1, 2. a) Per què és important que ens mantinguem a prop de Jehovà? b) Què analitzarem en aquest article?

ÉS IMPORTANT que ens mantinguem a prop de Jehovà perquè és la persona més poderosa, sàvia i amorosa que existeix. Qui de nosaltres no voldria estar al seu costat? (Sl. 96:4-6.) Malgrat això, alguns servents de Déu han tingut dubtes quan alguna situació els ha posat a prova i han hagut de posicionar-se.

² En aquest article, analitzarem exemples de persones que afirmaven estar de part de Jehovà, però que alhora van fer coses que el van ofendre. També aprendrem lliçons pràctiques d’aquests relats que ens ajudaran a no deixar de ser lleials a Jehovà.

3. Per què va parlar Jehovà amb Caín, i què li va dir?

³ Vegem l’exemple de Caín. Tot i que no adorava déus falsos, Jehovà no va acceptar la seva adoració perquè va veure que tenia mals desitjos al seu cor (1 Jn. 3:12). Déu va parlar amb ell i li va advertir: «Si fas el bé, no t’aixecaràs? Però si no fas  el bé, el pecat està ajagut a la porta, i el seu desig ve cap a tu, i tu l’has de dominar» (Gèn. 4:6, 7). És com si Jehovà li estigués dient: «Si et penedeixes i et poses de part meva, jo estaré al teu costat».

4. Què va fer Caín quan va tenir l’oportunitat de canviar?

⁴ Si Caín hagués canviat la seva actitud, hauria pogut recuperar l’aprovació de Jehovà. Malauradament, no va fer cas del consell de Déu i va deixar que els seus mals desitjos el fessin actuar malament (Jm. 1:14, 15). Quan Caín era jove, probablement mai s’hauria imaginat que es posaria en contra de Jehovà. Tot i això, amb el temps es va rebeŀlar contra Déu i va matar Abel, el seu propi germà.

5. Què ens podria fer perdre l’aprovació de Jehovà?

⁵ Igual que Caín, un germà podria dir que serveix Jehovà i al mateix temps començar a anar pel mal camí (Jud. 11). Per exemple, podria alimentar fantasies immorals, pensaments egoistes o sentiments d’odi cap a un altre germà (1 Jn. 2:15-17; 3:15). Tot i que prediqués i anés a les reunions regularment, aquests mals desitjos el podrien portar a pecar. Podria ser que els altres no s’adonessin dels seus pensaments ni de les seves accions, però Jehovà ho veu tot i sap si el servim de manera sincera (llegeix Jeremies 17:9, 10).

6. Com ens ajuda Jehovà a dominar els mals desitjos?

⁶ Amb tot, Jehovà no ens dona per perduts. Si ens comencem a apartar d’ell, ens anima a fer el següent: «Torneu a mi, i jo tornaré a vosaltres» (Mal. 3:7). Quan Jehovà veu que una persona està lluitant amb les seves debilitats, vol que sigui ferm i s’allunyi del que està malament (Is. 55:7). Si ho fa, Déu li donarà l’ajuda i les forces físiques, emocionals i espirituals necessàries per poder dominar aquests mals desitjos (Gèn. 4:7).

7. Com va perdre Salomó l’amistat amb Jehovà?

⁷ Podem aprendre molt del rei Salomó. Quan era jove, va buscar la guia de Jehovà, i Ell li va donar molta saviesa i el privilegi de construir un temple majestuós a Jerusalem. Ara bé, aquest rei va perdre la seva amistat amb Jehovà (1 Re. 3:12; 11:1, 2). La Llei de Déu prohibia que un rei tingués moltes dones «a fi que el seu cor no es [desviés]» (Deut. 17:17). Però Salomó va desobeir aquesta llei i va arribar a casar-se amb 700 dones i tenir 300 concubines (1 Re. 11:3). A més, la Llei de Déu prohibia als israelites casar-se amb dones estrangeres que adoressin déus falsos. Amb tot, Salomó també va passar per alt aquest manament (Deut. 7:3, 4).

8. Fins a quin punt Salomó va ofendre Jehovà?

⁸ Salomó es va anar apartant de Jehovà i va acabar fent coses molt dolentes. Va construir un altar a la deessa Astoret i com a mínim un altar al déu Quemós, i va començar a adorar aquests déus falsos amb les seves dones. A més, de tots els llocs possibles, va decidir fer aquests altars a una muntanya situada just davant de Jerusalem, on ell mateix havia construït el temple de Jehovà (1 Re. 11:5-8; 2 Re. 23:13). Pot ser que cregués que, si continuava fent sacrificis al temple, Déu passaria per alt la seva desobediència.

