Fer preguntes amb tacte també ens pot ajudar a saber per què la persona creu el que creu. Per exemple, si algú ens diu que no creu en Déu, és fàcil pensar que ha estat influenciat per punts de vista del món, com ara la teoria de l’evolució (Sl. 10:4, TBS). Però algunes persones han perdut la fe en Déu perquè han vist molt sofriment o han patit i per això potser troben difícil creure que existeix un Déu amorós. Per això, si la persona dubta que Déu existeix, podem preguntar-li: «Sempre ha pensat el mateix?». Si diu que no, li podem preguntar si hi ha res que l’hagi fet dubtar de l’existència de Déu. La seva resposta ens pot fer saber quina és la millor manera d’ajudar-la (llegeix Proverbis 20:5).

6. Què hauríem de fer abans de plantejar una pregunta?

⁶ Després de fer una pregunta, hem d’escoltar la persona i entendre com se sent. Per exemple, algú podria dir-nos que una tragèdia l’ha fet dubtar de l’existència d’un Déu amorós. Abans de presentar-li proves que demostren que Déu existeix, fem bé de posar-nos al seu lloc i fer-li saber que és normal que es pregunti per què patim (Hab. 1:2, 3). Si som pacients i amorosos, la persona es pot sentir motivada a aprendre més. *

7. De què depèn l’eficàcia en el ministeri?

⁷ Analitzem ara com podem raonar a partir de la Bíblia. La Paraula de Déu és, sens dubte, l’eina principal que utilitzem per predicar. Ens ajuda a ser hàbils i ens fa estar «a punt per a tota obra bona» (2 Tim. 3:16, 17). En gran part, l’eficàcia en el ministeri depèn, no de la quantitat de textos bíblics que llegim, sinó de la manera com els raonem i expliquem (llegeix Actes [Fets] 17:2, 3). Per il·lustrar-ho, vegem les següents situacions.

8, 9. (a) Com podem raonar amb una persona que creu que Jesús és igual a Déu? (b) Quins altres raonaments t’han anat bé?

 ⁸ Situació 1: En la predicació, trobem algú que creu que Jesús és igual a Déu. Quins versicles bíblics podem utilitzar per raonar sobre aquest tema? Podríem convidar la persona a llegir Joan 6:38, on se citen les següents paraules de Jesús: «He baixat del cel no pas per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat». Després, li podríem preguntar: «Si Jesús és Déu, qui el va enviar a la Terra? No creu que el qui el va enviar hauria de ser més gran que Jesús? Al cap i a la fi, aquell qui envia és superior a l’enviat».

⁹ També podríem llegir Filipencs 2:9, on l’apòstol Pau explica el que Déu va fer després que Jesús morís i ressuscités. El versicle diu: «Déu l’ha exaltat [a Jesús] extraordinàriament i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom». Per ajudar la persona a raonar el que diu aquest versicle, li podríem preguntar: «Si Jesús era igual a Déu abans de morir i després Déu el va exalçar, no faria això que Jesús estigués per damunt de Déu? Com podria algú ser superior a Déu?». Si la persona respecta la Bíblia i és sincera, aquest raonament la pot motivar a examinar el tema una mica més (Ac. 17:11).

10. (a) Com podem raonar amb una persona que creu en l’infern de foc? (b) Quin raonament has trobat eficaç per tractar el tema de l’infern?

¹⁰ Situació 2: A una persona molt religiosa se li fa difícil creure que les persones dolentes no siguin turmentades per sempre en un infern de foc. Pot ser que la persona cregui en un infern de foc perquè vol que la gent malvada pagui per les males accions que ha comès. Com podríem raonar amb una persona que se sent així? Primer, podem assegurar-li que els malvats seran castigats (2 Tes. 1:9). Llavors, la podem convidar a llegir Gènesi 2:16, 17, que mostra que el càstig del pecat és la mort. Podem explicar que, al pecar, Adam va ser el causant que tots els humans naixéssim pecadors (Rm. 5:12). I podem emfatitzar que Déu no va dir als nostres primers pares que els castigaria en un infern de foc. Després, podríem preguntar-li: «Si Adam i Eva haguessin corregut el perill de ser turmentats per sempre, no hauria estat just advertir-los?». A continuació, podríem llegir Gènesi 3:19, que conté la sentència que es va pronunciar després que Adam i Eva pequessin, la qual no diu res sobre un  infern de foc. En comptes d’això, Déu li va dir a Adam que tornaria a ser pols. Aleshores, podríem preguntar: «Hauria estat just dir a Adam que tornaria a ser pols si en realitat havia d’anar a un infern de foc?». Si la persona és de ment oberta, aquesta pregunta la pot fer pensar més profundament en aquest tema.

11. (a) Com podem raonar amb una persona que creu que totes les persones bones van al cel? (b) Quin raonament t’ha anat bé per parlar de si totes les persones van al cel?

