Salta al contingut

Salta a l'índex

Ajuda «els estrangers» a servir Jehovà «amb alegria»

Ajuda «els estrangers» a servir Jehovà «amb alegria»

«Jahveh protegeix els estrangers» (SL. 146:9).

CANÇONS: 25, 3

1, 2. a) Quines proves afronten alguns germans? b) Quines preguntes sorgeixen?

«QUAN va començar la guerra civil a Burundi, estava a un congrés amb la meva família», va relatar un germà que es diu Lije. «La gent corria i s’escoltaven tirotejos. Els meus pares, deu dels meus germans i jo vam fugir amb el que dúiem posat. Part de la família va aconseguir arribar a un camp de refugiats a Malawi, a uns 1.600 km. La resta ens vam dispersar.»

2 Per tot el món, hi ha més de 65 milions de refugiats que han hagut de deixar casa seva per una guerra o persecució. Segons les dades, aquesta és la xifra de refugiats més alta de tota la història. * Entre aquests hi ha milers de testimonis de Jehovà. Molts han perdut éssers estimats i quasi tot el que tenien. Quins altres reptes han afrontat? Com els podem ajudar a servir Jehovà «amb alegria» malgrat les proves? (Sl. 100:2.) I quina és la millor manera de predicar als refugiats que encara no coneixen Jehovà?

LA VIDA D’UN REFUGIAT

3. Com van acabar sent refugiats tant Jesús com molts dels seus deixebles?

3 Després que l’àngel de Jehovà advertís Josep que el rei Herodes volia matar Jesús, tant aquest com els seus pares es van refugiar a Egipte. I van continuar allà fins que aquell rei va morir (Mt. 2:13, 14, 19-21). Anys més tard va començar una gran persecució contra els deixebles de Jesús i aquests «es van dispersar per les regions de Judea i Samària» (Fe. 8:1). Jesús va predir que molts dels seus seguidors es veurien obligats a abandonar les seves cases. Ell va dir: «Quan us persegueixin en una ciutat, fugiu a una altra» (Mt. 10:23). Sigui quina sigui la raó, mai és fàcil fugir de casa.

4, 5. Quins perills afronten els refugiats quan a) fugen? b) viuen en un camp?

4 Sovint els refugiats fan front a perills als camps de refugiats o mentre fugen. En Gad, el germà petit d’en Lije, recorda: «Vam caminar durant setmanes veient centenars de cadàvers. Jo tenia 12 anys i els meus peus estaven tan inflats que li vaig dir a la meva família que continuessin sense mi. El meu pare, que no estava disposat a abandonar-me perquè em capturessin els rebels, em va ajudar. Sobrevivíem dia a dia orant i confiant en Jehovà, i a vegades només menjant mangos que creixien pel camí». (Fili. 4:12, 13.)

5 Molts familiars d’en Lije van acabar vivint durant anys en camps de refugiats de les Nacions Unides, però ni tan sols allà estaven segurs. En Lije, que ara serveix com a superintendent de circuit, explica: «Molta gent no tenia feina. Es dedicaven a xafardejar, beure, apostar, robar i eren immorals». Per protegir-se d’aquestes males influències, els germans que vivien als camps havien d’estar ocupats amb les activitats de congregació (Heb. 6:11, 12; 10:24, 25). Per estar forts en sentit espiritual, utilitzaven bé el temps, molts sent pioners. A més, van mantenir una actitud positiva recordant que, igual que els israelites que van vagar pel desert, la seva estada al camp seria temporal (2 Cor. 4:18).

ESTIMEM ELS REFUGIATS

6, 7. a) Com ens motiva l’amor per Déu a ajudar els germans que ho necessiten? b) Posa’n un exemple.

6 L’amor que sentim per Déu ens impulsa a estimar els nostres germans, especialment en situacions extremes (llegeix 1 Joan 3:17, 18). Quan la fam va afectar els cristians de Judea del primer segle, els germans es van organitzar per ajudar-los (Fe. 11:28, 29). Els apòstols Pau i Pere també van animar els cristians a ser hospitalaris (Rm. 12:13; 1 Pe. 4:9). Si hem de ser hospitalaris amb els germans que ens visiten, no creus que ho hauríem de ser encara més amb els que estan en perill o són perseguits per la seva fe? * (Llegeix Proverbis 3:27.)

7 Recentment milers de germans de l’est d’Ucraïna —homes, dones i nens— han hagut de fugir a causa de la guerra i la persecució. Tot i que alguns han mort víctimes d’aquest conflicte, la majoria han estat acollits per germans de diferents parts del país i de Rússia. En els dos països, els germans s’han mantingut neutrals sense ser «part del món», i continuen predicant amb zel «les bones notícies de la paraula de Déu» (Jn. 15:19; Fe. 8:4).

AJUDA’LS A ENFORTIR LA SEVA FE

8, 9. a) Quins reptes poden afrontar els refugiats quan arriben a un nou país? b) Per què necessiten que els ajudem amb paciència?

