1, 2. Com ens pot beneficiar analitzar l’exemple de quatre reis de Judà?

SI VEUS que la persona que camina davant teu rellisca i cau, no aniràs amb compte quan passis pel mateix lloc? De manera semblant, analitzar els errors que altres han comès a la vida ens pot ajudar a no ensopegar amb la mateixa pedra. La Bíblia parla dels errors d’altres persones, i nosaltres en podem aprendre lliçons molt valuoses.

² A l’article anterior vam veure l’exemple de quatre reis de Judà que van servir Jehovà amb tot el cor. Ara bé, aquests reis també van cometre errors molt greus. Què podem aprendre d’ells, i com podem evitar caure en els mateixos errors? Si meditem en aquests exemples, ens podrem beneficiar del que està escrit a la Bíblia (llegeix Romans 15:4).

3-5. a) Encara que Asà va servir Déu amb un cor complet, quin error va cometre? b) Per què Asà es podria haver deixat endur per la saviesa humana?

³ Analitzem, en primer lloc, l’exemple d’Asà, un rei de Judà, i pensem com la Paraula de Déu ens pot ajudar  a prendre bones decisions. Asà va confiar en Jehovà davant la invasió d’un milió de soldats d’Etiòpia. En canvi, no ho va fer quan Baixà, el rei d’Israel, va començar a fortificar Ramà, una ciutat que feia frontera amb el regne de Judà (2 Cròn. 16:1-3). En aquesta ocasió, Asà va confiar en ell mateix i va subornar Benadad, el rei de Síria, per atacar Baixà. Va funcionar aquesta tàctica? El relat bíblic explica que, quan Baixà ho va saber, «va interrompre la seva obra» (2 Cròn. 16:5). Així que, a primer cop d’ull, el seu pla va tenir èxit.

⁴ Però què pensava Jehovà del comportament d’Asà? A Jehovà no li va agradar que aquest rei no hagués confiat en ell, i va enviar el profeta Hananí per corregir-lo (llegeix 2 Cròniques 16:7-9). El profeta li va dir a Asà que tindria «guerres d’ara endavant». Baixà no es va sortir amb la seva, però Asà i el seu poble van estar en guerra al llarg del seu regnat.

⁵ Tal com vam veure a l’article anterior, per a Jehovà, el cor d’Asà era complet (1 Re. 15:14). Encara que era imperfecte, en línies generals va ser fidel a Jehovà i va tenir la seva aprovació. Tot i això, va haver de patir les conseqüències de les seves males decisions. Què va dur a aquest rei a confiar en ell mateix i en altres humans, i no en Jehovà? ¿Podria ser que pensés que amb aquella tàctica militar obtindria millors resultats que amb l’ajuda de Jehovà? ¿O potser va prendre aquella decisió influenciat per algun mal consell?

6. Què podem aprendre de l’error d’Asà? Explica-ho.

⁶ Com ens ajuda el relat d’Asà a autoexaminar-nos? És possible que davant un problema molt gran ens sigui fàcil confiar en Jehovà. Ara bé, com actuem davant problemes més petits del dia a dia? Confiem en nosaltres mateixos i els intentem solucionar a la nostra manera? O busquem principis a la Bíblia i els apliquem, intentant fer les coses a la manera de Jehovà? Per exemple, si la teva família no vol que vagis a les reunions o als congressos, demanaràs a Jehovà que t’ajudi a saber com actuar? O imagina’t que perdessis la teva feina i et costés trobar-ne una altra. Mencionaries en una entrevista de treball que has d’anar a les teves reunions cada setmana? Sigui quin sigui el problema, fem bé de seguir les paraules del salmista: «Encomana a Jahveh el teu camí, i confia en ell, i ell ho farà» (Sl. 37:5).

7, 8. Quins errors va cometre Josafat, i amb quins resultats? (Mira la imatge del principi.)

⁷ Què podem dir de Josafat, el fill d’Asà? Aquest rei tenia bones qualitats, i mentre va confiar en Déu va fer coses molt bones. Però també va prendre males decisions. Per exemple, va formar una aliança amb Acab, el malvat rei d’Israel. I, tot i l’advertència del profeta Micaià, Josafat es va unir a aquest rei per lluitar contra els siris. Josafat es va salvar pels pèls i no va morir en aquesta batalla (2 Cròn. 18:1-32). Quan va tornar a Jerusalem, el profeta Jehú li va preguntar: «Ajudes el malvat, i estimes aquells que odien Jahveh?» (llegeix 2 Cròniques 19:1-3).

