1, 2. Què preocupa a alguns pares?

MILERS de persones que estudien la Bíblia es dediquen a Jehovà i es bategen. Molts d’ells són joves que han crescut a la veritat i han triat la millor manera de viure (Sl. 1:1-3). Si ets pare, segur que tens moltes ganes que arribi el dia en què el teu fill o la teva filla es bategi (compara-ho amb 3 Joan 4).

² Amb tot, pot ser que alguna cosa et preocupi. És possible que hagis vist que alguns joves s’han batejat, però després han començat a dubtar si val la pena viure seguint els principis bíblics. Tristament alguns s’han allunyat del poble de Déu. Per això, potser et fa por que el teu fill comenci a servir Jehovà, però amb el temps deixi d’estimar la veritat. Podria passar-li el mateix que als cristians d’Efès del primer segle, a qui Jesús va dir: «Ja no tens l’amor que tenies al principi» (Ap. 2:4). Llavors, com pots intentar evitar que els hi passi això als teus fills? I com els pots ajudar a continuar  en el camí que porta «a la salvació»? (1 Pe. 2:2.) Per tal de respondre aquestes preguntes, analitzem l’exemple de Timoteu.

3. a) Quan va conèixer Timoteu el cristianisme, i com va reaccionar? b) Sobre quines tres coses va escriure Pau a Timoteu?

³ És probable que Timoteu tingués un primer contacte amb els cristians l’any 47, quan l’apòstol Pau va visitar Listra per primera vegada. Encara que era un adolescent, va posar en pràctica tot el que va aprendre i, dos anys més tard, va començar a acompanyar Pau en els seus viatges. Uns setze anys després, l’apòstol va escriure a Timoteu: «No deixis de creure en les coses que t’han ensenyat i de les quals t’han convençut. Saps de qui les has après, i saps que des de ben petit has conegut les Sagrades Escriptures [les Escriptures Hebrees], que et donen la saviesa necessària per salvar-te gràcies a la fe en Jesucrist» (2 Tim. 3:14, 15). Fixa’t que Pau parla de 1) conèixer les Sagrades Escriptures, 2) estar convençut del que s’aprèn i 3) tenir la saviesa necessària per salvar-se gràcies a la fe en Jesucrist.

4. Quines eines t’han ajudat a ensenyar als teus fills? (Mira la imatge del principi.)

⁴ Com a pare, segur que vols que el teu fill conegui les Escriptures, tant les Hebrees com les Gregues. Depenent de cada nen, fins i tot els més petits poden tenir un coneixement bàsic dels fets que narra la Bíblia i dels personatges que hi apareixen. L’organització de Jehovà proporciona moltes eines que els pares poden utilitzar per ajudar els seus fills. Quines estan disponibles en el teu idioma? No oblidis que el coneixement de la Bíblia és la base per cultivar una bona amistat amb Jehovà.

5. a) De què estava «convençut» Timoteu? b) Què demostra que Timoteu tenia una fe forta?

⁵ Conèixer la Bíblia és molt important, però no ho és tot. Ensenyar la veritat als teus fills va més enllà d’explicar-los històries bíbliques. Timoteu també estava «convençut», és a dir, estava completament segur que tot el que havia après era veritat. Ell coneixia les Escriptures Hebrees des de ben petit, però no va ser fins més endavant que es va convèncer que Jesús era el Messies. Això vol dir que va passar de tenir només coneixement a tenir una fe forta. De fet, tenia tanta fe que es va batejar i va servir com a missioner al costat de Pau.

6. Com pots ajudar el teu fill a tenir fe en la Paraula de Déu?

⁶ Com pots ajudar el teu fill a estar «convençut», com ho estava Timoteu? Abans de res, sigues pacient. La fe no s’aconsegueix de la nit al dia, ni tampoc és una cosa que el teu fill heretarà simplement perquè tu estiguis convençut del que creus. Cada nen ha de fer servir les seves «facultats mentals» per creure en la veritat de la Bíblia (llegeix Romans 12:1). Els pares teniu un paper molt important en aquest procés, sobretot quan el vostre fill us fa preguntes. Vegem-ne un exemple.

7, 8. a) Com demostra paciència un germà quan ensenya a la seva filla? b) Si ets pare, quan has hagut de ser pacient amb el teu fill?

