Igual que Déu, els àngels són esperits invisibles que «no tenen carn ni ossos». Els àngels fidels viuen al cel i tenen accés directe a la presència de Déu (Lluc 24:39; Mateu 18:10; Joan 4:24).

En certes ocasions, els àngels han aparegut a la terra en forma humana per complir una missió que Déu els hi havia donat, però en acabar, han tornat a recuperar el seu cos espiritual (Jutges 6:11-23; 13:15-20).

Encara que la Bíblia parla dels àngels en masculí, i aquests sempre s’han materialitzat en forma d’home, no tenen gènere. No es poden casar ni reproduir. A més, els àngels mai van ser humans —nadons, nens o adults— que vivien a la terra i que després de morir se’n van anar al cel. Jehovà els va crear, i per això se’ls anomena «fills de Déu» (Job 1:6; Salm 148:2, 5).

La Bíblia parla de «les llengües dels homes i dels àngels», o sigui que els éssers espirituals utilitzen el llenguatge parlat. Déu ha fet servir els àngels per comunicar-se amb els humans, però no permet que els adorem o els hi dirigim les nostres oracions (1 Corintis 13:1; Apocalipsi 22:8, 9).

Hi ha miríades de miríades d’àngels, potser milers de milions * (Daniel 7:10; Apocalipsi 5:11).

Els àngels són «poderosos en força», molt més que els humans, i tenen una inteŀligència sobrehumana. És evident que poden viatjar a velocitats vertiginoses, molt per sobre dels límits de la física (Salm 103:20; Daniel 9:20-23).

Tot i tenir poders mentals i espirituals superiors, els àngels tenen limitacions, i hi ha coses que desconeixen (Mateu 24:36; 1 Pere 1:12).

Els àngels van ser creats amb la seva pròpia personalitat, amb qualitats com les de Déu i amb llibertat d’elecció. Per això, igual que els humans, poden triar entre fer el bé o el mal. Lamentablement, alguns àngels van decidir rebeŀlar-se contra Déu (Judes 6).