JEHOVÀ ens anima a valorar la pau i vol que sigui un aspecte important de la nostra vida. Si som pacífics, disfrutarem de molta pau a la congregació i, a més, altres persones que busquen pau a la seva vida s’hi sentiran atretes.

Per exemple, un conegut curandero de Madagascar va observar la unitat dels Testimonis de Jehovà i es va dir a si mateix: «Si alguna vegada em faig d’una religió, serà d’aquesta». Amb el temps, va abandonar les pràctiques espiritistes i es va passar mesos arreglant la seva situació matrimonial per tal de complir amb els principis bíblics. Finalment, es va fer servent de Jehovà, el Déu de la pau.

Igual que aquest home, cada any milers de persones troben al poble de Déu la pau que tant desitjaven. Amb tot, la Bíblia diu clarament que les «enveges amargues i rivalitats» a la congregació poden destruir amistats i ser una font de problemes (Jm. 3:14-16). Afortunadament la Bíblia ens dóna bons consells que ens ajuden a evitar aquestes situacions i a enfortir la pau. Analitzem alguns casos reals que ens mostraran com podem aplicar aquests consells.

«Em costava molt avenir-me amb un germà que treballava amb mi. Una vegada que ens estàvem cridant l’un a l’altre, van arribar dues persones i van presenciar l’espectacle» (Chris).

«Una germana amb qui sovint predicava va deixar de sortir amb mi de la nit al dia i ja no em va parlar més. No tenia ni idea per què» (Janet).

«Estàvem en una trucada a tres i un de nosaltres es va acomiadar. Pensant que ja no estava al telèfon, vaig parlar malament d’ell, però resulta que encara no havia penjat» (Michael).

«A la nostra congregació dues pioneres van començar a tenir problemes. Una va escridassar l’altra i la seva discussió va desanimar els germans» (Gary).

És possible que pensis que aquests problemes no són massa importants. Però el cert és que podrien haver fet molt de mal als implicats en sentit emocional i espiritual. Ara bé, t’agradarà saber que en tots aquests casos els germans implicats es van deixar guiar per la Bíblia i van fer les paus. Quins principis bíblics creus que van seguir?

 «No us baralleu pel camí» (Gèn. 45:24). Josep va dir aquestes paraules als seus germans quan anaven a veure el seu pare. Oi que era un bon consell? Quan una persona no pot controlar el seu temperament i es disgusta fàcilment, pot fer que els altres també s’enfadin. En Chris es va adonar que el seu punt feble era l’orgull i que li costava acceptar instruccions. Com que volia fer canvis, li va demanar perdó al germà amb qui s’havia barallat i es va esforçar per controlar el geni. El company, que havia notat els seus esforços, també va fer canvis. Ara serveixen Jehovà junts amb alegria.

«Quan no es fan consultes, fracassen els projectes» (Prov. 15:22, BEC). La Janet va entendre que s’havia de prendre aquest principi més seriosament. Per això, va decidir consultar, o parlar, amb la germana que estava ressentida. La Janet la va animar amb tacte a treure el que tenia al cor. Al principi l’ambient era una mica tens, però a mesura que parlaven amb calma d’aquell tema les coses van anar millorant. La germana es va adonar que hi havia hagut un malentès i que la Janet no hi tenia res a veure. Es va disculpar, i ara serveixen Jehovà juntes i fan un bon equip.

«Per això, si al portar la teva ofrena a l’altar, allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant de l’altar i vés-te’n. Primer fes les paus amb el teu germà» (Mt. 5:23, 24). Segurament recordes aquest consell que Jesús va donar al Sermó de la Muntanya. Quan en Michael es va adonar que havia estat molt desconsiderat i poc amorós, li va saber molt de greu. Però, sí o sí, estava decidit a fer les paus. Per això, va ser humil i li va demanar perdó en persona. Amb quin resultat? En Michael diu: «El meu germà em va perdonar de tot cor». Feliçment van tornar a ser amics.

«Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos de tot cor, encara que tingueu motius per ofendre-us» (Col. 3:12-14). En el cas de les dues pioneres amb experiència, un ancià amablement les va ajudar a reflexionar en les següents preguntes: «Tenim el dret de fer sentir malament els altres pels nostres desacords? Tenim alguna raó de pes per no suportar-nos i servir Jehovà en pau?». Totes dues van acceptar el consell i el van posar en pràctica. Ara s’avenen i prediquen juntes.

 Si algú ens ofèn, un bon punt de partida pot ser aplicar el consell de Colossencs 3:12-14. Molts troben que ser humils els ajuda a perdonar i oblidar. Però, i si després de tots els nostres esforços no és suficient? En aquest cas, podríem aplicar el principi de Mateu 18:15. Encara que Jesús s’estava referint a pecats greus, aquest consell pot ser molt útil per resoldre diferències que poden sorgir entre germans. Per què no t’apropes al teu germà o la teva germana amb humilitat i amor per intentar parlar del tema i resoldre’l?

