1. Com hauríem de vore la fe cristiana?

La fe cristiana és una qualitat molt valuosa, no tots els humans en tenen (2Te 3:2). No obstant, Jehovà ha donat a cada un dels seus adoradors una mesura de fe (Rm 12:3; Ga 5:22). Tots els qui en tenen haurien d’estar molt agraïts.

2, 3. a) Quines benediccions podem aconseguir si tenim fe? b) Quines preguntes analitzarem a continuació?

² Jesucrist va dir que el seu Pare celestial atrau les persones a ell a través del seu Fill (Jn 6:44, 65). Al posar fe en Jesús, és possible obtindre el perdó dels pecats. Això fa possible que la persona puga disfrutar d’una relació eterna amb Jehovà (Rm 6:23). Què hem fet per a meréixer una benedicció tan gran? Com a pecadors, només mereixem la mort (Sl 103:10). Però Jehovà va vore el nostre potencial. I gràcies a la seua bondat immerescuda va obrir el nostre cor per a que escoltàrem les bones notícies. Aixina que vam començar a posar fe en Jesús amb l’esperança de disfrutar de vida eterna (llig 1 Joan 4:9, 10).

³ Però, què és exactament la fe? És simplement comprendre les benediccions que Déu té preparades per a nosaltres? I encara més important, de quines maneres hem de demostrar la nostra fe?

4. Explica per què la fe és més que un simple procés mental.

⁴ La fe és molt més que comprendre el propòsit de Déu, és una força molt poderosa que ens motiva a actuar d’acord amb la voluntat de Déu. La fe en Jesús, el mitjà que Déu ha posat per a la salvació, impulsa a la persona creient a parlar amb els altres de les bones notícies. L’apòstol Pau va explicar: «Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, et salvaràs. Qui creu de cor, rep la justícia: qui confessa amb els llavis, obté la salvació» (Rm 10:9, 10; 2Co 4:13).

5. Per què és tan important la fe i, com podem mantindre-la forta? Iŀlustra-ho.

⁵ Clarament, la nostra perspectiva de disfrutar de vida eterna en el nou món de Déu depén de tindre fe i mantindre-la forta. Igual que una planta necessita aigua, nosaltres també necessitem mantindre una fe saludable. A diferència de les plantes artificials, les plantes naturals necessiten que les cuidem. Les plantes naturals necessiten que les reguem regularment, perquè sinó es mustiaran. I encara que en el seu moment foren plantes sanes, si no les reguem regularment, acabaran morint. El mateix passa amb la nostra fe (Lc 22:32; He 3:12). Però si li prestem la deguda atenció, la nostra fe es mantindrà viva i continuarà «creixent» i estarem «forts en la fe» (2Te 1:3; Tt 2:2).

6. De quines dos maneres descriu la fe Hebreus 11:1?

⁶ La descripció bíblica de la fe es troba en Hebreus 11:1 (llig). La fe se centra en dos coses que no són visibles: 1) «Allò que esperem» pot incloure successos futurs que se’ns han promés però que encara no han ocorregut, com per exemple la fi de la maldat i el futur nou món. 2) «Realitats que no veiem»: En este context, la paraula grega que es traduïx com «prova convincent» es referix a la prova evident d’una realitat invisible, com l’existència de Jehovà Déu, Jesucrist, els àngels i les activitats del Regne celestial (He 11:3). Com podem demostrar que la nostra esperança està viva i que creiem en les coses que no es veuen, de les que parla la paraula de Déu? Amb les nostres paraules i accions, ja que sense elles la nostra fe estaria incompleta.

