1. Quin desig natural tenim, i què implica?

COM et sents quan algú que coneixes i respectes s’oblida del teu nom o, encara pitjor, no s’enrecorda de tu? Això et podria desanimar perquè tots tenim el desig natural de rebre reconeixement. No només ens agrada que la gent sàpiga qui som, sinó que també reconeguin quin tipus de persones som i què hem fet (Nom. 11:16; Job 31:6).

2, 3. Com es podria distorsionar el desig de reconeixement? (Mira la imatge del principi.)

² Igual que passa amb altres desitjos naturals, la nostra imperfecció podria fer que perdéssim l’equilibri i desitgéssim profundament rebre un reconeixement desmesurat. A més, el món de Satanàs promou la fama i el reconeixement, cosa que distreu les persones d’aquell qui realment mereix que l’adorem i li donem tota la nostra atenció: el nostre Pare, Jehovà (Ap. 4:11).

³ En el primer segle, alguns líders religiosos tenien un punt de vista distorsionat sobre el desig de rebre  reconeixement. Jesús va advertir als seus seguidors: «Aneu amb compte amb els escribes. Els hi agrada passejar-se amb llargues túniques, i els hi encanta que la gent els saludi a les places i ocupar els millors seients a les sinagogues i els llocs més importants als sopars». I va afegir: «El seu càstig serà més sever» (Lc. 20:46, 47, nota). En canvi, Jesús veia el reconeixement d’una manera molt diferent. Un exemple d’això és que va parlar bé d’una viuda pobra que va fer una petita donació, tot i que va passar desapercebuda als altres (Lc. 21:1-4). Aquest article ens ajudarà a tenir un punt de vista correcte sobre el reconeixement: el punt de vista de Jehovà.

4. Quin és el reconeixement més important que podem rebre, i per què?

⁴ Ara bé, quin és el reconeixement més important que podem rebre? No té res a veure amb el que la gent busca en el món acadèmic, els negocis o l’entreteniment. Tot el contrari. Pensa en el que l’apòstol Pau va explicar: «Ara que coneixeu Déu, o més ben dit, ara que sou coneguts per Déu, ¿com és que torneu als criteris bàsics que són inútils i miserables, i voleu ser esclaus seus una altra vegada?» (Gàl. 4:9). Imagina’t quin privilegi tan gran! Podem ser «coneguts per Déu», és a dir, el Creador de tot l’univers desitja tenir una amistat íntima amb cadascun de nosaltres. Un erudit va dir en una ocasió: «Ens convertim en objectes de la seva atenció i aprovació». Quan Jehovà ens considera els seus amics, podem tenir una vida feliç i amb propòsit (Ecl. 12:13, 14).

5. Com podem aconseguir que Jehovà ens conegui?

⁵ Algú que va rebre aquest reconeixement va ser Moisès. Quan li va suplicar a Jehovà que l’ajudés a conèixer millor els seus camins, Ell li va respondre: «Jo faré també això que has dit, perquè has trobat gràcia als meus ulls i et conec pel nom» (Èx. 33:12-17). De la mateixa manera, nosaltres podem rebre boniques benediccions quan Jehovà ens coneix personalment. Però, com ho podem aconseguir? Estimant Jehovà i dedicant la nostra vida a fer la seva voluntat (llegeix 1 Corintis 8:3).

6, 7. Què ens podria fer perdre la nostra amistat amb Jehovà?

⁶ És clar, és vital que protegim la nostra amistat amb Jehovà. Igual que els cristians de Galàcia, a qui Pau va escriure, és important que evitem els «criteris bàsics que són inútils i miserables» i que són comuns en aquest món, com ara buscar el reconeixement dels altres (Gàl. 4:9). Encara que aquests cristians del primer segle havien progressat espiritualment fins a ser coneguts per Jehovà, l’apòstol els hi va dir a la seva carta que havien tornat a les coses buides d’aquest món. Era com si els hi estigués dient: «Ara que heu arribat fins a aquest punt, per què torneu a les coses absurdes i inútils que heu deixat enrere?».

