1, 2. (a) Per què la lleialtat a Déu és important per als cristians, i què té a veure amb la neutralitat? (Mira la imatge del principi.) (b) A quines coses sol ser lleial la gent, i en què ha resultat?

ELS cristians verdaders sempre ens hem trobat en situacions que han posat a prova la nostra lleialtat i la nostra neutralitat, fins i tot quan no hi ha hagut guerres. Això és perquè hem dedicat la nostra vida a Jehovà i li hem promès estimar-lo, ser-li lleials i obeir-lo (1 Jn. 5:3). També ens guiem per les seves justes normes, sense importar on visquem, com hagi estat la nostra criança, o quina sigui la nostra nacionalitat i cultura. De fet, el més important per a nosaltres és ser lleials a Jehovà i al seu Regne (Mt. 6:33). I aquesta lleialtat implica que ens mantinguem al marge de tots els conflictes i disputes d’aquest món (Is. 2:4; llegeix Joan 17:11, 15, 16).

² Les persones que no es guien per les normes divines solen ser lleials al seu país, la seva regió o la seva cultura, i fins i tot al seu equip favorit. Lamentablement, això ha provocat un esperit competitiu i rivalitats entre les persones i, en alguns casos extrems, ha acabat en assassinats i genocidis. Com que els cristians també formem part de la societat en què vivim, aquests conflictes ens poden afectar tant a nosaltres com a les  nostres famílies. A més, com que Jehovà ens ha creat amb un sentit de justícia, les decisions dels governs podrien fer que ens hi poséssim a favor o en contra (Gèn. 1:27; Deut. 32:4). Per això, pensa en el següent: com et sents quan es comet una injustícia? Ets capaç de mantenir-te neutral, o prens part en l’assumpte?

3, 4. (a) Per què els cristians som neutrals quan hi ha conflictes? (b) Què veurem en aquest article?

³ En ocasions, els governs pressionen els ciutadans perquè prenguin part en certs conflictes. Però nosaltres imitem Jesús i no participem en política ni anem a la guerra (Mt. 26:52). De fet, no pensem que una part del món de Satanàs sigui millor que una altra (2 Cor. 2:11). Per això, com que no formem part d’aquest món, no volem tenir res a veure amb els seus conflictes (llegeix Joan 15:18, 19).

⁴ La nostra imperfecció pot fer que de vegades tinguem sentiments negatius cap a les persones que són diferents de nosaltres (Jer. 17:9; Ef. 4:22-24). Per això, en aquest article analitzarem alguns principis que ens poden ajudar a superar aquestes tendències. A més, també veurem com preparar la nostra ment i la nostra consciència per pensar igual que Jehovà i Jesús, i així poder ser lleials al Regne.

5, 6. Com va actuar Jesús davant la societat tan variada de la seva època, i per què?

⁵ Si sents que et costa ser neutral o que se’t fa difícil no posicionar-te en alguns assumptes, pregunta’t: «Què hauria fet Jesús en aquesta situació?». Ell va viure en una nació formada per persones de diverses regions, entre elles Judea, Galilea i Samaria, i els relats bíblics ens mostren que hi havia algunes desavinences. Per exemple, els jueus i els samaritans no es parlaven (Jn. 4:9). Els fariseus i els saduceus discrepaven en molts assumptes (Fe. 23:6-9). Els jueus que havien estudiat la Llei es creien superiors als qui no tenien estudis (Jn. 7:49). I molts odiaven els romans i els publicans, és a dir, els recaptadors d’impostos (Mt. 9:11). Però Jesús mai no es va posicionar en aquells conflictes. A més, tot i que sempre va defensar la veritat sobre Jehovà i va reconèixer que Israel era la nació que Déu havia escollit, mai va ensenyar als seus deixebles que fossin millors que els altres (Jn. 4:22). Al contrari, els va instar que estimessin tothom (Lc. 10:27).

⁶ Per què Jesús no tenia els prejudicis dels jueus? Perquè ni ell ni el seu Pare prenen part en les polèmiques d’aquest món. La intenció de Jehovà al crear el primer home i la primera dona era que omplissin tot el planeta amb una diversitat de races (Gèn. 1:27, 28). Evidentment, ni Jehovà ni Jesús pensen que una raça, una nacionalitat o una llengua és superior a una altra (Fe. 10:34, 35; Ap. 7:9, 13, 14). I nosaltres hem d’imitar el seu exemple perfecte (Mt. 5:43-48).

7, 8. (a) En quin assumpte ens hem de posicionar els cristians? (b) Què hem de recordar quan es tracta de resoldre problemes polítics i socials?

