ÉS BEN entrada la nit, estàs caminant per un carreró fosc i, de sobte, notes les passes d’algú darrere teu. T’atures. Les passes que et segueixen també s’aturen. Acceleres el pas, i sents com les passes també s’acceleren. Llavors recordes que a prop viu un amic teu i arrenques a córrer cap allà. Quan el teu amic obre la porta, entres ràpidament a casa seva i sospires alleugerit; per fi, estàs sà i estalvi.

És probable que mai hagis viscut una situació com aquesta, però pot ser que tinguis altres preocupacions que t’angoixin. ¿Podria ser que estiguessis lluitant contra alguna debilitat que t’agradaria haver superat, però que continuessis ensopegant amb la mateixa pedra? ¿Fa molt de temps que busques feina i no veus els resultats del teu esforç? ¿Et preocupa fer-te gran i començar a afrontar problemes de salut? ¿O hi ha alguna altra cosa que et treu el son?

Sigui el que sigui, ¿t’agradaria tenir un bon amic disposat a ajudar-te i amb qui sempre poguessis compartir les teves preocupacions? Sens dubte. Però, ¿tens un amic així a prop teu? I tant que sí! Jehovà és aquest amic, tal com també ho va ser per a Abraham, segons llegim a Isaïes 41:8-13. En els versicles 10 i 13 Jehovà ens promet a cadascun de nosaltres: «No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. No et desficiïs, perquè jo sóc el teu Déu, jo t’enforteixo: sí, jo t’ajudaré; sí, jo et sostindré amb la mà dreta de la meva justícia. Perquè jo sóc Jahveh, el teu Déu, que enforteixo [agafo fort, MM] la teva mà dreta, el qui et diu: No tinguis por, jo t’ajudo».

Oi que et tranquil·litzen aquestes paraules? Doncs ara para’t a pensar en el que Jehovà t’està prometent. Aquest versicle no està dient que caminis al costat de Jehovà agafat de la seva mà. Si fos així, la seva mà dreta t’estaria agafant la teva mà esquerra. El que diu és que Jehovà t’allarga «la mà dreta» i agafa fort «la teva mà dreta» per salvar-te d’una situació complicada. I, mentre ho fa, t’assegura: «No tinguis por, jo t’ajudo».

Veus Jehovà com a un pare amorós i un bon amic que vindrà en el teu auxili quan ho necessitis? Ell es preocupa per tu i desitja que estiguis bé; per això sempre t’ajudarà. A més, vol que et sentis segur quan passis per proves o moments difícils. Per què? Perquè t’estima més del que et puguis imaginar. Jehovà és «l’auxili molt ben trobat en les tribulacions» (Sl. 46:1).

A algunes persones els pesa massa el seu passat i es pregunten si Jehovà els haurà perdonat.  Si aquest és el teu cas, pensa en l’exemple de Job, qui va admetre que de jove havia comès errors (Job 13:26). David també se sentia de la mateixa manera i per això va suplicar a Jehovà: «No et recordis dels pecats de la meva joventut ni de les meves transgressions» (Sl. 25:7). De fet, la Bíblia ens recorda que tots els humans «han pecat i no aconsegueixen la glòria de Déu» (Rm. 3:23).

Les paraules del capítol 41 d’Isaïes estaven adreçades a l’antic poble d’Israel. El seus pecats van ser tan greus que Jehovà va castigar els israelites i va permetre que fossin desterrats a Babilònia (Is. 39:6, 7). No obstant això, va prometre que alliberaria aquells que es penedissin i tornessin a Ell (Is. 41:8, 9; 49:8). A l’actualitat, Jehovà també demostra el seu amor i compassió als qui es penedeixen i el volen agradar (Sl. 51:1).

Analitzem l’experiència d’en Takuya. * Tot i que lluitava per vèncer els vicis de veure pornografia i masturbar-se, patia recaigudes una vegada rere l’altra. Com se sentia? «Em veia totalment brut, però quan acudia a Jehovà en oració per demanar-li que em perdonés, m’ajudava a tornar-me a aixecar». Però, com el va ajudar Jehovà? Els ancians de la congregació li van dir que sempre que tingués una recaiguda els truqués. Ell reconeix: «No m’era fàcil agafar el telèfon, però després de parlar amb ells, em sentia amb més forces». Els ancians van organitzar una visita pastoral amb el superintendent de circuit, qui li va dir: «No sóc aquí per casualitat. Hi sóc perquè els ancians ho han volgut. Ells t’han escollit perquè rebis aquesta visita». En Takuya recorda: «Era un pecador, però Jehovà va utilitzar els ancians per ajudar-me». Llavors va anar progressant fins al punt de ser pioner regular i avui dia serveix en una sucursal. Igual que Jehovà va ajudar aquest germà, també ho farà amb tu sempre que caiguis.