7. Com ens ajuda l’exemple de Noé a comprendre el que significa tindre fe? (Mira la imatge del principi)

⁷ Hebreus 11:7 destaca la fe de Noé, qui després de rebre l’advertència de Déu de coses «que encara no veia, pres d’un sant temor, va construir l’arca per salvar la seua família». Noé va demostrar la seua fe al construir una gran arca. Sens dubte, els seus veïns li preguntarien perquè estava construint un arca tan gran. Però, es va quedar Noé callat o els va dir que s’ocuparen dels seus assumptes? No. La seua fe el va motivar a predicar amb valor i advertir als seus contemporanis del pròxim juí de Déu. Segurament, Noé va repetir als seus veïns les mateixes paraules que Jehovà li havia dit: «He decidit de posar a terme a la vida de tots els hòmens. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències [...]. Jo enviaré el diluvi per a fer morir tot el que té alé de vida davall del cel: tot el que respira s’ofegarà». A més, Noé va explicar als seus veïns l’única manera que tenien per a sobreviure i va repetir el que Déu li havia manat: «Entra a l’arca». Aixina Noé va demostrar la seua fe, perquè «proclamava la justícia» (Gn 6:13, 17, 18; 2Pe 2:5).

8. Què va explicar el deixeble Jaume per inspiració sobre el significat de la verdadera fe cristiana?

⁸ La carta de Jaume possiblement es va escriure poc després que l’apòstol Pau escriguera la seua descripció inspirada de la fe. Igual que Pau, Jaume va explicar que la fe dels cristians verdaders implica més que creure; es requerix acció. Jaume va escriure: «Tu tens fe i jo tinc obres [...] i jo, amb les obres, et mostraré la meua fe» (Jm 2:18). Jaume explica clarament la diferència entre simplement creure i demostrar la fe. Els dimonis creuen que Déu existix, però la seua fe no és verdadera, i ho demostren oposant-se al compliment del propòsit de Déu (Jm 2:19, 20). En canvi, al parlar d’un altre home de fe de l’antiguitat, Jaume va dir: «Abraham el nostre pare ¿no va ser reconegut just per les obres, quan oferí el seu fill Isaac sobre l’altar? Pots veure, doncs, que la fe cooperava amb les seues obres, i que les obres van dur a plenitud la seua fe». I després, per a deixar clar que la fe s’ha de demostrar amb obres, Jaume va afegir: «Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta» (Jm 2:21-23, 26).

9, 10. Com ens ajuda l’apòstol Joan a entendre la importància de demostrar la nostra fe?

⁹ Més de tres dècades després, l’apòstol Joan va escriure el seu evangeli i tres cartes. Comprenia ell tot el que significa la verdadera fe cristiana, tal com havien explicat per inspiració altres escriptors de la Bíblia? Joan va utilitzar el verb grec que a voltes es traduïx com «demostrar fe», més que qualsevol altre escriptor bíblic.

¹⁰ Per exemple, Joan va explicar: «El qui demostra fe en el Fill té vida eterna, però el qui desobeïx el Fill no vorà la vida, sinó que la ira de Déu es manté damunt d’ell» (Jn 3:36 TNM). La fe cristiana implica obeir els manaments de Jesús. Joan solia citar de les paraules de Jesús per a ensenyar que demostrar fe és un procés continu (Jn 3:16; 6:29, 40; 11:25, 26; 14:1, 12).

11. Com podem mostrar apreci per conéixer la veritat?

¹¹ Hauríem d’estar molt agraïts a Jehovà per utilitzar el seu esperit sant per a revelar-nos la veritat i permetre’ns exercir fe en les bones notícies (llig Lluc 10:21). Mai hauríem de deixar d’agrair-li a Jehovà que ens haja atret a ell a través del seu fill, «l’Agent Principal i Perfeccionador de la nostra fe» (He 12:2 TNM). Per a mostrar apreci per eixa bondat immerescuda hauríem de seguir enfortint la nostra fe amb l’oració i l’estudi de la Paraula de Déu (Ef 6:18; 1Pe 2:2).