⁷ Ara bé, hi ha un assumpte en el qual tots els cristians verdaders hem de prendre partit: defensar la sobirania universal de Jehovà. Aquest conflicte va sorgir a l’Edèn quan Satanàs va posar en dubte el dret de Déu de governar. I avui, tots hem de decidir si creurem que la manera que té Jehovà de fer les coses és millor que la de Satanàs o no. Fes-te aquestes preguntes i respon amb sinceritat: «Obeeixo les normes de Jehovà perquè crec que la seva manera de fer és millor  que la meva? Estic convençut que el Regne és l’única solució als problemes de la humanitat, o penso que els humans podem decidir per nosaltres mateixos què està bé i què no?» (Gèn. 3:4, 5).

⁸ Les teves respostes a les preguntes anteriors t’ajudaran a saber com actuaràs si algú et demana opinió sobre cert assumpte polèmic. És cert que els polítics, els activistes i els qui volen reformar el sistema s’han esforçat molt per trobar solucions als conflictes mundials, i segur que són sincers i ho fan amb bons motius. Però els cristians sabem que el Regne de Déu és l’únic mitjà per solucionar els nostres problemes i per garantir justícia de veritat. És per això que hem de deixar els assumptes a les mans de Jehovà. Al cap i a la fi, si cada cristià pensés que la seva solució és la millor, no creus que a les congregacions ben aviat també hi hauria divisions?

9. Quin problema hi havia a la congregació de Corint, i què els va aconsellar Pau?

⁹ Vegem la reacció d’alguns cristians del segle primer quan va sorgir un tema polèmic a la congregació de Corint. Els germans deien: «Jo sóc de Pau; o: Jo d’Apol·los, o: Jo de Quefes, o: Jo de Crist». Quan Pau es va assabentar d’aquelles discussions, es va indignar i els va preguntar: «¿És que el Crist està dividit?». Aquella disputa amenaçava la unitat de la congregació. Per això, Pau els va aconsellar: «Us exhorto, germans, pel Nom del nostre Senyor Jesu-Crist, que digueu tots el mateix i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en la mateixa manera de pensar i en el mateix parer». Avui dia tampoc hem de permetre que hi hagi divisions dins la congregació (1 Cor. 1:10-13; llegeix Romans 16:17, 18).

10. Quina il·lustració va posar Pau per destacar la necessitat de ser neutrals en els conflictes del món?

¹⁰ Pau va recordar als cristians ungits que la seva ciutadania era al cel i que no pensessin en «les coses terrenals» (Fili. 3:17-20). * De fet, els ungits són ambaixadors que representen Jehovà i Jesús. Quan un ambaixador és assignat a un país estranger, no s’involucra en els problemes i la política d’aquell país. D’igual manera, els ungits tampoc s’han d’involucrar en els problemes i la política d’aquest món (2 Cor. 5:20). Els cristians que tenen l’esperança de viure per sempre a la Terra també són súbdits del Regne de Déu, i per això tampoc s’han de posicionar en els conflictes del món de Satanàs.

11, 12. (a) Quines actituds hem d’evitar si volem ser lleials al Regne? (b) Què sentia una germana per les persones d’una altra nacionalitat, i què la va ajudar a canviar?

¹¹ En moltes parts del món, hi ha persones que senten una connexió especial amb els qui comparteixen la seva història, cultura o llengua, i això els fa sentir molt orgullosos dels seus orígens. Però als cristians no ens han d’influir aquestes actituds, sinó que hem de preparar la nostra ment i hem d’entrenar la nostra consciència per saber actuar correctament quan es posi a prova la nostra neutralitat. Com ho aconseguirem?

¹² Pensa, per exemple, en els sentiments de la Mirjeta, * una germana de l’antiga Iugoslàvia. Ella es va criar en un  lloc on imperava l’odi per les persones sèrbies, però quan va aprendre que Jehovà no és parcial i que Satanàs és qui provoca els problemes ètnics, es va esforçar a desempallegar-se dels seus sentiments nacionalistes. Amb tot, quan al lloc on vivia va esclatar una guerra entre diversos grups ètnics, els seus antics sentiments van tornar a aflorar i se li feia difícil predicar als serbis. Però la Mirjeta es va adonar que no podia quedar-se de braços plegats i esperar que aquells pensaments nocius li marxessin sols. Per això, va suplicar a Jehovà que l’ajudés, no solament a superar aquell repte, sinó també a augmentar la seva predicació i reunir els requisits per ser pionera. La Mirjeta diu: «He comprovat que el que més m’ajuda és estar centrada en la predicació. Quan predico intento imitar l’amorosa personalitat de Jehovà, i he vist que els meus sentiments negatius han desaparegut».

