Vivim en una època de molta ansietat, de «temps difícils» (2 Timoteu 3:1, BCI). Molts són víctimes de problemes econòmics, ruptures familiars, guerres, malalties mortals i desastres naturals o causats per l’home. A això li hem de sumar inquietuds personals com ara: «Serà maligne el tumor que m’han trobat?», «En quin món creixeran els meus néts?».

L’ansietat no sempre és negativa. És normal sentir-se nerviós abans d’un examen, de començar una tasca o davant d’una entrevista de feina. Una mica d’estrès ajuda a evitar perills, però l’ansietat extrema o constant pot ser devastadora. Estudis recents amb més de seixanta-vuit mil adults han demostrat que l’ansietat lleu pot augmentar el risc de mort prematura. Amb raó, Jesús va preguntar: «¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida?». És cert, les preocupacions no allarguen la vida. Per això, Jesús va aconsellar: «No us preocupeu» (Mateu 6:25, 27, BCI). Però, com ho podem fer?

Hem d’actuar amb seny, enfortir la nostra fe en Déu i tenir una esperança sòlida per al futur. Potser ara no passem per circumstàncies difícils, però ens les podríem trobar més endavant. Vegem com aquests consells han ajudat el Paul, la Janet i l’Alona a fer front a situacions angoixants.