1, 2. Quins exemples de conflictes personals trobem a Gènesi, i per què ens han d’interessar?

T’HAS fixat que la Bíblia parla de persones que van tenir problemes amb d’altres? Pensa en els exemples que trobem als primers capítols de Gènesi. Caín va matar Abel (Gèn. 4:3-8); Lèmec va acabar amb la vida d’un jove que l’havia ferit (Gèn. 4:23); els pastors d’Abraham i els de Lot es van barallar (Gèn. 13:5-7); Sara es va enfadar amb Abraham perquè Agar l’havia menyspreat (Gèn. 16:3-6); i Ismael anava en contra de tothom, i tothom anava en contra d’ell (Gèn. 16:12).

² Ara bé, per què parla la Bíblia d’aquestes situacions negatives? Una raó és per ajudar-nos a entendre per què és necessari mantenir la pau, i una altra, per ensenyar-nos com ho podem fer. Quan llegim relats bíblics de persones imperfectes com nosaltres que afrontaven problemes reals, podem aprendre molt sobre com van actuar i els resultats que van tenir. De fet, el seu exemple ens pot beneficiar molt, ja que ens mostra què fer o què no fer quan ens trobem en situacions semblants (Rm. 15:4).

3. Què veurem en aquest article?

³ Aquest article analitzarà per què hem de resoldre les diferències i com ho podem aconseguir. A més, veurem diferents  principis bíblics que ens poden ajudar a saber com tractar aquestes situacions i mantenir una bona relació amb els altres i amb Jehovà.

4. Quina actitud s’ha escampat per tot el món, i quin n’ha estat el resultat?

⁴ Satanàs és el principal responsable dels conflictes i diferències que existeixen a la humanitat. Al jardí d’Edèn va afirmar que cada persona pot decidir el que està bé o malament, sense tenir en compte Jehovà (Gèn. 3:1-5). Tots podem observar clarament els resultats d’aquesta afirmació. Avui en dia, molta gent actua motivada per un fort esperit d’independència que fomenta l’orgull, l’egoisme i la competència. De fet, quan una persona es deixa endur per aquest esperit és com si li donés la raó a Satanàs. Per què diem això? Perquè el Diable anima la gent a fer tot el necessari per tal de sortir-se’n amb la seva, sense que els importi com pugui afectar els altres. Ara bé, aquesta manera d’actuar l’únic que fa és provocar desacords. No oblidem que «l’home aïrat promou la discòrdia: i l’home iracund multiplica la transgressió» (Prov. 29:22).

5. Quins consells va donar Jesús per tractar possibles conflictes?

⁵ A diferència de Satanàs, Jesús va ensenyar a les persones a buscar la pau, fins i tot quan semblés que poguessin sortir perjudicades. Al Sermó de la Muntanya va donar consells pràctics per tractar desacords o possibles conflictes. Per exemple, els va animar a ser dòcils, promoure la pau, evitar situacions que provoquin baralles, arreglar les coses ràpidament o estimar els nostres enemics (Mt. 5:5, 9, 22, 25, 44).

6, 7. (a) Per què hem de resoldre les diferències ràpidament? (b) Quines preguntes ens hauríem de fer tots els cristians?

⁶ Tot el que puguem fer per servir Jehovà, ja sigui fent oracions, anant a les reunions, predicant o participant en altres activitats, no servirà de res si no fem les paus amb els altres (Mc. 11:25). Únicament podem ser amics de Jehovà si estem disposats a perdonar els altres (llegeix Lluc 11:4; Efesis 4:32).

⁷ Per això, tots hem de reflexionar amb cura i sinceritat sobre la necessitat de saber perdonar i estar en pau amb els altres. Pregunta’t: «Em costa perdonar els meus germans? M’agrada estar amb ells?». No oblidis que perdonar no és una opció, és un requisit bíblic. Així, doncs, si la teva consciència et diu que has de treballar en aquests aspectes, ora a Jehovà i demana-li humilment que t’ajudi a millorar. Sens dubte, el nostre Pare amorós t’escoltarà amb atenció i estarà encantat d’ajudar-te (1 Jn. 5:14, 15).

8, 9. Com podem reaccionar si ens sentim ofesos?

