GAIUS i altres cristians que van viure a finals del segle primer van afrontar reptes. Algunes persones promovien ensenyances falses, i intentaven debilitar i dividir les congregacions (1 Jn. 2:18, 19; 2 Jn. 7). Un home anomenat Diòtrefes criticava «amb malícia» l’apòstol Joan i altres cristians. A més, no volia mostrar hospitalitat als germans que viatjaven visitant les congregacions i intentava convèncer els altres perquè tampoc ho fessin (3 Jn. 9, 10). Davant d’aquest panorama, Joan va escriure a Gaius. L’apòstol va escriure aquesta carta aproximadament l’any 98 de la nostra era i la trobem a les Escriptures Gregues amb el nom de Tercera carta de Joan.

Tot i els reptes que va afrontar, Gaius va servir Jehovà fidelment. Com va demostrar que era fidel? Per què l’hem d’imitar? Com ens pot ajudar aquesta carta a fer-ho?

L’escriptor de Tercera de Joan es va identificar a si mateix com «l’ancià». Amb aquesta expressió, Gaius en va tenir suficient per reconèixer que era l’apòstol Joan, el seu pare espiritual. L’apòstol, dirigint-se al seu amic, va dir: «A l’estimat Gaius, a qui estimo molt». Llavors Joan va mencionar que desitjava que Gaius estigués bé de salut en sentit físic com ja ho estava en sentit espiritual. És evident que l’apòstol se l’estimava molt, no creus? (3 Jn. 1, 2, 4.)

Gaius potser era ancià de congregació, però la Bíblia no ho diu. El que sabem és que Joan el va felicitar per rebre a casa germans que no coneixia. L’apòstol estava segur que Gaius era un home fidel, ja que l’hospitalitat sempre ha caracteritzat els servents de Déu (Gèn. 18:1-8; 1 Tim. 3:2; 3 Jn. 5).

El fet que Joan apreciés l’hospitalitat de Gaius mostra que hi havia cristians que viatjaven amb regularitat des d’on vivia l’apòstol cap a les congregacions. Sens dubte, aquests germans després li explicaven a Joan com els havia anat. Pot ser que fos d’aquesta manera com l’apòstol rebia notícies de les congregacions.

Els cristians que viatjaven d’un lloc a un altre intentaven allotjar-se amb altres cristians. I no és d’estranyar, ja que les posades tenien molt mala reputació, donaven un servei pèssim i eren llocs on proliferava la immoralitat. Així doncs, els viatgers prudents intentaven allotjar-se amb amics, i els germans, amb germans.

L’apòstol va animar Gaius a ser hospitalari una vegada més quan, parlant dels germans que viatjaven, li va dir: «Si us plau, quan marxin, ajuda’ls d’una manera que agradi a Déu». Amb aquestes paraules, li estava dient al seu amic que ajudés els seus convidats a cobrir les necessitats que tinguessin en la següent etapa del seu viatge i els proporcionés allò que necessitessin per arribar a la seva destinació. De fet, els informes que Joan havia rebut dels germans a qui Gaius havia mostrat hospitalitat demostraven l’amor i la fe d’aquest cristià (3 Jn. 3, 6).

Pot ser que aquells cristians fossin missioners, superintendents itinerants o germans enviats per Joan. Fos com fos, viatjaven per predicar les bones notícies. L’apòstol va afirmar: «Va ser per causa del nom de Déu que van marxar» (3 Jn. 7). Com que aquests cristians formaven part de la congregació, mereixien la càlida acollida dels germans. El mateix Joan va escriure: «Estem obligats a ser hospitalaris amb homes com aquests, per coŀlaborar amb ells a favor de la veritat» (3 Jn. 8).

Ara bé, l’apòstol Joan no va escriure a Gaius únicament per donar-li les gràcies; també el volia ajudar a fer front a un problema delicat. A la congregació hi havia un cristià anomenat Diòtrefes que no volia mostrar hospitalitat als germans que els visitaven i, fins i tot, intentava evitar que els altres ho fessin (3 Jn. 9, 10).

