1, 2. Quin canvi hi va haver a la Pentecosta del 33 de la n. e., i qui va arribar a formar part del nou poble de Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

LA PENTECOSTA de l’any 33 de la n. e. és una data clau en la història del poble de Déu a la Terra. Aquell dia hi va haver un canvi radical, ja que Jehovà va utilitzar el seu esperit sant per formar una nova nació, l’Israel espiritual, o «Israel de Déu» (Gàl. 6:16). Per primera vegada des dels dies d’Abraham, el poble de Déu ja no s’identificaria per la circumcisió física dels homes. A partir de llavors, tal com Pau va escriure, tots els membres d’aquesta nova nació estarien circumcidats «de cor» per mitjà de l’esperit sant (Rm. 2:29).

² Els primers membres de la nova nació de Jehovà van ser els apòstols i els més de cent deixebles de Crist que es van reunir en una habitació del pis de dalt d’un habitatge a Jerusalem (Fe. [Ac.] 1:12-15). Tots ells van rebre esperit sant de Jehovà, cosa que els va convertir en fills de Déu (Rm. 8:15, 16; 2 Cor. 1:21). Allò va demostrar que Jehovà havia acceptat el sacrifici de Crist i que havia reemplaçat el pacte de la Llei per un pacte nou (Lc. 22:20; llegeix Hebreus 9:15). Així, doncs, aquells deixebles van arribar a formar part de la nova nació de Jehovà, el Seu nou poble. L’esperit sant els va permetre predicar en  les diferents llengües que parlaven els jueus i els prosèlits que s’havien reunit a Jerusalem des de tots els racons de l’Imperi romà per celebrar la festa jueva de les Setmanes, és a dir, la Pentecosta. Tota aquella gent va poder escoltar i entendre en la seva pròpia llengua «les grandeses de Déu» que predicaven els cristians ungits per esperit (Fe. 2:1-11).

3-5. (a) Què va dir Pere als jueus el dia de la Pentecosta? (b) Explica el creixement de la nova nació espiritual durant els seus primers anys.

³ Jehovà va utilitzar l’apòstol Pere per convidar els jueus i els prosèlits a formar part d’aquesta nova nació, la congregació de cristians ungits. El dia de la Pentecosta, Pere va exhortar amb valentia als jueus que acceptessin Jesús, l’home que ells mateixos havien clavat en un pal, ja que Déu l’havia «constituït Senyor i Crist». Quan aquella multitud li va demanar què havien de fer, Pere els va respondre: «Penediu-vos i sigui batejat cadascú de vosaltres en el Nom de Jesu-Crist per a la remissió dels pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant» (Fe. 2:22, 23, 36-38). Aquell mateix dia, unes tres mil persones es van unir a la nova nació de l’Israel espiritual (Fe. 2:41). Després d’allò, la predicació entusiasta dels apòstols va seguir produint més fruits (Fe. 6:7). La nova nació estava creixent.

⁴ Més endavant, també es va començar a predicar als samaritans, i un gran nombre va acceptar la veritat. Felip, l’evangelitzador, en va batejar molts, però aquests no van rebre l’esperit sant de manera immediata. El consell rector, que estava a Jerusalem, va enviar els apòstols Pere i Joan a visitar aquests nous germans samaritans, i la Bíblia diu que «els imposaven les mans i rebien l’Esperit Sant» (Fe. 8:5, 6, 14-17). D’aquesta manera, els samaritans també van ser ungits amb esperit sant i es van convertir en membres de l’Israel espiritual.

⁵ L’any 36 de la n. e., Déu va tornar a utilitzar Pere per convidar un altre grup a formar part de la nova nació de l’Israel espiritual. Això va ser quan l’apòstol va predicar al centurió romà Corneli i la seva família i amics (Fe. 10:22, 24, 34, 35). La Bíblia explica: «Pere encara estava dient aquestes paraules, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la paraula [els no jueus]. I els creients de la circumcisió que havien vingut amb Pere es meravellaven del fet que el do de l’Esperit Sant també fos vessat sobre els gentils» (Fe. 10:44, 45). Des d’aquell moment, les persones d’altres nacions que no estaven circumcidades i que es van fer creients també van poder formar part de la nova nació de l’Israel espiritual.

6, 7. Què van fer els membres de la nova nació per actuar com el poble que portava el nom de Jehovà?

