1, 2. (a) Què va dir Jesús sobre els últims dies? (b) Quines preguntes analitzarem?

T’HAURIA agradat ser a la muntanya de les Oliveres, contemplant el temple i escoltant una de les profecies més impressionants de boca de Jesús? Pere, Andreu, Jaume i Joan hi van ser, i van escoltar embadalits com el seu Mestre els explicava molts dels esdeveniments que succeirien durant els últims dies, quan ell fos Rei del Regne de Déu. Per exemple, els va explicar que durant aquest període tan crucial el seu «servent fidel i assenyat» seria el seu representant a la Terra i l’encarregat de donar als seus seguidors l’aliment espiritual necessari al temps degut (Mt. 24:45-47).

² Tot seguit, continuant amb la mateixa profecia, Jesús els va relatar la paràbola de les deu verges (llegeix Mateu 25:1-13). En aquest article analitzarem les següents preguntes: (1) quin és el missatge que transmet la paràbola?; (2) com han aplicat els cristians ungits fidels el consell que s’extreu de la paràbola, i amb quins resultats?; i (3) com ens podem beneficiar tots d’aquesta paràbola?

3. Com s’explicava abans la paràbola de les deu verges, i què pot haver passat?

³ En l’article anterior vam veure que, en els últims anys, el servent fidel ha deixat de centrar-se tant en els possibles significats simbòlics o profètics d’alguns relats bíblics i s’ha fixat més en les aplicacions pràctiques que se n’extreuen. Posem com a exemple la paràbola de les deu verges. Abans se solia explicar que petits detalls de la paràbola, com ara les llànties, l’oli o els flascons, tenien significats simbòlics. Però ens sorgeix una pregunta: és possible que el fet de centrar-nos més en els detalls ens estigués fent perdre de vista el missatge senzill i urgent de la paràbola? La resposta és molt important.

4. Com podem saber la identitat (a) del nuvi? (b) de les verges?

⁴ Examinem el missatge que Jesús va voler transmetre. Pensem primer en els personatges principals: el nuvi i les verges. Qui és el nuvi? No hi ha dubte que Jesús estava parlant d’ell mateix, ja que en una altra ocasió també es va referir a ell com «el nuvi» (Lc. 5:34, 35). I qui són les verges? A la paràbola, Jesús diu que les verges han d’estar preparades amb les seves llànties enceses per quan arribi el nuvi. I també va donar instruccions semblants al seu «petit ramat» de cristians ungits, al dir-los: «Que els vostres lloms estiguin cenyits, i els llums, encesos. I assembleu-vos als homes que esperen el seu senyor que torna de les bodes» (Lc. 12:32, 35, 36). A més, l’apòstol Pau i l’apòstol Joan van escriure per inspiració que els cristians ungits eren com verges pures (2 Cor. 11:2; Ap. 14:4). És evident, doncs, que tant el consell com l’advertència de la paràbola de Jesús registrada a Mateu 25:1-13 anaven dirigits als seus seguidors ungits.

5. Com va indicar Jesús en quin temps aplicaria la paràbola?

⁵ Segon, pensem en el marc temporal. A quina època de la història aplica el consell de Jesús? Ell mateix ens proporciona un indicador temporal cap al final de la paràbola, quan diu que «va arribar el nuvi» (Mt. 25:10). Tal com es va analitzar a La Torre de Guaita del 15 de juliol de 2013, la profecia de Jesús registrada als capítols 24 i 25 de Mateu conté vuit al·lusions a la seva «arribada», i a cadascuna es fa servir una forma de la mateixa paraula grega. * En tots els casos, Jesús s’estava referint al temps durant la gran tribulació en què vindrà a executar judici a la Terra i a destruir l’actual ordre de coses malvat. Per tant, queda clar que el missatge de la paràbola aplica durant els últims dies, i que el seu punt àlgid, és a dir, l’arribada del Nuvi, és durant la gran tribulació.

6. A la llum del context, quin és el missatge bàsic de la paràbola?

⁶ Quin és el missatge bàsic de la paràbola? Recordem el context d’aquest relat. Al capítol 24 de Mateu, Jesús acaba de parlar del «servent fidel i assenyat», que seria un grup petit d’homes ungits que portaria la davantera durant els últims dies. Al relat, Jesús adverteix a aquests homes que es mantinguin fidels. A continuació, al capítol 25, trobem la paràbola de les deu verges, on Jesús adverteix a tots els ungits dels últims dies que es mantinguin alerta per tal que no perdin la seva magnífica recompensa  (Mt. 25:13). Analitzem ara el contingut de la paràbola i vegem com els ungits n’han aplicat el consell.

7, 8. (a) Com van demostrar les verges que estaven llestes? (b) Com demostren els ungits que estan preparats?

