1, 2. (a) Descriu la il·lustració de Jesús sobre l’amo de la vinya. (b) Com destaca aquesta història qualitats com la gran bondat i la generositat?

L’AMO d’una vinya va anar de bon matí a un mercat per contractar treballadors per al seu camp. Després d’acordar amb ells el sou que els pagaria, se’ls va endur a la vinya. Però, com que al llarg del dia l’amo va anar necessitant més treballadors, va haver de tornar al mercat diverses vegades. A tots els hi va prometre un bon jornal, fins i tot a aquells que van ser contractats al vespre. Al final del dia, l’amo va cridar tots els seus treballadors per pagar-los el sou acordat. Tots van cobrar el mateix, tant els que havien treballat moltes hores com els que només en van treballar una. Quan els treballadors que havien estat contractats al principi del dia se’n van adonar, van anar a protestar a l’amo. Però, llavors, l’amo va respondre a un d’ells: «¿No et vas llogar per un denari? [...] ¿És que no tinc dret a fer el que vulgui amb allò que és meu? ¿O tens enveja perquè sóc generós?» (Mt. 20:1-15, BEC).

² La paràbola de Jesús recalca una de les qualitats més boniques de Jehovà: la seva gran bondat, o bondat  immerescuda. Les bíblies catalanes tradueixen aquesta expressió com «gràcia» d’acord amb la paraula grega original (llegeix 2 Corintis 6:1). ^[1] És veritat que a simple vista podria semblar injust que els jornalers que només van treballar una hora cobressin el mateix que la resta, però d’aquesta manera l’amo els estava demostrant que era molt bondadós. Un erudit comenta el següent sobre el significat de gran bondat: «La idea que evoca aquesta paraula és la d’un regal que es fa a una persona, tot i no haver fet mèrits per rebre’l».

3, 4. (a) Per què Jehovà ha demostrat gran bondat als humans? (b) Com ha demostrat Jehovà la seva gran bondat?

³ La Bíblia parla del «do de la gràcia de Déu». Aquesta expressió indica que la seva bondat immerescuda és un regal (Ef. 3:7). Ara bé, per què ens fa Jehovà aquest regal? Com que som imperfectes, no podem complir amb tots els manaments de Déu i no ens podem guanyar la seva gran bondat per mèrits propis. La trista realitat és la que va descriure el savi rei Salomó: «No hi ha cap home just a la terra, i que faci sempre el bé i que no pequi» (Ecl. 7:20). Tal com ens recorda l’apòstol Pau «tots han pecat i no aconsegueixen la glòria de Déu» i, per tant, «la paga del pecat és la mort» (Rm. 3:23; 6:23a). Això és el que ens mereixem.

⁴ Amb tot, Jehovà va demostrar el seu amor pels humans quan va enviar «el seu Fill Unigènit» a la terra perquè morís per nosaltres. Aquesta és la mostra més gran de bondat que mai s’hagi fet (Jn. 3:16). Pau va dir que Jesús va ser «coronat de glòria i d’honor pel sofriment de la mort, a fi que ell, per la gràcia de Déu, tastés la mort per cada un» (Heb. 2:9). Sens dubte, «el do de Déu és la vida eterna en Crist-Jesús, Senyor nostre» (Rm. 6:23b).

5, 6. Quins són els resultats quan (a) ens deixem portar pel pecat? (b) ens beneficiem de la gran bondat de Jehovà?

⁵ Però, com hem arribat a aquest punt? Per què heretem el pecat i la mort? La Bíblia explica que «per l’ofensa d’un de sol [Adam], va regnar la mort» sobre tots els seus descendents (Rm. 5:12, 14, 17). Ara bé, el pecat no té perquè regnar o dominar la nostra vida. Quan posem fe en el sacrifici de Jesús, ens beneficiem de la gran bondat de Jehovà. Tal com explica la Bíblia, «allà on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, per tal que així com el pecat va regnar en la mort, així també la gràcia regnés per mitjà de la justícia per a vida eterna, per Jesu-Crist» (Rm. 5:20, 21).

