1, 2. De quins conflictes parla el llibre de Gènesi, i per què ens haurien d’interessar?

 ALGUNA volta has pensat en els conflictes que hi hagué entre personatges bíblics? Pensem només en els que hi ha en els primers capítols de Gènesi: Caín mata a Abel (Gn 4:3-8); Lèmec mata un xiquet per pegar-li (Gn 4:23); els pastors d’Abraham (Abram) i Lot discutixen (Gn 13:5-7); Agar menysprea a Sara (Sarai), i esta s’enfada amb Abraham (Gn 16:3-6); i Ismael lluita contra tots i tots lluiten contra ell (Gn 16:12).

² Per què parla la Bíblia d’estos conflictes? Entre altres coses, per a ajudar-nos a vore per què hem de mantindre la pau i com podem fer-ho. Quan llegim en la Bíblia relats sobre gent real amb problemes reals, aprenem com solucionaren les seues diferències i això ens ajuda a nosaltres a fer lo mateix. De fet, el seu exemple ens ajuda a vore què fer i què no fer en casos similars (Rm 15:4).

3. Què vorem en este article?

³ En este article vorem per què els servents de Jehovà hem de resoldre les nostres diferències i com podem aconseguir-ho. A més, es mencionaran alguns principis bíblics que poden ajudar-nos a afrontar els conflictes i mantindre una bona relació amb els altres i amb Jehovà.

4. Quina actitud predomina en el món, i quin ha sigut el resultat?

⁴ Satanàs és el principal culpable dels conflictes que hi ha en el món. Quan estava en l’Edén, va afirmar que cadascú pot i deu decidir el que està bé i el que està malament sense tindre en compte l’opinió de Déu (Gn 3:1-5). Les conseqüències d’eixa manera de pensar salten a la vista. El món està ple de gent motivada per un esperit d’independència que fomenta l’orgull, l’egoisme i la rivalitat. Qualsevol persona que es deixa portar per eixe esperit en realitat està acceptant el raonament de Satanàs, és a dir, que és millor fer el que ens convé sense tindre en compte com afecta això als altres. Amb eixa actitud tan egoista, és normal que sorgisquen conflictes. No hem d’oblidar que «l’home de mal geni encén la lluita, el rabiüt promou delictes» (Pr 29:22).

5. Com ens va ensenyar Jesús a resoldre les diferències?

⁵ Per contra, Jesús va ensenyar a la gent a buscar la pau, encara que això pareguera que anava en contra dels seus propis interessos. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va donar molt bons consells per a resoldre desacords i evitar conflictes. Per exemple, va animar els seus deixebles a ser pacients, a buscar la pau, a alliberar-se dels sentiments que poden portar a la ira, a resoldre ràpidament les diferències i a estimar els seus enemics (Mt 5:5, 9, 22, 25, 44).

6, 7. a) Per què és important resoldre les diferències personals en seguida? b) Quines preguntes hauríem de fer-nos els servents de Jehovà?

⁶ Tot el que fem per servir a Déu —les nostres oracions, l’assistència a les reunions, la predicació i altres aspectes de la nostra adoració— no servirà de res si no fem les paus amb els altres (Mc 11:25). Només podrem ser amics de Déu si estem dispostos a perdonar els errors dels altres (llig Lluc 11:4; Efesis 4:32).

⁷ Hem de ser honestos i pensar detingudament en si estem dispostos a perdonar i a mantindre relacions pacífiques amb els altres. Podríem preguntar-nos: «Perdone generosament els germans? Disfrute de la seua companyia?». Jehovà espera que els seus servents estiguen dispostos a perdonar. Si la teua consciència et diu que has de millorar en este aspecte, demana-li a Jehovà que t’ajude a conseguir-ho. Ell escoltarà les teues oracions i les contestarà (1Jn 5:14, 15).

8, 9. Què hauríem de fer si algú ens ofén?

