JEHOVÀ va inspirar l’apòstol Pau perquè escrivís sobre nou qualitats que són el resultat de l’acció de l’esperit sant (Gàl. 5:22, 23). Va descriure aquestes qualitats com si en formessin una de sola, «el fruit de l’esperit». * Aquest fruit caracteritza «la nova personalitat» (Col. 3:10). Tal com un arbre dóna fruit si està ben regat, una persona manifesta el fruit de l’esperit si permet que flueixi lliurement a la seva vida (Sl. 1:1-3).

El primer aspecte del fruit de l’esperit és la valuosa qualitat de l’amor. Com n’és de valuosa? Pau va dir que sense amor no era res (1 Cor. 13:2). Però, què és l’amor? Com el podem cultivar i demostrar cada dia?

Tot i que l’amor no és fàcil de definir amb paraules, la Bíblia descriu la manera com es manifesta. Per exemple, diu que «és pacient i bondadós», «s’alegra amb la veritat» i «tot ho suporta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho aguanta». Quan una persona és amorosa, sent un afecte profund i un interès sincer pels altres, i és lleial. D’altra banda, la falta d’amor es relaciona amb la gelosia, l’orgull, la conducta impròpia, l’egoisme, el ressentiment i la dificultat de perdonar. A diferència d’aquestes qualitats cruels i vanitoses, l’amor que volem cultivar «no busca el seu interès» (1 Cor. 13:4-8).

«Déu és amor.» De fet, Jehovà és la personificació de l’amor (1 Jn. 4:8). Així ho demostra tot el que ha fet. L’expressió més gran del seu amor per la humanitat va ser enviar Jesús perquè patís i morís per nosaltres. L’apòstol Joan va dir: «Així és com se’ns va mostrar l’amor de Déu: Déu va enviar el seu Fill únic al món, i gràcies a ell podem obtenir la vida. L’amor no consisteix en el fet que nosaltres haguem estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a sacrifici de reconciliació pels nostres pecats» (1 Jn. 4:9, 10.) Gràcies a l’amor de Jehovà podem obtenir el perdó, l’esperança i la vida.

Jesús va demostrar el seu amor per la humanitat quan va complir de bona gana la voluntat de Déu. Pau va escriure: «[Jesús] diu: “He vingut per fer la teva voluntat”. [...] Per aquesta “voluntat” hem sigut santificats gràcies a Jesucrist, que ha ofert el seu cos una vegada per sempre» (Heb. 10:9, 10). Cap persona podria manifestar un amor tan gran. Jesús va dir: «Ningú té un amor més gran que el qui dóna la seva vida pels seus amics» (Jn. 15:13). ¿Podem nosaltres, com a humans imperfectes, imitar l’amor que Jehovà i Jesús ens han demostrat? I tant! Vegem-ne algunes maneres.

Pau ens va aconsellar: «Imiteu Déu, com a fills estimats que sou, i continueu mostrant amor, igual que el Crist també ens va estimar i es va entregar a si mateix per nosaltres» (Ef. 5:1, 2). Continuem «mostrant amor» quan manifestem aquesta qualitat en cada aspecte de la nostra vida. I no només ho fem amb paraules, sinó també amb fets. Joan va escriure: «Fillets meus, no hem d’estimar només de paraula i de boca, sinó que hem de demostrar amb accions que estimem de veritat» (1 Jn. 3:18). Per exemple, prediquem «les bones notícies del Regne» perquè estimem Jehovà i els altres (Mt. 24:14; Lc. 10:27). També continuem «mostrant amor» quan som pacients, bondadosos i perdonadors. Per això, la Bíblia ens aconsella: «Tal com Jehovà us va perdonar de tot cor, feu-ho també vosaltres» (Col. 3:13).

No obstant, aquest amor sincer no s’ha de confondre amb el sentimentalisme. Per exemple, un pare sentimental pot optar per donar qualsevol caprici al seu fill perquè deixi de plorar. Però el pare que realment estima el seu fill es mantindrà ferm quan faci falta. De la mateixa manera, Déu és amor però «disciplina aquells que estima» (Heb. 12:6). Nosaltres també demostrem amor si donem bona disciplina quan és necessari (Prov. 3:11, 12). És clar, mai hem d’oblidar que nosaltres també som pecadors i sovint actuem amb falta d’amor. Per tant, tots tenim aspectes a millorar a l’hora de demostrar amor. Ara bé, com ho podem fer? Analitzem-ne tres maneres.

