1. Quina és la qualitat més important de Déu, i com ens fa sentir això?

LA BÍBLIA diu que «Déu és amor» (1 Jn. 4:8). Però, què vol dir això? Que l’amor no només és una de les seves qualitats més boniques, sinó que és la més important. No només demostra amor, sinó que «és amor». Per exemple, Jehovà va crear l’univers i tots els éssers vius per amor. No és veritat que ens sentim agraïts de veure que tot el que Ell fa és per amor?

2. Com que sabem que Jehovà ens estima, quina confiança tenim? (Mira la imatge del principi.)

² Com que sabem que Jehovà estima profundament la seva creació, tenim plena confiança que complirà el Seu propòsit per a la humanitat i que tots els qui l’obeeixin seran molt feliços. Per exemple, per amor, Jehovà «ha fixat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat», Jesucrist (Fe. 17:31, MM). I podem estar segurs que aquest judici es complirà. Com a resultat, les persones obedients tindran un futur meravellós que durarà per sempre.

3. Com seria el futur si Déu no estimés la humanitat?

³ Imagina’t com seria la vida en el futur si Déu no estimés la humanitat. Només hem de fer una ullada a la terrible història d’aquest món i als seus governants, que es troben sota la influència d’un déu furiós i sense escrúpols, Satanàs (2 Cor. 4:4; 1 Jn. 5:19; llegeix Apocalipsi 12:9, 12). En realitat, el futur seria horrible si Jehovà no ens estimés.

4. Per què va permetre Jehovà que Satanàs i la primera parella es rebel·lessin contra el Seu govern?

⁴ Quan Satanàs es va rebel·lar contra Jehovà, també va influir en la primera parella humana perquè seguís els seus passos. Va posar en dubte que Déu tingués el dret de ser el Sobirà de l’univers i va afirmar que el seu govern seria millor que el del Creador (Gèn. 3:1-5). Però Jehovà va demostrar ser savi perquè va permetre que Satanàs intentés provar la seva afirmació, encara que durant un temps limitat. I el terrible historial de la humanitat ha deixat clar que ni els humans ni Satanàs ens poden governar.

5. Què ha demostrat clarament la història de la humanitat?

⁵ Només en els últims cent anys, més de cent milions de persones han mort per culpa de les guerres. I, avui dia, les condicions mundials segueixen empitjorant. Però això és precisament el que la Paraula de Déu va predir que passaria «en els darrers dies», ja que va dir: «Els homes dolents i impostors aniran de mal en pitjor» (2 Tim. 3:1, 13). La història també ha demostrat sense cap mena de dubte que les següents paraules són certes: «Sé, Jahveh, que el camí de l’home no és en la seva mà, i que l’home no té el poder de caminar ni de dirigir els seus passos» (Jer. 10:23). És evident, doncs, que Jehovà no va crear els humans amb la capacitat o el dret de governar-se ells mateixos.

6. Per què ha permès Jehovà la maldat temporalment?

⁶ Al permetre que la maldat continuï durant un temps, Jehovà ha demostrat que només el seu govern pot tenir èxit. En el futur Déu eliminarà tota la maldat. Després, si algú torna a qüestionar la seva manera de governar, Déu actuarà d’immediat; ja no caldrà que deixi passar un temps per resoldre-ho. Podrà utilitzar la història de la humanitat per provar que aquests rebels hauran de ser eliminats immediatament i així evitar que hi torni a haver maldat.

7, 8. Com ha demostrat Jehovà el seu gran amor?

⁷ Jehovà ens ha demostrat el seu gran amor de moltes maneres. Per exemple, donem un cop d’ull a l’immens univers, on trobem milers de milions de galàxies que contenen milers de milions d’estrelles i planetes. A la Via Làctia, una d’aquestes estrelles és el Sol; sense ell no existiria cap forma de vida a la Terra. Tot això deixa clar que Jehovà és el nostre Creador i ens permet veure les seves qualitats, com ara el poder, la saviesa i l’amor. Tal com diu la Bíblia, «les coses invisibles d’ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són  clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades» (Rm. 1:20).

⁸ Jehovà ha creat tot el que hi ha a la Terra per al benefici de les persones i els animals. Als humans ens va fer perfectes i ens va donar un bonic paradís perquè hi poguéssim viure per sempre (llegeix Apocalipsi 4:11). A més, Jehovà «dóna l’aliment a tot vivent, perquè és etern el seu amor» (Sl. 136:25, BEC).

9. Què odia Jehovà encara que és un Déu d’amor?

⁹ Jehovà és un Déu d’amor, però també odia la maldat. Per exemple, Salm 5:4-6 diu: «Tu no ets un Déu que es complau en la maldat, [...] odies tots els qui fan iniquitat». I afegeix: «Jahveh avorreix l’home sanguinari i fals».

10, 11. (a) Què farà Jehovà amb les persones dolentes? (b) Com recompensarà Jehovà les persones obedients?

¹⁰ Com que Jehovà és un Déu d’amor i odia la maldat, l’eliminarà completament tant de la terra com de tot l’univers. Quan ho farà? Quan s’hagi aclarit definitivament qui té el dret de governar. La Paraula de Déu promet: «Perquè els qui fan el mal seran tallats: però els qui confien en Jahveh, ells heretaran la terra. Encara una mica, i el malvat ja no hi serà [...], i els enemics de Jahveh seran com el greix dels corders: seran consumits, en fum seran consumits» (Sl. 37:9, 10, 20).