⁸ Com que som imperfectes, tard o d’hora, algú dirà o farà alguna cosa que ens podria ofendre (Ecl. 7:20; Mt. 18:7). Com reaccionaràs? Pensa en la següent experiència. En una reunió social, una germana va saludar dos germans d’una manera que a un d’ells li va semblar fora de lloc. Després, quan aquests es van quedar sols, el germà ofès la va començar a criticar pel que havia dit. Però l’altre germà li va recordar que ella havia estat fidel a Jehovà en circumstàncies difícils durant uns quaranta anys. Ell tenia clar que la germana no volia ofendre ningú amb les seves paraules. El primer germà es va aturar a pensar un moment i va dir: «Saps? Tens raó». Quin va ser el resultat?  El problema que inicialment havia sorgit no va anar més enllà.

⁹ Què podem aprendre d’aquesta experiència? Que la manera de reaccionar davant de situacions que ens podrien ofendre depèn de nosaltres. La Bíblia diu que la persona amorosa cobreix les faltes de poca importància (llegeix Proverbis 10:12; 1 Pere 4:8). De fet, també ens recorda que ens honra molt passar «per alt la transgressió» (Prov. 19:11; Ecl. 7:9). Tenint en compte això, quan algú et tracti d’una manera que et sembli poc respectuosa o fins i tot ofensiva, el primer que hauries de fer és preguntar-te: «Ho puc passar per alt? És realment necessari fer un problema d’això?».

10. (a) Com va reaccionar inicialment una germana quan la van criticar? (b) Quin pensament bíblic va ajudar aquesta germana a estar en pau?

¹⁰ Pot ser tot un repte no donar massa importància als comentaris negatius. Pensa, per exemple, en el cas d’una pionera a qui anomenarem Laura. Alguns germans van fer comentaris negatius sobre la seva manera de predicar i fer servir el temps. Al principi, la Laura es va sentir malament i va buscar el consell de germans madurs. Ella diu: «Els bons consells basats en la Bíblia em van ajudar a tenir un punt de vista equilibrat sobre les opinions dels altres i a concentrar-me en l’opinió que més importa, la de Jehovà». També la va animar molt llegir Mateu 6:1-4 (llegeix), ja que aquest relat li va recordar que el més important és fer feliç Jehovà. La Laura afegeix: «Encara que altres em puguin criticar, em fa sentir molt feliç saber que estic fent tot el que puc perquè Jehovà em miri amb un somriure d’aprovació». Després d’arribar a aquesta conclusió, va decidir passar per alt els comentaris negatius.

11, 12. (a) Què hauria de fer un cristià si pensa que el seu germà «té res contra» seu? (b) Què podem aprendre sobre la manera d’actuar d’Abraham? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ «Perquè tots ensopeguem en moltes coses» (Jm. 3:2). Imagina’t que t’assabentes que has dit o has fet alguna cosa que ha ofès un germà. Què hauries de fer? Jesús va dir: «Si, doncs, en presentar la teva ofrena a l’altar, et recordes allí que el teu germà té res contra tu, deixa la teva ofrena allí davant l’altar, vés-te’n a reconciliar-te primer amb el teu germà i després vine a presentar la teva ofrena» (Mt. 5:23, 24). Per tant, hauries de parlar amb el teu germà. Ara bé, no oblidis quin ha de ser el teu objectiu. No es tracta de donar-li les culpes a ell, sinó d’admetre la teva part de culpa i fer les paus. Tingues present que el més important és estar en pau amb els germans.

¹² Abraham i el seu nebot Lot van resoldre pacíficament un assumpte que podria haver malmès la seva relació. Tot dos tenien molt de bestiar, i sembla que els seus pastors es van barallar per les terres on pasturar. Abraham va actuar ràpidament per calmar l’ambient i va deixar que fos Lot qui triés primer les terres on es volia establir (Gèn. 13:1, 2, 5-9). No et sembla que Abraham ens va donar un bon exemple de com promoure la pau i no els nostres interessos? Ara bé, creus que va sortir perdent per ser generós? En absolut! Just després d’aquest incident, Jehovà li va prometre que el beneiria amb abundància (Gèn. 13:14-17). Podem estar segurs que el nostre Pare mai permetrà que els seus servents sofreixin danys permanents per actuar en harmonia amb els principis bíblics i resoldre les diferències amb amor. ^[1]