8 Alguns refugiats han hagut de marxar a altres zones del seu país, però molts s’han hagut de desplaçar a l’estranger i s’han trobat amb una cultura totalment desconeguda. Tot i que els governs de vegades els proporcionen aliments, roba i un lloc per viure, els refugiats encara tenen reptes. El menjar pot ser diferent al que estan acostumats. I els que vénen de països càlids potser experimenten el fred per primera vegada i no saben com s’han de vestir. A més, és possible que aquells que vivien en zones rurals no sàpiguen utilitzar electrodomèstics.

9 Alguns governs tenen programes d’ajuda als refugiats perquè s’integrin en la nova societat. Ara bé, normalment s’espera que, després d’uns mesos, es mantinguin per si mateixos. Aquests canvis poden ser un repte. Imagina’t que haguessis d’aprendre un nou idioma i adaptar-te a noves lleis i maneres de fer relacionades amb els modals, la puntualitat, els impostos, les factures, l’assistència a l’escola i l’educació dels fills. I tot alhora! Així doncs, ¿podries ajudar amb paciència i respecte els germans que afronten aquests reptes? (Fili. 2:3, 4.)

10. Com podem enfortir la fe dels refugiats nouvinguts? (Mira la imatge del principi.)

10 De vegades, les autoritats han posat traves a germans refugiats perquè no contactin amb la congregació local. A més, hi ha organismes que els han amenaçat amb retirar-los les ajudes o negar-los l’asil si no accepten feines que els farien perdre les reunions. Alguns germans cedeixen a la pressió perquè se senten vulnerables i tenen por. Per tant, és urgent que establim contacte amb ells tan aviat com sigui possible. Necessiten sentir que ens preocupem per ells. Recorda que, si som compassius i els ajudem de manera pràctica, enfortirem la seva fe (Prov. 12:25; 17:17).

AJUDA’LS DE MANERA PRÀCTICA

11. a) Què necessiten els refugiats al principi? b) Com poden demostrar el seu agraïment?

11 Al principi, és possible que haguem de donar als germans menjar, roba o altres coses de primera necessitat. * Fins i tot, petits detalls com regalar una corbata poden significar molt. Quan els refugiats són agraïts i no exigeixen res dels altres, permeten que els germans sentin l’alegria de donar. És clar, viure indefinidament de la generositat dels altres podria acabar amb l’autoestima dels refugiats i perjudicar la seva relació amb els germans (2 Tes. 3:7-10). Ara bé, és evident que necessiten ajuda pràctica.

Com podem ajudar els germans que són refugiats? (Consulta els paràgrafs 11 a 13)

12, 13. a) Com podem ajudar de manera pràctica als refugiats? b) Posa’n un exemple.

12 Per ajudar de manera pràctica els refugiats no necessitem molts diners, sinó preocupar-nos per ells i dedicar-los temps. Pot ser tan senzill com ensenyar-los a comprar bons aliments a preu raonable, fer servir el transport públic, o aconseguir eines com una màquina de cosir o un tallagespa perquè puguin començar a guanyar alguns diners. Més important encara, els podem ajudar a integrar-se de ple a la congregació. Potser els podem portar a la reunió o sortir amb ells a predicar i explicar-los maneres pràctiques de donar testimoni al nostre territori.

13 Quan quatre refugiats adolescents van arribar a una congregació, alguns ancians els van ensenyar a conduir, escriure amb ordinador, fer-se un currículum i també a planificar el seu temps per servir Jehovà plenament (Gàl. 6:10). Aviat, tots quatre es van fer pioners. Aquesta bona orientació sumada als seus esforços per tenir metes espirituals els va ajudar a progressar i a evitar que el món de Satanàs se’ls empassés.

14. a) En quina temptació han d’evitar caure els refugiats? b) Posa’n un exemple.

14 Com a cristians, els refugiats també han de resistir les temptacions i pressions d’aquest món per tal de posar la seva amistat amb Jehovà abans que les coses materials. * En Lije, mencionat abans, i els seus germans encara recorden les lliçons de fe que el seu pare els va inculcar mentre fugien. Parlant del seu pare, expliquen: «Una a una, va anar llençant les poques coses que teníem i que no eren necessàries. Al final, ens va ensenyar la bossa buida i va dir amb un somriure: “Ho veieu? Això és tot el que necessitem”». (Llegeix 1 Timoteu 6:8.)

LES NECESSITATS MÉS IMPORTANTS

15, 16. Com podem ajudar els refugiats a) espiritualment? b) emocionalment?

15 A més d’ajuda material, els refugiats necessiten ajuda emocional i espiritual (Mt. 4:4). Els ancians els poden ajudar a aconseguir publicacions en el seu idioma i a contactar amb germans que parlin la seva llengua. Recordem que molts refugiats han estat arrencats de les seves famílies a les quals estan molt units, del seu entorn i de la seva congregació. Per això, hem de fer que se sentin estimats per Jehovà; si no, podria ser que busquessin la companyia de familiars o persones del seu país que no serveixen Déu, però que comparteixen la seva cultura i experiències (1 Cor. 15:33). Quan els ajudem a sentir-se part de la congregació, tenim el privilegi de coŀlaborar amb Jehovà, qui «protegeix els estrangers» (Sl. 146:9).

