1, 2. Què han observat moltes persones sobre els testimonis de Jehovà?

MOLTA gent s’ha adonat de les boniques qualitats del poble de Déu. Un exemple d’això és el que va dir l’escriptor Anton Gill sobre l’actitud dels germans a l’Alemanya nazi: «Els testimonis de Jehovà atreien l’antipatia dels nazis. [...] L’any 1939 n’hi havia 6.000 tancats als [camps de concentració]». Malgrat la intensa persecució que van patir, l’escriptor va afegir que els Testimonis van ser dignes de confiança, íntegres i solidaris, i van mantenir la calma sota pressió.

² Més recentment, algunes persones a Sud-àfrica també han observat les bones qualitats que manifesten els testimonis de Jehovà. Temps enrere, els Testimonis de diferents races no es podien reunir lliurement en aquell país. Tot i això, el diumenge 18 de desembre de 2011 va ser molt emotiu veure com més de 78.000 germans de diferents races, tant de Sud-àfrica com de països veïns, van disfrutar junts d’un programa especial a l’estadi més gran de Johannesburg. Un dels directors de l’estadi va dir: «De totes les persones que he vist en aquest estadi, vosaltres sou els que heu tingut un millor comportament. Tots anàveu ben vestits i vau deixar l’estadi molt net! Però,  per damunt de tot, realment sou una religió multiracial».

3. Què fa que la nostra germandat sigui única?

³ Aquests comentaris de persones que no són Testimonis deixen clar que la nostra germandat internacional és única (1 Pe. 5:9, nota). Però, què ens fa tan diferents de qualsevol altra organització? Que, amb l’ajuda de la Paraula de Déu i de l’esperit sant, ens esforcem de valent per obeir el següent consell bíblic: «Despulleu-vos de la vella personalitat [...] i vestiu-vos de la nova personalitat» (Col. 3:9, 10).

4. Què veurem en aquest article, i per què?

⁴ Ara bé, una cosa és despullar-se de la vella personalitat i una altra, deixar-la enrere. En aquest article, analitzarem com podem despullar-nos de la vella personalitat, per què és urgent fer-ho i com podem estar segurs que una persona que té molt arrelades certes pràctiques pot canviar. També veurem què pot ajudar els qui fa molts anys que serveixen Jehovà a mantenir-se allunyats de la vella personalitat. Per què són tan necessaris aquests recordatoris? Perquè, desgraciadament, alguns que servien Jehovà han abaixat la guàrdia i han tornat a caure en el seu estil de vida anterior. Per això, tots ens hem de prendre molt seriosament aquesta advertència: «Qui pensi que està dret, que miri de no caure» (1 Cor. 10:12).

5. a) Iŀlustra per què és important que ens despullem de la vella personalitat (mira la imatge del principi). b) Segons Colossencs 3:5-9, quines pràctiques formen part de la vella personalitat?

⁵ Què faries si la teva roba estigués bruta, o fes pudor? Segurament te la trauries de seguida. De la mateixa manera, si ens adonem que estem fent coses que Jehovà odia, hem de fer canvis ràpidament. Així doncs, hem d’obeir el consell que Pau va donar: «Però ara desfeu-vos [d’aquestes pràctiques]». Vegem dues de les pràctiques que va mencionar l’apòstol: la immoralitat sexual i la impuresa (llegeix Colossencs 3:5-9).

6, 7. a) Com mostren les paraules de Pau que hem de prendre mesures per despullar-nos de la vella personalitat? b) Quin estil de vida tenia la Sakura? c) Què la va ajudar a canviar?

⁶ La immoralitat sexual. El significat de la paraula original que es tradueix per «immoralitat sexual» inclou les relacions sexuals entre persones no casades legalment i l’homosexualitat. Pau va aconsellar als cristians que «[fessin] morir els membres del [seu] cos», és a dir, que eliminessin qualsevol desig inapropiat, «per no caure en la immoralitat sexual». Aquestes paraules mostren clarament que hem de prendre mesures per fer desaparèixer aquests desitjos immorals. Amb tot, la lluita contra aquests desitjos es pot guanyar!