En primer lloc, demana a Jehovà el seu esperit, ja que aquest produeix amor. Jesús va dir que Jehovà dóna «esperit sant als que l’hi demanen» (Lc. 11:13). Si ores perquè Déu et doni esperit sant i t’esforces per comportar-te «d’acord amb l’esperit», les teves accions seran més amoroses (Gàl. 5:16). Per exemple, si ets ancià de congregació, pots demanar esperit sant perquè t’ajudi a donar un consell bíblic de manera amorosa. O, si ets pare, pots demanar que l’esperit de Déu t’ajudi a disciplinar els teus fills amb amor sense deixar-te portar per la ira.

En segon lloc, medita en l’amor que Jesús va demostrar fins i tot quan el van provocar (1 Pe. 2:21, 23). És important que pensis en l’exemple de Jesús quan et sentis ofès o siguis víctima d’una injustícia. En aquestes ocasions, seria bo que et preguntessis: «Què faria Jesús?». Una germana que es diu Leigh comenta que fer-se aquesta pregunta la va ajudar a pensar abans d’actuar. Ella explica: «Un dia, una companya de feina va enviar un correu electrònic als altres companys on feia comentaris negatius sobre mi i la meva feina. Allò em va fer molt de mal. Llavors, em vaig preguntar: “Com puc imitar Jesús al tractar amb aquesta persona?”. Després de pensar en el que hauria fet Jesús, vaig decidir deixar-ho estar, i no fer-ne un gra massa. Més tard, em vaig assabentar que la meva companya tenia un greu problema de salut i estava molt estressada. Vaig arribar a la conclusió que potser no tenia intenció de fer-me mal. Meditar en l’amor que Jesús va demostrar, fins i tot quan es va sentir provocat, em va ajudar a demostrar amor a la meva companya». És evident que si imites Jesús sempre seràs amorós.

En tercer lloc, cultiva l’amor abnegat que identifica els cristians verdaders (Jn. 13:34, 35). És per això que la Bíblia ens anima a cultivar «la mateixa manera de pensar que va tenir Jesucrist», qui «va deixar tot el que tenia» al cel i va morir per nosaltres (Fili. 2:5-8). Quan imites el seu amor abnegat,  els teus pensaments i sentiments s’assemblen més als de Crist i et sents motivat a posar els interessos dels altres per sobre dels teus. Ara bé, si cultivem l’amor, quins altres beneficis podem esperar?

Quan demostrem amor rebem molts beneficis. Vegem-ne dos exemples:

• UNA GERMANDAT INTERNACIONAL: Quan visitem altres congregacions, sabem que els germans ens rebran amb amor perquè ens estimem els uns als altres. Quina benedicció tan gran és sentir que «els germans d’arreu del món» ens estimen! (1 Pe. 5:9.) Saps d’algun altre lloc, que no sigui el poble de Jehovà, on puguis trobar aquesta classe d’amor?

• PAU: Quan ens suportem «amb amor els uns als altres», podem «viure pacíficament» (Ef. 4:2, 3). Podem experimentar aquesta pau de primera mà a les reunions i als congressos. No creus que és extraordinari poder viure pacíficament en aquest món tan dividit? (Sl. 119:165; Is. 54:13.) Quan busquem la pau amb els altres, els hi demostrem que els estimem profundament, i això alegra molt el nostre Pare (Sl. 133:1-3; Mt. 5:9).

Pau va escriure: «L’amor edifica» (1 Cor. 8:1). Què volia dir? Al capítol 13 de la primera carta als corintis, l’apòstol explica com l’amor edifica. Quan estimem algú, mirem pels seus interessos (1 Cor. 10:24; 13:5). A més, com que l’amor és atent, considerat, pacient i bondadós, enforteix l’afecte de les famílies i la unitat de les congregacions (Col. 3:14).

L’amor que tots tenim per Déu és l’amor més edificant i valuós que hi pot haver. Aquest amor uneix persones de qualsevol antecedent, raça i llengua, i fa que puguin servir Jehovà «tots plegats» (Sof. 3:9, BCI). Per tant, no deixem mai que passi ni un sol dia sense demostrar aquesta qualitat tan valuosa del fruit de l’esperit.