Bai na kontenido

Bai na kontenido

Bo Tabata Sa?

Bo Tabata Sa?

Dikon e manera ku Hesus a trata hende leproso no tabata usual?

E hudiunan di antigwedat tabatin miedu di un tipo di lepra ku tabata komun den tempu bíbliko. E malesa teribel ei por a ataká un hende su sistema di nèrvio, pon’é bira lam i desfigurá su kurpa. No tabatin un kura pa lepra. Mas bien, hende ku lepra mester a keda den karentena, i nan tabata obligá di atvertí hende ku nan tabatin e malesa.—Levítiko 13:45, 46.

E lidernan religioso hudiu a inventá yen di regla enkuanto lepra ku no tabata den e Skritura, i esei a hasi bida innesesariamente duru pa e víktimanan. Por ehèmpel, reglanan rabíniko a stipulá ku hende mester a keda dos meter leu for di un leproso. Ma si bientu tabata supla, niun hende no por a yega mas serka ku 45 meter di un leproso. Segun e Skritura, un leproso mester a biba “pafó di e kampamentu.” Ma algun hende ku tabata sigui e Talmut a bisa ku e palabranan ei ke men ku e leprosonan mester a biba pafó di e murayanan rònt di un stat. De echo, tabatin un rabi ku ora e mira un leproso den un stat, e tabata tira piedra riba dje i bis’é: “Bai bo lugá bèk pa bo no pega otro hende.”

Hesus tabata hopi diferente! En bes di kore ku e leprosonan, e tabata dispuesto pa mishi ku nan, i asta kura nan.—Mateo 8:3.

A base di kiko e lidernan religioso hudiu tabata permití hende divorsiá?

Karta di divorsio di aña 71 òf 72 despues di Kristu

Den promé siglo, divorsio tabata tópiko di diskushon entre e lidernan religioso. De echo, na un okashon, algun fariseo a pone Hesus na prueba ku e pregunta: “Un hòmber tin mag di divorsiá di su esposa pa kualke motibu?”—Mateo 19:3.

E Lei di Moises a permití un hòmber divorsiá di su kasá si el a “haña algu indesente den dje.” (Deuteronomio 24:1) Den tempu di Hesus, tabatin e siñansa rabíniko di Shammai i esun di Hillel; e siñansanan akí tabata interpretá e lei ei na un manera masha distinto. Segun e siñansa di Shammai, ku tabata esun mas strèn, e úniko motibu bálido pa divorsio tabata “inmoralidat,” esta, adulterio. Di otro banda, e siñansa di Hillel a bisa ku un hòmber por a divorsiá di su kasá pa kualke problema matrimonial, sin importá kon chikí e problema ei tabata. Ademas, pa e skol akí un hòmber por a divorsiá di su kasá si e kasá a djis daña su kuminda òf si e hòmber a haña un otro muhé ku segun e tabata mas bunita.

Kon Hesus a kontestá e pregunta di e fariseonan? El a bisa nan klaramente: “Ken ku divorsiá di su esposa i kasa ku un otro muhé—si no ta pa motibu ku e esposa a kometé fornikashon—ta kometé adulterio.”—Mateo 19:6, 9.