⁸ Creus que Josafat va aprendre la lliçó? És cert que es va continuar esforçant per agradar a Jehovà, però sembla que no va aprendre d’aquella mala experiència, ni de les advertències  del profeta. Josafat va tornar a fer una aliança amb un altre enemic de Déu, el rei Ahazià, que era el fill d’Acab. Aquests dos reis van fabricar vaixells junts, però aquestes embarcacions van acabar estavellant-se, sense poder complir el propòsit amb què s’havien construït (2 Cròn. 20:35-37).

9. Quin efecte poden tenir en nosaltres les males companyies?

⁹ Els relats de Josafat ens haurien de motivar a fer-nos un autoexamen. En general, Josafat va ser un bon rei; va fer el que estava bé i va buscar Jehovà «amb tot el seu cor» (2 Cròn. 22:9). Tot i això, va passar temps amb persones que no estimaven Jehovà i això li va passar factura; de fet, va estar a punt de perdre la vida. Recorda el savi consell de la Bíblia: «El qui camina amb els savis esdevindrà savi: però el qui s’ajunta amb els insensats prendrà mal» (Prov. 13:20). És cert que volem ajudar els altres a apropar-se a Jehovà, però passar temps innecessàriament amb persones que no el serveixen pot ser perillós.

10. a) Si estàs pensant en casar-te, quina lliçó pots aprendre de Josafat? b) Què no hauríem d’oblidar mai?

¹⁰ Quina lliçó pràctica podem aprendre de Josafat? Pot ser que a un germà li comenci a agradar algú que no estima Jehovà, i pensi que mai podrà trobar ningú dins el Seu poble. O podria ser que familiars que no serveixen Jehovà el pressionin perquè es casi «abans no sigui massa tard». A més, alguns pensen que «estem fets amb la necessitat de ser estimats i viure en companyia», tal com ho va expressar una germana. Què hauria de fer el cristià? Reflexionar en el que li va passar a Josafat ens pot ajudar. Aquest rei normalment buscava la guia de Jehovà (2 Cròn. 18:4-6). Però, què va passar quan es va fer amic d’Acab, el qual no estimava Jehovà? Josafat hauria d’haver recordat que Jehovà sempre està disposat a ajudar aquells que el serveixen amb tot el seu cor. Avui dia, «els ulls de Jahveh van amunt i avall per tota la terra per demostrar la seva força a favor dels que són íntegres de cor»  (2 Cròn. 16:9). Mai oblidem que Jehovà entén la nostra situació i ens estima. Estàs segur que Ell és conscient que necessites sentir-te estimat i acompanyat, i et cuidarà? No en tinguis cap mena de dubte; tard o d’hora, Ell actuarà!

11, 12. a) Com va demostrar Ezequies què hi havia dins el seu cor? b) Per què Jehovà va perdonar Ezequies?

¹¹ Quina lliçó podem aprendre del rei Ezequies? En certa ocasió, Jehovà va ajudar aquest rei a veure què tenia dins el seu cor (llegeix 2 Cròniques 32:31). Quan Ezequies es va posar molt malalt, Déu li va donar un senyal i va fer que una ombra retrocedís per indicar-li que es recuperaria. Pel que sembla, els prínceps de Babilònia van enviar uns missatgers perquè s’informessin més sobre aquest senyal (2 Re. 20:8-13; 2 Cròn. 32:24). Jehovà no li va dir a Ezequies com els havia de tractar. La Bíblia diu que «Déu el deixà» per veure com actuaria. Ezequies va ensenyar a aquests homes de Babilònia tots els seus tresors, revelant amb aquesta imprudència què hi havia dins el seu cor.

¹² La Bíblia no explica per què el cor d’Ezequies es va tornar orgullós. ¿Podria ser que la victòria contra els assiris se li hagués pujat al cap? ¿O potser va ser el miracle que Jehovà va fer al curar-lo? ¿Tindria res a veure el fet que «tenia riquesa i honor en gran abundància»? En qualsevol cas, Ezequies va ser orgullós i no li va demostrar a Jehovà que li estava agraït. Quina llàstima! Encara que aquest rei va tenir un cor complet, durant un temps va desagradar a Jehovà. Però, més tard, «Ezequies s’humilià» i Déu el va perdonar (2 Cròn. 32:25-27; Sl. 138:6).

13, 14. a) Quina situació podria revelar el que tenim al cor? b) Com hauríem de reaccionar quan rebem elogis?

