1. Per què als servents de Déu no ens sorprèn que hi hagi tribulacions?

ET SORPRÈN saber que probablement passaràs per «moltes tribulacions» abans d’aconseguir el premi de la vida eterna? Segurament no. Tant si portes poc temps en la veritat com si ets un cristià d’experiència, saps que en aquest món de Satanàs el més normal és que hi hagi dificultats (Ap. [Rv.] 12:12).

2. (a) A banda dels problemes que té tothom, quina dificultat afronten els cristians? (Mira la imatge del principi.) (b) Qui hi ha darrere de les nostres tribulacions, i com ho sabem?

² A part dels problemes que afecten tots els humans imperfectes, els cristians hem d’afrontar un altre tipus de tribulació (1 Cor. 10:13). A què ens referim? A la intensa oposició que rebem per la nostra determinació a obeir les lleis de Déu. Jesús va dir als seus seguidors: «“El servent no és més gran que el seu amo”. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn. 15:20). Qui hi ha darrere d’aquesta oposició? Principalment, Satanàs, a qui la Bíblia descriu com «un lleó que rugeix» i que vol «engolir» el poble de Déu (1 Pe. 5:8). Satanàs farà servir tots els mitjans que té al seu abast per aconseguir que els deixebles de Jesús no es mantinguin fidels. Vegem el que li va passar a l’apòstol Pau.

3-5. (a) Quines tribulacions va patir Pau a Listra? (b) Per què era animador el missatge de Pau sobre les tribulacions que ens esperen?

³ En més d’una ocasió, Pau va patir persecució per causa de la seva fe (2 Cor. 11:23-27). Un d’aquests incidents va ocórrer a Listra, quan Pau era amb Bernabé. Després de curar un home que era coix de naixement, la gent va començar a aclamar-los déus, i ells els van haver de suplicar que no els adoressin. Però de seguida van arribar uns líders religiosos que van començar a dir mentides per enverinar la ment d’aquella eufòrica multitud. En un tres i no res, la situació va fer un gir de cent-vuitanta graus; la gent de Listra va apedregar Pau i el van donar per mort (Ac. 14:8-19).

⁴ Després de visitar Derbe, Pau i Bernabé «se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia; i confirmaven els cors dels deixebles exhortant-los a perseverar en la fe i dient que, per moltes tribulacions hem d’entrar al Regne de Déu» (Ac. 14:21, 22). A primer cop d’ull pot semblar una mica estrany que Pau digués això, perquè el fet d’haver de passar per «moltes tribulacions» no sembla gaire animador, sinó angoixant. Així doncs, com pot ser que Pau i Bernabé ‘confirmessin els cors dels deixebles’, és a dir, que els reconfortessin amb un missatge que augurava més tribulacions?

⁵ Trobarem la resposta si analitzem detingudament les paraules de Pau. Ell no va dir senzillament que hem d’aguantar moltes tribulacions, sinó que «per moltes tribulacions hem d’entrar al Regne de Déu». Per tant, Pau va reconfortar els deixebles a l’emfatitzar el bon resultat de mantenir-se fidels. I aquesta recompensa no era una simple il·lusió. Al capdavall, Jesús havia assegurat: «El qui haurà perseverat pacientment fins a la fi és el qui se salvarà» (Mt. 10:22).

6. Quina recompensa rebran els qui aguantin les tribulacions?

⁶ Si aguantem les tribulacions, Jehovà ens recompensarà. Els cristians ungits rebran la recompensa d’una vida immortal al cel com a governants amb Jesús, i les «altres ovelles» obtindran vida eterna a la Terra, «on farà estada la justícia» (Jn. 10:16; 2 Pe. 3:13). Però, tal com va dir Pau, mentre no arribi aquest moment patirem moltes tribulacions. Vegem dos tipus de proves que ens podem trobar.

7. Quin tipus de tribulació es pot considerar un atac directe?

⁷ Jesús va predir: «Us posaran a les mans dels sanedrins i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant dels governadors i dels reis» (Mc. 13:9). Aquestes paraules mostren que una forma de tribulació que patirien alguns cristians seria la persecució, potser per instigació de líders religiosos o polítics (Ac. 5:27, 28). Torna a pensar en l’exemple de Pau. Es va acovardir al pensar en la possibilitat de patir persecució? De cap manera! (Llegeix Actes 20:22, 23.)

8, 9. (a) Com va demostrar Pau que estava resolt a aguantar? (b) Com han demostrat molts germans de l’actualitat una determinació semblant?

