Te’n recordes què passava quan ensopegaves de petit? Com et consolava la teva mare si et feies mal a la mà o una rascada al genoll? Potser et netejava la ferida i et posava una tireta. Tu ploraves, però se’t passava de seguida perquè ella et calmava amb la seva veu dolça i t’abraçava. De petits sempre teníem algú a prop nostre per consolar-nos.

Però a mesura que creixem, la vida es complica. Els problemes es fan cada cop més grans i ja no és tan fàcil trobar consol. Per desgràcia, ja no s’arregla tot amb una tireta i una abraçada. Vegem-ne alguns exemples.

• Alguna vegada has passat pel tràngol de perdre la feina? El Julian explica que quan el van acomiadar es va quedar fet pols. Es preguntava: «Com podré cuidar la meva família? Després de tots els anys que li he dedicat a l’empresa, per què creuen que ja no serveixo per a res?».

• Potser la ruptura del teu matrimoni t’ha deixat destrossat. «Fa divuit mesos el meu marit em va deixar de sobte. La tristesa em superava, semblava que el meu cor s’hagués partit per la meitat», diu la Raquel. «Sentia dolor físic i emocional; estava molt espantada.»

• És possible que pateixis una malaltia greu que no sembla millorar. En alguns moments et pots sentir identificat amb el patriarca Job. Ell va arribar a pensar: «N’estic tip, no he de viure pas per sempre!» (Job 7:16, BCI). O potser et sents com el Luis, qui ja té més de vuitanta anys i confessa: «De vegades sento que l’únic que puc fer és esperar el moment de la mort».

• Estàs patint per la mort d’algú que estimes? El Robert explica: «Quan em van dir que el meu fill havia mort en un accident d’avió, no m’ho podia creure. Després va venir el dolor, un dolor que la Bíblia compara a una espasa que et travessa» (Lluc 2:35).

El Robert, el Luis, la Raquel i el Julian van trobar consol en aquells moments tan difícils. Qui va ser capaç de consolar-los? Va ser Déu, la persona que millor ens pot ajudar. Com ho pot fer? Et pot consolar a tu?