¹³ Què podem aprendre d’Ezequies i de l’error que va cometre? És interessant que l’orgull d’Ezequies es va fer evident després que Jehovà l’ajudés a derrotar Sennàquerib i el va curar d’aquella malaltia tan greu. En el nostre cas, quan aconseguim algun èxit, ¿podria ser que, d’alguna manera, «Déu ens deixés sols» perquè es revelés què hi ha dins el nostre cor? Per exemple, imagina’t que un germà es prepara a consciència per fer un discurs davant un gran auditori, i que després rep moltes felicitacions perquè ho ha fet molt bé. Com reaccionarà a aquests elogis?

¹⁴ Recorda que Jesús va dir: «Quan vosaltres hagueu fet tot el que havíeu de fer, digueu: “Som esclaus que no mereixem res. Només hem fet el que havíem de fer”» (Lc. 17:10). Podem aprendre una altra lliçó de l’error d’Ezequies: com que aquest servent es va fer orgullós, no va ser agraït amb Jehovà. Què ens pot ajudar a evitar aquesta actitud que tant desagrada a Jehovà? D’una banda, podem meditar en tot el que Ell ha fet per nosaltres. D’altra, podem parlar de Jehovà transmetent als altres que li estem molt agraïts. Al cap i a la fi, Ell és el que ens ajuda a complir les nostres responsabilitats amb la Bíblia i l’esperit sant.

15, 16. Per què va perdre Josies la protecció de Jehovà i la seva vida?

¹⁵ Finalment, què podem aprendre del que li va passar al rei Josies? Pensa en  l’error que el va dur a la seva derrota i a la mort (llegeix 2 Cròniques 35:20-22). Encara que Necó, el rei d’Egipte, li va dir que no tenia intenció de lluitar contra ell, «Josies anà a trobar-lo». La Bíblia diu que les paraules de Necó «venien de la boca de Déu». Llavors, per què Josies es va enfrontar a aquest rei? La Bíblia no en dóna els detalls.

¹⁶ Amb tot, com podia saber Josies que les paraules de Necó venien de Jehovà? Bé, potser ho podria haver consultat amb el profeta Jeremies (2 Cròn. 35:23, 25). Però el relat bíblic no diu que ho fes. A més, Necó anava en direcció a Carquemix; per tant el seu objectiu no era Jerusalem. D’altra banda, aquella guerra no tenia res a veure amb el nom de Jehovà i el seu poble. Per tant, Josies no va mostrar seny al declarar-li la guerra a Necó. Quina lliçó en pots extreure? Davant d’un problema, hauríem d’investigar què pensa Jehovà sobre aquest tema.

17. Com podem evitar caure en l’error de Josies a l’hora de prendre una decisió?

¹⁷ Abans de prendre una decisió, hauríem de pensar quins principis bíblics ens poden ajudar i com els podem aplicar amb equilibri. En alguns casos podries consultar amb els ancians de la teva congregació. És possible que ja hagis meditat molt en aquest tema i hagis fet recerca a les nostres publicacions. També és possible que els ancians et facin veure altres principis que t’ajudaran a prendre una bona decisió. Per exemple, una germana és conscient de la seva responsabilitat d’anar a predicar (Fe. 4:20). Ara bé, imagina’t que ella ha fet plans per anar a predicar un dia de la setmana, però ara el seu marit que no és Testimoni vol que ella es quedi a casa. El marit li explica que últimament no han passat molt de temps junts i que li agradaria que tots dos fessin alguna activitat. Què farà la germana? Podria pensar en textos bíblics que parlen d’obeir Déu i fer deixebles (Mt. 28:19, 20; Fe. 5:29). Però també hauria de pensar en principis com respectar el cap de família i la importància de ser raonables (Ef. 5:22-24; Fili. 4:5). Creus que el seu marit li està prohibint que vagi a predicar? O pot ser que només vulgui passar el dia amb ella? L’equilibri ens ajudarà a fer la voluntat de Jehovà i tenir una bona consciència.

18. Com ens poden beneficiar els relats dels quatre reis de Judà?

¹⁸ Com que som imperfectes, qualsevol de nosaltres podria caure en algun dels errors que van cometre els quatre reis de Judà. Per això hem d’anar amb compte i evitar: 1) confiar en la saviesa humana, 2) deixar-nos endur per les males companyies, 3) fer-nos orgullosos i 4) prendre decisions sense tenir en compte Jehovà. Recorda que Ell és molt bo i se centra en les coses positives, tal com també ho va fer amb els quatre reis de Judà. A més, veu que l’estimem molt i que el volem servir amb tot el cor. I ens ha posat molts exemples perquè no caiguem en els mateixos errors. Per tant, meditem en aquests relats bíblics i demostrem a Jehovà que li estem agraïts.