1, 2. Per què va explicar Jesús la paràbola dels talents?

A LA paràbola dels talents Jesús va deixar clar quina obligació tenen els seus seguidors ungits. Però com que aquesta paràbola afecta tots els cristians verdaders, sigui que tinguin l’esperança d’anar al cel o de viure aquí a la Terra, és necessari que tots entenguem bé el seu significat.

² Jesús va explicar la paràbola dels talents mentre parlava amb els seus deixebles sobre el senyal de la seva «vinguda [presència, NM] i de la fi del temps» (Mt. 24:3). Per això sabem que aquesta paràbola es compleix durant els nostres dies i que forma part del senyal que indica que Jesús està regnant i que el temps de la fi ja ha començat.

3. Quines lliçons aprenem de les paràboles de Mateu 24 i 25?

³ La paràbola dels talents és una de les quatre il·lustracions relacionades entre si que trobem a Mateu 24:45 fins al 25:46. Les altres tres —la del servent fidel i assenyat, la de les deu verges i la de les ovelles i les cabres— també formen part de la resposta que Jesús va donar als seus deixebles sobre el senyal de la seva presència. En totes elles, va destacar característiques que distingirien els seus seguidors verdaders durant aquests  últims dies. La il·lustració del servent fidel, la de les verges i la dels talents van dirigides als seus seguidors ungits. En la del servent fidel, Jesús va ressaltar que el petit grup d’ungits que ha rebut la comissió d’alimentar espiritualment els criats durant els últims dies ha de demostrar que és fidel i assenyat. En la paràbola de les verges, Jesús va emfatitzar que tots els ungits han d’estar preparats i alerta, ja que, malgrat que saben que Jesús està a punt d’arribar, no saben ni el dia ni l’hora. En la dels talents, Jesús va mostrar que els ungits haurien de dur a terme les seves responsabilitats cristianes amb diligència. I l’última il·lustració, la de les ovelles i les cabres, va dirigida als qui tenen l’esperança de viure a la Terra, i destaca que aquests han de ser fidels i fer tot el que puguin per ajudar els germans ungits de Crist que queden a la Terra. * A continuació, analitzarem la paràbola dels talents.

4, 5. (a) A qui representa l’home de la paràbola? (b) Quin valor tenia un talent?

⁴ Llegeix Mateu 25:14-30. Durant molt de temps, les nostres publicacions han explicat que l’home, o amo, de la il·lustració és Jesús, i que va marxar de viatge quan va ascendir al cel l’any 33 de la n. e. En una paràbola anterior, Jesús va explicar que havia de fer aquest viatge per «prendre possessió d’un regne» (Lc. 19:12). Però no va prendre plena possessió del Regne de seguida que va arribar al cel, sinó que es va asseure «a la dreta de Déu» i va esperar fins que els seus enemics fossin «posats per escambell dels seus peus» (Heb. 10:12, 13). *

⁵ L’home de la il·lustració posseïa vuit talents, una gran fortuna per a aquella època. * Abans de marxar de viatge, l’amo va repartir els talents entre els seus servents, i esperava que durant el temps que fos fora negociessin amb aquells diners. Igualment, abans d’ascendir al cel, Jesús posseïa una cosa molt valuosa. Què era? La resposta està relacionada amb el que va fer durant la seva vida a la Terra.

6, 7. Què simbolitzen els talents?

⁶ Jesús va donar molta importància a la seva obra de predicar i ensenyar, i com a resultat moltes persones es van fer deixebles seves (llegeix Lluc 4:43). Però sabia que encara hi havia molta feina a fer, i que hi hauria més gent que acceptaria la bona nova. De fet, va dir als seus deixebles: «Alceu els vostres ulls i mireu els camps, que ja són blancs per a la sega» (Jn. 4:35-38). Tal com fa un bon pagès, Jesús no pensava deixar abandonat un camp que estava a punt per ser segat. Per això, poc després de ressuscitar i abans d’ascendir al cel, va donar als seus seguidors la important comissió de fer deixebles: «Aneu, doncs, i instruïu tots els pobles» (Mt. 28:18-20). Amb aquestes paraules, Jesús els estava confiant un tresor molt valuós, l’obra de predicar el Regne (2 Cor. 4:7).