13. (a) Quina situació incòmoda va viure la Zoila, però com va actuar? (b) Què aprenem de l’exemple d’aquesta germana?

¹³ Vegem també el cas de la Zoila, una germana mexicana que ara viu a Europa. Ella comenta que a la seva congregació actual alguns germans de certes parts de l’Amèrica Llatina feien comentaris despectius sobre el seu país d’origen i sobre els costums i la música d’allà. Què hauries fet tu en el seu lloc? Evidentment, a la Zoila aquells comentaris no li feien gens de gràcia. Però va demanar ajuda a Jehovà per desarrelar qualsevol sentiment negatiu que tingués al cor. És cert que alguns de nosaltres potser també hem de viure situacions semblants a la de la Zoila, però, igual que ella, no volem fer ni dir res que pugui fomentar divisions entre els germans o donar a entendre que hi ha grups de persones millors que altres (Rm. 14:19; 2 Cor. 6:3).

14. Com podem preparar la nostra ment i la nostra consciència en temes de lleialtat?

¹⁴ Creus que la teva criança o el teu entorn et podrien haver exposat a idees nacionalistes o regionalistes? Podria ser que aquests sentiments encara persisteixin dintre teu? Els cristians no podem permetre que les emocions nacionalistes embrutin el nostre punt de vista sobre els altres. Així, doncs, què pots fer si t’adones que tens sentiments negatius envers persones d’altres nacionalitats, cultures, llengües o races? Seria bo que meditessis què opina Jehovà sobre el nacionalisme i els prejudicis. Podries investigar aquest i altres temes relacionats en el teu estudi personal o a l’adoració en família. Després, demana a Jehovà que t’ajudi a tenir el seu punt de vista sobre aquests temes (llegeix Romans 12:2).

15, 16. (a) Com reaccionaran alguns en veure que ens mantenim lleials a Déu? (b) Com poden els pares ajudar els seus fills a mantenir-se lleials?

¹⁵ En un moment o altre, tots els servents de Jehovà ens veurem en situacions en què la nostra consciència ens obligarà a demostrar que som diferents dels qui ens envolten, ja siguin veïns, familiars, companys de feina, de classe o altres (1 Pe. 2:19). Però nosaltres hem d’estar determinats a no cedir, malgrat que als altres no els agradi la decisió que hem pres. I això no ens hauria d’estranyar, ja que Jesús va dir que el món ens odiaria per la nostra neutralitat. De fet, aquest món no comprèn per què és tan important que els cristians siguem lleials al Regne.

¹⁶ Si volem ser lleials a Jehovà, haurem de mantenir la nostra integritat quan ens vegem amenaçats (Dan. 3:16-18). És cert que tots podem tenir por d’altres persones, però és possible que als més joves els sembli especialment difícil anar contra  corrent. Per això, ajuda els teus fills quan hagin d’afrontar temes relacionats amb el nacionalisme, com ara portar una bandera o altres símbols a la roba o al material escolar i participar en festes nacionalistes. Per exemple, podries utilitzar l’Adoració en família perquè comprenguin bé què implica ser neutrals i així afrontar aquests reptes sense por. Ajuda’ls a expressar les seves conviccions amb respecte però sense pèls a la llengua (Rm. 1:16). A més, si ho veus convenient, també els pots ajudar parlant amb els seus mestres sobre aquests temes.

17. Quina manera de pensar hem d’evitar, i per què?

¹⁷ És normal que, fins a cert punt, ens agradi la nostra cultura, la nostra terra, la nostra llengua i el menjar del lloc on ens hem criat. Ara bé, hem d’evitar pensar que les nostres coses són les millors. Jehovà ha creat una gran varietat de coses perquè la nostra vida sigui més agradable (Sl. 104:24; Ap. 4:11). Així, doncs, per què hem d’insistir en què certa manera de fer és millor que una altra?

18. Per què és bo que veiem les coses com Jehovà?

¹⁸ Jehovà vol que persones de tot tipus l’arribin a conèixer, l’adorin i puguin viure eternament (Jn. 3:16; 1 Tim. 2:3, 4). Tenir la ment oberta a una gran varietat d’idees que potser difereixen de les nostres és molt enriquidor i protegeix la unitat del poble de Jehovà. Si volem ser lleials al nostre Déu, no ens posarem de part de cap bàndol en les controvèrsies d’aquest món. Recorda que ell ens ha alliberat de les tendències divisives, orgulloses i competitives que impregnen el món de Satanàs, i ens ha ensenyat a estimar la pau i a ser humils. Sens dubte, tots concordem amb les següents paraules: «Mireu que bo i que plaent és que els germans visquin junts en unitat!» (Sl. 133:1).