1, 2. Per què és important analitzar com podem consolar els que han perdut un ésser estimat? (Mira la imatge del principi.)

«HAVIA passat gairebé un any des de la mort del nostre fill, i encara sentíem un dolor intens i profund», va explicar la Susi. Un altre germà va dir que, quan de sobte es va morir la seva dona, va sentir «un dolor físic indescriptible». Malauradament, moltes altres persones han experimentat el mateix dolor. I a la congregació és possible que molts germans mai haguessin esperat perdre un ésser estimat abans de l’Harmaguedon. Tant si aquest és el teu cas com si coneixes algú que ha passat per aquest tràngol, pot ser que et preguntis: «Com poden els afligits rebre ajuda i trobar consol?».

² Segurament has sentit a dir que «el temps ho cura tot». Ara bé, és sempre així? Realment es curen les ferides només amb el pas del temps? Una vídua va comentar: «Trobo més encertat dir que el que ens ajuda a curar les ferides és el que fem amb el temps». Igual que una ferida física, el dolor d’una ferida emocional va disminuint amb el temps si la cuidem  amb tendresa. Què pot ajudar aquells que han perdut un ésser estimat a curar les ferides emocionals?

3, 4. Per què estem segurs que Jehovà entén la necessitat de rebre consol davant la pèrdua d’un ésser estimat?

³ Sens dubte, la primera font de consol és el nostre Pare celestial (llegeix 2 Corintis 1:3, 4). Jehovà és el millor exemple d’empatia, i ens promet: «Jo mateix sóc el qui us confortarà» (Is. 51:12; Sl. 119:50, 52, 76).

⁴ El nostre Pare de tendres compassions també ha viscut la pèrdua d’éssers estimats com Abraham, Isaac, Jacob, Moisès i el rei David (Nom. 12:6-8; Mt. 22:31, 32; Fe. 13:22). La Bíblia ens assegura que Jehovà espera amb molta iŀlusió el dia en què ressuscitarà aquests homes fidels (Job 14:14, 15). Llavors, aquests servents de Déu seran feliços i tindran bona salut. Pensa també en el Seu fill, de qui la Bíblia diu que és «l’estimat» (Mt. 3:17). No hi ha paraules que puguin expressar el dolor que va patir Jehovà quan va veure el seu fill agonitzant fins a la mort (Jn. 5:20; 10:17).

5, 6. Com ens consola Jehovà?

⁵ Podem estar segurs que Jehovà ens ajudarà. Per tant, no dubtem en obrir-li el nostre cor i expressar-li els nostres sentiments. Ens consola saber que Jehovà entén el nostre dolor i ens conforta quan més ho necessitem. Ara bé, com ho fa?

⁶ Una manera com Jehovà ens ajuda és mitjançant «el consol [...] de l’esperit sant» (Fe. 9:31). La força activa de Déu és una font de consol molt poderosa. Jesús ha promès que el seu Pare «donarà esperit sant als que l’hi demanen» (Lc. 11:13). La Susi, mencionada abans, diu: «En moltes ocasions ens vam agenollar i vam suplicar a Jehovà que ens consolés. Cada vegada vam sentir com la pau de Déu protegia el nostre cor i la nostra ment» (llegeix Filipencs 4:6, 7).

7, 8. Com sabem que Jesús ens pot consolar?

⁷ Quan Jesús va estar a la terra, va reflectir a la perfecció la tendresa i compassió del seu Pare, tant pel que feia com pel que deia (Jn. 5:19). Jehovà va enviar Jesús a la terra per confortar «els que tenen el cor desfet» i «consolar tots els afligits» (Is. 61:1, 2; Lc. 4:17-21). Està clar que un tret important de la seva personalitat era la compassió —un sentiment de llàstima cap aquells que pateixen desgràcies unit a un desig de fer més suportable el seu patiment (Heb. 2:17).

⁸ De jovenet, Jesús també va haver de patir la mort de familiars i coneguts. És probable que Josep, el seu pare adoptiu, morís quan Jesús era relativament jove, potser durant la seva adolescència o al voltant dels vint anys. * Imagina’t que difícil devia ser per un noi tan tendre suportar no només el seu dolor, sinó també el de la seva mare, el dels seus germans i les seves germanes.

