Salta al contingut

Salta a l'índex

Estàs disposat a esperar pacientment?

Estàs disposat a esperar pacientment?

«Vosaltres també heu de tenir paciència» (JM. 5:8).

CANÇONS: 35, 139

1, 2. a) Què podria fer que ens preguntéssim «fins quan»? b) Per què ens pot animar l’exemple de servents del passat?

«FINS quan?» Aquesta pregunta la van fer els profetes Isaïes i Habacuc (Is. 6:11; Hab. 1:2). Quan el rei David va composar el Salm 13, també va preguntar quatre vegades: «Fins quan?» (Sl. 13: 1, 2). Fins i tot Jesucrist va fer aquesta pregunta quan aquells que l’envoltaven van demostrar falta de fe (Mt. 17:17). Si tenim això en compte, no ens hauríem de sorprendre si alguna vegada ens passa pel cap aquesta mateixa pregunta.

2 Hi ha diverses raons que podrien fer que ens preguntéssim: «Fins quan?». Per exemple, potser hem estat víctimes d’alguna injustícia. O potser ens estem fent grans, estem malalts o patim l’estrès de viure en aquests «temps difícils i perillosos» (2 Tim. 3:1). També ens pot estar afectant la mala actitud dels que ens envolten. Sigui quin sigui el cas, ens anima molt saber que servents fidels del passat es van sentir lliures de preguntar a Jehovà el mateix que ens pot rondar pel cap a nosaltres, i Ell no els va renyar per fer-ho.

3. Què ens pot ajudar quan afrontem situacions difícils?

3 Què ens pot ajudar quan afrontem situacions difícils? El deixeble Jaume, que era mig germà de Jesús, ens va aconsellar sota inspiració: «Germans, tingueu paciència fins a la presència del Senyor» (Jm. 5:7). Sens dubte, tots hem de ser pacients. Ara bé, què vol dir ser pacient?

QUÈ ÉS LA PACIÈNCIA?

4, 5. a) Què és la paciència, i com podem ser pacients? b) Com va iŀlustrar Jaume què és la paciència? (Mira la imatge del principi.)

4 D’acord amb el que diu la Bíblia, la paciència és part del fruit de l’esperit sant. Sense l’ajuda de Jehovà, mai podríem cultivar la paciència que necessitem. A més, és un regal que Ell ens fa. Quan som pacients, demostrem que estimem Jehovà i els altres. La impaciència persistent debilita l’amor, però la paciència l’enforteix (1 Cor. 13:4; Gàl. 5:22). De fet, la paciència està relacionada amb altres qualitats importants. Per exemple, té molt a veure amb l’aguant, que ens ajuda a mantenir una actitud positiva quan passem per circumstàncies difícils (Col. 1:11; Jm. 1:3, 4). Ser pacients també ens ajuda a mantenir-nos ferms i íntegres en qualsevol situació, i a no prendre represàlies quan patim. D’altra banda, la Bíblia ens anima a acceptar de bona gana que hem d’esperar. Aquesta és una important lliçó que aprenem a Jaume 5:7, 8 (llegeix-lo).

5 Per què hem d’acceptar que cal esperar que Jehovà actuï? Jaume compara la nostra situació a la d’un pagès. Tot i que un pagès treballa molt per plantar la seva collita, no pot controlar el temps que fa o el creixement de les plantes, ni pot fer que s’avanci l’època de la recollida. Ha d’acceptar que ha d’esperar pacientment «el valuós fruit de la terra». De manera semblant, mentre esperem el compliment de les promeses de Jehovà, hem d’acceptar que hi ha factors que s’escapen de les nostres mans (Mc. 13:32, 33; Fe. 1:7). Igual que el pagès, hem d’esperar pacientment.

6. Què aprenem de l’exemple de Miquees?

6 Avui tenim una situació semblant a la del profeta Miquees. Ell va viure durant els dies del malvat rei Acaz, quan la corrupció estava a l’ordre del dia i les persones s’havien fet «hàbils per fer el mal» (llegeix Miquees 7:1-3). El profeta es va adonar que no estava a les seves mans canviar la situació. Llavors, què podia fer? Ell va dir: «Posaré la mirada en Jahveh, esperaré en el Déu de la meva salvació: el meu Déu m’escoltarà» (Miq. 7:7). Tal com va fer Miquees, nosaltres també hem d’esperar en Jehovà.