⁷ ¿Ens podria passar el mateix a nosaltres? I tant que sí! Quan vam conèixer Jehovà, potser vam renunciar al reconeixement del món de Satanàs, igual que va fer Pau (llegeix Filipencs 3:7, 8). Tal vegada vam rebutjar l’oportunitat  de fer més diners en el món dels negocis, de rebre educació superior o algun ascens a la nostra feina. També és possible que el nostre talent per a la música o per a l’esport ens oferís fama i diners, però no ho vam acceptar (Heb. 11:24-27). No creus que seria molt poc savi veure aquelles bones decisions com a ‘oportunitats desaprofitades’? Si penséssim d’aquesta manera, podríem acabar desitjant les coses «inútils i miserables» d’aquest món. *

8. Què podem fer per desitjar encara més rebre l’aprovació de Jehovà?

⁸ Què podem fer per desitjar encara més rebre l’aprovació de Jehovà, i no la d’aquest món? És important que tinguem en compte dos factors. Primer, Jehovà sempre dona el seu reconeixement als qui el serveixen fidelment (llegeix Hebreus 6:10; 11:6). Ell valora molt cadascun dels seus servents i no li sembla gens just passar per alt els que li són lleials. Jehovà sempre «coneix els que li pertanyen» (2 Tim. 2:19). Ell «coneix el camí dels justos», i «sap com salvar de les proves els que li són fidels» (Sl. 1:6; 2 Pe. 2:9).

9. Com ha demostrat Jehovà que valora el seu poble? Posa’n exemples.

⁹ En ocasions, Jehovà va demostrar de maneres extraordinàries que valorava i aprovava els seus servents fidels (2 Cròn. 20:20, 29). Per exemple, va salvar el seu poble al mar Roig quan faraó i el seu poderós exèrcit els perseguien (Èx. 14:21-30; Sl. 106:9-11). Va ser tan impressionant que, quaranta anys després, la gent encara en parlava (Jos. 2:9-11). Recordar relats com aquest ens ajudarà a afrontar amb ànim el futur atac de Gog de Magog (Ez. 38:8-12). En aquell moment, ens alegrarem d’haver buscat l’aprovació de Jehovà i no la d’aquest món.

10. Què hem de tenir en compte?

¹⁰ També hem de tenir en compte el segon factor: Jehovà ens pot donar el seu reconeixement de maneres inesperades. Aquells que fan bones obres només perquè els vegi la gent no rebran cap recompensa per part de Jehovà. Per què? Perquè ja hauran rebut tot el que buscaven: l’alabança dels altres (llegeix Mateu 6:1-5). Tot i això, Jesús va dir que el seu Pare «mira des d’un lloc secret» les persones que fan coses bones pels altres sense esperar cap reconeixement. Ell pren nota de les seves bones accions i recompensa a cadascun d’ells. Ara bé, de vegades ho fa de la manera més inesperada. Vegem-ne alguns exemples.

11. Com va demostrar Jehovà que valorava la fidelitat de Maria?

¹¹ Quan va arribar el moment que Jesús, el Fill de Déu, nasqués a la terra, Jehovà va escollir Maria, una jove humil, per ser la mare del seu Fill. Ella vivia a Natzaret, una ciutat poc important que estava lluny de Jerusalem i del temple (llegeix Lluc 1:26-33). Per què va escollir Jehovà a Maria? L’àngel Gabriel li va dir: «Tens el favor de Déu». Maria era una persona molt espiritual, fet que va quedar clar més endavant quan va parlar amb la seva parenta Elisabet (Lc. 1:46-55).  Jehovà havia estat observant Maria i la va beneir per la seva fidelitat d’una manera que ella no s’esperava.

12, 13. De quines maneres va rebre reconeixement Jesús a) quan va néixer? b) quan el van portar al temple?

¹² Quan Jesús va néixer, Jehovà no va donar la notícia del seu naixement als funcionaris ni als governants de Jerusalem o de Betlem. En lloc d’això, va fer que alguns àngels s’apareguessin a un grup d’humils pastors que estaven cuidant les ovelles als camps dels afores de Betlem, i aquests van anar a visitar Jesús (Lc. 2:8-17). Segur que la forma com Déu va actuar va sorprendre molt Maria i Josep. Quina gran diferència entre Jehovà i el Diable! Quan Satanàs va enviar els astròlegs a visitar Jesús i els seus pares, tot Jerusalem es va assabentar del naixement del Fill de Déu i «es va alarmar» (Mt. 2:3). El fet que es fes públic el naixement de Jesús va provocar l’assassinat de molts nens innocents (Mt. 2:16).