9. Com va demostrar Jesús empatia quan va morir Llàtzer?

⁹ Durant la seva predicació, Jesús va  demostrar molta empatia i perspicàcia. Per exemple, pensa en l’ocasió en què el seu amic Llàtzer va morir. Tot i que ell sabia que estava a punt de ressuscitar-lo, va sentir en carn pròpia l’intens dolor que envaïa Maria i Marta; i això el va afectar tant que es va posar a plorar (Jn. 11:33-36).

10. Com sabem que Jesús entén com ens sentim?

¹⁰ Com ens ajuden avui en dia les paraules de consol i la compassió de Jesús? La Bíblia ens assegura que «Jesucrist és el mateix ahir, avui i sempre» (Heb. 13:8). «Aquell que va ser escollit per donar vida» entén què se sent quan es mor un ésser estimat, i per això «pot ajudar els que són posats a prova» (Fe. 3:15; Heb. 2:10, 18). Per tant, podem estar segurs que a Jesús li continua afectant el nostre patiment, entén el nostre dolor i ens consola «quan necessitem ajuda» (llegeix Hebreus 4:15, 16).

11. Quins textos t’han donat consol a tu?

¹¹ A part d’aquest relat que explica el dolor que va sentir Jesús, a la Bíblia trobem molts altres textos que ens consolen. I amb raó, perquè «tot el que ha estat escrit, ha estat escrit per ensenyar-nos, i ens dóna esperança perquè les Escriptures ens ajuden a aguantar i ens consolen» (Rm. 15:4). Si estàs trist per la mort d’un ésser estimat, pots trobar consol en altres textos com:

• «Jahveh és a prop dels que tenen el cor trencat, i salva els contrits d’esperit» (Sl. 34:18, 19).

• «En la multitud dels meus pensaments dins meu, les teves consolacions alegraran la meva ànima» (Sl. 94:19).

• «Que el nostre Senyor Jesucrist i Déu, el nostre Pare, qui ens ha estimat i per la seva bondat immerescuda ens ha donat consol etern i una bona esperança, consolin els vostres cors i us enforteixin» (2 Tes. 2:16, 17). *

12. De quina manera podem consolar els altres?

¹² La congregació és una altra font de consol per a aquells que han perdut un ésser estimat (llegeix 1 Tessalonicencs 5:11). Com pots enfortir i consolar aquells que tenen «un esperit abatut»? (Prov. 17:22.) Tingues en compte que hi ha «un temps de callar, i un temps de parlar» (Ecl. 3:7). Una vídua anomenada Dalene explica: «Els que estan afligits per la mort d’un ésser estimat necessiten expressar els seus pensaments i els seus sentiments. Per tant, el millor que pots fer és escoltar-los sense interrompre’ls». La Junia, que tenia un germà que es va suïcidar, afegeix: «Encara que no sempre es pot entendre del tot el seu dolor, el més important és que vulguis entendre com se senten».

13. Què hem de recordar sobre el dolor?

¹³ També recorda que no tothom sent i expressa el dolor de la mateixa manera. De vegades, només un mateix pot entendre el seu propi dolor, i potser li és difícil explicar aquests sentiments tan profunds. Per això, la Bíblia diu: «El cor coneix l’amargor de la seva pròpia ànima: i en el seu goig no s’hi barreja cap estrany» (Prov. 14:10). Fins i tot quan  expliquem com ens sentim, no sempre és fàcil que els altres entenguin què volem dir.

14. Com podem consolar els qui estan de dol?

¹⁴ Per tant, és comprensible que no sapiguem què dir quan algú està de dol. Tot i això, la Bíblia ens recorda que «la llengua dels savis és medicina» (Prov. 12:18). Molts han trobat bones idees per confortar els altres al fullet Cuando muere un ser querido. * Però, sovint, el millor que podem fer és seguir el que ens diu la Bíblia: «Ploreu amb els que ploren» (Rm. 12:15). La Gaby, a qui se li va morir el marit, diu: «Les llàgrimes s’han convertit en el llenguatge del meu cor. Per això em consola que el meus amics plorin amb mi. En aquests moments no em sento sola en el meu dolor».