⁶ Tot i que continuem sota els efectes del pecat, això no és excusa perquè ens resignem i permetem que el pecat agafi les regnes de la nostra vida. Per aquest motiu, quan pequem, hem de demanar a Jehovà que ens perdoni. Pau va advertir: «El pecat no [ha de ser] el vostre senyor, ja que no esteu sota la llei, sinó sota la gràcia» (Rm. 6:14). Però, com ens pot beneficiar la gran bondat de Jehovà? Pau també va explicar: «La gràcia de Déu [...] ens ensenya que, havent renunciat a la impietat i als desitjos mundans, visquem d’una manera discreta, justa i pietosa en aquest segle» (Tt. 2:11, 12).

7, 8. Què significa l’expressió «la múltiple i variada gràcia de Déu»? (Mira les imatges del principi.)

⁷ L’apòstol Pere va escriure: «Poseu-vos  els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu» (1 Pe. 4:10, BCI). Què significa que la bondat de Jehovà sigui «múltiple i variada»? Que, no importa per quines proves passem, Jehovà ens pot donar les forces per aguantar (1 Pe. 1:6). Ell ens donarà exactament el que necessitem per fer front a cada prova.

⁸ L’apòstol Joan va dir que «tots nosaltres en rebérem, [...] gràcia rere gràcia» (Jn. 1:16). Com que Jehovà expressa la seva gran bondat de moltes maneres, rebem moltes benediccions. Quines són algunes d’elles?

9. Com ens beneficiem de la gran bondat de Jehovà, i com podem demostrar el nostre agraïment?

⁹ Jehovà perdona els nostres pecats. Mogut per la seva gran bondat, Jehovà ens perdona sempre que ens penedim i ens esforcem per lluitar contra la nostra imperfecció (llegeix 1 Joan 1:8, 9). Ens sentim molt agraïts a Jehovà per la seva gran compassió, i això fa que el vulguem servir de tot cor. Pau va escriure als seus germans ungits: «Ens alliberà de la potestat de la tenebra, i ens traslladà al regne del Fill del seu amor, en qui tenim la redempció per mitjà de la seva sang, la remissió dels pecats» (Col. 1:13, 14). A més, el fet que Jehovà perdoni els nostres pecats ens obre les portes a moltes altres benediccions.

10. Què fa possible la gran bondat de Jehovà?

¹⁰ Podem fer les paus amb Jehovà. Com que som imperfectes, des que naixem som enemics de Déu. Amb tot, Pau va dir que «essent enemics, vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill» (Rm. 5:10). Gràcies al rescat, podem fer les paus amb el nostre Pare i ser els seus amics. Pau va relacionar aquest privilegi amb la gran bondat de Déu quan va explicar als seus germans ungits: «Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà del nostre Senyor Jesu-Crist, per qui també hem rebut l’accés per la fe en aquesta gràcia en què estem ferms» (Rm. 5:1, 2). No et sents agraït per haver fet les paus amb Jehovà?

11. Com ajuden els ungits a les «altres ovelles» a ser justes?

¹¹ Som declarats justos davant de Déu. És veritat que tots som injustos per naturalesa. Però, com va predir el profeta Daniel, en aquests darrers dies els «que són savis», la resta ungida, «han portat a molts a la justícia» (llegeix Daniel 12:3). I com ho han aconseguit? S’han esforçat per predicar i ensenyar les bones notícies a milions d’«altres ovelles» ajudant-les perquè arribin a ser justes davant de Jehovà (Jn. 10:16). Ara bé, això no hauria estat possible sense la seva gran bondat. Pau explica que tots ells han estat «justificats gratuïtament per la seva gràcia per mitjà de la redempció que és en Crist-Jesús» (Rm. 3:23, 24).

12. Com està relacionada l’oració amb la gran bondat de Jehovà?

¹² Ens podem apropar a Jehovà gràcies a l’oració. La gran bondat de Jehovà ens permet que puguem parlar amb ell mitjançant l’oració. De fet, Pau parla del «tron de la gràcia» de Déu i ens convida a apropar-nos a Ell «amb confiança» (Heb. 4:16a). Podem orar a Jehovà mitjançant el seu Fill perquè «gràcies a ell, tenim plena llibertat d’acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dóna la  nostra fe en Crist» (Ef. 3:12, BCI). El fet que puguem orar a Jehovà en qualsevol moment és una mostra de la seva gran bondat.