⁸ Pau va fer front als atacs de Satanàs amb molt de valor, i va declarar: «Però en cap estima no tinc la meva vida, mentre acompleixi la meva carrera i el ministeri que vaig rebre del Senyor Jesús de proclamar l’evangeli de la gràcia de Déu» (Ac. 20:24). Queda clar que Pau no es deixava intimidar per la possibilitat de patir persecució. Al contrari,  estava resolt a aguantar passés el que passés. Per a ell, el més important era «proclamar l’evangeli» a pesar de les tribulacions que hagués de patir.

⁹ Avui dia, molts germans i germanes han demostrat una determinació semblant a la de Pau. Per exemple, a cert país alguns Testimonis han estat gairebé vint anys a la presó per haver-se mantingut neutrals. Els seus casos mai s’han portat als tribunals perquè les lleis del país no contemplaven l’objecció de consciència. A més, durant el seu empresonament se’ls ha prohibit rebre visites, fins i tot dels seus familiars, i a alguns presoners se’ls ha colpejat i torturat.

10. Per què no ens han de fer por les tribulacions que puguin sorgir d’improvís?

¹⁰ Altres germans aguanten tribulacions que sorgeixen d’improvís. Si algun dia et passa a tu, no t’acovardeixis. Recorda’t de Josep. Els seus germans el van vendre com a esclau, però Jehovà «el va deslliurar de totes les seves tribulacions» (Ac. 7:9, 10). Jehovà pot fer el mateix per tu. Mai oblidis que «sap alliberar de la prova els piadosos» (2 Pe. 2:9). Per això, seguiràs confiant en Ell? Estàs completament segur que et pot alliberar d’aquest món malvat i recompensar-te amb vida eterna sota el seu Regne? Tens moltíssimes raons per fer-ho i per afrontar la persecució amb valor (1 Pe. 5:8, 9).

11. Quina diferència hi ha entre els atacs directes i els indirectes?

¹¹ De vegades la tribulació pot provenir d’atacs indirectes per part de Satanàs. En què es diferencien els atacs directes, com la persecució, d’aquests atacs més subtils? Els atacs directes són com un tornado que arriba de cop i volta i arrasa casa teva en un obrir i tancar d’ulls. En canvi, els atacs indirectes són més aviat com una colònia de tèrmits que es fiquen a casa teva sense que te n’adonis i van rossegant les bigues fins a enfonsar-la. Amb atacs subtils com aquest, pot ser que la persona s’adoni del perill quan ja és massa tard.

12. (a) Quina és una de les tàctiques subtils de Satanàs, i per què és tan efectiva? (b) Com va afectar el desànim a Pau?

¹² El que vol Satanàs és destruir la teva relació amb Jehovà, ja sigui amb atacs directes per mitjà de la persecució o amb atacs subtils rossegant la teva fe a poc a poc. Una de les tàctiques indirectes més efectives és el desànim. L’apòstol Pau va admetre que de tant en tant se sentia desanimat (llegeix Romans 7:21-24). Com és que Pau, un «gegant» espiritual que segurament era membre del consell rector del primer segle, va dir que se sentia «desgraciat»? Ell mateix va reconèixer que era per culpa de les seves imperfeccions. Tot i que s’esforçava per fer el correcte, sentia que una altra força dins seu l’impulsava a fer el contrari. Si de vegades lluites contra sentiments semblants, no t’anima saber que fins i tot l’apòstol Pau va fer front a aquesta tribulació?

13, 14. (a) Per què alguns servents de Déu se senten desanimats? (b) Qui vol ensorrar la nostra fe, i per què?

¹³ De vegades, molts se senten desanimats i angoixats, i potser pensen que no valen res. Per exemple, una zelosa pionera a qui anomenarem Dèbora diu: «No paro de pensar en un error que he comès, i cada cop em sento pitjor. Quan penso en tot el que he fet malament, sento que ningú no em tornarà a estimar mai més, ni tan sols Jehovà».

¹⁴ Per què es desanimen alguns servents zelosos de Jehovà, com la Dèbora? Hi poden haver moltes raons. Alguns  potser són propensos a tenir sentiments negatius sobre ells mateixos i les seves circumstàncies (Prov. 15:15). Altres potser tenen sentiments negatius per culpa d’algun desordre físic que afecta les seves emocions. Però sense importar la causa, hem de pensar en qui es vol aprofitar d’aquests sentiments. Qui vol que et desanimis tant que acabis tirant la tovallola? Qui vol que et sentis tan desesperat com ho està ell per la condemna que li espera? (Ap. 20:10.) Sens dubte, Satanàs. Tant se val que utilitzi atacs directes o indirectes, el seu objectiu sempre és robar-nos l’entusiasme, que estiguem angoixats i que ens donem per vençuts. No ens enganyem, els servents de Déu estem immersos en una guerra espiritual!