9. Què va passar quan Salomó no va escoltar Jehovà?

⁹ Jehovà mai fa els ulls grossos a una  mala conducta. La Bíblia diu: «I Jahveh s’enutjà amb Salomó, perquè el seu cor s’havia desviat de Jahveh, [...] que se li havia aparegut dues vegades, i li havia manat, referent a això, que no anés darrere d’altres déus; però ell no guardà allò que Jahveh li havia manat». Com a conseqüència, Salomó va perdre l’aprovació i l’ajuda de Déu. Els seus descendents ja no van governar sobre tot Israel i van patir desgràcies durant molts anys (1 Re. 11:9-13).

10. Què pot posar en perill la nostra espiritualitat?

¹⁰ De la mateixa manera, si escollim amics que no entenen o no respecten les normes de Jehovà, podria perillar la nostra espiritualitat. Alguns d’ells potser es reuneixen amb la congregació, però no estan forts en sentit espiritual. D’altres poden ser familiars, veïns, companys de feina o d’escola que no serveixen Jehovà. Si els nostres amics no valoren les normes de Déu, amb el temps ens podrien fer perdre la nostra amistat amb Ell.

11. Què et pot ajudar a saber quin tipus d’amistats has d’evitar?

¹¹ Llegeix 1 Corintis 15:33. És cert que hi ha molta gent bona. I alguns, tot i que no serveixen Jehovà, no tenen una mala conducta. Vol dir això que són bones companyies? Pregunta’t quin efecte poden tenir en la teva amistat amb Jehovà. T’ajuden a estar a prop de Déu? Què és el més important per a ells? De què parlen sempre? De moda, diners, aparells electrònics, diversions o altres objectius materialistes? Els hi agrada criticar els altres o fer bromes obscenes? De fet, Jesús ens va advertir: «De l’abundància del cor, en parla la boca» (Mt. 12:34). Si veus que la gent que t’envolta t’està apartant de Jehovà, actua amb decisió i limita el temps que passes amb ells. Fins i tot, si ho veus necessari, evita la seva companyia (Prov. 13:20).

12. a) Què va dir Jehovà als israelites poc després de sortir d’Egipte? b) Com va reaccionar el poble quan Jehovà els hi va dir que l’adoressin només a ell?

¹² També podem aprendre algunes altres lliçons del que li va passar al poble d’Israel poc després de sortir d’Egipte. El poble es va reunir a la muntanya del Sinaí, on Jehovà va fer evident el seu extraordinari poder. La Bíblia explica: «Hi hagué trons i llamps, i un núvol dens dalt de la muntanya, i un fortíssim so del corn [...]. I la muntanya del Sinaí fumejava tota ella» (Èx. 19:16-19). Llavors,  Jehovà va dir als israelites que era «un Déu gelós», és a dir, que volia que l’adoressin només a ell. A més, els hi va prometre que seria lleial amb els qui l’estimessin i obeïssin les seves normes (llegeix Èxode 20:1-6). De fet, era com si Jehovà hagués dit al seu poble: «Si et poses de part meva, jo et faré costat». Com haguessis reaccionat a l’escoltar aquesta promesa tan bonica per part de Jehovà? Segurament com els israelites. El relat narra: «Tot el poble respongué amb una sola veu, i digué: Totes les paraules que Jahveh ha dit, les farem» (Èx. 24:3). No obstant, aviat es va posar a prova la lleialtat dels israelites.

13. Què va posar a prova la lleialtat dels israelites?

¹³ Els israelites van tenir por al veure els llamps, el núvol dens, i tot el que Déu havia fet. Per això, li van demanar a Moisès que fos el seu portaveu per parlar amb Jehovà a la muntanya del Sinaí (Èx. 20:18-21). Tot seguit, Moisès va pujar dalt de la muntanya i s’hi va quedar un temps. Creus que el poble es va sentir abandonat per ell, en qui tant confiava? Sembla que la seva fe depenia massa de tenir un líder humà, Moisès. Així és que es van posar molt nerviosos i li van demanar a Aaron: «Fes-nos un déu que ens vagi al davant, que aquest Moisès, l’home que ens va fer sortir d’Egipte, no sabem què li ha passat» (Èx. 32:1, 2, MM).

14. a) Com es van enganyar els israelites a ells mateixos? b) Com va reaccionar Jehovà?

¹⁴ El poble sabia que la idolatria era un pecat molt greu contra Jehovà (Èx. 20:3-5). Però no van trigar gaire en adorar un vedell d’or. Tot i que era evident que estaven desobeint Jehovà, es van enganyar a ells mateixos creient que encara estaven de part del Déu verdader. De fet, Aaron fins i tot va dir que l’adoració al vedell era «una festa per a Jahveh»! Ara bé, com va reaccionar Jehovà? Es va sentir traït, i li va dir a Moisès que els israelites s’havien «corromput» i s’havien «apartat ràpidament del camí que [Ell] els havia manat». A més, es va encendre la Seva ira fins el punt de voler destruir tota la nació d’Israel (Èx. 32:5-10).

