L’apòstol Pau va escriure que Jehovà * és el «Déu de tota consolació, que ens consola en tota la nostra aflicció» (2 Corintis 1:3, 4). La Bíblia ens assegura que Déu és a prop nostre i que cap problema és prou gran per impedir que el nostre Pare amorós ens reconforti.

De tota manera, perquè Déu ens consoli, hem de posar de la nostra part, ens hem d’apropar a ell. El profeta Amós va escriure: «¿Van dos plegats, sense que s’hagin concertat?» (Amós 3:3, MM). Per exemple, si estem malalts i volem que el metge ens visiti, cal que concertem una cita. Igualment, si volem que Déu ens consoli, ens hem d’apropar a ell. Per això la Bíblia diu: «Apropeu-vos a Déu, i ell s’aproparà a vosaltres» (Jaume 4:8).

Com podem estar segurs que Déu s’aproparà a nosaltres? Primer, perquè ens ha dit moltes vegades que ens vol ajudar. (Consulta el  requadre.) I segon, tenim l’exemple de moltes persones, tant de l’antiguitat com d’avui dia, que han notat com Déu les ha consolat.

Igual que moltes persones de l’actualitat busquen l’ajuda de Déu, quan el rei David va passar per situacions difícils també va demanar: «Escolta la meva veu suplicant, quan et demano auxili». I sabem que Déu el va contestar, perquè després va dir: «M’ha defensat i me n’alegro tot jo» (Salm 28:2, 7, BCI).

Déu també ha utilitzat el seu Fill per consolar-nos. Quan Jesús va ser a la terra, una de les responsabilitats que Déu li va donar va ser «embenar els que tenen el cor desfet» i «consolar tots els afligits» (Isaïes 61:1, 2). Com s’havia profetitzat, es va preocupar dels que estaven «cansats i afeixugats» (Mateu 11:28-30).

Jesús va reconfortar les persones donant-los consells savis, tractant-les de manera amable i considerada i, en alguns casos, curant-les. Un dia se li va acostar un leprós i li va suplicar: «Si vols, pots netejar-me». Jesús es va compadir i li va contestar: «Ho vull, sigues netejat», i el va curar (Marc 1:40, 41).

 Avui Jesús no pot venir a consolar-nos en persona, però el seu Pare, Jehovà, és el «Déu de tota consolació» i ens reconforta quan ens fa falta (2 Corintis 1:3). Vegem quatre maneres com Déu ens ajuda.

• La Bíblia. «Totes les coses que foren escrites per endavant, van ser escrites per al nostre ensenyament, a fi que per mitjà de la perseverança i de la consolació de les Escriptures tinguem esperança» (Romans 15:4).

• L’esperit sant. Després de la mort de Jesús, la congregació cristiana va viure un període de pau. Per què? La Bíblia diu que «creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant» (Fets [Actes] 9:31, BCI). L’esperit sant, és a dir, el poder de Déu en acció, és la força més gran de l’univers i Déu la utilitza per consolar-nos en qualsevol situació.

• L’oració. La Bíblia ens aconsella: «No us inquieteu per res». En comptes d’això, ens diu: «Presenteu a Déu les vostres peticions [...]. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments» (Filipencs 4:6, 7, BCI).

• Els companys de creença. Ells poden ser per a nosaltres «una xarxa de seguretat», amics de debò que suavitzen els cops de la vida. Pau va dir que, per a ell, havien estat «un consol» en els moments de «tribulació i angoixa» (Colossencs 4:11; 1 Tessalonicencs 3:7).

Però com utilitza Déu aquestes ajudes per consolar-nos? Per contestar aquesta pregunta, vegem les experiències d’alguns que han passat pels problemes que hem mencionat a l’article anterior. Com ells, tu també pots experimentar el compliment d’aquesta bonica promesa de Déu: «Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres» (Isaïes 66:13, BCI).