¹³ Quaranta dies després del naixement de Jesús, Maria va viatjar amb Josep i el seu fill a Jerusalem per oferir un sacrifici al temple, tal com establia la Llei (Lc. 2:22-24). Mentre recorrien els nou quilòmetres que separaven Betlem de Jerusalem, és possible que Maria es preguntés si el sacerdot faria menció del paper que tindria Jesús en un futur. Déu sí que va donar reconeixement al seu Fill, però segurament no com Maria s’esperava. Jehovà va utilitzar Simeó, un home que era «just i respectava Déu», i Anna, una viuda de 84 anys que era profetessa, per fer saber a tothom que aquell nen seria el Messies esperat, el Crist (Lc. 2:25-38).

14. Com va beneir Jehovà a Maria?

¹⁴ I què podem dir de Maria? Li va donar Jehovà reconeixement per haver criat i educat el seu Fill, tal com ell li havia demanat? I tant! Jehovà va fer que les seves accions i paraules quedessin registrades a la Bíblia. Sembla que Maria no va poder acompanyar Jesús durant els tres anys i mig que va passar predicant. Com que era viuda, potser era millor que es quedés a Natzaret. Però, tot i que no va gaudir de molts privilegis, va poder estar amb Jesús en el moment de la seva mort (Jn. 19:26). Temps més tard, Maria estava a Jerusalem amb els deixebles de Jesús els dies abans de la Pentecosta, quan van rebre esperit sant (Fe. 1:13, 14). És molt probable que ella fos ungida junt amb els altres presents. Si fos així, això volia dir que tindria l’oportunitat d’estar al cel amb Jesús per tota l’eternitat. Quina manera tan bonica de recompensar la seva fidelitat!

15. Com va demostrar Jehovà que aprovava el seu Fill?

¹⁵ Jesús no volia que ni els líders religiosos ni els polítics li donessin honra. Ara bé, segur que es va sentir molt animat quan Jehovà va parlar directament amb ell des del cel en tres ocasions diferents per deixar clar que era el seu Fill. Just després de batejar-se al riu Jordà, Jehovà va dir: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Ell té la meva aprovació» (Mt. 3:17). És clar, Joan el Baptista va ser l’única persona que va escoltar aquelles paraules. Més tard, aproximadament un any abans de morir Jesús, tres dels seus apòstols van sentir la veu  de Jehovà, que deia: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Ell té la meva aprovació. Escolteu-lo» (Mt. 17:5). Finalment, uns dies abans de la mort de Jesús, Jehovà li va tornar a parlar des del cel (Jn. 12:28).

16, 17. Com va recompensar Jehovà a Jesús d’una manera inesperada?

¹⁶ Encara que Jesús sabia que li esperava una mort humiliant i que seria acusat falsament de blasfèmia, li va demanar a Jehovà en oració que es fes la Seva voluntat (Mt. 26:39, 42). Jesús «va suportar la mort en un pal de turment sense avergonyir-se’n» i no va buscar el reconeixement d’aquest món, sinó només el del seu Pare (Heb. 12:2). Com el va recompensar Jehovà?

¹⁷ Quan vivia a la terra, Jesús va dir que volia recuperar la posició que havia tingut al cel, al costat del seu Pare (Jn. 17:5). Res ens fa pensar que Jesús esperés més privilegis, com ara rebre un ‘ascens’ al cel. Però què va fer Jehovà? Li va donar honra d’una manera inesperada. El va ressuscitar «a una posició superior» i li va donar una perspectiva que ningú havia rebut abans: la immortalitat (Fili. 2:9; 1 Tim. 6:16). * Quina manera tan meravellosa de recompensar-lo per la seva fidelitat!

18. Què ens ajudarà a no voler l’aprovació d’aquest món?

¹⁸ Què ens ajudarà a no voler l’aprovació d’aquest món? Recordem que Jehovà sempre dona reconeixement als seus servents lleials i els recompensa, sovint de maneres inesperades. Qui sap quines benediccions ens esperen en un futur! Però, de moment, a mesura que afrontem les proves i els problemes d’aquests últims dies, hem de tenir ben present que el món i el reconeixement que ens pot oferir tenen els dies comptats (1 Jn. 2:17). El nostre Pare amorós «és just i no oblidarà el que [hem] fet i l’amor que [hem] demostrat pel seu nom» (Heb. 6:10). Podem estar segurs que Jehovà sempre ens recompensarà, fins i tot potser de maneres que no ens podem ni imaginar.