⁸ Com tots som imperfectes, tard o prompte algú dirà o farà alguna cosa que ens ofendrà; és inevitable (Ecle 7:20; Mt 18:7). Com reaccionaràs quan això passe? Pensem en el que va passar en una reunió social on hi havia alguns Testimonis. Una germana va saludar a dos germans, però ho va fer d’una manera que un d’ells es va ofendre. Quan els dos germans es quedaren a soles, el germà que s’havia sentit ofés va començar a criticar a la germana pel que havia dit, però l’altre germà li va recordar que ella havia servit lleialment a Jehovà durant 40 anys en circumstàncies difícils. A més, li va dir que estava segur que no havia tingut intenció de molestar-lo. Després de pensar-ho, el germà ofés va respondre: «Tens raó». D’esta manera, l’assumpt no va anar a més.

⁹ Què ens mostra esta experiència? Que podem controlar com reaccionem quan algú fa alguna cosa que podria ofendre’ns. La persona amorosa passa per alt les ofenses de menor importància (llig Proverbis 10:12; 1 Pere 4:8). Jehovà considera que és molt bonico de la nostra part «passar per alt l’ofensa» (Pr 19:11; Ecle 7:9). Per tant, lo primer que hem de fer quan sentim que algú ens tracta amb falta de respecte o no és amable amb nosaltres és preguntar-nos: «Puc passar-ho per alt? Val la pena donar-li tanta importància?».

10. a) Quina va ser la primera reacció d’una germana davant dels comentaris negatius? b) Quin text la va ajudar a mantindre la pau interior?

¹⁰ La veritat és que costa no fer cas dels comentaris que ferixen. Posem per cas a una precursora a qui anomenarem Lucy. Alguns feien comentaris negatius sobre l’ús que feia del temps en la predicació. Lucy es va molestar i, per això, va buscar el consell de germans madurs. Ella conta: «El consell bíblic que em donaren em va ajudar a vore de manera equilibrada l’opinió dels altres i a centrar-me en la més important, la de Jehovà». A Lucy la va animar molt llegir Mateu 6:1-4 (llig-lo). Eixe text li va recordar que lo més important per a ella hauria de ser alegrar el cor de Jehovà. Ella diu: «Encara que altres facen comentaris negatius sobre la meua predicació, mantinc l’alegria, ja que estic fent tot lo possible per guanyar-me l’aprovació de Jehovà». Després d’arribar a esta conclusió, Lucy va decidir no fer cas d’estos comentaris negatius.

11, 12. a) Què hauria de fer un cristià si pensa que el seu germà «té alguna cosa contra» ell? b) Què podem aprendre de la manera com Abraham va abordar un problema? (Mira la imatge del principi)

¹¹ Tal com diu Jaume 3:2, «tots entropessem sovint». Imagina’t que t’enteres que un germà s’ha ofés per una cosa que has dit o fet. Què faries? Jesús va dir: «Si en el moment de presentar la teua ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant de l’altar, la teua ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teua ofrena» (Mt 5:23, 24). Segons el que va dir Jesús, hauries de parlar amb el teu germà. El teu objectiu no hauria de ser tirar-li la culpa, sinó admetre el teu error i fer les paus. Lo més important és estar en pau amb els germans.

¹² Podem vore un exemple d’açò quan llegim el que va passar entre Abraham i el seu nebot Lot. Els dos tenien ramats i, segons pareix, els seus pastors discutien pels llocs de pastura. Per a mantindre la pau, Abraham li va donar a elegir a Lot on volia viure amb la seua família (Gn 13:1, 2, 5-9) Quin bon exemple! Abraham va buscar la pau, i no els seus propis interessos. ¿Va eixir perdent per ser generós? En absolut. Poc després d’aquell incident amb Lot, Jehovà li va prometre a Abraham grans benediccions (Gn 13:14-17). Déu mai permetrà que els seus servents patisquen pèrdues permanents per posar en pràctica els consells de la Bíblia i resoldre les seues diferències amb amor. ^[1]

