EL RELAT bíblic que trobem a Gènesi 22:6 indica que, quan Abraham es va preparar per anar a fer un sacrifici a un lloc llunyà, «prengué la llenya de l’holocaust i la posà damunt del seu fill Isaac, i ell prengué a la mà el foc i el ganivet, i se n’anaren tots dos junts».

La Bíblia no explica quins mètodes s’utilitzaven per fer foc en temps antics. Però, pel que fa al relat d’Abraham i Isaac, al menys un comentarista creu que «seria poc viable que [la flama] aguantés encesa tot el viatge». Per tant, és possible que s’estigués referint al material necessari per fer foc.

Cal destacar que a l’antiguitat no era gens fàcil encendre foc. Hagués estat més senzill agafar les cendres enceses de qualsevol veí que no pas encendre’l un mateix. Molts erudits creuen que Abraham portava un recipient, potser un pot penjat d’una cadena, que contenia les cendres o brases calentes de la nit anterior (Is. 30:14). Aquestes cendres o brases es podrien haver fet servir per revifar el foc amb llenya en qualsevol moment del viatge.