Salta al contingut

Salta a l'índex

Ho sabies?

Ho sabies?

Com s’impermeabilitzaven les embarcacions a l’antiguitat?

En Lionel Casson, un especialista en vaixells antics, descriu què feien els constructors navals de temps romans després de calafatar les embarcacions. Era habitual «untar les juntures, o fins i tot tota la part exterior del buc, amb quitrà [betum] o quitrà i cera, i també cobrir-ne l’interior amb una capa de quitrà». I molt abans dels romans, els acadis i els babilonis també feien servir betum per impermeabilitzar les naus.

El betum líquid abundava a les terres bíbliques

Les Escriptures Hebrees fan al·lusió a una tècnica semblant a Gènesi 6:14 (TBS). La paraula hebrea que aquí es tradueix «quitrà» clarament fa referència al betum, una substància natural derivada del petroli.

El betum natural es pot trobar líquid i sòlid. A l’antiguitat, es feia servir la forma líquida i s’untava directament a les embarcacions. Després, el betum s’assecava i se solidificava per formar una capa impermeable.

El betum abundava a les terres bíbliques. La vall de Sidim, prop de la mar Morta, «era plena de pous de betum» (Gènesi 14:10).

Quines tècniques es feien servir en el passat per conservar el peix?

El peix ha sigut un aliment essencial des de temps antics. Abans de començar a viatjar amb Jesús, alguns dels seus apòstols eren pescadors a la mar de Galilea (Mateu 4:18-22). Almenys una part de la pesca es processava en «fàbriques» dels voltants.

Gravat en fusta que mostra pescadors de l’antic Egipte

La tècnica de conservació de peix que molt probablement es feia servir a Galilea encara s’usa avui dia en alguns indrets. En primer lloc, s’esbudella el peix i es renta amb aigua. El llibre Studies in Ancient Technology descriu què es fa després: «Es freguen les brànquies, la boca i les escates del peix amb sal gruixuda. Es col·loquen diverses capes de peix i sal, i es cobreixen amb fulles de palmera. Es deixa reposar la pila de tres a cinc dies, se li dóna la volta i es torna a deixar reposar durant un període semblant. Durant aquest temps, els fluids del peix s’assequen i la solució salina penetra en el peix. Després d’haver-se assecat, queda ferm i dur».

No se sap ben bé quant de temps es podia conservar el peix gràcies a aquesta tècnica. Ara bé, el fet que en l’antiguitat els egipcis exportessin peix curat a Síria demostra que les tècniques que es feien servir funcionaven prou bé.