16 Igual que Jesús i la seva família, avui en dia és possible que alguns refugiats no puguin tornar al seu país mentre els seus opressors continuïn al poder. A més, com diu en Lije, «molts pares van veure que violaven i assassinaven els seus familiars, i no suportarien tornar amb els seus fills al lloc on van passar aquelles tragèdies». Per ajudar els germans que han patit aquest trauma, els qui vivim a països d’acollida hem de seguir el següent consell bíblic: «Poseu-vos en el lloc dels altres, estimeu-vos com germans, i sigueu compassius i humils» (1 Pe. 3:8). Per culpa de la persecució, alguns refugiats s’han tornat introvertits i fins tot els hi pot fer vergonya parlar del que han passat, especialment davant dels seus fills. Així doncs, pregunta’t: «Si jo estigués en el seu lloc, com m’agradaria que em tractessin?» (Mt. 7:12).

PREDICA ALS REFUGIATS QUE NO SÓN TESTIMONIS

17. Com anima la predicació als refugiats?

17 Molts refugiats vénen de països on la predicació està restringida. Gràcies als esforços dels germans que prediquen amb entusiasme als països d’acollida, milers de refugiats estan escoltant «el missatge del Regne» per primera vegada (Mt. 13:19, 23). Les persones que porten «càrregues pesades» a les seves esquenes se senten refrescades quan van a les reunions i no triguen a dir: «Déu realment està entre vosaltres» (Mt. 11:28-30; 1 Cor. 14:25).

18, 19. Com demostrem seny quan prediquem als refugiats?

18 Si prediquem als refugiats, hem de ser «cautelosos» i actuar de manera «prudent» (Mt. 10:16; Prov. 22:3). Sigues pacient i escolta les seves preocupacions, però no entris en política. Segueix les instruccions de la sucursal i de les autoritats locals per no posar en perill els altres o a tu mateix. Familiaritza’t amb les diferències culturals i religioses dels refugiats, i sigues respectuós. Per exemple, hi ha persones d’altres països que són molt sensibles amb la manera de vestir de les dones. Per tant, quan prediquem als refugiats, evitem ofendre a ningú amb la nostra roba.

19 Tal com va fer el bon samarità de la iŀlustració de Jesús, volem ajudar les persones que ho passen malament, incloses les que no són Testimonis (Lc. 10:33-37). I la millor manera de fer-ho és predicant-les. Un ancià que ha ajudat molts refugiats diu: «És important que des del primer moment ens identifiquem com a Testimonis de Jehovà, i que els fem entendre que el propòsit de les nostres visites és ajudar-los en sentit espiritual, i no material. Si no ho féssim així, alguns podrien associar-se amb nosaltres solament per interès».

BONS RESULTATS

20, 21. a) Quins són els resultats de demostrar amor als refugiats? b) Què analitzarem al següent article?

20 Estimar «els estrangers» produeix bons resultats. Una germana explica que la seva família va fugir de la persecució a Eritrea. Després que quatre dels seus fills van fer un viatge esgotador de vuit dies travessant el desert, van arribar al Sudan. Ella explica: «Els germans locals els van tractar com si fóssin família propera i els hi van donar menjar, roba, allotjament i transport. ¿Qui més rebria estrangers a casa seva pel simple fet d’adorar el mateix Déu? Només els Testimonis de Jehovà!». (Llegeix Joan 13:35.)

21 I què podem dir dels nens que arriben d’un altre país amb els seus pares, ja siguin refugiats o no? A l’article següent, analitzarem com els podem ajudar a servir Jehovà amb alegria.

^ § 2 En aquest article, utilitzem la paraula refugiats per referir-nos a les persones que han estat desplaçades, ja sigui dins el seu país o cap a altres països, per culpa de conflictes armats, persecució o desastres naturals. Segons l’ACNUR (l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats) actualment «1 de cada 113 persones» al món «s’ha vist obligada a fugir».

^ § 6 Consulta l’article «Sigues bondadós amb els estrangers» a La Torre de Guaita d’octubre de 2016, pàgines 8 a 12.

^ § 11 Quan un refugiat arriba a la congregació, els ancians han de seguir la instrucció del llibre Organizados para hacer la voluntad de Jehová, capítol 8, paràgraf 30. Els ancians poden escriure a la seva pròpia sucursal a través de jw.org per posar-se en contacte amb congregacions d’altres països. Mentrestant, poden fer preguntes discretes al germà refugiat sobre la seva congregació i predicació per tal de saber quina és la seva situació espiritual.

^ § 14 Consulta els articles «Ningú no pot servir dos amos» i «Sigues valent. Jehovà t’ajudarà!» a La Torre de Guaita del 15 d’abril de 2014, pàgines 17 a 26.