El Seth * recorda: «La meva dona i jo vam perdre la feina alhora. Durant dos anys, vam haver de sobreviure amb l’ajuda de la família i amb feines puntuals. Al final la Priscila va caure en una depressió, i jo em sentia inútil.

»Com ens en vam sortir? La Priscila sempre va tenir presents les paraules de Jesús a Mateu 6:34, que diu que no ens preocupem pel dia següent perquè cada dia porta els seus problemes. Les oracions li donaven forces per seguir endavant. A mi em va consolar el Salm 55:22. Vaig fer com el salmista, vaig llançar la càrrega sobre Jehovà i vaig sentir com em feia costat. En l’actualitat ja tinc treball, però mantenim una vida senzilla, com va recomanar Jesús a Mateu 6:20-22. El més important és que ara tenim una relació més propera entre nosaltres i amb Déu.»

I el Jonathan explica: «Quan el negoci familiar va fer fallida, estava mort de por. Per culpa d’una crisi econòmica, se’n van anar en orris vint anys de feina. La meva dona i jo vam començar a discutir pels diners. Ni tan sols ens atrevíem a utilitzar la targeta de crèdit per por que la deneguessin.

»Però la Paraula de Déu i l’esperit sant ens van ajudar a prendre bones decisions. Acceptava qualsevol feina que m’oferien, i vam retallar despeses. Com que som testimonis de Jehovà, els nostres germans ens van ajudar molt. Ens van pujar l’autoestima i ens van donar un cop de mà en moments de necessitat».

La Raquel ens explica: «Quan el meu marit em va deixar de sobte, em vaig sentir ferida i furiosa. Una profunda tristesa m’ofegava. Però em vaig acostar a Déu, i ell em va consolar. Quan li feia oració, notava que la seva pau em protegia. Era com si curés el meu cor trencat.

»Gràcies a la seva Paraula, la Bíblia, vaig superar la ràbia i el ressentiment. Vaig seguir el consell de l’apòstol Pau que es troba a Romans 12:21: “No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé”.

»Un bon amic em va ajudar a veure que havia de passar pàgina. Em va llegir Eclesiastès 3:6, i em va mostrar amb tendresa que hi ha moments en què has de donar les coses per perdudes. No era el consell que volia escoltar, però era just el que necessitava. Ara tinc nous objectius a la vida».

L’Elizabeth diu: «Quan es trenca el teu matrimoni necessites molt de suport. I una amiga meva me’l va donar. Dia rere dia va plorar amb mi, em va consolar i em va fer sentir estimada en comptes de rebutjada. No tinc cap dubte que Jehovà la va utilitzar per curar les meves ferides emocionals».

Al primer article hem parlat del Luis, qui pateix un problema de cor greu i gairebé mor en dues ocasions, a més ha d’estar connectat a una màquina d’oxigen setze hores al dia. Ell comenta: «Constantment oro a Jehovà, i després veig que el seu esperit em dóna forces. L’oració em dóna valor per seguir endavant; confio en ell i sé que es preocupa per mi».

La Petra, que té més de vuitanta anys, explica: «Vull fer més coses de les que puc. És molt dur veure com les teves forces es van apagant. Estic esgotada i depenc de les medicines. Moltes vegades me’n recordo que Jesús va demanar al seu Pare que, si era possible, el tragués d’una situació molt difícil, i Jehovà li va donar forces, igual que fa amb mi. L’oració és la meva teràpia. Em sento molt millor després de parlar amb Déu» (Mateu 26:39).

 El Julian fa uns trenta anys que lluita contra l’esclerosi múltiple. Com se sent? Ell diu: «He canviat la cadira del despatx per una cadira de rodes. Però ara la meva vida té més sentit perquè la dedico a ajudar els altres. Donar de tu fa que no et concentris en els teus problemes. A més, Jehovà compleix la seva promesa de donar-nos forces quan ho necessitem. Com l’apòstol Pau, puc dir que “em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort”» (Filipencs 4:13, BCI).

L’Antonio explica: «Quan el meu pare va morir en un accident de trànsit, no m’ho podia creure. Era tan injust! Ell només passava per allà caminant. Jo no el vaig poder ajudar. Abans de morir va estar cinc dies en coma. Davant la meva mare feia el cor fort, però quan estava sol no podia parar de plorar. No deixava de preguntar-me: “Per què? Per què?”.

»Durant aquells dies tan difícils, no vaig deixar de demanar a Jehovà que m’ajudés a controlar les meves emocions i que em donés pau. A poc a poc em vaig anar tranquil·litzant. Vaig recordar que, com explica la Bíblia, qualsevol pot patir imprevistos o desgràcies. Sé que Déu no pot mentir, per això estic convençut que tornaré a veure el meu pare en la resurrecció» (Eclesiastès 9:11; Joan 11:25; Titus 1:2).

En el primer article també vam parlar del Robert, qui ha tingut sentiments semblants. Ell diu: «La meva dona Maribel i jo sentíem la pau de què es parla a Filipencs 4:6, 7 quan oràvem a Jehovà. Aquesta pau interior ens va permetre parlar amb els periodistes sobre l’esperança de la resurrecció. Encara que vam perdre el nostre fill en aquell accident d’avió, seguim tenint molts records feliços amb ell. Intentem concentrar-nos en això.

»Quan els nostres companys Testimonis ens deien que ens havien vist a la televisió parlant amb calma de les nostres creences, els contestàvem que segurament era per les moltes oracions que es feien per nosaltres. Estic segur que Jehovà ens cuidava a través dels missatges d’ànim que rebíem».

Aquests exemples demostren que Déu pot consolar qualsevol persona, independentment del problema que tingui. I tu, per què no busques l’ajuda de Déu? No importa per quina situació estiguis passant, pots estar segur que trobaràs el consol que necessites. * Recorda, Jehovà és el «Déu de tota consolació» (2 Corintis 1:3).