⁷ En Thomas explica que de vegades la seva filla d’onze anys li fa preguntes  com: «Podria haver utilitzat Jehovà l’evolució per fer les diferents formes de vida a la terra? Per què no ens impliquem més en la societat o votem per intentar millorar el món?». Ell reconeix: «En ocasions, m’he de mossegar la llengua per no respondre de manera categòrica. Després de tot, la fe no és el resultat de rebre una pila de coneixement. Més aviat és el resultat de relacionar petites proves que et convencen de la veritat».

⁸ Aquest germà és molt conscient que ensenyar requereix ser pacient. En realitat, tots els cristians hem de ser pacients (Col. 3:12). En Thomas sap per pròpia experiència que és necessari invertir temps i tenir moltes converses per ajudar la seva filla a tenir fe. L’ha d’ajudar a raonar sobre el que aprèn de la Bíblia. Aquest pare diu: «La meva dona i jo intentem esbrinar si la nostra filla creu de veritat el que està aprenent i si ho veu lògic, sobretot quan es tracta d’ensenyances importants. És bo que es faci preguntes. Sincerament, em preocuparia si ho acceptés tot sense plantejar-se res».

9. Com pots ajudar el teu fill a creure en la Bíblia?

⁹ Quan els pares ensenyeu amb paciència, els vostres fills comencen a ser «capaços d’entendre completament l’amplada, la llargada, l’alçada i la profunditat» de la fe (Ef. 3:18). Una cosa que podeu fer és adaptar l’ensenyança a la seva edat i capacitat. Com més convençuts estiguin del que aprenen, més preparats estaran per defensar el que creuen davant dels altres, fins i tot dels seus companys de classe (1 Pe. 3:15). Per exemple, us podríeu preguntar: «Pot explicar el meu fill amb la Bíblia què passa quan morim? Li sembla lògica la resposta?». * Inculcar la Paraula de Déu en els teus fills requereix paciència, però l’esforç val la pena (Deut. 6:6, 7).

10. Quina és una manera molt important d’ensenyar?

¹⁰ Sens dubte, el teu exemple és molt important per ajudar el teu fill a cultivar la seva fe. La Stephanie, que té tres filles, explica: «Des que les nenes eren ben petites, m’he hagut de preguntar: “Explico a les meves filles per què estic convençuda que Jehovà existeix, que ens estima i que les seves normes són per al nostre bé? Poden veure les nenes que realment estimo Jehovà?”. No puc esperar que les meves filles estiguin convençudes si jo no ho estic».

11, 12. a) Què és la saviesa? b) Determina l’edat d’una persona la seva saviesa? Explica-ho.

¹¹ Com hem analitzat, Timoteu 1) tenia coneixement de les Escriptures i 2) estava convençut del que creia. Ara bé, què va voler dir Pau quan va afirmar que les Escriptures donarien a Timoteu «la saviesa necessària per [salvar-se]»?

¹² L’obra de consulta Perspicacia para comprender las Escrituras, volum 2, explica que, en el context bíblic, la saviesa inclou «la capacitat de fer un bon ús del coneixement i l’enteniment per solucionar problemes, evitar perills, assolir  certs objectius, o aconsellar els altres a fer el mateix. És el contrari de la insensatesa». La Bíblia diu que «la neciesa està lligada en el cor del jove» (Prov. 22:15). És evident que la saviesa, que és el contrari de la insensatesa o la neciesa, és una mostra de maduresa. Amb tot, no és l’edat el que determina necessàriament la maduresa espiritual, sinó el respecte o temor sa cap a Jehovà, i la bona disposició a obeir els seus manaments (llegeix Salm 111:10).

13. Com pot demostrar un jove que és savi?

¹³ Els joves que tenen un cert grau de maduresa espiritual no són «enduts per les onades i portats a la deriva» pels seus desitjos o per la pressió de grup (Ef. 4:14). Tot al contrari, s’esforcen per fer servir «el seu discerniment, i així s’entrenen per distingir el que està bé del que està malament» (Heb. 5:14). Quan prenen decisions sàvies, fins i tot quan ni els seus pares ni altres adults els veuen, demostren que estan progressant cap a la maduresa (Fili. 2:12). Aquest tipus de saviesa és necessària per salvar-se (llegeix Proverbis 24:14). Així doncs, com pots ajudar els teus fills a cultivar aquesta qualitat? Primer de tot, assegura’t d’inculcar-los els valors de la Bíblia. Demostra’ls-hi amb les teves paraules i el teu exemple que els valors bíblics també són els teus valors (Rm. 2:21-23).

