1, 2. a) De quina pau disfrutem ara? b) Per què no disfrutem de pau completa en els nostres dies? (Mira la imatge del principi)

 TOTS volem viure una vida tranquiŀla i sense ansietats. Que agraïts estem de tindre «la pau de Déu», una pau interior que ens dona Jehovà i que ens protegix de sentiments i pensaments negatius (Fl 4:6, 7). A més, com ens hem dedicat a Jehovà, també disfrutem de «pau amb Déu», una bona relació amb ell (Rm 5:1).

² No obstant, el temps per a que Déu porte pau completa encara no ha arribat. Vivim en els últims dies i per això hi ha tants problemes i tanta gent conflictiva (2Tm 3:1-4). Com a cristians, tenim una guerra espiritual contra Satanàs i les ensenyances falses que promou (2Co 10:4, 5). Però el que més ens roba la pau és l’oposició dels familiars no creients. Alguns podrien burlar-se de les nostres creences, acusar-nos de dividir la família o obligar-nos a triar entre ells i la nostra fe. Però, com hauríem de vore l’oposició dels nostres familiars? I com podem superar els reptes que comporta?

3, 4. a) Quin efecte tenen les ensenyances de Jesús? b) Quan seria especialment difícil seguir a Jesús?

³ Jesús sabia que les seues ensenyances causarien divisions i que els seus seguidors necessitarien valor per a afrontar l’oposició. Esta oposició podria pertorbar la pau dels diferents membres de la família. Jesús va dir: «No vos penseu que haja vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran la gent de sa casa» (Mt 10:34-36).

⁴ Al dir «No vos penseu que haja vingut a portar la pau», Jesús volia que els qui l’escoltaven pensaren en les conseqüències de seguir-lo. El propòsit de Jesús era proclamar el missatge de la veritat, no dividir a la gent (Jn 18:37). Però això és el que podria passar. Defendre fidelment les ensenyances de Crist seria tot un repte si algun amic o familiar rebutjara la veritat.

5. Què haurien d’aguantar els seguidors de Jesús?

⁵ Jesús va incloure l’oposició familiar entre els patiments que els seus seguidors haurien d’estar dispostos a aguantar (Mt 10:38). Si volien ser dignes del Crist, els seus deixebles havien d’aguantar les burles o inclús el rebuig de la família. No obstant, guanyarien molt més del que perdrien (llig Marc 10:29, 30).

6. Què hem de tindre present si els nostres familiars s’oposen a que servim a Jehovà?

⁶ Inclús quan els nostres familiars s’oposen a que servim a Jehovà, nosaltres continuem estimant-los. Però hem de recordar que el nostre amor per Déu i per Crist està per damunt (Mt 10:37). També hem de tindre clar que Satanàs intentarà aprofitar-se del carinyo que li tenim a la nostra família per a fer-nos transigir. Vegem algunes situacions en les quals podem afrontar oposició per part de la família i com podem superar-les.

7. Com haurien de vore la seua situació els qui estan casats amb algú que no és Testimoni?

⁷ La Bíblia advertix als casats que «hauran de suportar contrarietats» (1Co 7:28). Si el teu cònjuge no és Testimoni, és possible que patisques més estrés i ansietat en el teu matrimoni. Però és important que veges la situació com la veu Jehovà. El fet que el teu cònjuge no vullga seguir a Crist no és una raó vàlida per a separar-se o divorciar-se (1Co 7:12-16). Un marit no Testimoni mereix ser respectat per la seua posició com a cap de família, encara que no prenga la davantera en els assumpts espirituals. De la mateixa manera, una esposa no creient hauria de rebre l’amor desinteressat i l’afecte del seu marit Testimoni (Ef 5:22, 23, 28, 29).

8. Quines preguntes podries fer-te si el teu cònjuge intenta limitar el teu servici a Déu?

⁸ Però, què passa si el teu cònjuge intenta limitar el teu servici a Jehovà? Per exemple, el marit d’una germana li va dir que isquera a predicar només certs dies a la setmana. Si et passa una cosa pareguda, pregunta’t: «Està el meu cònjuge demanant-me que deixe de servir el meu Déu? Si no és aixina, ¿puc cedir en este aspecte?». Ser raonable pot estalviar-te discussions innecessàries (Fl 4:5).

