1, 2. a) Quin problema tenen molts fills d’estrangers? b) Quines preguntes analitzarem en aquest article?

«DES de ben petit, parlava la llengua dels meus pares a casa i a la congregació», explica en Joshua. «Però quan vaig començar l’escola, em vaig anar sentint més còmode amb l’idioma local. Després d’uns anys, les coses van canviar del tot; no entenia bé les reunions i no m’identificava amb la cultura dels pares.» S’ha de dir que l’experiència d’en Joshua no és un cas aïllat.

² Avui dia, hi ha més de 240 milions de persones que no viuen en el país on van néixer. Si aquest és el teu cas i tens fills, com els pots ajudar a ser persones espirituals que «viuen d’acord amb la veritat»? (3 Jn. 4.) I com els poden ajudar els altres?

3, 4. a) Com poden els pares donar un bon exemple als seus fills? b) Què no haurien d’esperar els pares dels fills?

³ Pares, el vostre exemple és essencial perquè els vostres fills es facin amics de Jehovà i puguin viure per sempre. Si els teus fills veuen que estàs «posant en primer lloc el Regne»,  aprendran a confiar que Jehovà atendrà les seves necessitats diàries (Mt. 6:33, 34). Per tant, assegura’t que les coses espirituals siguin més importants que les materials. Sigues modest i intenta evitar els deutes. A més, busca «tresors al cel», és a dir, l’aprovació de Jehovà, i no les riqueses o «l’aprovació dels homes» (llegeix Marc 10:21, 22; Jn. 12:43).

⁴ No permetis que les teves activitats t’impedeixin passar temps amb els teus fills. Fes-los saber que estàs molt orgullós d’ells perquè posen Jehovà en primer lloc en comptes de buscar prestigi o diners, ja siguin per a ells o per a tu. Aquest món promou la idea que els fills han d’assegurar als pares una vida còmoda, però nosaltres no volem caure en aquesta manera de pensar. Recorda que «no són els fills els que han d’estalviar per als pares, sinó els pares per als fills» (2 Cor. 12:14).

5. Per què és important que els pares parlin de Jehovà amb els seus fills?

⁵ La Bíblia va predir que persones «de totes les llengües de les nacions» s’unirien al poble de Déu (Zac. 8:23). Ara bé, l’idioma es pot convertir en un obstacle a l’hora d’ensenyar la veritat als fills. Els estudiants de la Bíblia més importants que mai tindràs són els teus fills, i «han de conèixer» Jehovà perquè puguin viure per sempre (Jn. 17:3). Així doncs, és important que els parlis de Jehovà en qualsevol moment (llegeix Deuteronomi 6:6, 7).

6. Com es poden beneficiar els fills d’aprendre el teu idioma? (Mira la imatge del principi.)

⁶ Segurament els teus fills aprendran l’idioma local a l’escola i al seu entorn, però perquè aprenguin el teu idioma, els has de parlar regularment en la teva llengua. Això els permetrà expressar-te els seus sentiments obertament. I ser bilingües els ajudarà a desenvolupar la seva capacitat mental i a relacionar-se amb els altres. A més, pot ser que els doni oportunitats per ampliar la seva predicació. La Carolina, que és filla d’estrangers, explica: «M’ho he passat molt bé servint en una congregació de llengua estrangera. A més, m’encanta ajudar on hi ha més necessitat».

7. Què pots fer si l’idioma és una barrera per a la teva família?

⁷ Així i tot, a mesura que els fills van aprenent la cultura i l’idioma del país, alguns d’ells perden el desig i la capacitat de parlar en la llengua materna. Si ets pare i aquest és el teu cas, ¿podries aprendre l’idioma local almenys una mica? Si entens les seves converses, el que escolten, el que veuen, els deures de l’escola i pots parlar directament amb els seus mestres, et serà més fàcil ensenyar els principis bíblics als teus fills. És clar, això implica temps, esforç i humilitat. Però, i si el teu fill fos sord? No aprendries la llengua de signes per comunicar-te amb ell? Per tant, si el teu fill es comunica millor en un altre idioma, ¿no hauries de mostrar el mateix interès? *

8. Com pots ajudar els teus fills si no parles bé el seu idioma?

⁸ Sent realistes, no tots els pares poden aprendre bé l’idioma dels fills i, per tant, ajudar-los a entendre «les Sagrades Escriptures» pot ser tot un repte  (2 Tim. 3:15). Però això no vol dir que no puguis ajudar els teus fills a conèixer i estimar Jehovà. Un ancià de congregació que es diu Shan recorda: «La nostra mare, que ens va criar tota sola, no entenia bé el nostre idioma, i les meves germanes i jo no parlàvem bé el seu. Però al veure-la estudiant, orant i esforçant-se per fer l’adoració en família cada setmana, vam entendre que era molt important conèixer Jehovà».

