1, 2. A què es pot referir el terme «escambell» a les Escriptures Hebrees?

«EL CEL és el meu tron, i la terra és l’escambell dels meus peus», va dir Jehovà (Is. 66:1). Sobre aquest «escambell», o reposapeus, també va afirmar: «Faré honorable el lloc dels meus peus» (Is. 60:13). Però, com el fa honorable? I què té a veure això amb nosaltres, els qui vivim al seu «escambell», la Terra?

² A part de referir-se a la Terra, el terme «escambell» també es fa servir a les Escriptures Hebrees per parlar del temple que feien servir els israelites (1 Cròn. 28:2; Sl. 132:7). Com que el temple era el centre de l’adoració verdadera, era preciós als ulls de Jehovà i glorificava el nostre Creador a la Terra, el lloc on reposa els «peus».

3. Què és el gran temple espiritual, i quan va començar a existir?

³ Avui dia, el centre de l’adoració verdadera ja no és un temple literal a la Terra, sinó un temple espiritual que glorifica Jehovà molt més que qualsevol edifici. Aquest temple espiritual és el sistema que Déu ens ha proporcionat perquè ens puguem reconciliar amb ell gràcies al sacerdoci i al sacrifici de Jesucrist. El temple espiritual va començar a existir l’any 29 de la n. e., quan Jesús es va batejar i va ser ungit com a Gran  Sacerdot d’aquest gran temple espiritual de Jehovà (Heb. 9:11, 12).

4, 5. (a) Com es descriu a Salm 99 el desig que tenen els adoradors verdaders de Jehovà? (b) Quina pregunta ens hauríem de fer individualment?

⁴ Com que estem molt agraïts que Jehovà ens hagi donat el temple espiritual, ens esforcem per donar a conèixer el seu nom i parlar del meravellós regal del rescat. De fet, avui dia hi ha més de vuit milions de cristians verdaders que glorifiquen Jehovà per tot el món. A diferència de moltes persones religioses que pensen erròniament que alabaran Jehovà quan morin i vagin al cel, nosaltres sabem que l’hem d’alabar aquí i ara, a la Terra.

⁵ Quan fem això estem imitant l’exemple dels servents fidels de Jehovà que trobem a Salm 99:1-3, 5-7 (llegeix-lo). Tal com indica aquest text, Moisès, Aaron i Samuel van donar tot el seu suport al sistema que Jehovà havia establert perquè l’adoressin. I avui dia, abans de servir com a sacerdots al cel, els ungits que queden a la Terra serveixen al pati terrestre del temple espiritual. A més, milions d’«altres ovelles» col·laboren fidelment amb ells (Jn. 10:16). Ara bé, tot i tenir esperances diferents, els dos grups adoren Jehovà unidament al seu escambell, la Terra. Per això, faries bé de preguntar-te: «Estic donant jo, personalment, tot el meu suport al sistema que Jehovà ha establert perquè l’adorem?».

6, 7. Quin problema va sorgir entre els primers cristians, i què va ser necessari segles més tard?

⁶ Menys d’un segle després que s’hagués establert la congregació cristiana va començar a aparèixer l’apostasia, tal com s’havia predit (Fe. 20:28-30; 2 Tes. 2:3, 4). A partir d’aleshores, cada cop va ser més difícil identificar els qui de veritat estaven servint Déu al Seu temple espiritual. I no va ser fins segles més tard que Jehovà va aclarir la qüestió mitjançant Jesucrist, el Rei a qui acabava d’entronitzar.

⁷ El 1919 ja s’havia identificat clarament qui tenia l’aprovació de Jehovà i estava servint al Seu temple espiritual. Es tractava d’un grup de germans que havien estat refinats en sentit espiritual perquè poguessin servir Déu tal com ell esperava (Is. 4:2, 3; Mal. 3:1-4). Allò va deixar clar que s’estava començant a complir parcialment la visió que l’apòstol Pau havia tingut segles abans.

8, 9. Quins tres compliments té el «paradís» de la visió de Pau?

⁸ A 2 Corintis 12:1-4 (llegeix-lo) trobem la descripció de la visió que va tenir Pau. Aquella visió no va ser una revelació sobre el que passaria en els seus dies, sinó sobre un esdeveniment futur. Però, quin «paradís» va veure Pau quan va ser «arravatat fins al tercer cel»? Bé, aquell paradís de què va parlar Pau tindria un compliment físic, un d’espiritual i un de celestial, que en el futur tindran lloc al mateix temps. En primer lloc, pot fer referència al paradís físic que Déu portarà a la Terra (Lc. 23:43, NM). En segon lloc, pot fer referència al paradís espiritual que podrem experimentar en sentit ple al nou món. I en tercer lloc, pot fer referència a les meravelloses condicions que hi ha al cel, el «paradís de Déu» (Ap. 2:7).

⁹ Ara bé, per què va dir Pau que havia escoltat «paraules inexpressables, que a ningú no li és permès de dir»? Perquè  aleshores no era el moment d’explicar els detalls de les meravelles que havia contemplat en aquella visió. Però avui dia Jehovà sí que ens permet parlar de les benediccions que té el seu poble.

10. Per què no són el mateix el paradís espiritual i el temple espiritual?

¹⁰ Els Testimonis parlem molt sovint del paradís espiritual. Però, a què ens referim? És l’ambient únic que tenim dins el poble de Jehovà, un ric ambient espiritual que ens permet viure en pau amb Déu i amb els germans. Així i tot, no hem d’arribar a la conclusió que els termes paradís espiritual i temple espiritual són el mateix. El temple espiritual és el sistema que Déu ha establert perquè el puguem adorar com ell vol. En canvi, el paradís espiritual serveix per identificar clarament qui té l’aprovació de Jehovà i el serveix al seu temple espiritual (Mal. 3:18).