9. Com poden els cristians ensenyar als seus fills a honrar un pare no creient?

⁹ Educar els fills pot ser especialment difícil si el teu cònjuge no és Testimoni. Per exemple, has d’ensenyar als teus fills a obeir el següent manament bíblic: «Honra el pare i la mare» (Ef 6:1-3). Però, i si el teu cònjuge no seguix les normes de la Bíblia? En eixe cas, posa l’exemple honrant-lo. Centra’t en les seues bones qualitats i demostra que el valores. Evita parlar malament d’ell davant dels teus fills. En comptes d’això, explica’ls que cada persona ha de triar si servirà a Jehovà o no. La bona conducta dels fills pot atraure un pare no creient a la veritat.

10. Com poden els pares Testimonis ensenyar-los la veritat als seus fills quan el seu cònjuge no està d’acord?

¹⁰ A voltes, els pares no Testimonis podrien demanar als seus fills que participen en celebracions paganes o ensenyar-los creences religioses falses. És possible que alguns marits prohibisquen a la seua dona que els ensenye als seus fills sobre la Bíblia. Aixina i tot, una esposa cristiana fa el que pot per ensenyar-los la veritat (Fets 16:1; 2Tm 3:14, 15). Per exemple, és possible que el seu home li haja prohibit que estudie la Bíblia formalment amb els seus fills menors d’edat o que els porte a les reunions. Encara que respectarà la decisió del seu home, ella encara pot expressar la seua fe en presència dels seus fills quan sorgisca l’oportunitat, i d’eixa manera ensenyar-los valors morals i coses sobre Jehovà (Fets 4:19, 20). Clar, amb el temps, els fills hauran de decidir si volen servir a Jehovà o no (Dt 30:19, 20). a

11. Què et podria causar problemes amb els teus familiars no Testimonis?

¹¹ Al principi, potser no li vam dir a la nostra família que havíem començat a reunir-nos amb els testimonis de Jehovà. Però a mesura que la nostra fe creixia, vam vore la necessitat de parlar-los de les nostres creences (Mc 8:38). Si defendre la teua fe t’ha portat problemes amb els teus familiars no Testimonis, considera algunes coses que pots fer per a minimitzar la tensió alhora que mantens la teua integritat.

12. Per què podrien oposar-se’ns els nostres familiars no Testimonis, i com podríem mostrar-los empatia?

¹² Posa’t en el seu lloc. Encara que aprendre les veritats de la Bíblia ens fa molt feliços, els nostres familiars podrien creure erròniament que ens han enganyat o que ens hem clavat en una secta. També podrien pensar que ja no els volem perquè hem deixat de celebrar les festes amb ells. Inclús podria preocupar-los que Déu ens castigue al morir. Per tot açò, hauríem de posar-nos en el seu lloc i intentar vore les coses des del seu punt de vista escoltant-los amb atenció per a intentar comprendre què els preocupa (Pr 20:5). L’apòstol Pau es va esforçar per entendre a gent de tota classe per tal de parlar-los de les bones notícies. Nosaltres també podem fer lo mateix (1Co 9:19-23).

13. Com hauríem de parlar amb els nostres familiars no Testimonis?

¹³ Parla’ls amb carinyo. La Bíblia diu: «Que les vostres paraules siguen sempre agradables» (Col 4:6 TNM). Podem demanar-li a Jehovà el seu esperit sant per a desplegar el seu fruit quan parlem amb els nostres familiars. No hem d’intentar debatre cada una de les seues creences falses. Si amb el que diuen o fan ens ferixen, podem imitar l’exemple dels apòstols. Pau va escriure: «Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; si ens calumnien, responem amb dolcesa» (1Co 4:12, 13).

14. Què podem conseguir si mantenim una bona conducta?

¹⁴ Mantín una bona conducta. Encara que parlar amb carinyo ens pot ajudar al tractar amb els nostres familiars, la nostra bona conducta pot impactar-los encara més (llig 1 Pere 3:1, 2, 16). Si donem un bon exemple, podem conseguir que vegen que els testimonis de Jehovà disfruten de matrimonis feliços, cuiden dels seus fills i tenen una vida neta i satisfactòria. Encara que els nostres familiars no accepten mai la veritat, nosaltres tindrem la satisfacció de servir a Jehovà amb fidelitat.