7. N’hi ha prou d’esperar en Jehovà? Explica-ho.

7 Si imitem la fe de Miquees, estarem disposats a esperar en Jehovà de bona gana. La nostra situació no té res a veure amb la d’un presoner que està esperant ser executat. Ell no té més remei que esperar, però no desitja que arribi el dia de la seva execució. Ara bé, per a nosaltres és ben diferent. Estem disposats a esperar en Jehovà perquè sabem que ell complirà les seves promeses i ens donarà la vida eterna en el moment apropiat. Per això, podem «aguantar-ho tot amb paciència i goig» (Col. 1:11, 12). En canvi, si esperem queixant-nos i remugant perquè pensem que Jehovà no actua a temps, no tindrem la seva aprovació (Col. 3:12).

EXEMPLES DE PACIÈNCIA

8. Què hem de recordar a mesura que meditem en exemples de paciència?

8 Una cosa que ens ajudarà a estar més disposats a esperar serà recordar l’exemple de servents fidels del passat que van esperar pacientment que Jehovà complís les seves promeses (Rm. 15:4). A mesura que meditem en els seus exemples, serà bo que ens fixem en el temps que van haver d’esperar, en el motiu pel qual van estar disposats a fer-ho i en les benediccions que van rebre per ser pacients.

Abraham va haver d’esperar molts anys fins que van néixer els seus néts Esaú i Jacob (Consulta els paràgrafs 9 i 10)

9, 10. Quant de temps van esperar Abraham i Sara fins que van veure el compliment d’algunes de les promeses de Jehovà?

9 Vegem l’exemple d’Abraham i Sara, que «han heretat les promeses gràcies a la fe i la paciència». La Bíblia ens diu que «Abraham va rebre la promesa» de Jehovà de beneir-lo i multiplicar la seva descendència «després d’aguantar amb paciència» (Heb. 6:12, 15). Ara bé, per què va haver de ser pacient Abraham? Perquè el compliment d’aquella promesa no seria immediat. El pacte que va fer Jehovà amb Abraham va començar a tenir efecte el 14 de nissan de l’any 1943 abans de la nostra era, quan ell, Sara i la resta de la família van creuar el riu Eufrates i van entrar a la Terra Promesa. Però Abraham va haver d’esperar 25 anys fins que va néixer el seu fill Isaac, el 1918 a. de la n. e., i 60 anys més fins que van néixer els seus néts Esaú i Jacob, el 1858 a. de la n. e. (Heb. 11:9.)

10 Quina part de la Terra Promesa va heretar Abraham? La Bíblia diu: «Ara bé, en aquell moment [Jehovà] no li va donar [a Abraham] ni un pam d’aquesta terra en herència. Però li va prometre que li donaria aquesta terra a ell i a la seva descendència, tot i que encara no tenia cap fill» (Fe. 7:5). No va ser fins 430 anys després que Abraham creués l’Eufrates que els seus descendents es van convertir en la nació que posseiria aquella terra (Èx. 12:40-42; Gàl. 3:17).

11. a) Per què va estar Abraham disposat a esperar? b) Quines benediccions veurà per la seva paciència?

11 Abraham va estar disposat a esperar perquè tenia fe en Jehovà (llegeix Hebreus 11:8-12). I ho va fer amb bona actitud, encara que no va veure com es complien totes les promeses de Jehovà. T’imagines l’alegria que sentirà Abraham quan ressusciti en el nou món? Segur que se sorprendrà molt quan sàpiga que la Bíblia va parlar tant de la seva història i dels seus descendents. * Pensa com s’emocionarà quan descobreixi l’important paper que va tenir en el compliment del propòsit de Jehovà relacionat amb el Messies. Sens dubte, sentirà que la llarga espera va valer la pena.

12, 13. a) Per què va haver de ser pacient Josep? b) Quina actitud positiva va demostrar?

12 Josep, el besnét d’Abraham, també va estar disposat a ser pacient, tot i que va ser víctima d’injustícies terribles. Primer, els seus germans el van vendre com a esclau quan només tenia uns 17 anys. Després, va ser acusat falsament d’intentar violar la dona del seu amo i va acabar entre reixes (Gèn. 39:11-20; Sl. 105:17, 18). Podria semblar que en lloc de ser recompensat per la seva fidelitat, era castigat. Però després de 13 anys, les coses van fer un gir inesperat: va ser alliberat de la presó i es va convertir en el segon home més poderós d’Egipte (Gèn. 41:14, 37-43; Fe. 7:9, 10).