 ⁷ Així, doncs, a quina conclusió arribem? Quan Jesús va donar als seus seguidors la comissió de fer deixebles, en realitat els estava confiant «els seus béns», és a dir, els seus talents (Mt. 25:14). Per dir-ho d’una manera senzilla, els talents es refereixen a la responsabilitat de predicar i fer deixebles.

8. Tot i que cada servent va rebre una quantitat de talents diferent, què esperava l’amo que fessin tots ells?

⁸ La paràbola dels talents explica que l’amo va donar cinc talents a un servent, dos talents a un altre, i un talent a un tercer (Mt. 25:15). Però tot i que cadascun va rebre una quantitat de talents diferent, el seu amo esperava que tots ells hi fessin negoci de manera diligent, fent tot el possible per fer més diners. De la mateixa manera, Jesús esperava que els seus seguidors ungits fessin tot el que poguessin en l’obra de predicar (Mt. 22:37; Col. 3:23). Al primer segle, des de la Pentecosta del 33 de la n. e., els seguidors de Crist van començar a negociar amb els talents que se’ls havia confiat. I quan llegim el llibre de Fets, veiem clarament que s’hi van esforçar molt (Fe. 6:7; 12:24; 19:20). *

9. (a) Què van fer els dos servents fidels amb els talents, i què ens indica això? (b) Quin paper tenen les «altres ovelles» avui dia?

⁹ Durant el temps de la fi, en particular des del 1919, els servents ungits de Crist que són a la Terra s’han esforçat a negociar amb els talents del seu amo. Igual que els dos primers servents, han fet tot el que està al seu abast per predicar la bona nova. Però no cal que especulem sobre qui va rebre cinc talents i qui en va rebre dos, ja que la paràbola indica que els dos servents van doblar la quantitat que se’ls havia donat. Per tant, es pot dir que tots dos van ser igual de diligents. I quin és el paper dels qui tenen l’esperança de viure a la Terra? Bé, un de molt important. La il·lustració de Jesús sobre les ovelles i les cabres ens ensenya que els qui tenen l’esperança de viure a la Terra tenen l’honor d’ajudar fidelment els germans ungits de Crist en l’obra de predicar i ensenyar. Sens dubte, en aquests últims dies tan crítics, els dos grups treballen units com «un sol ramat» i s’esforcen zelosament per fer deixebles (Jn. 10:16).

10. Quin és un dels aspectes més destacats del senyal de la presència de Jesús?

¹⁰ Com és normal, Jesús espera obtenir resultats. Ja s’ha comentat que els seus deixebles fidels del primer segle van multiplicar els seus béns. Però, què podem dir d’avui dia, que estem en el temps de la fi i s’està complint la paràbola dels talents? Els servents fidels de Jesús en conjunt han treballat molt per dur a terme l’obra de predicació i de fer deixebles més gran que s’ha realitzat mai en la història. El resultat és que cada any hi ha centenars de milers de nous deixebles que també proclamen el Regne de Déu, i tots junts fan que l’obra de predicar i ensenyar sigui un dels aspectes més destacats del senyal de la presència de Jesús com a Rei del Regne de Déu. No hi ha dubte que l’Amo ha d’estar contentíssim!

11. Per què arribem a la conclusió que Jesús vindrà a «passar comptes» amb els seus servents durant la gran tribulació?

¹¹ Jesús vindrà a «passar comptes» amb els seus servents, és a dir, a recompensar-los, cap al final de la gran tribulació  que tenim just al davant. Per què arribem a aquesta conclusió? Bé, a la profecia dels capítols 24 i 25 de Mateu, Jesús va mencionar moltes vegades la seva arribada, o vinguda. Per exemple, quan va parlar del judici que hi haurà durant la gran tribulació, va dir que les persones «veuran el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel». I quan va dir als seus seguidors que viurien en els últims dies que estiguessin alerta, els va dir: «No sabeu en quina hora ha de venir el vostre Senyor» i «a l’hora que no penseu, ve el Fill de l’home» (Mt. 24:30, 42, 44). Així, doncs, quan Jesús va dir que «va arribar el senyor d’aquells servents i va passar comptes amb ells», és evident que s’estava referint al temps en què vindrà per executar judici al final de l’actual ordre de coses (Mt. 25:19). *