9. Com poden ajudar els pares als nens que necessiten estudiar en dos idiomes?

⁹ Alguns nens necessiten aprendre de Jehovà en dos idiomes: el de l’escola i el de casa. Amb aquest objectiu, hi ha pares que fan servir publicacions, gravacions i vídeos en tots dos idiomes. És evident que els pares han de dedicar més temps i ser més proactius a l’hora d’ajudar els fills a enfortir la seva amistat amb Jehovà.

10. a) Qui ha de decidir a quina congregació assistirà la família? b) Què hauria de fer abans de prendre una decisió?

¹⁰ Quan els germans «estrangers» viuen lluny d’altres Testimonis que parlen el seu idioma, han d’assistir a una congregació local (Sl. 146:9). Però, ¿i si a prop hi ha una congregació on es parla la seva llengua? En aquesta situació, el cap de família ha de decidir a quina congregació és millor que serveixi la seva família. Ara bé, abans de prendre la decisió, ha de meditar amb cura, fer oració, i consultar la seva dona i els seus fills (1 Cor. 11:3). Quins factors ha de tenir en compte el cap de família? I quins principis el poden ajudar a prendre una decisió? Vegem-ne alguns.

11, 12. a) Com influeix l’idioma en el que els nens aprenen a les reunions? b) Per què alguns fills no volen aprendre l’idioma dels pares?

¹¹ Els pares han de ser realistes a l’hora d’analitzar les necessitats dels seus fills. És clar, sigui quin sigui l’idioma, els nens necessiten molt més que anar a les reunions cada setmana perquè entenguin les veritats de la Bíblia. Però quan les reunions es fan en la llengua que ells entenen millor, aquests ja capten informació només pel fet d’assistir-hi, potser més del que els pares es pensen. En canvi, és possible que això no passi si els fills no entenen bé l’idioma (llegeix 1 Corintis 14:9, 11). D’altra banda, pot ser que la llengua dels pares deixi de ser la llengua en què els fills pensen o la del seu cor. De fet, alguns nens podrien aprendre a fer comentaris i presentacions a la reunió o introduccions a la predicació sense que necessàriament els hi sortís del cor.

¹² A més, a part de l’idioma, hi ha altres factors que poden tocar el cor dels nens. Això li va passar a en Joshua, mencionat abans. Tal com diu la seva germana, l’Esther, «pels nens, la llengua, la cultura i la religió dels seus pares estan en un mateix sac». Per això, si els fills no s’identifiquen amb la cultura dels pares, potser tampoc voldran aprendre el seu idioma i les seves creences. Què hi poden fer els pares?

13, 14. a) Per què un matrimoni estranger es va mudar amb els seus fills a una congregació local? b) Com es van mantenir forts els pares en sentit espiritual?

¹³ Els pares cristians posen el benestar espiritual dels seus fills per davant de les seves preferències (1 Cor. 10:24). En Samuel, el pare d’en Joshua i l’Esther, explica: «La meva dona i jo vam observar  de ben a prop els nostres fills per veure en quin idioma progressaven en sentit espiritual, i li vam demanar saviesa a Jehovà. La resposta no va ser la que més ens hagués agradat. Però a l’adonar-nos que els fills no s’estaven beneficiant gaire de les reunions en el nostre idioma, vam decidir canviar-nos a la congregació local. Assistíem junts a les reunions i sortíem a predicar. També convidàvem els germans de la congregació a dinar i anar d’excursió. Tot això va ajudar els fills a conèixer els germans i a veure Jehovà, no només com el seu Déu, sinó també com el seu Pare i Amic. Per a nosaltres, això era molt més important que el fet que ells aprenguessin el nostre idioma».

¹⁴ En Samuel afegeix: «Per mantenir-nos forts espiritualment, la meva dona i jo també anàvem a les reunions en el nostre idioma. És clar, estàvem molt ocupats i cansats. Però donem gràcies a Jehovà per haver beneït els nostres esforços i sacrificis. Els nostres tres fills serveixen Jehovà a temps complet».

