Imagina’t que et preguntessin: «Vols viure per sempre?». Què diries? La majoria de les persones probablement dirien que sí que els hi agradaria, però que pensar en això no és realista. Diuen que la mort és part natural de la vida, el resultat final de la nostra existència.

Ara bé, si giren la pregunta i et diuen: «Estàs preparat per morir?», què respondries? En circumstàncies normals, la majoria de la gent contestaria que no. Què ens ensenya això? El desig normal i natural de tots és viure, sense importar les dificultats i els problemes que tinguem. La Bíblia ensenya que Déu va crear els humans amb el desig de viure. De fet, diu que «ha ficat l’eternitat en llur cor» (Eclesiastès 3:11).

Tot i això, la realitat és que els humans no vivim per sempre. Així, doncs, què va passar? A més, ha fet Déu alguna cosa per solucionar aquesta situació? Les respostes que trobem a la Bíblia són confortants i estan estretament relacionades amb les raons per les quals Jesús va patir i morir.

Com podem llegir en els primers tres capítols del llibre bíblic de Gènesi, Déu va posar davant la primera parella humana, Adam i Eva, la perspectiva de viure per sempre i els hi va dir el que havien de fer per obtenir la vida eterna. Llavors, el relat explica que no van obeir Déu i van perdre aquesta possibilitat. La història està narrada d’una forma tan senzilla que molts la titllen de llegenda o conte. Però Gènesi, igual que els Evangelis, reuneix tots els requisits per ser un registre exacte de fets històrics. *

Quin ha estat el resultat de la desobediència d’Adam? La Bíblia ho explica amb aquestes paraules: «Així com per un sol home [Adam] va entrar el pecat en el món, i pel pecat la mort, així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots van pecar» (Romans 5:12). Al desobeir Déu, Adam va pecar i d’aquesta manera va perdre la perspectiva de viure per sempre i finalment va morir. Com que som els seus descendents, hem heretat el pecat. És per això que ens posem malalts, envellim i morim. Aquesta explicació sobre el motiu de la mort  està en harmonia amb el que coneixem sobre l’herència genètica. Però, ha fet Déu alguna cosa per solucionar aquesta situació?

Sí, Déu va fer els preparatius per rescatar, o recomprar, el que Adam havia perdut per als seus descendents, és a dir, la perspectiva de viure per sempre. Com ho va dur a terme?

«La paga del pecat és la mort», diu la Bíblia a Romans 6:23. Això vol dir que la mort és la conseqüència del pecat. Adam va pecar i per tant va morir. De la mateixa manera, nosaltres pequem i rebem la paga del pecat, la mort. Però nosaltres hem nascut pecadors tot i no ser culpables. Amorosament, Déu va enviar el seu Fill, Jesús, per acceptar «la paga del pecat» per nosaltres. Què vol dir això?

Ja que un home perfecte, Adam, ens va portar el pecat i la mort per la seva desobediència, era necessari un home perfecte i obedient fins a la mort per alliberar-nos d’aquesta càrrega. La Bíblia explica: «Així com per la desobediència d’un sol home molts van ser fets pecadors, així també per l’obediència d’un de sol molts seran fets justos» (Romans 5:19). Jesús va ser aquest home que es necessitava. Va deixar el cel, va néixer com a humà perfecte * i va morir per nosaltres. Això fa possible que tinguem una posició justa davant de Déu i la perspectiva de viure per sempre.

Però, per què va ser necessari que Jesús morís per tal d’aconseguir això? No podia el Déu totpoderós simplement haver fet un decret que permetés als descendents d’Adam viure per sempre? És cert que tenia l’autoritat per fer-ho, però hauria fet cas omís a la llei que ell va establir: la paga del pecat és la mort. Aquesta llei no és una norma insignificant que es pot deixar de banda o canviar quan sigui convenient. És una llei fonamental de la verdadera justícia (Salm 37:28).

Si Déu hagués deixat de banda la justícia en aquest assumpte, la gent es podria preguntar si ho tornaria a fer en altres ocasions. Per exemple,  seria just a l’hora de decidir quins descendents d’Adam rebrien vida eterna? Podríem confiar en la seva paraula de complir les seves promeses? Déu ha seguit les seves normes justes per tal d’aconseguir la nostra salvació i per això estem segurs que ell sempre farà el que és correcte.

Gràcies al sacrifici de Jesús, Déu va posar davant de nosaltres la perspectiva de viure per sempre en un paradís a la Terra. Mira les paraules de Jesús registrades a Joan 3:16: «Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna». La mort de Jesús és una expressió, no només de la justícia perfecta de Déu, sinó sobretot del gran amor que sent pels humans.

Però, per què havia de patir i morir Jesús de la manera tan dolorosa que es descriu als Evangelis? Al provar la seva lleialtat al límit i mantenir-se fidel, Jesús va desmentir una vegada per totes l’acusació del Diable que els humans no serien fidels a Déu quan afrontessin adversitats (Job 2:4, 5). Aquesta declaració potser va semblar certa després que Satanàs aconseguís que Adam, un home perfecte, pequés. Però Jesús, l’equivalent perfecte d’Adam, va ser obedient tot i el gran patiment que va experimentar (1 Corintis 15:45). Així va demostrar que Adam també hauria pogut obeir Déu si hagués volgut. A l’aguantar les calamitats, Jesús ens va deixar un model a seguir (1 Pere 2:21). Déu va recompensar l’obediència perfecta del seu Fill i li va donar vida immortal al cel.

La mort de Jesús va ser real i fa possible la vida eterna. T’agradaria viure per sempre? Doncs Jesús va dir el que hem de fer: «Aquesta és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic veritable Déu, i el qui tu has enviat, Jesu-Crist» (Joan 17:3).

Els editors d’aquesta revista et conviden a aprendre més sobre Jehovà, el Déu verdader, i el seu Fill, Jesucrist. Els Testimonis de Jehovà de la teva zona t’ajudaran amb molt de gust. També pots rebre informació útil al nostre lloc web, www.pr418.com/cat.