1-3. Per què està segura la Lana que Jehovà sap què necessitem?

LA Lana no oblidarà el que li va passar a Alemanya el 2012. Aquesta pionera creu que Jehovà li va respondre a dues oracions específiques. La primera la va fer mentre anava cap a l’aeroport, i li va demanar a Jehovà que l’ajudés a trobar algú a qui predicar. La segona la va fer quan li van dir que no podria viatjar fins el dia següent. La Lana va fer oració perquè no li quedaven diners i no sabia on passar la nit.

² Just acabar l’oració, va escoltar una veu: «Ei! Què hi fas, aquí?». Era un antic company de classe. El noi era a l’aeroport amb la seva mare i la seva àvia, que l’havien anat a acomiadar perquè se n’anava a Sud-àfrica. Quan l’Elke, la mare del noi, es va assabentar del que li havia passat a la Lana, la va convidar a anar a casa seva. Ella i la seva mare la van tractar molt bé i no van parar de fer-li preguntes sobre les seves creences i el que implicava ser pionera.

³ El matí següent, després d’un bon esmorzar, la Lana els va respondre a més preguntes sobre la Bíblia i es va anotar  les seves dades per continuar parlant amb elles. Finalment, la Lana va tornar a casa i va seguir amb la seva rutina de predicació. Ella té la impressió que Jehovà sabia exactament què necessitava i li havia contestat les oracions (Sl. 65:2).

4. Quines necessitats analitzarem?

⁴ És molt fàcil fer oració per demanar ajuda a Jehovà quan ens ve un problema de sobte. I Ell està encantat d’escoltar les nostres súpliques (Sl. 34:15; Prov. 15:8). Ara bé, si meditem sobre el model d’oració, ens adonarem que hi ha altres necessitats que, tot i que són més importants que els nostres problemes, potser deixem una mica de banda. Vegem com se centren les tres últimes peticions d’aquesta oració en les nostres necessitats espirituals i si podem fer alguna cosa més per viure d’acord amb la quarta petició, que té a veure amb el pa de cada dia (llegeix Mateu 6:11-13).

5, 6. Per què és important demanar «el nostre pa de cada dia» encara que no ens faci falta?

⁵ Fixa’t que, amb aquesta petició, no li estàs demanant a Jehovà que et doni el «teu» pa de cada dia, sinó el «nostre» pa de cada dia. En Victor, un superintendent de circuit d’Àfrica, explica: «Sovint agraeixo a Jehovà que la meva esposa i jo no ens haguem de preocupar sobre què menjarem o com pagar el lloguer, perquè els germans ens cuiden molt. Això sí, faig oració perquè els qui ens ajuden puguin fer front als problemes econòmics».

⁶ Pot ser que a nosaltres no ens falti el menjar. Ara bé, podem pensar en els germans pobres o els que han patit algun desastre natural. Tot i que hem d’orar per ells, també hem d’actuar d’acord amb les nostres oracions. Podem compartir el que tenim amb els qui ho necessiten i contribuir regularment a l’obra mundial, sense oblidar que aquestes donacions s’utilitzen amb seny (1 Jn. 3:17).

7. Com va il·lustrar Jesús que no ens hem d’angoixar pel dia següent?

⁷ Quan Jesús va parlar del «nostre pa de cada dia», probablement s’estava referint a les nostres necessitats més immediates. Per això, després va parlar de com Jehovà vesteix les flors del camp, i va dir: «No us farà molt més a vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us [angoixeu], dient: [...] amb què ens vestirem?». I va acabar repetint aquest consell: «No us [angoixeu], doncs, pel demà» (Mt. 6:30-34). Això vol dir que no hem de ser materialistes, sinó que hem d’estar satisfets de tenir cobertes les necessitats bàsiques, com ara una llar digna, una feina per mantenir la família i saviesa per afrontar els problemes de salut. Tot i això, si només oréssim per les nostres necessitats físiques, no seriem equilibrats, ja que hi ha necessitats espirituals molt més importants.

8. Quina important necessitat hem de recordar quan demanem el «pa de cada dia»? (Mira la imatge del principi.)

⁸ Les paraules «el pa de cada dia» ens haurien de recordar que també necessitem aliment espiritual. «No sols de pa viurà l’home», va dir Jesús, «sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu» (Mt. 4:4). És per això que hem de continuar orant perquè Jehovà ens segueixi donant l’aliment espiritual.

