1. Què va dir Jehovà sobre el seu enemic després que Adam i Eva pequessin?

ADAM sabia que les serps no poden parlar. Potser es va imaginar que era un ésser espiritual qui s’havia comunicat amb Eva a través d’una serp (Gèn. 3:1-6). Adam i Eva no coneixien gairebé res sobre aquell esperit. Tot i això, el primer home era conscient que estava escollint girar l’esquena al seu Pare amorós i donar suport a la rebeŀlió d’un estrany (1 Tim. 2:14). De seguida, Jehovà va començar a donar detalls sobre el seu enemic, qui va convèncer Adam i Eva perquè pequessin. A més, va prometre que aquell esperit malvat seria destruït. Però també va advertir que, durant un temps, aquell ésser espiritual s’oposaria als servents de Déu (Gèn. 3:15).

2, 3. Per què sembla que no es va parlar molt de Satanàs fins que va arribar el Messies?

² Jehovà ha demostrat la seva saviesa al no donar a conèixer mai el nom de l’àngel rebel. * Van haver de passar 2.500 anys fins que Déu va revelar el títol que havia rebut  aquell esperit (Job 1:6). De fet, el títol Satanàs (o, com apareix en algunes traduccions catalanes, Satan), que significa ‘opositor’, apareix només a tres llibres de les Escriptures Hebrees: 1 Cròniques, Job i Zacaries. Per què no es va parlar gaire del nostre enemic fins que va arribar el Messies?

³ Sembla que Jehovà no volia donar massa protagonisme a Satanàs ni dedicar llargs relats de les Escriptures Hebrees a parlar d’ell i del que feia. Quan va inspirar aquesta part de la Bíblia, el seu propòsit inicial era identificar el Messies i guiar el poble de Déu fins a ell (Lc. 24:44; Gàl. 3:24). En el moment que va arribar el Messies i es va complir aquest objectiu, Jehovà va revelar moltes de les coses que sabem sobre Satanàs i els àngels rebels mitjançant el seu Fill i els seus deixebles. * Això no és d’estranyar, ja que Jehovà utilitzarà Jesús i els ungits per destruir Satanàs i els seus seguidors (Rm. 16:20; Ap. 17:14; 20:10).

4. Per què no ens hem de preocupar massa pels atacs del Diable?

⁴ L’apòstol Pere descriu Satanàs com «un lleó que rugeix», i Joan l’anomena «serp» i «drac» (1 Pe. 5:8; Ap. 12:9). Però no ens hem de preocupar massa, perquè el seu poder té límits (llegeix Jaume 4:7). Nosaltres tenim el suport de Jehovà, de Jesús i dels àngels, que ens ajuden a afrontar els seus atacs. Per tant, farem bé de respondre a les següents preguntes: Fins on arriba la influència de Satanàs? Com intenta influir en les persones? I quins límits té el seu poder? A mesura que analitzem aquestes preguntes, també veurem les lliçons que n’aprenem.

5, 6. Per què cap govern humà pot portar els canvis que la humanitat necessita de debò?

⁵ Una gran quantitat d’àngels es van unir a la rebeŀlió de Satanàs. Abans del Diluvi, el Diable en va temptar alguns perquè tinguessin relacions sexuals amb dones. La Bíblia descriu això simbòlicament quan diu que el drac «va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les va llançar a la terra» (Gèn. 6:1-4; Jud. 6; Ap. 12:3, 4). Aquests àngels van abandonar la família de Déu i es van deixar controlar per Satanàs. D’aquesta manera, es van convertir en opositors de Jehovà. Ara bé, els dimonis no són simplement una colla d’agitadors, sinó que Satanàs ha muntat una estructura de govern, els ha organitzat i els hi ha donat autoritat per governar en aquest món. Així, el Diable ha intentat fer una imitació del Regne de Déu i s’ha autoproclamat rei (Ef. 6:12).

⁶ Mitjançant aquesta organització invisible, Satanàs controla tots els governs humans. Això es va fer evident quan va mostrar a Jesús «tots els regnes de la terra» i li va dir: «Et donaré autoritat sobre tots aquests regnes i també et donaré la seva glòria, perquè a mi m’ha estat donada, i jo la dono a qui vull» (Lc. 4:5, 6). Malgrat aquesta influència maligna, molts governs fan coses bones per als seus ciutadans i potser alguns polítics tenen bones intencions. Però no hi ha cap govern humà ni ningú que sigui capaç de portar els canvis que la humanitat necessita de debò (Sl. 146:3, 4; Ap. 12:12).