⁷ Vegem ara què li va passar a la Sakura, una noia del Japó. * Des de petita, se sentia sola i tenia un gran buit emocional. Als 15 anys, va començar a tenir relacions sexuals amb diferents persones per intentar omplir aquell buit. Amb vergonya, reconeix: «Com a conseqüència, vaig tenir tres avortaments». Ella explica: «Al principi, quan tenia relacions sexuals sentia que algú em necessitava i m’estimava, i allò em donava seguretat. Però, amb el temps, com més relacions sexuals tenia, més insegura em sentia». La Sakura va continuar amb aquell estil de vida fins els 23 anys. Llavors, va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis. Li encantava el que aprenia i,  amb l’ajuda de Jehovà, va poder superar els forts sentiments de culpa i de vergonya, i va deixar aquella vida immoral. Ara la Sakura serveix com a pionera regular i ja no se sent sola. De fet, ella mateixa diu: «Em fa molt feliç poder gaudir de l’amor de Jehovà dia sí, dia també».

8. Què podria fer que fóssim impurs als ulls de Jehovà?

⁸ La impuresa. La paraula original que es tradueix per «impuresa» té un significat ampli que implica més que la immoralitat sexual. Es pot referir a la pràctica perjudicial de fumar o de fer bromes obscenes (2 Cor. 7:1; Ef. 5:3, 4). També inclou pràctiques impures que es poden fer en privat, com ara llegir llibres de contingut eròtic o mirar pornografia, coses que poden dur al mal hàbit de la masturbació (Col. 3:5). *

9. Quines conseqüències pot tenir alimentar «el desig sexual desenfrenat»?

⁹ Les persones que regularment veuen pornografia alimenten un «desig sexual desenfrenat» que els pot portar a ser addictes al sexe. Algunes investigacions han revelat que aquells qui reconeixen tenir un desig irrefrenable de veure pornografia presenten els mateixos símptomes que els qui són addictes a l’alcohol o a les drogues. No és d’estranyar que veure pornografia tingui efectes molt negatius, com per exemple sentiments de vergonya, baix rendiment laboral, infelicitat familiar, divorci i, fins i tot, suïcidi. Un any després d’haver superat l’addicció a la pornografia, un home va escriure: «He recuperat la integritat personal que havia perdut».

10. Què va ajudar en Ribeiro a superar la seva addicció a la pornografia?

¹⁰ Per a molts, alliberar-se de la pornografia és una lluita constant. Ara bé, com ens mostra l’experiència d’en Ribeiro, del Brasil, aquesta lluita es pot guanyar. Aquest home va marxar de casa quan era adolescent i va començar a treballar en una planta de reciclatge de paper. Allà estava exposat a material pornogràfic. Ell explica: «De mica en mica, em vaig fer addicte a la pornografia. Estava tan enganxat que només esperava que la dona amb qui vivia marxés de casa per poder veure vídeos pornogràfics». Però un dia a la feina, en Ribeiro va veure una pila de llibres per reciclar i es va fixar en un titulat El secreto de la felicidad familiar. El va agafar i se’l va llegir. El que va aprendre el va motivar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis, però va necessitar temps per vèncer el seu mal hàbit. Què el va ajudar a aconseguir-ho? «L’oració, l’estudi de la Bíblia i la meditació en el que aprenia em van ajudar a valorar les qualitats de Déu fins al punt que el meu amor per Ell va ser més fort que el meu desig de veure pornografia», va dir en Ribeiro. Gràcies al poder de la Paraula de Déu i al Seu esperit, aquest germà es va poder despullar de la vella personalitat, es va batejar i ara és ancià de congregació.

11. Què cal fer per mantenir-se lluny de la pornografia?

¹¹ Com hem vist, en Ribeiro va haver de fer molt més que estudiar la Bíblia per guanyar la seva batalla. Va necessitar temps perquè el missatge de la Paraula de Déu li arribés al cor. L’oració i la meditació van fer que el seu amor per Jehovà l’ajudés a controlar el desig intens de veure pornografia. Estimar Jehovà profundament i odiar el que Ell odia és la  millor manera de mantenir-se lluny de la pornografia (llegeix Salm 97:10).

12. Com va aconseguir l’Stephen deixar enrere la ira i les paraules ofensives?

¹² Les persones que tenen un caràcter molt fort sovint exterioritzen la seva ira amb paraules ofensives. És clar, això no contribueix a tenir una vida de família feliç. L’Stephen, un pare d’Austràlia, explica: «Abans deia moltes paraulotes i m’enrabiava per coses sense importància. La meva dona i jo ens vam separar tres vegades i estàvem en procés de divorci». Llavors, aquesta parella va començar un curs bíblic. Quins resultats va tenir l’Stephen quan va posar en pràctica els consells de la Bíblia? Ell mateix diu: «La nostra vida de família va millorar moltíssim. Abans jo sempre estava ple d’ira i de ràbia... Era una bomba de rellotgeria que explotava a la primera de canvi. Però ara, gràcies a Jehovà, tinc un sentiment constant de pau i calma». Actualment, és servent ministerial i la seva dona ha estat pionera regular uns quants anys. Els ancians de la seva congregació comenten: «L’Stephen és un germà calmat, treballador i humil». Ni tan sols recorden haver-lo vist mai enfadat. Creu l’Stephen que ho ha aconseguit per mèrits propis? Ell afirma: «Si no hagués acceptat l’ajuda de Jehovà per canviar completament la meva personalitat, no hauria pogut rebre cap d’aquestes boniques benediccions».

