Salta al contingut

Salta a l'índex

Valores el regal que t’ha fet Jehovà?

Valores el regal que t’ha fet Jehovà?

«Gràcies a Déu pel seu do inexpressable» (2 COR. 9:15).

CANÇONS: 53, 18

1, 2. (a) Què inclou el regal que ens ha fet Jehovà? (b) Quines preguntes es contestaran en aquest article?

EL MILLOR regal que Jehovà ens ha fet mai ha estat enviar el seu Fill a la terra. Aquesta ha estat la mostra d’amor més gran de tota la història (Jn. 3:16; 1 Jn. 4:9, 10). L’apòstol Pau va dir que aquest regal era el «do inexpressable» de Déu (2 Cor. 9:15). Què va voler dir?

2 Pau sabia que totes les meravelloses promeses de Déu es faran realitat gràcies al sacrifici del seu Fill (llegeix 2 Corintis 1:20). Per això, aquest regal o «do inexpressable» inclou totes les coses bones i l’amor que Jehovà ens demostra a través de Jesús. I és «inexpressable» perquè és un regal tan impressionant que no es pot descriure amb paraules. Durant la temporada del Memorial, que aquest any serà el 23 de març, hem de pensar molt en aquest bonic regal de Jehovà. Quin efecte ha de tenir en la nostra vida aquest regal? I a què ens ha de motivar?

UN REGAL MOLT ESPECIAL

3, 4. (a) Com et sents quan algú et fa un regal? (b) Com et pot canviar la vida un regal especial?

3 Segur que t’encanta que et facin regals. I estaràs d’acord que alguns són tan especials o significatius que fins i tot ens poden canviar la vida. Per exemple, imagina’t que has estat implicat en un crim i que t’han condemnat a mort. Però de cop i volta, quan estàs a punt de ser executat, algú que no coneixes de res surt d’entre la multitud i s’ofereix a morir per tu. Com et faria sentir això?

4 El fet que algú doni la seva vida desinteressadament per tu t’hauria de fer replantejar la vida i pensar en quines coses hauries de canviar. Segur que això t’impulsaria a ser més generós i amorós amb els altres i a perdonar qualsevol persona que t’hagi ferit. A més, durant la resta de la teva vida, et sentiries en deute amb la persona que ha mort per tu.

5. Per què el rescat és el millor regal que ens han fet i ens faran mai?

5 Però el regal del rescat és molt millor que el sacrifici de l’exemple anterior (1 Pe. 3:18). Per què? Bé, pensa en això: per culpa del pecat d’Adam, tots estem condemnats a mort (Rm. 5:12). Però Jehovà va decidir que Jesús vingués a la terra perquè «tastés la mort per cada un» (Heb. 2:9). I el sacrifici de rescat de Jesús és molt millor que el sacrifici de què es parlava en els paràgrafs anteriors, ja que acabarà per sempre amb la mort (Is. 25:7, 8; 1 Cor. 15:22, 26). Tots els qui tinguin fe en Jesús podran ser feliços i viure per sempre, ja sigui aquí a la terra o regnant al cel amb ell (Rm. 6:23; Ap. 5:9, 10). Quines altres coses farà Jehovà per nosaltres en el futur?

6. (a) De tot el que farà Jehovà per nosaltres, què és el que esperes amb més ganes? (b) De quines tres maneres podem demostrar que valorem el regal de Jehovà?

6 Aquest regal inclou, entre altres coses, curar totes les malalties, transformar la terra en un paradís i ressuscitar els morts (Is. 33:24; 35:5, 6; Jn. 5:28, 29). Sense dubte, estimem molt Jehovà i Jesús, i els estem molt agraïts per aquest meravellós regal. Però potser ens hauríem de preguntar: «Com puc demostrar que valoro el regal que m’han fet?». Doncs bé, a continuació veurem tres maneres de demostrar-ho: (1) imitant Jesús amb atenció, (2) estimant els germans i (3) perdonant de tot cor.

IMITEM JESÚS AMB ATENCIÓ

7, 8. Quan pensem en l’amor que Jesús ens té, què ens sentim obligats a fer?

7 En primer lloc, hem de viure d’una manera que porti honra a Jesús. L’apòstol Pau va dir que «l’amor del Crist ens constreny», és a dir, ens obliga a viure per a ell (llegeix 2 Corintis 5:14, 15). El que volia dir Pau és que si de debò valorem el regal del rescat, ho demostrarem amb la nostra manera de viure. En realitat, quan entenem completament el que Jehovà ha fet per nosaltres i veiem que ens estima tant, desitgem viure d’una manera que faci content a Jesús. Però, com ho podem fer?

8 La millor manera de demostrar que estimem Jehovà i Jesús és ser obedients i imitar l’exemple de Jesús amb atenció (1 Pe. 2:21; 1 Jn. 2:6). En una ocasió, Jesús va dir: «Qui té els meus manaments i els guarda, aquest és el qui m’estima. I el qui m’estima serà estimat pel meu Pare, i jo l’estimaré i em manifestaré a ell» (Jn. 14:21; 1 Jn. 5:3).