15. Com podem anticipar-nos a les situacions conflictives?

¹⁵ Anticipa’t als problemes. Pensa en situacions que podrien provocar una discussió i decidix com les gestionaràs (Pr 12:16, 23). Una germana d’Austràlia conta: «El meu sogre s’oposava molt a la veritat. Abans de tocar-li per telèfon per a saber com estava, el meu home i jo li demanàvem a Jehovà que ens ajudara a no donar-li una mala resposta si atacava les nostres creences. Pensàvem en coses sobre les quals parlar per a que el to de la conversació fora amigable. Per a evitar que la conversació s’allargara i acabàrem discutint sobre religió, limitàvem el temps de la nostra cridada».

16. Com pots superar els sentiments de culpa si la teua postura disgusta als teus familiars?

¹⁶ Clar, no podem evitar tots els desacords amb els nostres familiars no Testimonis. Quan això passe, pot ser que et sentes culpable, perquè els estimes i sempre has volgut complaure’ls. Si eixe és el teu cas, esforça’t per posar la teua lleialtat a Jehovà en primer lloc. Al fer-ho, és possible que els teus familiars vegen que aplicar els principis de la Bíblia és una qüestió molt important. En qualsevol cas, recorda que no pots obligar a ningú a acceptar la veritat. És millor que vegen en tu els bons resultats de seguir els camins de Jehovà. Déu ens dona a tots l’oportunitat de triar si volem seguir el seu camí (Is 48:17, 18).

17, 18. Què pot ajudar-te si un membre de la teua família deixa a Jehovà?

¹⁷ Quan un familiar és expulsat o ell es desassocia de la congregació, podries sentir-te com si t’estacaren una espasa. Com pots afrontar eixe dolor?

¹⁸ Mantín la teua rutina espiritual. Enfortix la teua fe llegint regularment la Bíblia, preparant-te les reunions i assistint a elles, eixint a predicar i demanant-li a Jehovà que t’ajude a aguantar (Jud 20, 21). Però, i si t’adones que estàs fent estes coses de manera mecànica? No et rendisques! Una bona rutina espiritual pot ajudar-te a controlar els teus pensaments i emocions. Pensa en el que li va passar a l’escriptor del Salm 73. Havia començat a tindre un punt de vista incorrecte i estava molt amargat, però va poder corregir la seua manera de pensar quan va anar al santuari de Déu (Sl 73:16, 17). Si continues servint fidelment a Jehovà, podràs fer lo mateix.

19. Com pots demostrar que respectes la disciplina de Jehovà?

¹⁹ Respecta la disciplina de Jehovà. A la llarga, la seua correcció porta els millors resultats per a tots, inclòs el pecador, encara que al principi siga dolorosa (llig Hebreus 12:11). Per exemple, Jehovà ens mana que deixem «de tenir tractes» amb els pecadors que no es penedixen (1Co 5:11-13). Encara que ens faça mal, hem d’evitar el contacte innecessari amb un familiar expulsat, ja siga per telèfon, per missatges de text, cartes, correus electrònics o a través de les xarxes socials.

20. Quina esperança hem de mantindre?

²⁰ No perdes l’esperança. L’amor «tot ho espera», inclús que els qui han deixat a Jehovà tornen a ell (1Co 13:7). Si veus que l’actitud d’un familiar teu està canviant, pots demanar en oració que trobe les forces en la Bíblia per a respondre a la invitació de Jehovà: «Torna a mi» (Is 44:22).

21. Què hauries de fer si, per seguir a Jesús, hi ha tensions en la teua família?

²¹ Jesús va dir que si volíem a qualsevol humà més que a ell, no seríem dignes de seguir-lo. Així i tot, estava segur que els seus deixebles tindrien el valor de mantindre la seua lleialtat a pesar de l’oposició familiar. Si seguir a Jesús ha portat «l’espasa» a la teua família, confia en que Jehovà t’ajudarà a superar els reptes (Is 41:10, 13). Pots estar content de saber que estàs agradant a Jehovà i a Jesús, i que ells recompensaran la teua fidelitat.