15, 16. Com van demostrar Moisès i Aaron que estaven de part de Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

¹⁵ Finalment, Jehovà va decidir no acabar amb el seu poble. Mogut per la seva compassió, va donar l’oportunitat als israelites fidels de decidir si volien posar-se de part seva (Èx. 32:14). Quan Moisès va veure que el poble estava totalment descontrolat, cridant, cantant i ballant davant d’aquell vedell d’or, va decidir fer-lo miques. Llavors va dir: «Qui estigui per Jahveh, que vingui a mi». En resposta, tots els levites es van ajuntar al voltant de Moisès (Èx. 32:17-20, 26).

¹⁶ Encara que Aaron s’havia implicat en la construcció d’aquell ídol, es va penedir i es va posar de part de Jehovà junt amb els levites. Aquest grup de servents fidels no només va triar estar al costat de Déu, sinó que també es va separar dels que s’havien rebeŀlat. Aquesta va ser una decisió sàvia, ja que aquell mateix dia milers de persones que havien adorat el vedell van morir. Així doncs, Jehovà va prometre que beneiria aquells que es mantinguessin lleials (Èx. 32:27-29).

17. Què aprenem del que l’apòstol Pau va escriure?

¹⁷ L’apòstol Pau va parlar sobre l’incident  del vedell d’or, quan va dir: «Tot això ens serveix d’exemple, per tal que [...] no siguem idòlatres, com alguns d’ells ho van ser [...]. Tot això els hi va passar perquè servís d’exemple, i es va escriure per advertir-nos a nosaltres, que vivim a la fi de les èpoques. Per tant, qui pensi que està dret, que miri de no caure» (1 Cor. 10:6, 7, 11, 12). Tal com Pau va destacar, els que servim Jehovà també podríem acabar fent coses que a Ell no li agraden. Si caiguéssim en aquesta trampa, ens podríem enganyar pensant que Déu encara està content amb nosaltres. Ara bé, el simple fet de voler ser amics de Jehovà o afirmar que som lleials a ell no sempre significa que tinguem la seva aprovació (1 Cor. 10:1-5).

18. Què podria fer que ens allunyéssim de Jehovà, i quines serien les conseqüències?

¹⁸ Els israelites es van inquietar quan van veure que Moisès trigava molt en baixar de la muntanya del Sinaí. De la mateixa manera, avui dia també ens podem inquietar perquè ens sembli que la fi d’aquest món no arriba mai. Potser pensem que les promeses de Jehovà queden molt lluny o que són massa boniques per ser veritat. Si no controlem aquesta manera de pensar, podria fer que ens concentréssim en metes materialistes en lloc de complir amb la voluntat de Jehovà. Amb el temps, ens acabaríem allunyant del nostre Pare i, finalment, arribaríem a fer coses que mai ens hauríem plantejat quan estàvem forts en sentit espiritual.

19. Què hem de recordar sempre, i per què?

¹⁹ Tinguem sempre present que Jehovà vol que l’obeïm de tot cor i l’adorem només a ell (Èx. 20:5). Si no féssim el que Déu espera de nosaltres, estaríem fent la voluntat de Satanàs, i això ens portaria al desastre. Per aquest motiu, l’apòstol Pau ens recorda: «No podeu beure de la copa de Jehovà i de la copa dels dimonis. No podeu participar de “la taula de Jehovà” i de la taula dels dimonis» (1 Cor. 10:21).

20. Quan cometem algun error, com ens ajuda Jehovà?

²⁰ Els relats bíblics de Caín, Salomó i dels israelites tenen una cosa molt important en comú. Tots ells van tenir l’oportunitat de penedir-se i canviar la seva manera d’actuar (Fe. 3:19). És evident que Jehovà no ens dona per perduts quan cometem algun error, tal com hem vist en el cas d’Aaron, a qui Déu va perdonar. En els nostres dies, Jehovà ens adverteix mitjançant relats que trobem a la Bíblia i amb publicacions bíbliques. També fa servir els nostres germans perquè ens donin consells amorosos. Si fem cas d’aquestes advertències, el nostre Pare serà compassiu amb nosaltres.

21. Què hem d’estar decidits a fer quan se’ns posi a prova?

²¹ Sabem que «la bondat immerescuda de Déu» té un objectiu (2 Cor. 6:1). Ens dona l’oportunitat de «rebutjar la mala conducta i els mals desitjos d’aquest món» (llegeix Titus 2:11-14). Mentre visquem en aquest món tan complicat, haurem d’afrontar situacions que posaran a prova la nostra lleialtat a Jehovà. Per tant, esforcem-nos per posar-nos sempre de part del nostre Pare, l’únic Déu a qui hem de respectar i servir, i de qui mai ens hem d’allunyar (Deut. 10:20).