7. Com fa servir Satanàs la religió falsa i el sistema comercial? (Mira la imatge del principi.)

 ⁷ Satanàs i els dimonis no només fan servir els governs, sinó també la religió falsa i el sistema comercial per enganyar «tot el món» (Ap. 12:9). Mitjançant la religió falsa, el Diable escampa mentides sobre Déu i fa tot el que pot perquè el màxim nombre de persones no conegui el Seu nom (Jer. 23:26, 27). Com a conseqüència, algunes persones sinceres que pensen que estan adorant Déu en realitat estan adorant els dimonis (1 Cor. 10:20; 2 Cor. 11:13-15). Satanàs també fa servir el sistema comercial per difondre mentides. Per exemple, aquest sistema fa creure a la gent que la felicitat prové de tenir molts diners i possessions (Prov. 18:11). Per això, els que pensen així viuen per aconseguir diners, i no per agradar a Déu (Mt. 6:24). Al final, estimen tant les coses materials que deixen d’estimar Jehovà (Mt. 13:22; 1 Jn. 2:15, 16).

8, 9. a) Quines lliçons aprenem d’Adam, Eva i els àngels rebels? b) Com ens ajuda saber fins on arriba la influència de Satanàs?

⁸ L’exemple d’Adam, Eva i els àngels rebels ens ensenya almenys dues lliçons importants. En primer lloc, només hi ha dos bàndols i n’hem de triar un. O bé ens mantenim lleials a Jehovà o bé ens posem del costat de Satanàs (Mt. 7:13). En segon lloc, els beneficis que reben els qui donen suport al Diable són limitats. Per exemple, Adam i Eva van tenir l’oportunitat de decidir per ells mateixos el que està bé i el que està malament, i els dimonis van poder influir sobre els governs humans (Gèn. 3:22). Tot i això, el preu que s’ha de pagar és molt alt i mai compensa els suposats ‘beneficis’ que ofereix Satanàs (Job 21:7-17; Gàl. 6:7, 8).

⁹ Com ens ajuda saber fins on arriba la influència de Satanàs? Ens permet tenir un punt de vista equilibrat sobre els governs, i ens motiva a predicar. Som conscients que Jehovà vol que respectem les autoritats d’aquest món i que obeïm les seves lleis sempre que no vagin en contra dels principis bíblics (Rm. 13:1-4; 1 Pe. 2:17). Amb tot, no hem d’oblidar que hem de ser neutrals i que mai ens hem de posicionar a favor ni en contra de cap partit ni líder polític (Jn. 17:15, 16; 18:36). Com que sabem que Satanàs vol amagar el nom de Jehovà i tacar la seva reputació, desitgem encara més ensenyar als altres la veritat sobre Déu. És un privilegi portar i fer servir el Seu nom, i estem segurs que estimar-lo a ell és molt millor que estimar els diners (Is. 43:10; 1 Tim. 6:6-10).

10-12. a) Com va temptar Satanàs els àngels? b) Què aprenem del que va passar?

¹⁰ Satanàs fa servir mètodes molt efectius per influir en les persones. Utilitza esquers perquè piquem i fem les coses a la seva manera. També ens tracta d’intimidar per dominar-nos.

¹¹ Pensa en l’èxit que va tenir Satanàs fent servir esquers per entrampar molts àngels. Segurament els va observar durant un temps i així va saber com temptar-los. Quan alguns d’aquests àngels van caure a la trampa i van tenir relacions immorals amb dones, va arribar a existir una raça híbrida que dominava la humanitat (Gèn. 6:1-4). Potser Satanàs no només els va temptar amb l’oportunitat de tenir relacions sexuals, sinó també amb la promesa de tenir poder sobre la gent. És possible que volgués impedir l’arribada de la descendència, o «llinatge», de la dona (Gèn. 3:15). Sigui com sigui, quan Jehovà va portar el Diluvi va frustrar els plans de Satanàs i dels dimonis.

¹² Què aprenem del que va passar? No hem de subestimar la trampa de la immoralitat i el perill de l’egocentrisme. Tot i que durant molt de temps els àngels rebels havien estat servint Jehovà al cel, van permetre que els mals desitjos creixessin en el seu cor. De la mateixa manera, encara que haguem estat servint Jehovà durant molts anys en un paradís espiritual, els mals desitjos també podrien arrelar en el nostre cor (1 Cor. 10:12). Per tant, és molt important que examinem amb regularitat el nostre cor i que rebutgem qualsevol pensament immoral i tota tendència a l’orgull (Gàl. 5:26; llegeix Colossencs 3:5).