⁶ L’any 49 de la n. e., en una reunió del  consell rector dels cristians del primer segle, el deixeble Jaume va declarar: «Simeó [Pere] ha explicat com primer Déu va visitar els gentils per escollir-se d’entre ells un poble per al seu Nom» (Fe. 15:14). Aquest nou poble, que portava el nom de Jehovà, inclouria tant jueus com creients no jueus (Rm. 11:25, 26a). Més tard, Pere va escriure: «Vosaltres, que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu», i va destacar la seva comissió amb les següents paraules: «Vosaltres sou llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble adquirit, perquè proclameu les excel·lències d’aquell que us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable» (1 Pe. 2:9, 10). Havien de ser valents testimonis de Jehovà i glorificar el Seu nom públicament perquè és el Sobirà de l’univers.

⁷ Igual que havia dit dels israelites, Jehovà va declarar el següent sobre els qui formaven part de l’Israel espiritual: «Aquest poble l’he format per a mi mateix; ells proclamaran la meva lloança» (Is. 43:21). Aquells primers cristians van desemmascarar tots els déus falsos que s’adoraven a l’època, i van declarar amb valor que Jehovà és l’únic Déu verdader (1 Tes. 1:9). Van donar testimoniatge de Jehovà i de Jesús «a Jerusalem, i a tot Judea i Samaria, i fins a l’últim extrem de la terra» (Fe. 1:8; Col. 1:23).

8. Quina advertència va fer Pau al poble de Déu del primer segle?

⁸ Un intrèpid testimoni de Jehovà del primer segle va ser l’apòstol Pau. Es va presentar davant de filòsofs pagans i va defendre amb coratge la sobirania de Jehovà, «el Déu que ha fet el món i totes les coses que hi ha, ell, que és el Senyor del cel i de la terra» (Fe. 17:18, 23-25). Cap al final del seu tercer viatge missional, Pau va advertir els membres del poble de Déu: «Sé que després de la meva partença s’introduiran entre vosaltres llops rapaços que no planyeran el ramat; i d’entre vosaltres mateixos s’aixecaran homes que parlaran coses perverses, per arrossegar els deixebles darrere d’ells» (Fe. 20:29, 30). Aquesta apostasia predita per Pau es va fer molt evident a finals del segle primer (1 Jn. 2:18, 19).

9. Què va passar amb el poble de Déu després de la mort dels apòstols?

⁹ Després de la mort dels apòstols, l’apostasia es va estendre i es van crear les diferents esglésies de la cristiandat. Aquests cristians apòstates no han demostrat ser un poble per al nom de Jehovà; al contrari, fins i tot han tret el nom diví de moltes traduccions de la Bíblia. Han adoptat rituals pagans i han deshonrat Jehovà amb les seves doctrines falses, les anomenades guerres santes i la seva conducta immoral. Per aquest motiu, durant segles, Jehovà només va tenir un grapat d’adoradors fidels a la Terra, però no un poble organitzat que portés el Seu nom.

10, 11. (a) Què va predir Jesús amb la paràbola del blat i la mala herba? (b) Com es va complir la paràbola de Jesús després del 1914?

¹⁰ Jesús va utilitzar la paràbola del blat i la mala herba per predir la foscor espiritual que provocaria aquella apostasia. Va dir que «mentre els homes dormien» va venir el seu enemic. Aquest enemic seria el Diable, i sembraria mala herba enmig del blat que havia sembrat el Fill de l’home. També va dir que les dues plantes creixerien juntes fins a la conclusió de l’actual ordre de coses. Després va explicar que «la bona llavor», la del blat, representa «els fills del regne», i la «zitzània», o la mala herba, representa «els fills del maligne». Durant el temps  de la fi, el Fill de l’home enviaria els seus «segadors», els àngels, per separar el simbòlic blat de la mala herba i reunir els fills del Regne (Mt. 13:24-30, 36-43). Com passaria tot això, i què té a veure amb el fet que Déu tingui un poble a la Terra?

¹¹ La conclusió de l’actual ordre de coses va començar l’any 1914. Durant la guerra que va esclatar aquell any, els pocs milers de cristians ungits que hi havia, «els fills del regne», van estar sota el captiveri espiritual de Babilònia, la gran. L’any 1919, Jehovà els va alliberar i els va diferenciar clarament de la mala herba, o els cristians d’imitació. Jehovà va reunir «els fills del regne» i els va organitzar com a poble, tal com havia predit Isaïes: «¿És que una nació pot néixer en un sol dia o es pot infantar tot un poble d’una sola vegada? Perquè, a penes ha sentit els dolors, Sió ja ha infantat els seus fills» (Is. 66:8, BEC). En aquest context, Sió és l’organització de Jehovà composada per éssers espirituals, que va donar a llum els seus fills ungits per esperit i els va organitzar en una nació.