15. Com podem confortar els altres si ens costa fer-ho en persona? (Consulta també el requadre « Paraules d’ànim».)

¹⁵ Si et costa donar consol en persona, potser et resultarà més fàcil escriure una targeta amb algunes paraules d’ànim, un correu electrònic, un missatge de text o una carta. Podries citar un text, mencionar algun tret o qualitat del difunt, o compartir algun moment entranyable que recordes amb carinyo. La Junia comenta: «No et pots ni imaginar com m’ajuda rebre un breu missatge o una invitació per passar una estoneta amb els germans. Aquestes mostres d’afecte em fan sentir estimada i cuidada».

16. Quina és una bona manera de donar consol?

¹⁶ No subestimis el valor de les teves  oracions a favor dels germans que han perdut un ésser estimat. Pots orar per ells o amb ells. Encara que és difícil expressar els pensaments quan les emocions estan a flor de pell, la teva súplica, tot i que sigui amb una veu trencada o entre llàgrimes, pot ser el que necessiten. La Dalene recorda: «De vegades, quan les germanes han vingut a consolar-me, els hi he demanat si volen fer una oració. Al principi costa que els hi surtin les paraules, però a poc a poc la seva veu va agafant confiança i acaben fent l’oració més commovedora. La seva fe, el seu amor i la seva preocupació han enfortit la meva fe».

17-19. Per què hem de continuar donant consol als que han perdut un ésser estimat?

¹⁷ El procés de dol pot ser molt diferent d’una persona a una altra. Per tant, fes-te disponible no només els primers dies, quan els amics i familiars estan a prop, sinó també els mesos següents, quan tot torni a la rutina. «L’amic estima en tot moment: i el germà ha nascut per ajudar en l’adversitat» (Prov. 17:17). Els germans poden ser una font de consol per als qui estan de dol durant tot el temps que sigui necessari (llegeix 1 Tessalonicencs 3:7).

¹⁸ Recorda que la persona que ha perdut un ésser estimat pot tenir els seus moments de tristesa motivats pels aniversaris, certa música, fotografies, alguna activitat, fins i tot una olor en concret, un so o una estació de l’any. Hi ha moltes situacions que la persona vídua ha d’enfrontar sola per primera vegada i que poden ser molt doloroses, com assistir a un congrés o al Memorial. Un germà explica: «Pensava que el primer aniversari de boda sense la meva dona seria molt traumàtic, i de fet no va ser gens fàcil. Però un grupet de germans i germanes van muntar una petita reunió amb els meus amics més propers perquè no estigués sol».

¹⁹ No oblidis que aquells que han perdut un ésser estimat necessiten ànim no només en moments puntuals. «Sovint podem fer molt per aquesta persona ajudant-la o fent-li companyia tot i que no sigui una data especial», diu la Junia. «Aquests moments espontanis són molt valuosos i reconfortants». És clar, no podem fer que el dolor desaparegui del tot, ni tampoc podem omplir el buit causat per la mort d’un ésser estimat. Però sí que podem donar una mica de consol fent coses pràctiques per aquesta persona (1 Jn. 3:18). La Gaby recorda: «Estic molt agraïda a Jehovà pels ancians amorosos que em van acompanyar al llarg d’aquells moments tan difícils. Sempre m’han fet sentir com si estigués als braços de Jehovà».

20. Com ens consolen les promeses de Jehovà?

²⁰ Ens anima molt saber que Jehovà, el Déu de tot consol, eliminarà el dolor i ens consolarà definitivament quan arribi el moment en què «tots els que estan a les tombes escoltaran la seva veu [de Crist] i en sortiran» (Jn. 5:28, 29). Déu promet que «engolirà la mort en la victòria, i el Senyor, Jahveh, eixugarà les llàgrimes de tots els rostres» (Is. 25:8). Llavors, en lloc de plorar amb els que ploren, tots els habitants de la terra ens alegrarem amb els que estan alegres (Rm. 12:15).