12. De quines maneres hem de demostrar la nostra fe?

¹² Hauríem de seguir demostrant la nostra fe en les promeses de Jehovà i hauríem de fer-ho de manera que siga evident per als altres. Per exemple, seguim predicant el regne de Déu i participem en l’obra de fer deixebles. A més, «fem el bé a tots els hòmens, però sobretot als qui formen la família dels creients» (Ga 6:10). I ens esforcem per desfer-nos de la vella personalitat i les seues pràctiques, evitant tot allò que poguera debilitar la nostra espiritualitat (Col 3:5, 8-10).

13. a) Com d’important és la fe en Déu? b) A què es compara la fe, i per què?

¹³ La Bíblia diu: «Sense la fe és impossible ser-li agradable [a Déu], perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el busquen» (He 11:6). La paraula de Déu descriu la fe en Déu com a part dels fonaments que es necessiten per a ser cristians verdaders (He 6:1). Però a més, els cristians han d’acompanyar la seua fe d’altres qualitats importants per a poder mantindre’s en l’amor de Déu (llig 2 Pere 1:5-7; Jud 20, 21).

14, 15. Comparada amb l’amor, com d’important és la fe?

¹⁴ Els escriptors de la Bíblia van emfatitzar la importància de la fe parlant d’ella centenars de voltes. No hi ha cap altra qualitat cristiana que es mencione tant a sovint. Significa açò que la fe és la qualitat cristiana més important?

¹⁵ Pau va comparar la fe amb l’amor a l’escriure: «Si tinguera tanta fe que fóra capaç de moure les muntanyes, però no estimara, no seria res» (1Co 13:2). Jesús va emfatitzar la importància de l’amor per Déu quan va contestar la pregunta: «Quin és el manament més gran de la Llei?» (Mt 22:35-40). L’amor engloba moltes qualitats cristianes essencials, inclosa la fe. La Bíblia diu: «El qui estima [...] tot ho creu». Té fe en les coses que Déu ha dit en la seua Paraula (1Co 13:4, 7).

16, 17. Com es destaquen la fe i l’amor en la Bíblia, però quina qualitat és la més important i, per què?

¹⁶ L’amor i la fe són tan importants que els escriptors de la Bíblia van destacar estes qualitats juntes moltes voltes, sovint en la mateixa frase. Pau va animar els seus germans a posar-se: «la cuirassa de la fe i de l’amor» (1Te 5:8). Pere va escriure: «Vosaltres l’estimeu [a Jesús] sense haver-lo vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell» (1Pe 1:8). Jaume va preguntar als seus germans ungits: «¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promés als qui l’estimen?» (Jm 2:5). Joan va escriure: «I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat» (1Jn 3:23).

¹⁷ Encara que la fe és essencial, alguns aspectes d’esta qualitat desapareixeran quan vejam el compliment de les promeses de Déu i experimentem la realitat de la nostra esperança cristiana. Però la necessitat de fer créixer el nostre amor per Déu i pels nostres veïns mai desapareixerà. És per això que Pau va poder escriure: «Mentrestant, subsisteixen la fe, l’esperança i l’amor, els tres; però l’amor és el més gran» (1Co 13:13).

18, 19. Quina poderosa demostració de fe veiem hui en dia i, qui té el mèrit?

¹⁸ En l’actualitat, el poble de Jehovà ha demostrat fe en el Regne que Déu ha establit. Com a resultat, podem disfrutar d’un paradís espiritual que té més de huit milions d’habitants. És un lloc on abunden els fruits de l’esperit de Déu (Ga 5:22, 23). Quina demostració més gran de la fe i de l’amor dels cristians verdaders!

¹⁹ El mèrit no és de cap humà, sinó que ho ha aconseguit el nostre Déu. Esta meravellosa obra portarà glòria a Jehovà, i és un senyal que mai desapareixerà (Is 55:13). De fet, haver pogut ser «salvats per mitjà de la fe [...] és un do de Déu» (Ef 2:8). El paradís espiritual seguirà creixent i prosperant fins que tota la terra estiga plena de persones perfectes justes i felices que alabaran el nom de Jehovà per sempre. Per tant, seguim posant fe en les promeses de Jehovà!