«Feia poc que havia mort el meu pare quan el meu marit em va dir que s’estava veient amb una altra dona», diu la Janet. «Poc després, va buidar el seu armari i, sense dir res més, ens va abandonar a mi i els nens.» La Janet va trobar una feina però el que guanyava no era suficient per pagar la casa. A més, els seus problemes no s’acabaven aquí. Ella recorda: «M’angoixava només de pensar en totes les responsabilitats que hauria d’afrontar tota sola; era una situació aclaparadora». També afegeix: «Em sentia culpable perquè no podia cuidar dels meus fills tan bé com ho feien altres pares. Encara avui em preocupa el que els altres pensen de mi i dels meus fills. Es preguntaran si vaig fer tot el possible per salvar el meu matrimoni?».

L’oració ha ajudat la Janet a controlar els seus sentiments i enfortir la seva amistat amb Déu. «És horrible quan arriba la nit, tot està en silenci i els pensaments angoixants no em marxen del cap. Però orar i llegir la Bíblia m’ajuda a agafar el son. El meu text preferit és Filipencs 4:6, 7 (MM), que diu: “No us inquieteu per res, sinó manifesteu a Déu en tota ocasió les vostres necessitats per mitjà de l’oració i de la pregària, amb acció de gràcies. I la pau de Déu, que ultrapassa tot allò que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments”. He passat moltes nits en blanc orant a Jehovà, i la seva pau m’ha consolat.»

Les paraules animadores que Jesús va dir sobre l’oració al Sermó de la Muntanya poden aplicar a qualsevol tipus d’ansietat: «El vostre Pare sap de quines coses teniu necessitat abans que li demaneu» (Mateu 6:8). I és important que ho fem perquè només si orem a Déu ens aproparem a ell. Quin en serà el resultat? Déu s’aproparà a nosaltres (Jaume 4:8).

 Però l’oració no només ens fa sentir bé després d’haver expressat la nostra preocupació. Jehovà escolta les nostres oracions i també actua a favor de tots els qui el busquen amb fe (Salm 65:2). Amb raó, Jesús va ensenyar als seus seguidors a «pregar sempre sense defallir» (Lluc 18:1). Podem estar segurs que si demanem a Déu la seva guia i ajuda, la nostra fe es veurà recompensada. No dubtem mai del seu desig o capacitat d’actuar. Si orem constantment demostrarem que tenim una fe forta (1 Tessalonicencs 5:17).

Tenir fe implica arribar a conèixer Déu (Joan 17:3). I com es fa això? Per saber com pensa Déu primer hem de llegir la Bíblia, on aprenem que Ell es preocupa per cadascun de nosaltres i ens vol ajudar. Ara bé, tenir una fe forta engloba més que tan sols saber algunes coses de Déu; també implica ser els seus amics. Tal com passa amb un bon amic, l’amistat amb Déu no sorgeix de la nit al dia. La nostra fe continua creixent a mesura que aprenem d’ell, fem «sempre les obres que li plauen» i experimentem la seva ajuda (2 Corintis 10:15; Joan 8:29). Gràcies a aquesta classe de fe, la Janet pot seguir lluitant contra l’ansietat.

«Veure la mà de Jehovà en tot moment ha enfortit la meva fe», diu la Janet. «Hem passat per moltes injustícies que semblaven impossibles d’aguantar. Però després d’orar molt, Jehovà sempre ens ha respòs de maneres que mai m’hauria imaginat. Quan li dono gràcies em vénen al cap totes les coses bones que ha fet per mi. Jehovà sempre ens ha ajudat quan més ho necessitàvem. També m’ha donat amics de veritat, persones que comparteixen els meus principis. Puc acudir a ells quan ho necessito i són un bon exemple per als meus fills.» *

«Entenc molt bé per què Jehovà diu a Malaquies 2:16 (BCI): “No vull que ningú abandoni la muller”. Pel cònjuge innocent, és la traïció més dolorosa que hi pot haver. Ja fa temps que el meu marit va marxar de casa però, a vegades, encara em sento sola i com si no valgués res. En aquests moments, intento fer coses pels altres; això sempre m’ajuda a sentir-me millor.» La Janet ha pogut reduir la seva ansietat a l’aplicar el principi bíblic de no aïllar-se (Proverbis 18:1). *

«El que més em consola», diu la Janet, «és saber que Déu és “pare dels orfes i defensor de les viudes”. A diferència del meu marit, Jehovà mai ens abandonarà» (Salm 68:5, BEC). La Janet sap que Déu no ens tempta amb coses dolentes, al contrari, ens dóna saviesa i «poder incomparable» per fer front a l’ansietat (Jaume 1:5, 13; 2 Corintis 4:7, BCI).

Però què podem fer si tenim ansietat perquè la nostra vida està en perill?