És clar, la Bíblia ens dóna altres suggeriments pràctics, molts dels quals impliquen manifestar «el fruit de l’esperit», és a dir, «amor, goig, pau, paciència, amabilitat, bondat, fe, tendresa i autocontrol» (Gàl. 5:22, 23). Igual que l’oli lubrica una màquina, aquestes qualitats ens poden ajudar a fer les paus.

La personalitat —el conjunt de trets que ens caracteritzen a cadascun de nosaltres i ens fa diferents de la resta— pot enriquir una amistat. Tot i això, les diferències de personalitat poden portar conflictes. Un ancià d’experiència posa aquest exemple: «Una persona tímida es pot sentir incòmoda al costat d’una que és oberta i xerraire. Encara que la diferència sembli petita, pot portar problemes greus». Ara bé, vol dir això que dues persones amb personalitats diferents automàticament tindran problemes? Pensa en l’exemple de Pere i Joan. Com eren aquests apòstols? Segurament recordes Pere com una persona impulsiva i directa. I què es pot dir de Joan? És possible que el vegis com un germà amorós que pensava abans de parlar i actuar. La veritat és que tenim raons per pensar-ho. Però, tot i que sembla que eren molt diferents, feien bon equip (Fe. 8:14;  Gàl. 2:9). De la mateixa manera, encara que tots tenim personalitats diferents, podem coŀlaborar junts.

I a la teva congregació? Hi ha algun germà que t’irriti pel que diu o pel que fa? Si és així, faries bé de recordar que Crist també va morir per ell i que l’has d’estimar (Jn. 13:34, 35; Rm. 5:6-8). En lloc d’esborrar-lo de la teva llista d’amics o esquivar-lo, pregunta’t: «Està fent alguna cosa que realment sigui incorrecte des d’un punt de vista bíblic? M’està intentant molestar a propòsit? O simplement som persones molt diferents?». I més important encara: «Té alguna qualitat de la qual m’agradaria aprendre’n?».

Aquesta última pregunta és molt important. Si un germà és molt xerraire i tu ets més callat, pensa en la facilitat que té per començar converses a la predicació. ¿Podries sortir a predicar amb ell i fixar-te en el que pots aprendre’n? O pot ser que ell sigui molt generós i tu no ho siguis tant. Per què no l’imites i experimentes l’alegria de donar als grans, als malalts o als necessitats? La idea és que, tot i que tenim diferents personalitats, si ens centrem en les coses positives, ens sentirem més units. És possible que no acabeu sent amics íntims, però us ajudarà a apropar-vos i contribuirà a la pau entre vosaltres i a la congregació.

Pot ser que Evòdia i Síntique tinguessin personalitats diferents. Amb tot, l’apòstol Pau les va animar a tenir «la mateixa manera de pensar en unió amb el Senyor» (Fili. 4:2). I tu? T’esforçaràs per aconseguir-ho i promoure la pau a la congregació?

Tal com la mala herba creix enmig d’un jardí de flors, els sentiments negatius cap els altres també poden créixer si no els desarrelem. Si permetem que el ressentiment  arreli dins el nostre cor, acabarà afectant l’esperit de la congregació. Però, si estimem Jehovà i els nostres germans, farem tot el que puguem perquè les diferències personals no pertorbin la pau del Seu poble.

Si afrontem els conflictes amb l’objectiu de fer les paus, ens sorprendran els bons resultats. Fixa’t en la següent experiència: «Sentia que una germana em tractava com si fos una nena i em molestava molt. Cada cop estava més empipada i vaig començar a ser seca amb ella. Vaig pensar: “Ella no em mostra el respecte que em mereixo, així que jo tampoc la respectaré”».

Llavors aquesta germana va analitzar el que estava fent. «Vaig començar a adonar-me dels meus punts febles, i estava molt decebuda amb mi mateixa. Vaig entendre que havia de canviar la meva manera de pensar. Després de fer molta oració a Jehovà, li vaig comprar a la germana un regalet i li vaig escriure una targeta disculpant-me per la meva actitud. Ens vam fer una abraçada i vam decidir passar pàgina. No hem tornat a tenir problemes.»

Tothom necessita pau. Ara bé, la inseguretat i l’orgull poden fer que una persona deixi d’actuar pacíficament. Això és el que passa al món, però no el que Jehovà espera dels seus servents, ja que el Seu poble hauria de ser un refugi de pau i unitat. L’apòstol Pau va escriure sota inspiració: «Us demano que us comporteu d’una manera digna de la crida que heu rebut, sempre amb humilitat, tendresa, paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres i esforçant-vos per mantenir la unitat de l’esperit i viure pacíficament» (Ef. 4:1-3). Mantenir la pau i la unitat de la congregació és essencial. Així doncs, esforcem-nos per resoldre els conflictes que puguin sorgir entre nosaltres i promoure la pau.