FA MÉS de tres mil anys, el patriarca Job es va adonar que els ocells ens poden ensenyar moltes coses sobre la creació de Déu. A més, el seu comportament els converteix en els protagonistes d’una gran quantitat de metàfores i il·lustracions. A la Bíblia, moltes de les referències que es fan als ocells ens ensenyen lliçons molt importants sobre la vida i sobre la nostra relació amb Déu. Per què no en veiem alguna?

La gent de Jerusalem estava molt acostumada a veure orenetes per la zona. Aquestes solien construir els nius als voladissos de les teulades, és a dir, a la part sobresortint. Algunes feien cada any el seu niu al temple de Salomó, i és molt probable que ho fessin allà perquè trobaven que era un lloc tranquil i segur, on podien alimentar les seves cries sense cap perill.

El compositor del Salm 84, un descendent de Corè que servia al temple una setmana cada sis mesos, es va adonar que hi havia nius d’orenetes a la zona del temple. A ell li hagués encantat ser com aquells ocells, ja que podien viure de manera permanent a la casa de Jehovà. «Que estimables són els teus estatges, Jahveh dels exèrcits! La meva ànima anhela i es desfà pels atris de Jahveh», va exclamar. «L’ocell també ha trobat una casa, i l’oreneta un niu per a ella, on posar els seus pollets, en els teus altars, Jahveh dels exèrcits, Rei meu i Déu meu!» (Salm 84:1-3.) I nosaltres? Siguem grans o joves, tenim el mateix desig de reunir-nos amb el poble de Déu? (Salm 26:8, 12.)

«La cigonya coneix el temps d’emigrar», va escriure el profeta Jeremies. Segur que ell sabia molt bé que, a la primavera, les cigonyes migraven a través de la Terra Promesa. De fet, cada any migren més de tres-centes mil cigonyes blanques des de l’Àfrica fins a Europa passant per la vall del Jordà. Gràcies al seu rellotge biològic, senten l’impuls de tornar a la seva terra d’origen durant l’estiu. Igual que altres aus migratòries, «retornen quan n’és el temps» (Jeremies 8:7, BCI).

El llibre Els ritmes de la vida diu que «la migració està impresa en els gens». I així és, Jehovà va crear els ocells migratoris amb instint per saber quan han d’emprendre el seu viatge. D’igual manera, als humans ens ha creat amb la capacitat de reconèixer en quin temps estem vivint (Lluc 12:54-56). Però, és clar, nosaltres no funcionem per instint com les cigonyes, sinó que necessitem el coneixement de Déu per entendre el significat del  que està passant en els nostres dies. Els israelites de l’època de Jeremies no van fer cas d’aquests senyals. Per què? Déu va explicar quin era el problema de fons: «Han rebutjat la paraula de Jahveh: ¿quina saviesa, doncs, poden tenir?» (Jeremies 8:9).

Avui dia tenim moltíssimes proves que demostren que estem en «els darrers dies» (2 Timoteu 3:1-5). Igual que la cigonya, t’adonaràs del moment de la història en què estem vivint?

La Bíblia menciona les àguiles moltes vegades. De fet, a la Terra Promesa era comú veure la seva impressionant silueta sobrevolant el cel. Les Escriptures diuen que l’àguila «espia la presa» des del seu niu a dalt de tot del precipici, i afegeixen: «Els seus ulls fiten des de lluny» (Job 39:27-29). La seva vista és tan aguda que pot detectar un conill a un quilòmetre de distància.

Igual que l’àguila pot veure «des de lluny», Jehovà també pot veure el futur llunyà. Ell declara: «Anuncio la fi des del principi, i des d’antic allò que no ha estat fet» (Isaïes 46:10). Com que Jehovà és savi i pot preveure el futur, si fem cas dels seus consells ens anirà bé (Isaïes 48:17, 18).

La Bíblia compara les persones que confien en Déu amb les àguiles: «Els qui esperen en Jahveh renoven la força, alcen les ales com les àguiles» (Isaïes 40:31). Aquestes aus utilitzen els corrents d’aire calent per planejar. Quan en detecten un, despleguen les ales i van fent cercles al voltant de la columna d’aire. Així es poden elevar sense fer esforç i poden planejar llargues distàncies sense dependre de les seves forces. Igual que elles, les persones que confien en Jehovà poden acudir a ell perquè els hi doni el «poder incomparable» que ens promet (2 Corintis 4:7, 8, MM).

Poc abans de morir, Jesús es va aturar per mirar cap a la capital jueva i, sospirant, va dir: «Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui li han estat enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, com una gallina aplega els seus pollets sota les ales, i no heu volgut!» (Mateu 23:37).

Un dels instints més forts dels ocells és el de protegir les seves cries, i sobretot és comú entre les aus que fan el niu a terra, com les gallines, ja que han d’estar més a l’aguait dels perills. Quan la gallina veu un falcó rondant la zona, fa un fort crit d’advertència i els seus pollets corren sota les seves ales per protegir-se. A més, les ales de la mare també els hi serveixen d’escut si pica el sol o si cau un xàfec. Quan Jesús va dir aquelles paraules als habitants de Jerusalem, els hi volia donar protecció espiritual. Avui dia, Jesús ens convida a recórrer a ell per trobar protecció i descarregar-nos de les tensions del dia a dia (Mateu 11:28, 29).

Encara ens queden moltes coses per aprendre dels ocells. Per això, quan els observis, intenta recordar les metàfores que la Bíblia utilitza. Fixa’t en l’oreneta i recorda que has de valorar molt la casa de Jehovà. Demana-li forces a Déu i tu també podràs remuntar com l’àguila. Igual que les ales protectores de la gallina, posa’t sota la protecció espiritual de Jesús. I com la cigonya, procura identificar els esdeveniments mundials que caracteritzen els nostres dies.