«ELS problemes de salut cada cop em fan més la murga», diu amb tristesa l’Ernest, que ara té uns 70 anys. * Us sona familiar aquesta frase? Si us esteu fent grans i us sembla que cada cop teniu menys salut i forces, potser us sentiu identificats amb la descripció del capítol 12 d’Eclesiastès. El versicle 1 parla de la vellesa com «els dies dolents». Però això no significa que les vostres vides estiguin condemnades a la desgràcia, ja que encara podeu tenir una vida amb sentit i servir Jehovà amb alegria.

Estimats germans i germanes grans, sabem que feu front a molts reptes, però no esteu sols. Altres servents de Jehovà de temps bíblics que també s’havien fet grans van passar per situacions semblants. La Bíblia diu que Isaac, Jacob i Ahià havien perdut la vista (Gèn. 27:1; 48:10; 1 Re. 14:4). Sara va exclamar que se sentia desgastada i vella (Gèn. 18:11, 12). El rei David, com que era molt vellet, no entrava en calor (1 Re. 1:1). I Barzil·lai, qui era ric, no podia assaborir el menjar ni sentir la música (2 Sam. 19:32-35). A més, Abraham i Noemí van afrontar la pèrdua dels seus cònjuges (Gèn. 23:1, 2; Rut 1:3, 12).

Què els va ajudar a seguir servint lleialment Jehovà sense perdre la felicitat? Quan Abraham era gran va ser «enfortit en la fe» perquè creia en les promeses de Déu (Rm. 4:19, 20). Nosaltres també necessitem una fe forta, i això no depèn de la nostra edat, capacitats o circumstàncies. Per exemple, el patriarca Jacob va demostrar que tenia molta fe en les promeses de Jehovà malgrat que se sentia dèbil, no hi veia i estava prostrat en un llit (Gèn. 48:1-4, 10; Heb. 11:21). Avui, una germana de 93 anys que es diu Inès i que pateix debilitat muscular diu: «Cada dia sento que Jehovà em recompensa moltíssim. Cada dia penso en el paradís. Això és el que em dóna esperança». Quina actitud tan positiva!

Per enfortir la nostra fe hem d’orar, estudiar la Bíblia i assistir a les reunions. Per exemple, el profeta Daniel, que havia envellit, orava tres cops al dia i solia estudiar la Paraula de Déu (Dan. 6:10; 9:2). La Bíblia també diu que Anna, que era gran i vídua, «no s’apartava del temple» (Lc. 2:36, 37). Igualment, quan vosaltres feu tot el que podeu per assistir a les reunions i participar-hi, no solament rebeu ànim, sinó que també animeu molt els altres germans. I fins i tot si no podeu fer tant com voldríeu, recordeu que a Jehovà li agraden moltíssim les vostres oracions (Prov. 15:8).

A molts us agradaria veure-hi bé per poder llegir o sentir-vos prou forts com per anar a les reunions, però sabem que cada cop se us fa més difícil, o fins i tot impossible. Què podeu fer? Utilitzar el que teniu al vostre abast. Per exemple, a molts que no poden anar a les reunions els agrada escoltar-les per telèfon. L’Isabel, una germana que té 79 anys i que no hi veu molt bé, es pot preparar les reunions perquè un germà li imprimeix la informació en lletra molt gran.

És probable que vosaltres tingueu una cosa que a molts els agradaria tenir: temps. Per què no l’utilitzeu per escoltar les gravacions de la Bíblia, altres publicacions, discursos i representacions en àudio? O per què no aprofiteu el vostre temps per trucar als germans i compartir amb ells algun pensament espiritual que us animi mútuament? (Rm. 1:11, 12.)

La Consol, que té uns 85 anys, diu amb pena: «És terrible no poder fer tantes coses com abans».  Així, doncs, què podeu fer els qui sou grans per mantenir l’alegria? «Tenir un punt de vista positiu», diu en Pepet, que té 75 anys, «i no pensar constantment en les coses que ja no podem fer, sinó fer amb alegria les que sí podem.»

Per què no utilitzeu mètodes de predicació que estiguin al vostre abast? L’Eugènia no pot sortir a predicar casa per casa com abans i per això, ara que té més de 80 anys, ha après a utilitzar l’ordinador per escriure cartes. Altres germans aprofiten per parlar de la Bíblia mentre s’asseuen en un banc o en una parada d’autobús. I què podeu fer si viviu en una residència? Ara, el vostre «territori» podria ser el personal mèdic que us atén o les altres persones que viuen amb vosaltres.

En els últims anys de la seva vida, el rei David va dedicar molt de temps i esforços a promoure l’adoració verdadera. Va fer moltes donacions i preparatius per construir el temple de Jehovà (1 Cròn. 28:11-29:5). Igual que ell, vosaltres també podeu demostrar interès per l’obra del Regne que s’està realitzant per tot el món. Per exemple, podríeu ajudar els pioners o altres publicadors zelosos dient-los paraules animadores, fent-los un petit regal o convidant-los a alguna cosa senzilla per menjar. També podríeu fer oracions en les quals incloguéssiu els més joves o les famílies de la congregació, els qui serveixen a temps complet, els qui estan malalts i els qui tenen responsabilitats importants.

Tant vosaltres com el vostre servei sou molt valuosos, i Jehovà promet que mai deixarà de banda els qui han envellit (Sl. 71:9). Tingueu clar que Jehovà us estima i us valora molt, i penseu que, ben aviat, tots anirem fent anys sense haver de patir. En comptes d’això, estarem plens d’energia i tindrem salut perfecta per servir eternament el nostre estimat Déu.