12. Com han demostrat els ungits que són un poble per al nom de Jehovà?

¹² Tal com els primers cristians, els «fills del regne» ungits d’avui dia donen testimoniatge de Jehovà (llegeix Isaïes 43:1, 10, 11). Aquests ungits destaquen per la seva conducta cristiana i per la predicació de l’«evangeli del regne [...] com a testimoni a totes les nacions» (Mt. 24:14; Fili. 2:15). D’aquesta manera, han ajudat moltes persones —de fet, milions— a tenir una relació estreta amb Jehovà (llegeix Daniel 12:3).

13, 14. (a) Què han de fer els qui no són israelites espirituals per adorar i servir Jehovà tal com Ell vol? (b) Com es va predir això a la Bíblia?

¹³ A l’article anterior s’explica que, a l’antic Israel, Jehovà acceptava que els estrangers l’adoressin, sempre que ho fessin juntament amb el Seu poble (1 Re.  8:41-43). D’igual manera avui dia, els qui no són israelites espirituals han d’adorar Jehovà juntament amb el Seu poble, és a dir, amb «els fills del regne», o els testimonis ungits de Jehovà.

¹⁴ Dos profetes del passat van predir que, durant el temps de la fi, hi hauria moltes persones que s’unirien al poble de Déu per adorar Jehovà. Isaïes va profetitzar: «Hi aniran molts pobles, i diran: Veniu i pugem a la muntanya de Jahveh, a la casa del Déu de Jacob, i ell ens instruirà en els seus camins, i caminarem en les seves senderes; perquè de Sió surt la llei, i la paraula de Jahveh, de Jerusalem» (Is. 2:2, 3). El profeta Zacaries també va predir: «Molts pobles, i nacions poderoses, vindran a cercar Jahveh dels exèrcits a Jerusalem, i a suplicar davant de Jahveh». Va descriure aquest grup com «deu homes de totes les llengües de les nacions» que s’agafarien simbòlicament a la roba de l’Israel espiritual i dirien: «Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres!» (Zac. 8:20-23).

15. En quina obra col·laboren les «altres ovelles» amb l’Israel espiritual?

¹⁵ Tal com menciona Zacaries, les «altres ovelles» diuen als israelites espirituals: «Vindrem amb vosaltres». Això significa que col·laboren amb ells en l’obra de predicació de la bona nova del Regne (Mc. 13:10). En realitat, les «altres ovelles» arriben a formar part del poble de Déu i, juntament amb els ungits, formen «un sol ramat» sota la guia del «bon pastor», Jesucrist (llegeix Joan 10:14-16).

16. Què farà Jehovà que portarà a la fase final de la «gran tribulació»?

¹⁶ Després de la destrucció de Babilònia, la gran, s’atacarà despietadament el poble de Déu. En aquell moment, necessitarem rebre la protecció que Jehovà ofereixi als seus servents. Com que aquest atac serà el detonant de la fase final de la «gran tribulació», serà Jehovà mateix qui esculli l’escenari i el moment per a aquesta confrontació (Mt. 24:21; Ez. 38:2-4). En aquell moment, Gog atacarà el poble de Déu, un «poble aplegat d’entre les nacions» (Ez. 38:10-12). Aquest atac serà el senyal perquè Jehovà executi el seu judici contra Gog i tots els seus aliats. Llavors, Jehovà farà que tothom s’adoni que Ell és el Sobirà de l’univers i santificarà el seu nom. Diu: «Em faré conèixer als ulls de moltes nacions. I sabran que jo sóc Jahveh» (Ez. 38:18-23).

17, 18. (a) Quines instruccions rebrem quan Gog ataqui el poble de Jehovà? (b) Què hem de fer si volem rebre la protecció de Jehovà?

¹⁷ Quan Gog comenci el seu atac, Jehovà dirà als seus servents: «Vés, poble meu, entra en les teves cambres interiors, i tanca les portes darrere teu; amaga’t breument un moment fins que passi la indignació» (Is. 26:20). En aquest moment crític, Jehovà ens donarà instruccions per salvar la vida, i les «cambres interiors» que menciona Isaïes poden estar relacionades amb les nostres congregacions.

¹⁸ Si nosaltres també volem que Jehovà ens protegeixi durant la «gran tribulació», hem de reconèixer que té un poble a la Terra que està organitzat en congregacions. Ens hem de posar de banda del poble de Jehovà i mantenir-nos molt a prop de la nostra congregació. Així, podrem clamar amb tot el nostre cor el mateix que el salmista: «La salvació és de Jahveh, sobre el teu poble hi ha la teva benedicció» (Sl. 3:8).