9. Quines pressions hem d’afrontar?

9 Seria bo que durant la temporada del Memorial meditéssim sobre com estem vivint la nostra vida i que ens preguntéssim: «En quins aspectes ja estic imitant l’exemple de Jesús? En quins aspectes podria millorar?». És importantíssim que fem això de tant en tant, perquè aquest món ens pressiona constantment perquè fem allò que fa la majoria (Rm. 12:2). Si no anem amb compte, podríem començar a pensar com els intel·lectuals d’aquest món o imitar els famosos o les estrelles de l’esport (Col. 2:8; 1 Jn. 2:15-17). Però, com podem suportar aquesta pressió?

10. Quines preguntes ens podem fer durant aquesta temporada del Memorial, i a què ens haurien de motivar? (Mira la imatge del principi.)

10 També seria bo que durant la temporada del Memorial reviséssim quin tipus de roba tenim dins del nostre armari, quin tipus de música i pel·lícules tenim als nostres prestatges, i fins i tot què guardem al nostre ordinador, mòbil o tauleta. Per exemple, quan obris les portes de l’armari, pregunta’t: «Si anés a un lloc on estigués Jesús, em sentiria incòmode portant aquesta roba?» (llegeix 1 Timoteu 2:9, 10). «Si me la posés, seria obvi que sóc un seguidor de Jesús?» I et pots fer preguntes semblants a l’hora de triar la música o les pel·lícules, per exemple: «Escolliria Jesús aquesta pel·lícula o aquesta música per passar l’estona? Em faria vergonya que m’agafés el mòbil o la tauleta, no fos cas que veiés el que hi tinc?». I pensant en els videojocs, també et podries plantejar: «Em costaria explicar-li a Jesús per què m’agrada tant jugar a aquest joc?». Si estimem Jehovà, ens desfarem de qualsevol cosa que no sigui apropiada per a un cristià, tot i que ens hagi costat molts diners (Fe. 19:19, 20). En el moment que ens vam dedicar i batejar, vam prometre que ja no viuríem mai més per a nosaltres, sinó per a Crist. Per això, mai ens hauríem d’encarinyar amb res que ens impedís seguir les petjades de Crist (Mt. 5:29, 30; Fili. 4:8).

11. (a) Què farem si valorem el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres? (b) Com ens pot motivar l’amor a ajudar a altres a la congregació?

11 Si de debò estimem Jesús, també voldrem donar el màxim en la predicació (Mt. 28:19, 20; Lc. 4:43). I no és veritat que l’època del Memorial és una bona oportunitat per fer-ho? En realitat, és el moment perfecte per fer el servei de pioner auxiliar, ja sigui el de 30 hores o el de 50. I tu? Pots fer un esforç per ser pioner? Pensa en el següent cas: un germà vidu de 84 anys pensava que no podria ser pioner auxiliar perquè ja era molt gran i no estava gaire bé de salut. Però els pioners de la seva congregació de seguida van estar disposats a donar-li un cop de mà. L’ajudaven a anar d’un lloc a un altre i van agafar territoris on ell pogués predicar, i així el germà pogués arribar a les 30 hores. Se t’acut algú de la teva congregació que necessiti ajuda per poder ser pioner auxiliar durant març o abril? És veritat que no tots ho podem ser, però el que sí que podem fer és utilitzar el nostre temps i energies per ampliar el nostre servei a Jehovà. Si ho fem, demostrarem que, igual que Pau, valorem moltíssim el que Crist ha fet per nosaltres. I què més farem si som agraïts?

«ENS HEM D’ESTIMAR ELS UNS ALS ALTRES»

12. Què ens sentirem impulsats a fer si pensem en el gran amor que Jehovà ens té?

12 En segon lloc, pensar en el gran amor que Jehovà ens té farà que estimem els nostres germans. L’apòstol Joan va escriure: «Estimats, si Déu ens ha estimat així, nosaltres també ens hem d’estimar els uns als altres» (1 Jn. 4:7-11). O sigui que si volem que Déu ens estimi, nosaltres també hem d’estimar els germans. No és una opció, és una obligació! (1 Jn. 3:16.) Però, com podem demostrar que els estimem?

13. Quin exemple ens va donar Jesús?

13 Si ens fixem en el que va fer Jesús, veurem clarament què vol dir estimar els altres. Quan va ser a la terra, va ajudar moltes persones, sobretot les més febles, i en va curar algunes que eren coixes, cegues, sordes o mudes (Mt. 11:4, 5). A diferència dels líders religiosos, que tractaven la gent del poble com uns «maleïts», a Jesús li encantava ensenyar la veritat a tots els qui volien aprendre de Déu (Jn. 7:49). Estimava les persones humils i s’esforçava moltíssim per ajudar-les (Mt. 20:28).