Els cristians fidels tenien bons motius per evitar la companyia de Diòtrefes. Aquest cristià no acceptava res que vingués de l’apòstol Joan, parlava negativament d’ell i d’altres cristians, i volia tenir un lloc prominent a la congregació. És cert que Joan mai va dir que Diòtrefes fos un mestre fals, però sí que està clar que s’oposava a l’autoritat de l’apòstol. El desig de prominència de Diòtrefes i la seva mala actitud posaven en dubte la seva lleialtat. Aquest exemple iŀlustra com l’arrogància i l’ambició d’alguns poden dividir la congregació. Per això, Joan va donar a Gaius, i per extensió a nosaltres, el següent consell: «No imitis el que està malament» (3 Jn. 11).

A diferència de Diòtrefes, l’apòstol Joan va dir que Demetri, un altre cristià d’aquell temps, era un germà exemplar. Joan va dir d’ell: «Tothom dóna bons informes de Demetri [...]. De fet, nosaltres també en donem testimoni, i tu saps que el que diem és veritat» (3 Jn. 12). És possible que Demetri necessités l’ajuda de Gaius i que aquestes paraules li servissin com a carta de presentació i recomanació. Fins i tot, pot ser que ell mateix li portés aquesta carta. Com que Demetri venia de part de l’apòstol, i potser era superintendent itinerant, segurament va confirmar el que havia escrit Joan.

Però, per què va dir Joan a Gaius que continués sent hospitalari si ja ho era? Pensava que necessitava més valor? Com que Diòtrefes amenaçava aquells que eren hospitalaris amb fer-los fora de la congregació, ¿pot ser que Joan cregués que Gaius cediria a la pressió d’aquell home pervers? La Bíblia no ho diu. En tot cas, Joan el va tranquiŀlitzar dient-li: «Qui fa el bé està de part de Déu» (3 Jn. 11). No creus que aquesta és una molt bona raó per no deixar de fer el bé?

Va ajudar aquesta carta a Gaius a seguir sent hospitalari? Bé, el fet que la tercera carta de Joan arribés a formar part del cànon bíblic per animar-nos a fer «el bé» sembla indicar que així va ser.

La veritat és que no tenim molta més informació del nostre germà Gaius. Amb tot, aquest breu cop d’ull a la seva vida ens pot ensenyar bones lliçons.

Una primera lliçó és recordar que molts de nosaltres hem conegut la veritat gràcies a germans que van estar disposats a viatjar per predicar. És evident que actualment no tots els germans recorren grans distàncies per predicar les bones notícies, però sí que podem imitar Gaius donant suport i ànim a aquells que viatgen per servir Jehovà, com ara els superintendents de circuit i les seves dones. També podem ajudar de manera pràctica els germans que s’han mudat per servir on hi ha més necessitat, ja sigui dins del seu país o a l’estranger. Tenint això en compte, esforcem-nos per obeir el consell bíblic: «Sigueu hospitalaris» (Rm. 12:13; 1 Tim. 5:9, 10).

En segon lloc, no ens hauria de sorprendre si alguna vegada veiéssim que es desafia l’autoritat que hi ha a la congregació. De fet, també es va qüestionar l’autoritat de l’apòstol Joan i la del propi Pau (2 Cor. 10:7-12; 12:11-13). Com hauríem de reaccionar si ens trobéssim en una situació semblant? L’apòstol Pau va aconsellar a Timoteu: «Qui serveix el Senyor no s’ha de barallar amb ningú, sinó que ha de ser amable amb tothom, ha de saber ensenyar, ha de ser pacient quan el tracten malament i ha d’ensenyar amb tendresa als que no estan d’acord amb el que diu». Si mantenim la calma encara que se’ns provoqui, és possible que alguns que són crítics canviïn d’actitud. I «potser Déu els permetrà que es penedeixin i obtinguin un coneixement exacte de la veritat» (2 Tim. 2:24, 25).

I tercer, els germans fidels que s’esforcen per servir Jehovà malgrat l’oposició necessiten sentir-se estimats i valorats. L’apòstol Joan va animar Gaius i li va assegurar que estava actuant correctament. De la mateixa manera, avui dia els ancians han de seguir l’exemple de Joan animant els germans perquè aquests no es fatiguin i no defalleixin (Is. 40:31; 1 Tes. 5:11).

Tot i que la carta de l’apòstol Joan a Gaius és el llibre més curt de la Bíblia, amb 219 paraules en el text grec, és molt valuosa per als cristians d’avui dia.