¹¹ Situació 3: En la predicació, trobem algú que creu que totes les persones bones van al cel. Aquesta creença pot afectar la manera com la persona entén la Bíblia. Per exemple, suposem que volem analitzar amb ella Apocalipsi (Revelació) 21:4 (llegeix-lo). La persona pot suposar que aquest versicle s’està referint a la vida al cel. Com podem raonar amb ella? En comptes de llegir més textos bíblics, podríem fixar-nos en un detall d’aquest versicle. Diu que «la mort ja no existirà». Potser podríem preguntar-li si està d’acord que, perquè una cosa ja no existeixi, primer ha d’haver existit. Segurament ens dirà que sí. Després, podem dir que al cel mai no ha existit la mort; les persones tan sols moren a la Terra. Per tant, lògicament, Apocalipsi 21:4 ha de fer referència a les benediccions que hi haurà a la Terra (Sl. 37:29).

12. Per què utilitzava il·lustracions Jesús?

¹² A més de fer preguntes, Jesús utilitzava il·lustracions quan predicava (llegeix Mateu 13:34, 35). Les seves il·lustracions revelaven si les persones que l’escoltaven eren sinceres i realment volien servir Jehovà (Mt. 13:10-15). Les il·lustracions també van fer que l’ensenyança de Jesús fos atraient i fàcil de recordar. I nosaltres? Com podem utilitzar il·lustracions quan ensenyem?

13. Com podem il·lustrar que Déu és superior a Jesús?

¹³ Sovint és millor utilitzar il·lustracions senzilles. Per exemple, per explicar que Déu és superior a Jesús, podríem intentar el següent raonament. Podem dir que tant Déu com Jesús van utilitzar un parentesc per descriure la seva relació. Déu va dir que Jesús és el seu Fill, i Jesús va dir que Déu és el seu Pare (Lc. 3:21, 22; Jn. 14:28). Després, podríem preguntar a la persona: «Si em volgués explicar que dues persones són iguals, quin parentesc utilitzaria?». Potser ens menciona els germans o, fins i tot, els bessons. Llavors, podem dir que és normal utilitzar aquesta comparació. I podríem preguntar: «Si nosaltres hem arribat a aquesta conclusió tan ràpid, no creu que Jesús, el Gran Mestre, hauria utilitzat la mateixa comparació? Ara bé, en comptes d’això, va dir que Déu és el seu Pare. Per tant, Jesús ens va ajudar a entendre que Déu és més gran i que té més autoritat que ell».

14. Quina il·lustració mostra que seria il·lògic que Déu demanés al Diable que turmentés les persones en un infern de foc?

¹⁴ Analitzem un altre exemple. Alguns creuen que Satanàs és qui controla l’infern de foc. Si parlem amb un pare, podem utilitzar la següent il·lustració per ajudar-lo a entendre que seria il·lògic que Déu demanés al Diable que turmentés les persones en un infern de foc. Podríem dir el següent: «Imagini’s que el seu fill s’ha tornat molt rebel i està fent coses molt dolentes. Com reaccionaria?». Segurament, el pare dirà que corregiria el seu fill, i potser intentaria ajudar-lo una vegada rere una altra perquè deixés de fer aquestes coses  (Prov. 22:15). Arribat el punt, podríem preguntar al pare què faria si el seu fill es negués a acceptar totes aquestes ajudes. La majoria dels pares diria que, al final, no els quedaria més remei que castigar-lo. Seguidament podríem preguntar-li: «I si s’adona que una persona malvada ha influenciat el seu fill perquè sigui tan rebel?». No hi ha dubte que el pare s’enfadaria molt amb aquesta persona. Per tal de deixar clar el punt, podríem preguntar-li: «Demanaria a aquesta persona que ha influenciat el seu fill que el castigués en comptes de fer-ho vostè?». Evidentment, respondrà que no. Per tant, podem dir amb tota seguretat que Déu no utilitzaria Satanàs per castigar les persones que han estat influenciades pel Diable mateix!

15, 16. (a) Per què no hem d’esperar que totes les persones a qui prediquem acceptin el missatge del Regne? (b) Cal que siguem mestres extraordinaris per ensenyar amb eficàcia? Explica-ho. (Consulta també el requadre « Una eina que ens ajuda a donar una resposta».)

¹⁵ Ara bé, entenem que no totes les persones a qui prediquem acceptaran el missatge del Regne (Mt. 10:11-14). Això serà així encara que fem les preguntes correctes, utilitzem el millor raonament i posem les millors il·lustracions. Al capdavall, relativament poques persones van respondre a l’ensenyança de Jesús, i això que va ser el millor Mestre que ha trepitjat mai la Terra! (Jn. 6:66; 7:45-48.)

¹⁶ D’altra banda, fins i tot si pensem que no som uns mestres extraordinaris, podem ser eficaços en el ministeri (llegeix Actes 4:13). La Paraula de Déu ens dóna bones raons per creure que ‘els qui estan ben disposats per a la vida eterna’ acceptaran la bona nova (Fe. 13:48, BEC). Per tant, mantinguem un punt de vista equilibrat de nosaltres mateixos i de les persones a qui prediquem. Aprofitem al màxim l’entrenament que Jehovà ens dóna i confiem que aquest entrenament ens beneficiarà a nosaltres i als qui ens escoltin (1 Tim. 4:16). Jehovà ens pot ajudar a saber com «respondre a cadascú». Tal com veurem en el següent article, una manera de tenir èxit en el nostre ministeri és seguir l’anomenada regla d’or.