13 Va permetre Josep que les injustícies l’amarguessin? Va deixar de confiar en Jehovà? No. Així doncs, què el va ajudar a esperar amb paciència? Va ser la seva fe en Jehovà. De fet, va veure clarament la mà de Jehovà, com ho demostren les paraules que va dirigir als seus germans: «No tingueu por, és que sóc al lloc de Déu? I vosaltres vau planejar mal contra mi, però Déu ho havia planejat per a bé, per fer això que s’esdevé avui: per salvar la vida a un poble nombrós» (Gèn. 50:19, 20). És evident que Josep sabia que valia la pena esperar.

14, 15. a) Per què és impressionant la paciència de David? b) Què el va ajudar a esperar pacientment?

14 El rei David també va ser víctima de moltes injustícies. Tot i que Jehovà el va ungir com a futur rei d’Israel quan encara era molt jove, va haver d’esperar uns quinze anys abans de ser rei sobre la seva tribu (2 Sam. 2:3, 4). Durant alguns d’aquests anys, el dolent rei Saül el va perseguir i el volia matar. * Això va fer que David hagués de viure com a fugitiu, algunes vegades a l’estranger, i d’altres amagat en coves al desert. Fins i tot quan van matar Saül a la guerra, David va haver d’esperar uns set anys més fins que va governar sobre tota la nació d’Israel (2 Sam. 5:4, 5).

15 Per què va estar David disposat a esperar pacientment? Ell mateix ens respon al salm en el qual havia preguntat quatre vegades: «Fins quan?». David va escriure: «Confio en la teva bondat, el meu cor s’alegrarà en la teva salvació. Canto a Jahveh perquè m’ha afavorit» (Sl. 13:5, 6). David sabia que Jehovà l’estimava i que sempre estaria al seu costat. Va meditar en totes les vegades que Jehovà l’havia ajudat en el passat i va esperar el moment en què Ell posaria fi a les seves proves. David estava segur que l’espera valia la pena.

Jehovà no ens demanaria que féssim res que ell no estigués disposat a fer

16, 17. Quins bons exemples ens donen tant Jehovà com Jesús?

16 Jehovà no ens demanaria res que ell no estigués disposat a fer. Això també aplica quan parlem de la paciència. De fet, ell n’és l’exemple més gran i està disposat a esperar (llegeix 2 Pere 3:9). Jehovà ha estat esperant pacientment durant milers d’anys per resoldre definitivament les qüestions que van sorgir al jardí d’Edèn. I està esperant amb paciència el moment quan el seu nom sigui santificat definitivament. Llavors, «tots els qui esperen en ell» rebran moltes benediccions (Is. 30:18).

17 Jesús també ha estat disposat a esperar. Encara que va ser fidel quan va venir a la terra i va presentar el valor del seu sacrifici l’any 33 de la nostra era, va haver d’esperar fins el 1914 per començar a governar (Fe. 2:33-35; Heb. 10:12, 13). I no serà fins que acabi el Regnat de Mil Anys que els seus enemics seran completament destruïts (1 Cor. 15:25). És veritat que es tracta d’una llarga espera, però no creus que valdrà la pena?

QUÈ ET POT AJUDAR?

18, 19. Què t’ajudarà a esperar pacientment?

18 Tots hem d’estar disposats a esperar, a ser persones pacients. Però, què et pot ajudar? Demana a Jehovà el seu esperit sant. No oblidis que la paciència forma part del fruit de l’esperit (Ef. 3:16; 6:18; 1 Tes. 5:17-19). Per tant, suplica a Jehovà que t’ajudi a aguantar pacientment.

19 Recorda també què va ajudar a Abraham, Josep i David a esperar pacientment el compliment de les promeses de Jehovà: la seva fe i confiança en Jehovà. No es van centrar únicament en ells mateixos ni en les seves preferències. Meditar en les benediccions que van rebre t’ajudarà a continuar esperant.

20. Què estàs decidit a fer?

20 Encara que afrontis proves o dificultats, estigues decidit a esperar en Jehovà. Pot ser que a vegades et preguntis: «Fins quan?» (Is. 6:11). Però amb l’ajuda del Seu esperit sant, esforça’t per imitar el profeta Jeremies, qui va dir: «Esperaré en ell!» (Lam. 3:21, 24).

^ § 11 Uns quinze capítols del llibre de Gènesi parlen de la vida d’Abraham. A més, els escriptors de les Escriptures Gregues Cristianes fan referència a Abraham més de setanta vegades.

^ § 14 Jehovà va rebutjar Saül com a rei uns dos anys després que comencés a governar. Tot i això, aquest va continuar regnant trenta-vuit anys fins que va morir (1 Sam. 13:1; Fe. 13:21).