13. Com ens ajuda la seva gran bondat quan ho necessitem?

¹³ Ens ajuda quan ho necessitem. Pau ens va animar a orar a Déu sempre que ho necessitem perquè «rebem misericòrdia i trobem gràcia per a un auxili oportú» (Heb. 4:16b). Si ens sentim aclaparats per les proves o pels problemes de la vida, li podem demanar que ens ajudi. Tot i que no hem fet cap mèrit per rebre la seva ajuda, ell ens respon, sovint a través d’altres germans. Per això «diem amb confiança: El Senyor és el qui m’ajuda, i no tindré por: què em farà l’home?» (Heb. 13:6).

14. Com ens ajuda la gran bondat de Jehovà quan ens sentim angoixats?

¹⁴ Ens conforta. És una gran benedicció sentir com ens conforta Jehovà quan estem angoixats (Sl. 51:17). Pau va escriure als cristians de Tessalònica, els quals patien persecució: «Que el mateix Jesucrist, Senyor nostre, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, confortin els vostres cors i us enforteixin» (2 Tes. 2:16, 17, BCI). Oi que és molt animador saber que Jehovà ens estima i es preocupa per nosaltres?

15. Quina esperança tenim gràcies a la gran bondat de Jehovà?

¹⁵ Ens dóna l’esperança de vida eterna. Com que som pecadors, sense l’ajuda de Jehovà no podríem sortir d’aquest cercle viciós (llegeix Salm 49:7, 8). Però Ell ens ha donat una gran esperança. Quina? Jesús va prometre als seus seguidors: «Aquesta és la voluntat del qui m’ha enviat: que tot el qui mira el Fill i creu en ell tingui vida eterna» (Jn.  6:40). L’esperança de vida eterna és un regal que demostra la gran bondat de Jehovà. Amb raó, Pau, que estava molt agraït per aquest regal, va dir: «La gràcia de Déu que porta salvació a tots els homes s’ha manifestat» (Tt. 2:11).

16. Com van abusar de la gran bondat de Jehovà alguns cristians del primer segle?

¹⁶ Tot i que Jehovà ens ha demostrat la seva gran bondat donant-nos moltes benediccions, no hauríem de pensar que farà l’ull gros a una conducta impròpia. De fet, la Bíblia parla d’alguns cristians del primer segle que pretenien aprofitar-se de la gran bondat de Déu per fer el que volien (Jud. 4). Pel que sembla, pensaven que podien pecar i esperar que Jehovà els perdonés. I, encara pitjor, van intentar influir en els altres perquè també ho fessin. La persona que es comporta així «ha ultratjat l’Esperit de la gràcia» (Heb. 10:29).

17. Quin consell ens va donar Pere?

¹⁷ Satanàs ha enganyat alguns cristians fent-los creure que es poden saltar a la valenta les normes de Jehovà i continuar com si res. Però, tot i que Jehovà està disposat a perdonar-nos si ens penedim de tot cor, també espera que posem de la nostra part i lluitem contra la nostra imperfecció. De fet, Jehovà va inspirar Pere a escriure: «Vosaltres, doncs, estimats, sabent-ho per endavant, guardeu-vos perquè no sigueu desviats per l’error dels que no tenen principis, i caigueu de la vostra fermesa: sinó creixeu en la gràcia i el coneixement del nostre Senyor i Salvador Jesu-Crist» (2 Pe. 3:17, 18).

18. Quines responsabilitats comporta la gran bondat de Jehovà?

¹⁸ Estem molt agraïts a Jehovà per la seva gran bondat, i per això li volem correspondre donant-li el millor de nosaltres i ajudant les altres persones. Però, com ho podem fer? Pau ens respon: «Tenint diferents dons segons la gràcia que ens ha estat donada, [...] si és servei, en el servei; el qui ensenya, en l’ensenyament; el qui exhorta, en l’exhortació; [...] el qui fa misericòrdia, amb alegria» (Rm. 12:6-8). Com que ens beneficiem de la seva gran bondat, ens sentim amb la responsabilitat d’estar ben ocupats predicant, d’animar els nostres germans i de perdonar els altres quan ens ofenen.

19. Què analitzarem en el següent article?

¹⁹ Jehovà ha estat molt amorós amb nosaltres, i això ens motiva a esforçar-nos per «donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu» (Fe. 20:24). En el següent article analitzarem amb més detall aquesta responsabilitat.