12, 13. (a) Què diu l’amo als dos primers servents, i per què? (b) Quan reben els ungits el segellament final? (Consulta el requadre « Donen comptes al morir».) (c) Quina recompensa rebran els qui siguin jutjats com a ovelles?

¹² Quan l’amo de la paràbola arriba, troba que els dos primers servents, els qui han rebut cinc i dos talents, han estat fidels i han doblat la quantitat que se’ls havia donat. I l’amo els diu el mateix a tots dos: «Ben fet, servent bo i fidel. Has estat fidel sobre poc, et posaré sobre molt» (Mt. 25:21, 23). Aleshores, què esperem que passi quan Jesús vingui en la seva glòria per executar judici en el futur?

¹³ Els cristians ungits fidels, representats pels dos primers servents, hauran rebut el seu segellament final abans que comenci la gran tribulació (Ap. 7:1-3). I, abans de l’Harmaguedon, Jesús els donarà la recompensa celestial, tal com els ha promès. D’altra banda, els qui tinguin l’esperança de viure a la Terra i hagin ajudat els ungits en la predicació, hauran estat jutjats com a ovelles i seran recompensats amb vida a la Terra sota la governació del Regne de Déu (Mt. 25:34).

14, 15. Va indicar Jesús que molts ungits es tornarien dolents i ganduls? Explica-ho.

¹⁴ A la paràbola s’explica que l’últim servent, en comptes de fer negocis o portar el talent als banquers, va optar per enterrar-lo. És evident que no va demostrar una bona actitud, ja que va actuar deliberadament en contra dels interessos del seu amo. Per això, el seu amo li va dir que era un «servent dolent i gandul». A continuació, li va prendre el talent, el va donar al servent que en tenia deu i va ordenar: «Llanceu-lo a la fosca de fora. Allí serà el plor i el cruixit de les dents» (Mt. 25:24-30; Lc. 19:22, 23).

 ¹⁵ Com que un dels tres servents va amagar el seu talent, podríem pensar que Jesús estava indicant que la tercera part dels ungits es tornarien dolents i ganduls. Però analitzar el context de la paràbola ens ajudarà a veure que això no és així. En la il·lustració del servent fidel i assenyat, Jesús va parlar d’un servent dolent que maltractaria els seus companys. Tot i això, amb la il·lustració no estava profetitzant que sorgiria una classe de servents dolents, sinó que advertia al servent fidel que no tingués l’actitud d’aquell mal servent. Igualment, en la il·lustració de les deu verges, Jesús no va voler dir que la meitat dels ungits es tornaria com les verges nècies. En realitat, també els estava advertint sobre què els passaria si no es mantenien alerta i no estaven preparats. * Segons això, sembla lògic pensar que en la il·lustració dels talents Jesús tampoc estava indicant que en els últims dies hi hauria molts ungits que serien dolents i ganduls. Al contrari, Jesús estava advertint als ungits que fossin diligents, és a dir, que fessin negocis amb els talents, i evitessin actituds com les del servent dolent (Mt. 25:16).

16. (a) Quines lliçons aprenem de la paràbola dels talents? (b) Com ha refinat aquest article la nostra comprensió de la paràbola dels talents? (Consulta el requadre « Com hem d’entendre la paràbola dels talents?».)

¹⁶ Quines dues lliçons aprenem de la paràbola dels talents? Primer, que Crist ha confiat als seus deixebles ungits un tresor molt valuós: la comissió de predicar i fer deixebles. Segon, que Crist espera que tots prediquem amb diligència. Si ho fem, l’Amo recompensarà la nostra fe, la nostra actitud vigilant i la nostra lleialtat (Mt. 25:21, 23, 34).