13. Quina altra trampa fa servir Satanàs, i com la podem evitar?

¹³ Un altre mètode que utilitza Satanàs per entrampar-nos és la curiositat per l’ocultisme. Fa que la gent se senti atreta als dimonis a través de la religió falsa i de l’entreteniment. Utilitza peŀlícules i videojocs, entre d’altres, per presentar l’espiritisme com una cosa divertida. Com podem evitar caure en aquesta trampa? No hauríem d’esperar que l’organització de Jehovà ens donés una llista sobre quin entreteniment és acceptable. Al contrari, hem d’entrenar la nostra consciència perquè estigui en sintonia amb els principis bíblics (Heb. 5:14). I, per prendre bones decisions, necessitem aplicar el següent consell de Pau: «Que el vostre amor [per Déu] no sigui fingit» (Rm. 12:9). Ens  podríem preguntar: «Revela el meu entreteniment que soc un hipòcrita? Si els meus estudiants de la Bíblia o les persones que visito veiessin com em diverteixo, pensarien que faig el que predico?». Quan les nostres paraules i accions van de la mà, és més difícil que caiguem en les trampes de Satanàs (1 Jn. 3:18).

14. a) Com intenta intimidar-nos Satanàs? b) Com podem afrontar amb èxit els seus atacs?

¹⁴ Satanàs també intenta intimidar-nos per fer que transigim i deixem de ser lleials a Jehovà. Per exemple, pot manipular els governs perquè ens prohibeixin predicar, o fer que els nostres companys de feina o de classe es burlin de nosaltres perquè desitgem viure d’acord amb les normes de Déu (1 Pe. 4:4). Pot ser que influeixi en els nostres familiars perquè, tot i tenir bones intencions, ens desanimin d’anar a les reunions (Mt. 10:36). Com pots afrontar amb èxit aquestes situacions? Primer, no has d’oblidar que Satanàs ens ha declarat la guerra i, per tant, és d’esperar que rebem atacs directes (Ap. 2:10; 12:17). Segon, has de veure que darrere d’aquestes circumstàncies hi ha una qüestió molt important. Satanàs afirma que servim Jehovà per interès i que, si se’ns pressiona, li donarem l’esquena al nostre Pare (Job 1:9-11; 2:4, 5). I tercer, has de confiar en Déu per superar aquestes proves. Recorda que Ell mai ens abandonarà (Heb. 13:5).

15. Ens pot obligar Satanàs a actuar en contra de la nostra voluntat? Explica-ho.

¹⁵ Satanàs no ens pot obligar a actuar en contra de la nostra voluntat (Jm. 1:14). Moltes persones fan el que ell vol sense adonar-se’n, però quan coneixen la veritat han de decidir a qui volen servir (Fe. 3:17; 17:30). Si estem decidits a fer la voluntat de Déu, no hi ha res que Satanàs pugui fer perquè deixem de ser fidels (Job 2:3; 27:5).

16, 17. a) Quines altres limitacions tenen Satanàs i els dimonis? b) Per què no hauríem de tenir por de fer oracions en veu alta?

¹⁶ Satanàs i els dimonis tenen altres limitacions. Per exemple, la Bíblia no diu que puguin llegir la nostra ment o el nostre cor. Només explica que Jehovà i Jesús tenen aquesta capacitat (1 Sam. 16:7; Mc. 2:8). Llavors, hauríem de tenir por que Satanàs o els dimonis ens puguin escoltar quan parlem o fem oracions en veu alta? Ens hauria de preocupar que facin servir el que diem en contra nostra? És clar que no! Encara que el Diable ens pugui veure, no tenim por de participar en activitats espirituals. Igualment, no ens ha de fer por orar en veu alta simplement perquè Satanàs ens pugui escoltar. A més, a la Bíblia hi trobem molts exemples de servents de Déu que van fer oracions en veu alta, i no hi ha res que ens faci pensar que tenien por que el Diable els escoltés (1 Re. 8:22, 23; Jn. 11:41, 42; Fe. 4:23, 24). Si ens esforcem de tot cor per parlar i actuar com Jehovà vol, podem estar segurs que Ell no permetrà que Satanàs ens faci mal de manera permanent (llegeix Salm 34:7).

¹⁷ Encara que hem de conèixer el nostre enemic, no li hem de tenir por. Amb l’ajuda de Jehovà, fins i tot els humans imperfectes podem vèncer Satanàs (1 Jn. 2:14). Si ens oposem al Diable, «ell fugirà» de nosaltres (Jm. 4:7; 1 Pe. 5:9). Sovint els joves són un dels blancs preferits de Satanàs. Què poden fer per mantenir-se ferms contra el Diable? El següent article ens donarà la resposta.