13. a) Per què és tan perillosa la ira? b) Quina advertència ens dóna la Bíblia?

¹³ La Bíblia ens anima a evitar la ràbia, la ira, els crits i les paraules ofensives (Ef. 4:31). Malauradament, aquest tipus de conducta sovint acaba de manera violenta. Pot ser que en el món on vivim a la majoria els hi sembli normal aquest comportament, però a Jehovà no li agrada. Per això, molts s’han hagut de despullar de la vella personalitat per poder-se vestir de la nova (llegeix Salm 37:8-11).

14. És possible que una persona agressiva arribi a ser mansa? Posa’n un exemple.

¹⁴ Vegem l’exemple d’en Hans, qui serveix com a ancià a una congregació d’Àustria. El coordinador del consell d’ancians de la seva congregació va dir: «En Hans és un dels germans més mansos que he conegut mai». Però això no sempre va ser així. Quan era adolescent, va començar a beure molt alcohol i, com a conseqüència, es va tornar agressiu. En un atac d’ira motivat per l’alcohol, va matar la seva parella i va ser condemnat a vint anys de presó. Al principi, l’estada a la presó no va canviar el seu caràcter violent. Amb el temps, la seva mare va fer que un ancià es posés en contacte amb ell i en Hans va començar un curs bíblic. Ell relata: «Va ser una verdadera lluita alliberar-me de la vella personalitat. Però hi va haver textos que em van ajudar molt, com ara Isaïes 55:7 que diu: “Que el malvat abandoni el seu camí”, i 1 Corintis 6:11 que, parlant dels que deixen el seu mal camí, afirma: “I això és el que alguns de vosaltres éreu”. Jehovà, amb el seu esperit sant, m’ha ajudat pacientment durant anys a vestir-me de la nova personalitat». Després de complir disset anys i mig de condemna, va sortir de la presó com a germà batejat. Ell reconeix: «Li estic molt agraït a Jehovà per la seva gran misericòrdia i perdó».

15. Què acostuma a fer molta gent, però què diu la Bíblia?

¹⁵ La mentida també forma part de la vella personalitat. Per exemple, la gent  acostuma a dir mentides a la declaració de la renda o per evitar les conseqüències dels seus errors. En canvi, Jehovà és el «Déu de la veritat» (Sl. 31:5). Per tant, Jehovà vol que «cadascú» dels seus servents «digui la veritat als altres» i no menteixi (Ef. 4:25; Col. 3:9). Així doncs, hem de dir la veritat encara que ens faci vergonya o no ens convingui (Prov. 6:16-19).

16. Què ens pot ajudar a despullar-nos de la vella personalitat?

¹⁶ És impossible que ens desfem de la vella personalitat per les nostres pròpies forces. La Sakura, en Ribeiro, l’Stephen i en Hans van haver de lluitar molt per deixar enrere les seves pràctiques. Però van guanyar la batalla perquè van permetre que la Paraula de Déu i l’esperit sant arribessin a la seva ment i al seu cor (Lc. 11:13; Heb. 4:12). Si els volem imitar, hem de llegir la Bíblia cada dia, meditar en ella i demanar-li constantment a Jehovà saviesa i fortalesa per posar en pràctica els seus consells (Jos. 1:8; Sl. 119:97; 1 Tes. 5:17). Si ens preparem i assistim a les reunions, també obtindrem beneficis de la Paraula de Déu i del Seu esperit (Heb. 10:24, 25). A més, hem d’aprofitar bé tots els mitjans que fa servir l’organització de Jehovà per alimentar-nos espiritualment (Lc. 12:42).

17. Què veurem al següent article?

¹⁷ En aquest article hem analitzat algunes pràctiques que els cristians hem d’abandonar completament. Ara bé, n’hi ha prou amb això, o hem de fer alguna cosa més per tenir l’aprovació de Jehovà? Ens hem de vestir de la nova personalitat i assegurar-nos que aquesta formi part de la nostra vida. Al següent article veurem com ho podem fer.