¹¹ D’altra banda, la Paraula de Déu també promet: «Els justos heretaran la terra, i hi habitaran per sempre» (Sl. 37:29). Aquestes persones justes «gaudiran de molta pau» (Sl. 37:11). Per què podem estar segurs que això es complirà? Perquè el nostre Pare amorós sempre fa el que és millor per als seus servents. La Bíblia ens diu: «Déu eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà. I tampoc no hi haurà dol ni clam ni dolor, perquè les primeres coses han passat» (Ap. 21:4). Quin futur tan meravellós ens espera si som obedients a Jehovà i valorem el seu amor!

12. Què hem de fer perquè Jehovà ens consideri íntegres?

¹² La Bíblia ens diu: «Fixa’t en l’íntegre i mira el just, perquè la fi d’aquest home és la pau: però els rebels seran destruïts tots plegats, la posteritat dels malvats serà exterminada» (Sl. 37:37, 38). «L’íntegre» s’esforça per conèixer Jehovà i el seu Fill i per obeir-los (llegeix Joan 17:3). A més, es pren molt seriosament les paraules de 1 Joan 2:17 (BCI): «El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre». Com més s’apropa la fi d’aquest món, encara és més urgent que apliquem les següents paraules: «Espera en Jahveh i guarda el seu camí» (Sl. 37:34).

13. Quina és la mostra d’amor més gran que s’ha fet mai?

¹³ Tot i que som imperfectes, podem ser obedients a Déu. I també podem ser els seus amics gràcies al sacrifici del seu Fill, que és la mostra d’amor més gran que s’ha fet mai. Aquest sacrifici va fer possible que els humans obedients poguessin ser alliberats del pecat i la mort  (llegeix Romans 5:12; 6:23). Ara bé, fer aquell sacrifici no va ser gens fàcil, ja que Jesús va haver de passar per moltes injustícies, cosa que va fer patir molt Jehovà. Però Déu estava convençut que Jesús li seria fidel, igual que ho havia estat al cel durant molt de temps. I així va ser. Jesús va ser fidel i va defensar el seu Pare com a governant, i d’aquesta manera va demostrar que un humà perfecte es pot mantenir fidel en les circumstàncies més difícils.

14, 15. Què ha estat possible gràcies a la mort de Jesús?

¹⁴ Tot i les proves que va haver de passar, Jesús es va mantenir fidel fins a la mort i va defensar la sobirania de Jehovà. D’aquesta manera, també va pagar el rescat que es necessitava per alliberar la humanitat, i així ens va donar l’oportunitat de viure eternament en un paradís. L’apòstol Pau va descriure l’amor que Jehovà i Jesús van demostrar mitjançant el rescat, quan va dir: «Perquè Crist, quan nosaltres encara érem febles, en el temps determinat, va morir pels impius. Perquè difícilment algú moriria per un just, encara que algú potser gosaria morir per un de bo; però Déu demostra el seu amor per nosaltres en el fet que, essent nosaltres encara pecadors, Crist va morir  per nosaltres» (Rm. 5:6-8). I l’apòstol Joan va escriure: «L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats» (1 Jn. 4:9, 10, BCI).

¹⁵ Jesús va dir que «Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna» (Jn. 3:16). En efecte, encara que li va provocar molt de dolor, Jehovà ens estima tant que fins i tot va estar disposat a donar la vida del seu Fill per nosaltres. I mai ens deixarà d’estimar. L’apòstol Pau va escriure: «Estic convençut que ni la mort, ni la vida, ni àngels, ni principats, ni potestats, ni les coses presents, ni les futures, ni l’altura, ni la profunditat, ni cap altra cosa creada no ens podrà separar de l’amor de Déu que és en Crist-Jesús Senyor nostre» (Rm. 8:38, 39).

16. Què és el Regne Messiànic, i qui ha escollit Jehovà per governar?

¹⁶ El govern de Déu, el Regne Messiànic, és una altra prova de l’amor que Jehovà té per la humanitat. Per què? Perquè Jehovà ja ha escollit un governant que estima la humanitat i que està qualificat per governar, Jesucrist (Prov. 8:31). També ha escollit 144.000 persones per governar amb Crist al cel. Quan siguin ressuscitades, podran utilitzar l’experiència que van adquirir mentre van viure a la terra (Ap. 14:1). El Regne va ser el tema principal de la predicació de Jesús. De fet, va ensenyar als seus deixebles a orar: «Pare nostre que ets en els cels, sigui santificat el teu Nom. Vingui el teu regne. Sigui feta la teva voluntat, com en el cel, també sobre la terra» (Mt. 6:9, 10). Segur que tenim moltíssimes ganes de veure com es compleixen aquestes oracions i com el Regne de Déu porta moltes benediccions a la humanitat.

17. Compara la manera de governar de Jesús amb la dels humans.

¹⁷ Quin gran contrast entre la manera amorosa de governar de Jesús i la dels humans, que han deixat morir a milions de persones en les guerres! A diferència d’ells, Jesús es preocupa per les persones i imita les bones qualitats de Déu, en especial l’amor (Ap. 7:10, 16, 17). De fet, va dir: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar; preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per a les vostres ànimes. Perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera» (Mt. 11:28-30). Veritat que aquesta promesa ens consola molt?

18. (a) Què ha passat des de 1914? (b) Què veurem en el següent article?

¹⁸ La Bíblia mostra que el Regne de Déu va començar a governar el 1914. Després d’això, s’ha estat reunint la resta de persones que regnaran amb Jesús al cel i també una gran multitud que sobreviurà a la fi d’aquest món malvat i entrarà al món nou (Ap. 7:9, 13, 14). Però, és molt gran aquesta multitud? Què demana Jehovà d’ells? El següent article analitzarà les respostes a aquestes preguntes.