Bai na kontenido

Bai na kontenido

Bo Tabata Sa?

Bo Tabata Sa?

Ken tabata tata di Hose?

Hose, un karpinté di Názarèt, tabata tata di kriansa di Hesus. Pero ken tabata tata di Hose? E genealogia di Hesus den e Evangelio di Mateo ta menshoná un tal Yakòb, miéntras ku esun di Lukas ta bisa ku Hose tabata “yu di Heli.” Dikon tin dos diferente nòmber?—Lukas 3:23; Mateo 1:16.

E relato di Mateo ta bisa ku “Yakòb tabata tata di Hose.” E término griego ku a ser usá akí ta indiká bon kla ku Yakòb tabata e tata biológiko di Hose. Pues Mateo a registrá e genealogia di e famia di Hose. E registro akí ta mustra ku Hose tabata un heredero legítimo di e trono di David, un derecho ku a pasa pa Hesus, esta, Hose su yu di kriansa.

Di otro banda, e relato di Lukas ta bisa: “Hose, yu di Heli.” E palabranan “yu di” ta un ekspreshon ku por ser interpretá komo “suegro di.” Lukas 3:27 ta un otro ehèmpel di esei. Ei, Sealtiel, kende su tata biológiko tabata Yekonías, ta ser menshoná komo “yu di Neri.” (1 Krónikanan 3:17; Mateo 1:12) Ta parse ku Sealtiel tabata kasá ku un yu muhé di Neri, kende su nòmber Beibel no ta menshoná, i asina a bira suegro di Neri. Den e mesun sentido, Hose tabata “yu” di Heli debí ku el a kasa ku Heli su yu muhé Maria. Pues Lukas ta registrá e liña di desendensia di Hesus “segun karni,” via di Maria, su mama biológiko. (Romanonan 1:3, BS) Pues, Beibel ta duna dos liña di desendensia di Hesus ku nos por siña hopi for di dje.

Den tempu bíbliko, kiko hende tabata usa komo tela i tinzja?

Wòl tinzjá ku a ser hañá den un kueba serka di laman morto; di promé ku aña 135 D.K.

Den Medio Oriente di antigwedat, tabata komun pa hende usa lana di karné, di kabritu i di kamel komo tela. E tela mas usá tabata wòl, i hopi biaha Beibel ta papia di karné, pelamentu di karné i paña di wòl. (1 Samuel 25:2; 2 Reinan 3:4; Yòb 31:⁠20) Na Egipto i Israel, hende tabata kultivá mata di lino ku nan tabata usa pa traha lenen. (Génesis 41:42; Hosue 2:⁠6) E israelitanan den tempu di Beibel podisé no tabata kultivá katuna pero e ­Skritura ta menshoná ku na Persia sí hende tabata usa e fibra akí. (Èster 1:​6, NW ) Seda tabata un tela kostoso i di luho ku kisas ­komersiantenan biahero so tabata importá for di Lehano Oriente.​—⁠Revelashon 18:​11, 12.

E buki Jesus and His World ta bisa: “Tabatin wòl na un variedat di kolo natural, for di koló blanku blanku te maron skur.” Ademas di esei, hopi biaha hende tabata tinzja wòl. Hende tabata saka un tinzja lila ku tabata masha karu for di sierto kokolishi di laman. Tambe nan tabata usa diferente mata, rais, blachi i insekto pa traha tinzja di kolónan manera kòrá, hel, blou i pretu.