13. Com va reaccionar un superintendent quan li contestaren de manera brusca, i què podem aprendre del seu exemple?

¹³ Vegem un exemple dels nostres dies. El nou superintendent d’un departament d’assemblea va telefonar un germà preguntant-li si podia oferir-se com a voluntari. El germà li va fer uns quants comentaris bruscos i li va penjar. Es veu que encara estava ressentit per com l’havia tractat l’anterior superintendent. El nou superintendent no es va ofendre per la seua reacció, però tampoc podia ignorar-la. Una hora després, li va tornar a tocar i li va dir que ell no era l’anterior superintendent i li va proposar resoldre els problemes junts. A la setmana següent, quedaren en una sala del Regne. Van fer una oració i estigueren parlant durant una hora. El germà li va contar al superintendent els problemes que havia tingut. El superintendent el va escoltar amb empatia i va repassar amb ell algunes idees de la Bíblia. Al final, els dos quedaren com a amics. El germà va coŀlaborar en l’assemblea i ara agraïx al superintendent que el tractara amb calma i amabilitat.

14, 15. a) Quan hauríem d’aplicar el consell de Mateu 18:15-17? b) De quins tres passos va parlar Jesús, i quin hauria de ser el nostre objectiu a l’aplicar-los?

¹⁴ La majoria de desacords entre germans poden i s’haurien de resoldre de manera privada entre els implicats. No obstant, Jesús va dir que en algunes situacions podria ser necessària la intervenció de la congregació (llig Mateu 18:15-17 TNM). Però, i si l’ofensor es negava a escoltar el seu germà, els testimonis i la congregació? En eixe cas, havia de ser considerat «com algú de les nacions i com un cobrador d’impostos». Hui en dia diríem que hauria de ser expulsat. La serietat d’este pas indica que el «pecat» no era un desacord de poca importància. Més bé, era un pecat que 1) podia solucionar-se entre els implicats i 2) era un pecat prou greu com per a meréixer l’expulsió si no se solucionava. Estos pecats podrien ser accions que implicaren alguna classe de frau o calúmnies que danyaren la reputació d’una altra persona. Els tres passos que Jesús va mencionar només han de donar-se quan es complixen estes condicions. Jesús no estava parlant de pecats com l’adulteri, l’homosexualitat, l’apostasia, la idolatria o altres pecats greus que requerixen l’atenció dels ancians de congregació.

¹⁵ L’objectiu del consell de Jesús és ensenyar-nos a ajudar el germà amb amor (Mt 18:12-14). Primer, intenta resoldre l’assumpt sense implicar a ningú més. Si això no funciona, parla amb ell en companyia d’algú que conega el problema o que puga ajudar-te a trobar una solució. Si conseguixes resoldre el problema, «hauràs recuperat el teu germà». Només hem d’acudir als ancians quan s’han fet diversos intents d’ajudar a l’ofensor i tots han fracassat.

16. Què demostra que seguir el consell de Jesús és pràctic i amorós?

¹⁶ Normalment, no és necessari que els germans seguisquen els tres passos de Mateu 18:15-17. Això és bon senyal, perquè vol dir que se sol trobar una solució abans d’arribar al punt d’haver d’expulsar el pecador que no està penedit. Per norma general, el pecador reconeix el seu error i rectifica. La persona ofesa potser decidisca perdonar i oblidar. En qualsevol cas, les paraules de Jesús indiquen que no hauríem d’implicar a la congregació abans de temps. Els ancians només haurien d’intervindre si hem seguit els primers dos passos i si tenim proves clares que s’ha fet alguna cosa malament.

17. Quines benediccions disfrutarem si busquem la pau amb els nostres germans?

¹⁷ Mentres visquem en este sistema, seguirem sent imperfectes i continuarem ofenent els altres. El deixeble Jaume va dir: «Si algú, parlant, no entropessa mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos» (Jm 3:2). Per a resoldre les diferències, hem d’esforçar-nos per buscar la pau i procurar aconseguir-la (Sl 34:15 [v. 14 TNM]). Si promovem la pau, disfrutarem de moltes benediccions. Per un costat, tindrem una bona amistat amb els nostres germans i mantindrem la unitat de la congregació (Sl 133:1-3). Però, per damunt de tot, tindrem una bona relació amb Jehovà, «el Déu de la pau» (Rm 15:33).