14, 15. a) Què ha de tenir en compte un jove abans de batejar-se? b) Com pots ajudar el teu fill a valorar els beneficis d’obeir Jehovà?

¹⁴ Tot i això, no n’hi ha prou de dir al teu fill què està bé i què està malament. Faràs bé d’ajudar-lo a raonar fent servir preguntes com ara: «Per què creus que la Bíblia prohibeix coses que ens criden tant l’atenció, o ens atreuen? Per què estàs convençut que els principis bíblics sempre són pel teu bé?» (Is. 48:17, 18).

¹⁵ Quan el teu fill digui que té ganes de batejar-se, l’hauries d’ajudar a pensar seriosament en les responsabilitats  que van lligades al bateig. Què en pensa? Quins en són els beneficis? Quins en són els reptes? Per què els beneficis superen els reptes? (Mc. 10:29, 30.) És molt important que el teu fill sigui conscient d’això abans de batejar-se. Per tant, ajuda’l a meditar en les benediccions de ser obedient i en les males conseqüències de ser desobedient. D’aquesta manera, estarà més convençut que seguir els principis bíblics és sempre la millor opció (Deut. 30:19, 20).

16. Què han de tenir en compte els pares si el seu fill comença a tenir dubtes?

¹⁶ Què passa si el teu fill o la teva filla comença a tenir dubtes un cop batejat? Per exemple, podria ser que un adolescent batejat se sentís atret al món o es comencés a plantejar si seguir els principis bíblics és la millor manera de viure (Sl. 73:1-3, 12, 13). Com a pare, has de ser conscient que la teva manera de tractar el tema pot influir molt en la decisió del teu fill d’apropar-se a Jehovà o d’allunyar-se d’Ell. Esforça’t per no fer d’això un conflicte, tant si el teu fill és molt jove com si és un adolescent. Demostra-li que l’estimes i que el vols ajudar.

17, 18. Què poden fer els pares si els seus fills tenen dubtes?

¹⁷ Quan un jove es bateja, ja s’ha dedicat a Jehovà, és a dir, li ha promès de manera solemne que sempre l’estimarà i posarà la Seva voluntat en primer lloc (llegeix Marc 12:30). Com que Jehovà no es pren a la lleugera aquesta promesa, ningú hauria de fer-ho (Ecl. 5:4, 5). Així doncs, seria bo que recordessis això al teu fill amb tacte i en el moment oportú. Abans, però, fes un bon ús de les eines que l’organització de Jehovà posa a disposició dels pares. Si ho fas, prepararàs el terreny per fer-li veure al teu fill la serietat de la seva dedicació i bateig, i les benediccions que porta servir Jehovà.

¹⁸ Per exemple, a l’apèndix «Los padres preguntan» del final del llibre Lo que los jóvenes preguntan. Respuestas prácticas, volum 1, hi pots trobar consells que et seran útils. Aquest apèndix explica: «No donis per fet que el teu fill ha rebutjat la teva fe. Moltes vegades hi ha un altre rerefons». Podria ser la pressió de grup, els sentiments de soledat o la sensació que altres joves de la congregació progressen més espiritualment. L’apèndix afegeix: «Curiosament, aquests conflictes tenen poc a veure amb les creences que són la base de la teva fe. Tenen més a veure amb situacions que, ara per ara, poden fer difícil al teu fill viure a l’altura dels principis bíblics». Després l’apèndix us dóna una sèrie de consells per ajudar els vostres fills quan els hi sorgeixin dubtes.

19. Com poden ajudar els pares als seus fills a obtenir «la saviesa necessària per [salvar-se]»?

¹⁹ Com a pare, tens la gran responsabilitat i l’enorme privilegi d’ajudar a créixer els teus fills «educant-los i aconsellant-los tal com Jehovà vol» (Ef. 6:4). Com hem vist, això implica més que ensenyar-li què diu la Bíblia. També és important que l’ajudis a estar convençut del que aprèn i a cultivar la seva fe. Si el teu fill té una fe forta, se sentirà motivat a dedicar-se a Jehovà i a servir-lo de tot cor. Que la Paraula de Déu, el Seu esperit i tots els teus esforços ajudin el teu fill a obtenir «la saviesa necessària per [salvar-se]»!