9. Per què diem que els pecats són «deutes»?

⁹ Per què va utilitzar Jesús la paraula  «deutes» quan en una altra ocasió va dir «pecats»? (Mt. 6:12; Lc. 11:4.) Fa uns seixanta anys, aquesta revista ho va explicar: «Cometre un pecat contra la llei de Déu ens posa en deute amb Ell. [...] Si pequem, Déu ens pot demanar o exigir les nostres vides. [...] Ens pot retirar la seva pau, és a dir, pot trencar les relacions pacífiques amb nosaltres. [...] Tots li devem amor, el qual s’expressa mitjançant la nostra obediència; i quan pequem, no li estem pagant aquest deute que tenim amb ell, ja que no li estem demostrant l’amor que es mereix» (1 Jn. 5:3).

10. Quina base legal permet que Jehovà ens perdoni, i com ens hem de sentir?

¹⁰ Déu ens perdona els pecats gràcies a una base legal: el sacrifici de rescat de Jesús. És cert que el rescat es va pagar fa uns dos mil anys, però com que tots necessitem que se’ns perdonin els pecats cada dia, hem de valorar aquest regal diàriament. «La redempció» de les nostres vides té un valor tan alt que cap humà imperfecte pot pagar aquest deute (llegeix Salm 49:7-9; 1 Pere 1:18, 19). Per això, no deixem d’agrair a Jehovà aquest preciós regal! A més, el fet que la Bíblia digui «els nostres pecats» i no «els meus pecats» ens recorda que tots necessitem aquest misericordiós regal. Per tant, és evident que Jehovà vol que ens preocupem, no tan sols del nostre benestar espiritual, sinó també del dels altres, inclosos els qui poden haver pecat contra nosaltres. De vegades ens ofenen, però normalment no és res gaire important. Ara bé, aquestes situacions ens permeten demostrar que estimem de debò els nostres germans i que volem perdonar-los, tal com Déu ens perdona a nosaltres (Col. 3:13).

11. Per què és important que tinguem el desig de perdonar?

¹¹ És una llàstima que, a causa de la imperfecció, de vegades guardem rancor als qui ens ofenen (Lev. 19:18). Quan parlem del que algú ens ha fet, podríem fer que els altres es posin de part nostra i causar divisions a la congregació. I permetre que aquesta situació continuï demostrarà que no valorem ni la misericòrdia de Déu ni el rescat. Per això, si no perdonem, Jehovà tampoc ens pot  perdonar a nosaltres perquè no ens aplicarà el valor del rescat del seu Fill (Mt. 18:35). De fet, Jesús va analitzar més a fons aquest tema després d’ensenyar el model d’oració (llegeix Mateu 6:14, 15). A més, si volem que Jehovà ens perdoni, ens hem d’esforçar a no practicar pecats greus. Vegem ara com es relaciona el desig d’evitar pecar amb la sisena petició (1 Jn. 3:4, 6).

12, 13. (a) Què li va passar a Jesús poc després del seu baptisme? (b) Per què no hem de culpar els altres si cedim a les temptacions? (c) Què va demostrar Jesús al mantenir-se íntegre fins a la mort?

¹² Analitzar què li va passar a Jesús poc després del seu baptisme ens pot ajudar a entendre la necessitat de demanar-li a Jehovà: «No ens duguis a la temptació». L’esperit de Déu va dirigir Jesús cap al desert, i la Bíblia indica que va ser «a fi de ser temptat pel diable» (Mt. 4:1; 6:13). Ens hauria de sorprendre aquest fet? No, especialment si entenem la raó principal per la qual Jehovà va enviar el seu Fill a la Terra: resoldre les qüestions que van sorgir després que Adam i Eva rebutgessin la sobirania divina. Per exemple, hi havia algun problema amb la manera com Jehovà havia creat la humanitat? Podia un humà perfecte defensar la sobirania de Jehovà malgrat les pressions «del maligne»? Els anirien millor les coses als humans si s’independitzaven de Déu, tal com havia insinuat Satanàs? (Gèn. 3:4, 5.) És cert que calia temps per respondre a totes aquestes preguntes, però les respostes demostrarien a tots els éssers intel·ligents que la manera com Jehovà exerceix la seva sobirania és la millor que hi ha.