15. Què ens pot ajudar a no deixar-nos endur pel desànim?

¹⁵ Estigues resolt a no rendir-te en aquesta lluita. Centra’t en la recompensa. Pau va escriure als cristians de Corint: «No ens acovardim; al contrari, per bé que el nostre home exterior es desfaci, l’interior es renovella de dia en dia, ja que el lleuger pes de la tribulació momentània ens prepara un pes incomparablement immens de glòria eterna» (2 Cor. 4:16, 17).

16. Per què és essencial que ens preparem ara per a les tribulacions?

¹⁶ Com hem vist, Satanàs té un munt d’estratagemes al seu abast (Ef. 6:11). Per això tots nosaltres fem bé de seguir l’exhortació de 1 Pere 5:9, que diu: «Resistiu-li, ferms en la fe». Per aconseguir-ho cal que preparem la ment i el cor; que ens entrenem ara per fer el correcte. Pensa, per exemple, en un exèrcit. Fins i tot molt abans que hi hagi amenaça  de guerra, el soldats reben un entrenament exhaustiu que els prepara per a la batalla. I passa el mateix amb la nostra lluita espiritual. Com que no sabem com serà la nostra guerra en el futur, el més assenyat és preparar-nos a consciència ara que gaudim de relativa pau. A l’escriure als corintis, l’apòstol Pau va dir: «Examineu-vos vosaltres mateixos si sou en la fe, proveu-vos vosaltres mateixos» (2 Corintis 13:5).

17-19. (a) Com podem examinar l’estat de la nostra espiritualitat? (b) Com es poden preparar els joves per defensar la seva fe a l’escola?

¹⁷ Una manera de seguir el consell inspirat de Pau és fer-nos un autoexamen sincer. Pregunta’t: «Oro a Jehovà constantment? Quan afronto pressió de grup, obeeixo Déu com a governant en comptes dels homes? Vaig regularment a les reunions? Parlo de les meves creences sense por? M’esforço a passar per alt els defectes dels meus germans, igual que ells passen per alt els meus? Sóc submís als ancians de la meva congregació i als qui porten la davantera en la congregació mundial?».

¹⁸ Fixa’t que dues de les preguntes fan referència a defensar les nostres creences amb valentia i afrontar la pressió de grup. Molts joves cristians es troben amb aquests reptes a l’escola, però han après a no tenir por ni avergonyir-se de les seves creences, sinó a defensar-les amb valentia. En les nostres revistes s’han publicat molts suggeriments que els poden ajudar. Per exemple, la ¡Despertad! de juliol de 2009 aconsella que si un company et pregunta «Per què no creus en l’evolució?», li diguis alguna cosa com: «Per què ho hauria de fer? Ni tan sols els científics es posen d’acord, i això que se suposa que són els experts». Pares, assegureu-vos de fer sessions de pràctica amb els vostres fills perquè estiguin preparats per afrontar la pressió dels companys.

¹⁹ És clar, no sempre és fàcil defensar les nostres creences o fer altres coses que Jehovà ens demana. Després d’un esgotador dia de feina, potser t’has d’obligar a anar a les reunions. O potser se’t fa un món haver d’abandonar l’escalforeta del llit per anar a predicar. Però recorda: quan vinguin proves més grans estaràs preparat per afrontar-les amb èxit si has adquirit una bona rutina espiritual.

20, 21. (a) Com ens pot ajudar el fet de meditar en el rescat a combatre els sentiments negatius? (b) A què ens hem de resoldre?

²⁰ I com podem fer front als atacs més subtils, com el desànim? Una de les millors maneres de contrarestar aquests sentiments és meditar en el rescat. Això és precisament el que va fer Pau. De vegades se sentia desgraciat, però sabia que el Crist no havia mort per gent perfecta, sinó per pecadors. I ell n’era un. De fet, va escriure: «Visc per la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va oferir a si mateix per mi» (Gàl. 2:20). En efecte, Pau va acceptar el rescat i va reconèixer que també li aplicava a ell.

²¹ A tu també et pot ajudar moltíssim veure el rescat tal com el veia Pau: com un regal que Jehovà t’ha fet a tu. Això no vol dir que el desànim hagi de desaparèixer immediatament. És veritat que alguns haurem de lluitar contra aquest atac subtil fins que arribi el món nou, però recorda que només rebran el premi els qui no es donin per vençuts. Cada cop està més a prop el feliç moment en què el Regne de Déu portarà la pau i restaurarà tots els humans fidels a la perfecció. Estigues resolt a entrar en aquest Regne, encara que ho hagis de fer enmig de moltes tribulacions.