No trobar feina pot provocar angoixa. Algunes persones s’han quedat sense feina i ja porten molt de temps sense una font d’ingressos. Imagina’t com et sentiries si, a cada lloc on demanessis feina, et rebutgessin una vegada sí i una altra també. En una situació com aquesta, algunes persones podrien acabar perdent l’autoestima. Com et pot ajudar Jehovà si aquest és el teu cas? És probable que no et contesti al moment amb la feina perfecta, però recordar les següents paraules del rei David et pot ajudar: «Vaig ser jove, també m’he fet vell, i mai no he vist el just abandonat, ni el seu llinatge demanant pa» (Sl. 37:25). Mai oblidis que ets molt valuós als ulls de Jehovà i que, amb la seva «mà dreta», t’ajudarà a aconseguir el que necessitis per continuar servint-lo.

La Sara, una germana de Colòmbia, va experimentar l’ajuda de Jehovà. Ella tenia una feina molt ben pagada en una prestigiosa empresa; el  problema era que l’absorbia massa. Com que volia dedicar-se més plenament a Jehovà, va deixar aquesta feina i va començar a servir de pionera regular. Ara bé, no li va resultar gens fàcil trobar la feina a temps parcial que necessitava. Així que va obrir una petita gelateria. Però, a poc a poc, es va anar quedant sense diners i va haver de tancar la paradeta. La Sara reconeix: «Van ser tres anys molt llargs, però gràcies a Jehovà vaig poder aguantar». Va haver d’aprendre a diferenciar entre el que era luxe i el que era necessitat, i a no angoixar-se per l’endemà (Mt. 6:33, 34). Amb el temps, el seu antic cap la va trucar i li va tornar a oferir la mateixa feina, però ella li va contestar que només l’acceptaria si fos a temps parcial i no entrés en conflicte amb el seu servei a Jehovà. Tot i que mai més ha tornat a guanyar el mateix, pot continuar amb el seu servei de pionera. Ella reconeix que durant tot aquest temps ha sentit l’amorosa mà de Jehovà.

Una altra cosa que preocupa moltes persones és fer-se gran. Quan la gent veu que passen els anys i s’aproxima l’edat de la jubilació, els preocupa saber si tindran els suficients recursos per viure còmodament. També els inquieten els possibles problemes de salut que vagin sorgint. Probablement va ser David qui va implorar a Jehovà: «No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que em decauen les forces, no m’abandonis» (Sl. 71:9, 18, BEC).

Què pot ajudar els servents de Jehovà que s’han fet grans a sentir-se tranquils? Han de continuar enfortint la seva fe en Jehovà, i confiar que Ell cobrirà les seves necessitats. Si durant anys han gaudit d’alguns luxes, és d’esperar que simplifiquin la seva vida i que estiguin contents encara que ara tinguin menys. Menjar «un plat de llegums» en comptes d’un «bou engreixat» pot ser molt saborós i, fins i tot, més sà (Prov. 15:17). Si et centres a agradar a Jehovà, ell et seguirà cuidant quan siguis gran.

Vols saber com ha cuidat Jehovà a en José i la Rose? Al llarg dels més de seixanta-cinc anys que han estat servint a temps complet, han hagut de fer front a diverses proves. Per exemple, van haver de cuidar del pare de la Rose, qui necessitava atenció les vint-i-quatre hores del dia. A més, en José va patir un càncer i va haver de passar per quiròfan i rebre quimioteràpia. Però, els va estendre Jehovà la seva «mà dreta»? Sí. Com ho va fer? Doncs va utilitzar en Tony i la Wendy, una parella de la congregació. Aquesta parella més jove els va oferir viure gratuïtament a un apartament que tenien. Quan en Tony era un adolescent, solia veure des de la finestra de l’institut com en José i la Rose sortien a predicar. Li encantava el zel que tenien i això va tenir un gran impacte en ell. Com que aquest matrimoni, ara ja gran, havia dedicat tota la seva vida a servir Jehovà, en Tony i la Wendy van decidir acollir-los i els han estat cuidant durant els darrers quinze anys. En José i la Rose, que ja tenen uns vuitanta-cinc anys, veuen l’ajuda d’aquesta parella com un regal de part de Jehovà.

Jehovà també t’allarga la seva «mà dreta». Però, li correspondràs donant-li la teva mà a Aquell qui et promet: «No tinguis por, jo t’ajudo»?