¹³ Jehovà és sant, i per això Ell mai no tempta ningú perquè actuï malament. En canvi, la Bíblia anomena Satanàs «el temptador» (Mt. 4:3). És cert que el Diable pot crear situacions perquè caiguem en les seves trampes, però cadascú pot escollir si permetrà deixar-se temptar o no (llegeix Jaume 1:13-15). Jesús, per exemple, va rebutjar immediatament totes les temptacions citant de les Escriptures, i d’aquesta manera va defensar el dret de Déu a governar. Tot i això, Satanàs no es va donar per vençut i va esperar a «una altra oportunitat» (Lc. 4:13). Però Jesús sempre va resistir a les temptacions de Satanàs i va ser obedient. A més, es va posar de part de la sobirania divina i va demostrar que un humà perfecte pot ser fidel malgrat patir proves extremes. Ara bé, no oblidem que Satanàs també vol que tots els seguidors de Jesús caiguin en les seves trampes, i això t’inclou a tu.

14. Què hem de fer per no caure en les temptacions?

¹⁴ Com que encara no s’han respost del tot les qüestions relacionades amb la sobirania divina, Jehovà permet que el Temptador utilitzi el món per temptar-nos. Però no es pot dir que Jehovà ens posi les temptacions. Al contrari, confia en nosaltres i ens vol ajudar. A més, respecta la nostra llibertat d’elecció i per això no impedeix automàticament que caiguem en temptacions. I què podem fer nosaltres? Estar forts en sentit espiritual i seguir demanant-li ajuda. Vegem com ens respon Jehovà.

15, 16. (a) Quines són algunes temptacions que hem d’evitar? (b) Qui és el responsable quan algú cedeix a una temptació?

¹⁵ Jehovà ens proporciona el seu poderós  esperit sant, que ens enforteix i ens ajuda a resistir a les temptacions. Per mitjà de la Bíblia i la congregació també ens adverteix de situacions que hem d’evitar, com ara invertir massa temps, diners i energia a aconseguir coses materials. L’Espen i la Janne viuen en un país europeu ric, i durant molts anys van ser pioners regulars en una zona del seu país on hi havia necessitat. Quan va néixer el seu primer fill, van haver de deixar aquest servei, i després van tenir una filla. Avui, l’Espen diu: «Orem a Jehovà molt sovint per no caure en temptacions, ja que ara no podem dedicar tant de temps a les activitats espirituals. També li demanem que ens ajudi a estar forts en sentit espiritual i a seguir predicant amb entusiasme».

¹⁶ Una altra temptació que està a l’ordre del dia és veure pornografia. No podem culpar Satanàs si caiem en aquesta temptació, ja que ell i el seu món no ens poden obligar a fer res que no vulguem. Alguns han acabat pecant perquè han permès que les seves ments es recreïn en coses dolentes. Però, igual que milers de germans, nosaltres també podem resistir a aquesta temptació (1 Cor. 10:12, 13).

17. (a) Com podem viure d’acord amb la petició «deslliura’ns del maligne»? (b) Com ens alliberarà Jehovà ben aviat?

¹⁷ Per viure d’acord amb la petició «deslliura’ns del maligne», ens hem d’esforçar per no ser part «del món» de Satanàs ni estimar «el món ni les coses que hi ha en el món» (Jn. 15:19; 1 Jn. 2:15-17). És veritat que ara tenim una lluita diària, però pensa en la tranquil·litat que tindrem quan Jehovà ens respongui a aquesta petició. Aviat traurà del mig a Satanàs i destruirà aquest món malvat. Així i tot, hem de tenir present que, quan es va llançar Satanàs del cel, ell sabia que li quedava poc temps. Ara està molt enfadat, i utilitza les seves trampes perquè deixem de servir Jehovà. Per tant, no deixem d’orar a Jehovà perquè ens protegeixi d’ell (Ap. 12:12, 17).

18. Què hem de fer per sobreviure?

¹⁸ Tens ganes de viure en un món sense Satanàs? Si és així, continua orant perquè el Regne santifiqui el nom de Jehovà i es faci la Seva voluntat a la Terra. Ora-li perquè et doni tot el que necessites en sentit espiritual i físic. En definitiva, determina’t a viure d’acord amb l’oració que ens va ensenyar Jesús.