13. Com va reaccionar un superintendent quan un germà va ser tallant amb ell, i què podem aprendre del seu exemple?

 ¹³ Vegem ara un exemple modern. Un germà que va començar a servir com a superintendent en un departament d’un congrés va telefonar a un altre per demanar-li si es voldria oferir com a voluntari, però aquest va ser molt tallant i li va penjar el telèfon. Per què? Perquè estava ressentit amb l’anterior responsable. El nou superintendent no s’ho va prendre com una ofensa personal, però tampoc podia ignorar el que havia passat. Una hora després, el va tornar a trucar i li va dir que, com que encara no es coneixien, seria una bona idea quedar i resoldre l’assumpte. Així, doncs, una setmana més tard es van trobar a una Sala del Regne. Després de fer oració, van estar una hora conversant i el germà que havia servit com a voluntari va explicar el que li havia passat. El superintendent el va escoltar amb comprensió, i després va comentar amb ell algunes idees bíbliques. Com va acabar la història? Tots dos es van acomiadar amablement. Més tard, el germà va col·laborar com a voluntari al congrés, i ara està molt agraït al superintendent per haver estat tan pacient i amable amb ell.

14, 15. (a) Quan és apropiat aplicar el consell de Mateu 18:15-17? (b) Quins tres passos va mencionar Jesús, i quin objectiu has de tenir si els apliques?

¹⁴ Tot i que la majoria de les diferències les poden resoldre en privat les persones implicades, Jesús va mostrar que algunes situacions poden requerir que la congregació intervingui (llegeix Mateu 18:15-17). En aquests casos, què podria passar si l’ofensor no volgués escoltar el seu  germà, ni els testimonis ni tampoc la congregació? Que se l’hauria de tractar «com el gentil o el publicà [recaptador d’impostos]». Als nostres dies això equivaldria a l’expulsió. Aquesta mesura deixa clar, doncs, que no es tracta d’un simple desacord, sinó d’un assumpte molt seriós. De fet, es refereix a un pecat 1) que pot ser tractat només per les parts implicades, però que també 2) pot ser suficientment greu com per acabar amb expulsió si no es resol. Aquest tipus de pecats impliquen frau o potser fer malbé la reputació d’una altra persona per mitjà de calúmnies. Els tres passos que va mencionar Jesús es poden aplicar únicament quan es donen aquestes condicions. Aquestes ofenses no inclouen pecats com ara l’adulteri, l’homosexualitat, l’apostasia, la idolatria o altres pecats greus que han d’atendre els ancians de la congregació.

¹⁵ El consell de Jesús té l’objectiu d’ajudar amorosament el germà (Mt. 18:12-14). Primer, s’ha d’intentar resoldre l’assumpte sense implicar més gent. Ara bé, és possible que sigui necessari parlar amb la persona més d’una vegada per fer-la entrar en raó. Si això no funciona, s’ha de parlar amb l’ofensor davant de germans que hagin estat testimonis dels fets o bé que puguin ajudar a aclarir si realment s’ha fet alguna cosa malament. Si fent això es resol el problema, «hauràs guanyat el teu germà». Recorda que només s’ha de recórrer als ancians quan, després de molts esforços, no s’ha aconseguit ajudar l’ofensor.

16. Què mostra que seguir el consell de Jesús és pràctic i amorós?

¹⁶ Normalment són pocs els casos que requereixen seguir tots els passos registrats a Mateu 18:15-17. I això és molt positiu, perquè vol dir que sovint es pot ajudar l’ofensor i resoldre l’assumpte sense arribar a l’expulsió. Moltes vegades, el germà que ha actuat malament reconeix el seu error i repara la situació. Llavors, la víctima pot veure que ja no hi ha cap raó de pes per sentir-se ofesa i el perdona. Sigui com sigui, les paraules de Jesús deixen clar que la congregació no ha d’intervenir abans d’hora en aquestes situacions. Tenint en compte això, els ancians actuaran únicament si s’han fet els dos primers passos i si hi ha proves sòlides que puguin demostrar clarament el que ha passat.

17. Quines benediccions rebrem si promovem la pau entre els germans?

¹⁷ Mentre visquem en aquest món malvat, continuarem sent imperfectes i ofendrem els altres. De fet, el deixeble Jaume va escriure: «Si algú no ensopega en el parlar, aquest és un home perfecte, capaç de refrenar també tot el cos» (Jm. 3:2). Ara bé, podrem resoldre les diferències que sorgeixin si apliquem el següent consell bíblic: «Cerca la pau, i segueix-la» (Sl. 34:14). No oblidem que si fem tot el possible per promoure la pau, tindrem una bona amistat amb els germans i enfortirem la unitat de la congregació (Sl. 133:1-3). I, sobretot, serem bons amics de Jehovà, «el Déu de la pau» (Rm. 15:33). Sens dubte, rebrem totes aquestes benediccions si ens esforcem per resoldre les diferències amb amor.