Se t’acut algun germà gran que necessiti ajuda per predicar? (Consulta el paràgraf 14)

14. Què pots fer per demostrar que estimes els germans?

14 La temporada del Memorial és una oportunitat excepcional per imitar Jesús. Per exemple, segur que a la teva congregació hi ha germans que necessiten ajuda, com ara els que ja són grans. És possible que te’n vinguin molts al cap. Però, com els podries donar un cop de mà? Doncs bé, els podries visitar, preparar-los menjar, ajudar-los amb alguna feina de casa, portar-los amb el teu cotxe a la reunió o convidar-los a predicar amb tu (llegeix Lluc 14: 12-14). Si agraeixes l’amor que Jehovà t’ha mostrat, voldràs fer tot el que estigui a la teva mà per ajudar els germans i per demostrar-los que els estimes.

PERDONEM ELS NOSTRES GERMANS

15. Què hem de reconèixer?

15 En tercer lloc, saber que Jehovà ens estima ens ha de motivar a perdonar els nostres germans. Com que tots som descendents d’Adam, hem heretat el pecat i la mort. Per tant, ningú pot dir que no necessita el rescat, ja que fins i tot la persona més fidel a Déu el necessita. I és molt important que tots reconeguem que Jehovà ens ha perdonat un deute enorme. Per què? La resposta la podem trobar en una de les paràboles que va explicar Jesús.

16, 17. (a) Quina lliçó aprenem de la il·lustració de Jesús sobre el rei i els esclaus? (b) Després de reflexionar en aquesta il·lustració, què estàs decidit a fer?

16 Jesús va parlar d’un rei que va perdonar un gran deute a un esclau. Aquest deute era de 10.000 talents, o sigui, 60 milions de denaris. Tot i això, l’esclau no va estar disposat a perdonar un deute molt més petit a un dels seus companys, qui només li devia 100 denaris. Quan el rei se’n va assabentar i va veure que el seu esclau era un desagraït, es va enfadar molt i va ordenar: «Servent malvat, t’he perdonat tot aquell deute perquè m’ho vas suplicar. ¿No calia que tu també tinguessis misericòrdia del teu company, tal com jo vaig tenir misericòrdia de tu?» (Mt. 18:23-35). És clar, la gran compassió del rei hauria d’haver fet que l’esclau perdonés de seguida el seu company. Igual que aquell rei, Jehovà ens ha perdonat els nostres pecats, un deute que nosaltres mai hauríem pogut pagar. Així doncs, què ens sentim impulsats a fer quan pensem en la gran compassió que Jehovà ens té? 

17 Mentre ens preparem per al Memorial, també seria bo que penséssim si estem ressentits contra algun germà que ens hagi fet mal. Si és així, aquest és un bon moment per imitar Jehovà, qui sempre està «disposat a perdonar» (Sl. 86:5; Neh. 9:17). Si realment agraïm que Jehovà ens hagi perdonat a nosaltres, no tindrem cap problema per perdonar els nostres germans, i ho farem de tot cor. Recorda: no pots esperar que Jehovà t’estimi i et perdoni si tu no estimes i perdones els germans (Mt. 6:14, 15). És veritat que perdonar algú no canviarà el passat, però pot canviar el teu futur i fer-te més feliç.

18. Què va ajudar la Lídia a suportar les imperfeccions de la Carmeta?

18 És cert que no sempre és fàcil fer cas del consell bíblic de suportar-nos els uns als altres (llegeix Efesis 4:2, 32). Pensa en l’exemple de la Lídia, una germana soltera que va ajudar durant molt de temps una vídua que es deia Carmeta. [1] La Lídia es va ocupar de portar-la a tot arreu amb cotxe, li feia els encàrrecs i l’ajudava en moltes altres coses. Però, a pesar de tot el que va fer, la Carmeta sempre es queixava i tenia un caràcter una mica difícil de suportar. Així i tot, la Lídia es va centrar en les bones qualitats de la Carmeta i la va seguir ajudant durant anys, fins que es va posar molt malalta i va morir. Com se sent la Lídia ara? Ens comenta: «Malgrat tot, tinc moltes ganes de veure la Carmeta quan ressusciti i conèixer-la millor quan sigui perfecta». La veritat és que tenir en compte que Jehovà ens estima a cadascun de nosaltres farà que estiguem disposats a suportar-nos els uns als altres i que tinguem moltes ganes de veure els nostres germans quan siguin perfectes.

19. Què et sents impulsat a fer quan penses en el meravellós regal que t’ha fet Jehovà?

19 No hi ha cap dubte que Jehovà ens ha fet un regal meravellós que mai hauríem de donar per fet. Ara que estem en l’època del Memorial, tenim una oportunitat molt bona per reflexionar en tot el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres. De fet, pensar en el gran amor que ens tenen ens ha d’impulsar a esforçar-nos al màxim per imitar Jesús amb atenció, estimar els germans i perdonar-los de tot cor.

^ [1] Paràgraf 18: S’han canviat els noms.