11. Quin privilegi tenim avui dia?

¹¹ És molt emocionant saber que des de l’any 1919 Jehovà ha permès que humans imperfectes col·laborin amb ell a cultivar, enfortir i expandir el paradís espiritual a la Terra. Has pensat que tu també formes part d’aquesta meravellosa obra? No et mou això a continuar treballant amb Jehovà per glorificar-lo aquí a la Terra?

12. Com sabem que s’està complint Isaïes 60:17? (Mira la imatge del principi.)

¹² El profeta Isaïes va predir que a la part terrestre de l’organització de Jehovà es produirien grans canvis (llegeix Isaïes 60:17). És cert que els més joves i els qui són nous a la veritat han llegit o han sentit a parlar sobre aquests canvis, però hi ha germans que han tingut el gran privilegi d’experimentar-los personalment. Sens dubte, estan convençuts que Jehovà està guiant i dirigint la seva organització mitjançant Jesucrist, el nostre Rei. I quan nosaltres escoltem les experiències d’aquests germans, la nostra fe i confiança en Jehovà s’enforteixen.

13. Quina obligació tenim segons Salm 48:12-14?

¹³ Sense importar els anys que portem a la veritat, tots hem de parlar als altres sobre l’organització de Jehovà. De fet, és un miracle que avui dia visquem en un paradís espiritual, ja que estem envoltats d’un món malvat, corrupte i cruel. Per això hem d’explicar amb entusiasme a les següents generacions les meravelloses veritats sobre l’organització de Jehovà, és a dir, «Sió», i sobre el paradís espiritual (llegeix Salm 48:12-14).

14, 15. Quins canvis organitzatius es van fer als anys setanta, i per què han estat beneficiosos?

¹⁴ Al llarg del anys, els germans que porten més temps en la veritat han experimentat directament alguns canvis organitzatius que han fet més bonica la part terrestre de l’organització de Jehovà. Ells recorden que temps enrere, a les congregacions, en comptes d’un consell d’ancians hi havia un servent de congregació; que als països, en comptes d’un Comitè de Sucursal hi havia un servent de sucursal; i a la seu central, en comptes d’un Consell Rector dels Testimonis de Jehovà clarament establert hi havia un president de la Societat Watch Tower. Malgrat que tots aquests germans tan treballadors rebien ajuda d’altres, generalment era una sola persona la que prenia les decisions a les congregacions,  a les sucursals o a la seu mundial. Però al llarg dels anys setanta es van fer canvis perquè la responsabilitat de prendre decisions recaigués sobre un grup d’ancians en comptes d’un sol individu.

¹⁵ Ens han beneficiat aquests canvis? És clar que sí. I és lògic, perquè les decisions s’han anat prenent a mesura que s’ha entès millor el model establert a les Escriptures. En comptes d’haver-hi una sola persona que prengui les decisions, l’organització es beneficia de les bones qualitats de tots els ancians que ens ha proporcionat Jehovà (Ef. 4:8; Prov. 24:6).

16, 17. Quins canvis recents t’han impressionat especialment, i per què?

¹⁶ Pensa també en els canvis que hi ha hagut durant els darrers anys. Per exemple, s’han canviat el format, el contingut i els mètodes de distribució de les nostres publicacions. Que bé que puguem predicar amb publicacions tan pràctiques i atraients! A més, quan utilitzem la tecnologia més avançada per difondre la veritat, com ara el nostre lloc web jw.org, estem reflectint l’interès que té Jehovà per arribar a les persones d’arreu del món i per proporcionar-los la guia que tant necessiten.

¹⁷ Què en penses del canvi tan encertat que ens permet disposar de més temps per a l’estudi personal o per al vespre d’Adoració en família? Com veus els canvis que s’han fet en els congressos? No has sentit a dir que cada any són millors? I no t’omple d’alegria tota la formació que rebem a les moltes escoles teocràtiques que tenim? És evident que darrere de tots aquests canvis hi ha la mà de Jehovà. Sens dubte, el nostre Déu fa  cada vegada més bonica la seva organització i el paradís espiritual que ens envolta!

18, 19. Com podem fer que el paradís espiritual sigui més bonic?

¹⁸ Quin gran honor que Jehovà ens permeti col·laborar amb ell perquè el nostre paradís espiritual sigui cada vegada més bonic! Ho fem al predicar amb entusiasme les bones notícies del Regne i fer nous deixebles. Cada cop que ajudem una persona a progressar fins a dedicar-se a Jehovà hem participat a ampliar els límits d’aquest paradís espiritual (Is. 26:15; 54:2).

¹⁹ També podem fer que el paradís espiritual sigui més bonic si ens esforcem per seguir millorant la nostra personalitat cristiana. Sovint, a les persones que ens observen els atrau més la nostra conducta casta i pacífica que el coneixement que tenim de la Bíblia, i això fa que s’apropin a l’organització i, com a conseqüència, a Jehovà i Jesús.

20. Segons Proverbis 14:35, què hauríem de desitjar?

²⁰ Que contents deuen estar Jehovà i Jesús quan veuen el meravellós paradís espiritual en què vivim! Sens dubte, l’alegria que sentim quan ajudem a millorar aquest paradís espiritual és un tast de l’alegria que sentirem quan participem a fer de la Terra un paradís. Recordem el que diu Proverbis 14:35: «El favor del rei és per al servent llest». Per tant, si vols tenir el favor de Jehovà, sigues «llest» i esforça’t a embellir el paradís espiritual!