⁷ A la paràbola es destaca que, a diferència de les verges nècies, les assenyades estan llestes per a l’arribada del nuvi. Per què? Perquè s’han preparat i estan alerta. En realitat, totes les verges han d’estar a l’aguait i esperar que arribi el nuvi. Per això s’han d’assegurar que les seves llànties estiguin enceses i han d’estar atentes durant la nit fins que arribi el moment tan esperat. Però Jesús explica que només hi ha cinc verges que són assenyades perquè s’han preparat abans i han portat flascons amb més oli per mantenir les llànties enceses. Han demostrat també els ungits fidels que estan preparats com les verges assenyades?

⁸ És clar! En els últims dies, els ungits han actuat com les verges assenyades i s’han preparat per complir fidelment la seva assignació fins que arribi la fi. S’adonen que el seu servei a Déu implica renunciar a les comoditats materials que ofereix el món de Satanàs, i dediquen la seva vida exclusivament a Jehovà i el serveixen fidelment. Però no ho fan perquè la fi és a prop, sinó perquè són fidels i estimen Déu i el seu Fill. També es mantenen íntegres i rebutgen l’esperit d’aquest món que promou el materialisme, la immoralitat i l’egoisme. A més, demostren que estan preparats perquè irradien la llum de la veritat i esperen amb paciència l’arribada del Nuvi, encara que de vegades pugui semblar que triga una mica (Fili. 2:15).

9. (a) Quina advertència va donar Jesús sobre la tendència natural a quedar-se adormit? (b) Com han respost els ungits al crit «Ei! El nuvi està arribant»? (Consulta la nota.)

⁹ A més d’estar preparades, les verges assenyades també van demostrar que estaven alerta. Tot i això, la paràbola diu que, com que semblava que el nuvi arribava tard, «es van endormiscar totes i es van adormir» mentre l’esperaven. Així, doncs, podria ser que algun cristià ungit s’adormís durant la llarga nit en què espera l’arribada de Crist? Sí, podria ser. Jesús sabia bé que, tot i que una persona tingui molt bona disposició, la carn és dèbil i la pot fer ensopegar. Els ungits fidels tenen molt present l’advertència implícita en aquesta paràbola i s’esforcen cada cop més per estar alerta i vigilants. Jesús també va dir que, enmig de la nit, es va escoltar el crit «Ei! El nuvi està arribant» i que, malgrat que totes les verges es van despertar, només les assenyades es van mantenir alerta fins el final (Mt. 25:5, 6; 26:41). De manera semblant, els ungits fidels dels últims dies s’han adonat de les proves innegables que «el nuvi està arribant» i han actuat en conseqüència; han perseverat i s’han preparat per a l’arribada del Nuvi. * Ara bé, el punt culminant de la paràbola se centra en un període de temps molt més específic. Quin?

10. Quina desconcertant pregunta sorgeix arran del diàleg entre les verges nècies i les assenyades?

¹⁰ La part més xocant de la paràbola pot ser la que trobem gairebé al final, en el diàleg entre les verges nècies i les assenyades (llegeix Mateu 25:8, 9). Aquesta conversa fa sorgir una pregunta: quan s’ha vist que un servent de Déu fidel no hagi volgut ajudar algú que li ho hagi demanat? Per explicar el significat d’aquesta conversa sorprenent ens anirà bé tornar a analitzar el marc temporal de la paràbola. Recordem que fa un temps es va aclarir que Jesús, el Nuvi, arriba prop del final de la gran tribulació per executar judici. Per tant, és probable que aquesta part de la paràbola se centri en el que passa justament abans del judici que té lloc al final de la gran tribulació, ja que en aquell temps els ungits ja hauran rebut el segellament final.

11. (a) Què passarà just abans de la gran tribulació? (b) Què va voler dir que les verges assenyades enviessin les nècies a comprar oli?

¹¹ Així, doncs, abans que comenci la gran tribulació tots els ungits fidels de la Terra hauran rebut el segellament final (Ap. 7:1-4). A partir d’aquest moment no hi haurà dubte que aniran al cel. Però pensa en el temps previ a la gran tribulació. Què passaria si alguns ungits deixessin d’estar alerta i no es mantinguessin íntegres a Déu? Que perdrien la seva recompensa celestial i, òbviament, no rebrien el segellament final abans que comenci la tribulació. En aquest moment, s’ungiria altres cristians fidels per reemplaçar-los. Per això, pot ser que quan comenci la gran tribulació els qui puguin haver estat necis se sorprenguin per la destrucció de Babilònia, la gran. I potser serà només en aquest moment quan s’adonin que no estan preparats per a l’arribada del Nuvi. Què passarà si llavors, desesperats, demanen ajuda? La paràbola de Jesús ens explica quina serà la trista realitat: les verges assenyades no van compartir el seu oli amb les nècies, i els van dir que anessin a comprar-ne. Però recorda que això passa «a mitjanit». Et sembla que a aquestes hores podran comprar oli? És clar que no, serà massa tard!