15. Per què la Kristina va decidir mudar-se a una congregació local?

¹⁵ Quan els fills es fan grans, pot ser que s’adonin que poden servir millor Jehovà en una congregació on es parla l’idioma que entenen més. En aquest cas, els pares no s’haurien de sentir rebutjats. La Kristina recorda: «Tenia nocions de l’idioma dels meus pares, però el llenguatge que s’utilitzava a les reunions em superava. Quan tenia dotze anys, vaig anar a un congrés en l’idioma de l’escola, i per primera vegada vaig entendre que allò era la veritat! Un altre punt d’inflexió va ser quan vaig començar a orar en l’idioma de l’escola. Ara li podia parlar a Jehovà des del cor!». (Fe. 2:11, 41.) Quan va ser adulta, va conversar amb els seus pares sobre el tema i va decidir mudar-se a un congregació local. Ella explica: «Aprendre de Jehovà en l’idioma de l’escola em va motivar a actuar». Poc després, la Kristina es va fer pionera regular i és molt feliç.

16. Per què la Nadia està contenta d’haver continuat servint a una congregació de llengua estrangera?

¹⁶ Si ets jove, preferiries servir en una congregació local? Si és així, pregunta’t per què. T’ajudarà a apropar-te més a Jehovà? (Jm. 4:8.) O el que realment vols és sentir-te menys controlat o no tenir tanta feina? La Nadia, que ara serveix a Betel, diu: «Quan els meus germans i jo vam arribar a l’adolescència, ens vam voler canviar a la congregació local». Però els seus pares sabien que això no els ajudaria en sentit espiritual. «Ara estem molt agraïts als nostres pares per l’esforç que van fer ensenyant-nos el seu idioma i per animar-nos a continuar en una congregació de llengua estrangera. Això ens ha enriquit molt i ens ha donat més oportunitats per ajudar altres persones a conèixer Jehovà.»

17. a) A qui ha donat Jehovà la responsabilitat d’educar els fills? b) On poden els pares trobar ajuda per ensenyar la veritat als seus fills?

¹⁷ Jehovà ha donat als pares —no als avis, ni a ningú més— el privilegi d’ensenyar als fills la veritat (llegeix Proverbis 1:8; 31:10, 27, 28). Amb tot, els pares que no dominen l’idioma local poden necessitar ajuda per arribar al cor  dels seus fills. Ara bé, això no significa que renunciïn a la seva responsabilitat espiritual; al contrari, demanar ajuda forma part de la feina de criar els fills «educant-los i aconsellant-los tal com Jehovà vol» (Ef. 6:4). Per exemple, els pares poden demanar consells als ancians sobre com dirigir l’adoració en família i com trobar bones companyies per als seus fills.

18, 19. a) Com poden aquells que són madurs ajudar els més joves? b) Què han de continuar fent els pares?

¹⁸ De tant de tant, els pares poden convidar altres germans a la seva adoració en família. A més, molts joves progressen en sentit espiritual quan estan envoltats de bons amics amb qui poden sortir a predicar i quedar per passar una bona estona (Prov. 27:17). En Shan, mencionat abans, comenta: «Me’n recordo perfectament dels germans que es van interessar en mi i em van cuidar. Quan m’ajudaven amb les intervencions que tenia a la reunió, sempre n’aprenia molt. I m’ho passava molt bé quan sortíem en grup».

¹⁹ Sens dubte, quan els pares demanen ajuda a altres germans, aquests han d’animar sempre els joves a respectar els seus pares. Ho poden fer parlant dels pares de manera positiva i no intentant ocupar el seu lloc. A més, han d’evitar qualsevol comportament qüestionable en sentit moral o que es pugui malinterpretar, tant dins com fora de la congregació (1 Pe. 2:12). Els pares no han de delegar en els altres l’educació espiritual dels seus fills, sinó que han de supervisar l’ajuda que aquests reben i continuar ensenyant-los.

20. Com pots ajudar els teus fills a servir Jehovà?

²⁰ Pares, demaneu a Jehovà que us ajudi i esforceu-vos al màxim (llegeix 2 Cròniques 15:7). Posa l’amistat del teu fill amb Jehovà per davant dels teus interessos. Fes tot el que puguis perquè la Paraula de Déu li toqui el cor. Mai deixis de creure que pot arribar a servir Jehovà. Si el teu fill viu d’acord amb els principis bíblics i segueix el teu bon exemple, et sentiràs com l’apòstol Joan qui va dir dels seus fills espirituals: «No hi ha res que m’alegri tant com escoltar que els meus fills viuen d’acord amb la veritat» (3 Jn. 4).