12. (a) Quina desagradable experiència hauran de viure els qui en el passat van ser ungits però hagin deixat de ser fidels? (b) Què els passarà als qui es comportin com les verges nècies?

¹² Igualment, durant la gran tribulació, els ungits fidels no podran fer res per ajudar les persones que li hagin girat l’esquena a Jehovà. Serà massa tard i no hi haurà res a fer. Així, doncs, quin final els espera? Jesús va explicar què va passar quan les verges nècies van anar a fer el seu inútil encàrrec: «Mentre elles anaven a comprar, va arribar el nuvi. I les que estaven preparades van entrar amb ell a les bodes, i la porta fou tancada». Quan Jesús arribi en la seva glòria prop del final de la gran tribulació, reunirà els ungits fidels al cel (Mt. 24:31; 25:10; Jn. 14:1-3; 1 Tes. 4:17). Llavors la porta ja estarà tancada, i els qui s’hagin tornat deslleials perquè s’hagin comportat com les verges nècies no podran entrar. De fet, cridaran: «Senyor, senyor, obre’ns!», però rebran la mateixa resposta que molts que seran jutjats com a cabres: «En veritat us dic, no us conec». Quina llàstima! (Mt. 7:21-23; 25:11, 12.)

13. (a) Per què no hem d’arribar a la conclusió que molts ungits es tornaran deslleials? (b) Per què es pot dir que l’advertència de Jesús també mostra que confiava en els seus seguidors ungits?

¹³ En vista de tot el que hem analitzat, a quina conclusió hem d’arribar? Estava  dient Jesús que molts dels seus servents ungits es tornarien deslleials i haurien de ser reemplaçats? No. Recorda que Jesús acabava d’advertir al seu «servent fidel i assenyat» que no es tornés mai un servent dolent. Però això no vol dir que pensés que això succeiria. Igualment, aquesta paràbola conté una advertència molt important. El fet que hi hagi cinc verges nècies i cinc verges assenyades indica que cada un dels cristians ungits té plena capacitat per escollir si vol ser assenyat i estar preparat i alerta, o si vol actuar com les verges nècies i tornar-se deslleial. L’apòstol Pau va fer una advertència semblant als seus germans i germanes ungits (llegeix Hebreus 6:4-9; compara-ho amb Deuteronomi 30:19). Fixa’t que, tot i que aquesta amonestació era molt directa, Pau també els va dir amb amor que tenia la confiança que els esperaven «millors coses». Així, doncs, l’advertència de la paràbola també mostra que Jesús confiava en els seus seguidors ungits. De fet, sap que tots poden ser lleials i rebre la meravellosa recompensa de regnar amb ell al cel.

14. Per què les «altres ovelles» també es poden beneficiar de la paràbola de les deu verges?

¹⁴ És cert que la paràbola de les deu verges anava dirigida als cristians ungits, però això no significa que les «altres ovelles» no es puguin beneficiar d’aquest relat bíblic (Jn. 10:16). El missatge de la paràbola és molt clar: ens hem de mantenir alerta. I això no només aplica als ungits, ja que, en certa ocasió, Jesús va dir: «El que us dic a vosaltres, ho dic a tots: Vetlleu» (Mc. 13:37). Jesús vol que tots els seus seguidors es preparin i estiguin alerta. És per això que tots els cristians hem d’imitar l’exemple dels ungits, els quals posen la predicació en primer lloc a la seva vida. Tampoc hem d’oblidar que a les verges nècies no els va servir de res demanar oli a les assenyades. Això farà que tinguem molt present que no hi ha ningú que pugui demostrar fidelitat per nosaltres, que ningú pot estar ferm a la veritat per nosaltres i que ningú pot estar alerta per nosaltres. Tots haurem de respondre davant del Jutge que Jehovà ha nomenat. Per tant, estiguem preparats, perquè Jesús és a punt d’arribar!

15. Per què tots els autèntics cristians esperen amb emoció el casament de Crist amb la seva núvia?

¹⁵ Tots els cristians també ens podem beneficiar de l’esdeveniment principal de la paràbola, el casament del Nuvi. I tots ho esperem amb molta emoció! Després de l’Harmaguedon, els cristians ungits es convertiran en la núvia de Crist (Ap. 19:7-9). I tots els qui siguin a la Terra es beneficiaran d’aquest casament celestial perquè garanteix un govern perfecte per a tots. Sense importar quina sigui la nostra esperança, estiguem decidits a posar en pràctica el missatge vital de la paràbola de les deu verges: estar preparats i mantenir-nos alerta. Si ho fem, podrem gaudir del meravellós futur que Jehovà ens ha preparat.