1. Què demostra que Jehovà és generós?

ENCARA que Jehovà estava completament sol abans de crear totes les coses, no pensava només en ell mateix. Va decidir crear éssers inteŀligents tant al cel com a la terra, i els hi va fer el regal de la vida. A Jehovà, el «Déu feliç», li encanta donar coses bones als altres (1 Tim. 1:11; Jm. 1:17). Com que ell vol que siguem feliços, ens ensenya a ser generosos (Rm. 1:20).

2, 3. a) Per què ens fa feliços ser generosos? b) Què analitzarem en aquest article?

² Déu va crear l’home a la seva imatge i, per això, podem cultivar la seva personalitat (Gèn. 1:27). Per ser feliços i sentir-nos realitzats, hem de copiar l’exemple de Jehovà. Això implica mostrar interès pels altres i ser generosos (Fili. 2:3, 4; Jm. 1:5). Déu ens ha dissenyat d’aquesta manera. Tot i que som imperfectes, podem imitar la Seva generositat.

³ La Bíblia ens diu com podem ser generosos. A continuació analitzarem algunes lliçons que la Paraula de Déu  ens ensenya sobre aquest tema. Veurem que mostrar generositat és necessari per tenir l’aprovació de Déu i ens ajuda a complir l’obra que ell ens ha donat. També repassarem quina relació té la generositat amb la felicitat, i per què hem de seguir cultivant aquesta qualitat.

4, 5. Quin exemple de generositat ens donen Jehovà i Jesús?

⁴ Com que Jehovà vol que l’imitem, li agrada molt que siguem generosos i també vol que siguem feliços (Ef. 5:1). Ens ho demostra per la manera com ha creat la terra i com ens ha fet a nosaltres (Sl. 104:24; 139:13-16). Per tant, quan ens esforcem per fer feliços els altres, li donem glòria.

⁵ A més, hem d’imitar Jesús, qui ens va donar un exemple perfecte de generositat. Ell mateix va dir: «El Fill de l’home [...] no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones» (Mt. 20:28). Per això, l’apòstol Pau va aconsellar als cristians: «Tingueu la mateixa manera de pensar que va tenir Jesucrist, qui, encara que existia en forma de Déu, [...] va deixar tot el que tenia, [i] va arribar a ser com un esclau» (Fili. 2:5-7). Cadascun de nosaltres ens hauríem de preguntar: «Puc imitar encara més l’exemple de Jesús?» (llegeix 1 Pere 2:21).

6. Què aprenem de la paràbola del bon samarità? (Mira la imatge del principi.)

⁶ Podem tenir l’aprovació de Jehovà si l’imitem tant a ell com al seu Fill, si ens interessem pels altres i si busquem maneres d’ajudar-los. De fet, a la paràbola del bon samarità, Jesús va deixar clar que els seus seguidors havien de fer tot el que estigués a les seves mans per ajudar els altres, sense importar el seu passat ni el seu origen (llegeix Lluc 10:29-37). Recordes per què Jesús va explicar aquesta història? Perquè un home jueu li va preguntar: «Qui són aquests “altres” que he d’estimar?». La resposta de Jesús ens mostra que hem d’estar disposats a ser generosos com el bon samarità per agradar a Jehovà.

7. Quina relació té l’egoisme amb el que va passar al jardí d’Edèn? Explica-ho.

⁷ Els cristians tenim moltes raons per ser generosos. Per exemple, aquesta qualitat té molt a veure amb el que va passar al jardí d’Edèn. Satanàs va afirmar que Adam i Eva, i per extensió tots els humans, serien més feliços si desobeïen Jehovà i es preocupaven només per ells mateixos. Eva va actuar amb egoisme perquè volia ser com Déu, i Adam va ser egoista perquè volia complaure més a Eva que al nostre Creador (Gèn. 3:4-6). Els resultats de les seves accions són evidents. L’egoisme no porta a la felicitat sinó al desastre. Però, si som generosos, demostrarem que estem convençuts que la manera d’actuar de Jehovà és la millor.

8. Per què havien de pensar Adam i Eva en els altres?

⁸ Tot i que Adam i Eva estaven sols al jardí d’Edèn, Jehovà els hi va donar instruccions que els animaven a pensar en el benestar dels altres. Déu els va beneir i els hi va dir que tinguessin fills,  omplissin la terra i la convertissin en un paradís (Gèn. 1:28). Igual que Jehovà estava interessat en la creació, els nostres primers pares també s’havien d’interessar en la felicitat dels seus descendents. Déu volia que la humanitat fos feliç i treballés unida per fer de la terra un paradís. Sens dubte, això seria una gran tasca.

9. Per què seria feliç la humanitat perfecta quan convertís la terra en un paradís?

⁹ Per a la humanitat perfecta, treballar per convertir la terra en un paradís implicaria coŀlaborar plenament amb Jehovà per dur a terme el Seu propòsit. D’aquesta manera, entrarien en el seu «descans» (Heb. 4:11). Imagina’t quina feina tan maca i satisfactòria tenien per davant! Ser generosos i preocupar-se pels altres els hi donaria moltes benediccions i els faria realment feliços.

10, 11. Com podem complir l’obra de predicar i fer deixebles?

¹⁰ Avui dia, Jehovà ens ha encarregat que prediquem i fem deixebles. Per complir aquesta tasca, ens hem d’interessar sincerament en els altres. A més, si no ens volem rendir, és molt important que tinguem la motivació correcta: hem d’estimar Jehovà i els altres.

¹¹ Al primer segle, l’apòstol Pau va dir que ell i els seus companys eren «coŀlaboradors de Déu». Per què? Perquè predicaven i ensenyaven a la gent la veritat (1 Cor. 3:6, 9). I nosaltres també podem ser «coŀlaboradors de Déu» si utilitzem de manera generosa el nostre temps, recursos i energies per complir la comissió divina de predicar. Quin privilegi tan gran!

12, 13. Quines recompenses creus que obtenim quan fem deixebles?

¹² Quan fem servir generosament el nostre temps i energies en l’obra de predicar i fer deixebles, som feliços. Molts germans que han dirigit cursos bíblics progressius et diran que hi ha poques coses que donin tanta satisfacció com aquesta. Ens alegra molt veure com se’ls iŀlumina la cara als estudiants quan entenen el que la Bíblia ensenya, cada vegada tenen més fe, fan canvis a la seva vida i comencen a parlar als altres del que estan aprenent. Jesús també es va alegrar molt quan setanta deixebles que havia enviat a predicar «van tornar molt contents» pels bons resultats que van tenir (Lc. 10:17-21).

¹³ A germans de tot arreu els hi agrada veure com el missatge de la Bíblia millora la vida de les persones. Vegem l’experiència de l’Anna, una germana soltera que va anar a servir a una  zona de l’Europa de l’Est on hi ha necessitat de més publicadors. * Ella relata: «Molta gent vol estudiar la Bíblia i això m’encanta. A més, servir Jehovà em dona molta satisfacció. Quan torno a casa, no tinc temps de pensar en mi mateixa perquè em centro en els meus estudiants de la Bíblia, i en els seus problemes i preocupacions. Intento ajudar-los i animar-los de manera pràctica. Estic plenament convençuda que “fa més feliç donar que rebre”» (Fe. 20:35).

14. Com podem ser feliços al predicar, encara que pocs acceptin el missatge?

¹⁴ Quan donem l’oportunitat a la gent d’escoltar les bones notícies del Regne, encara que no sempre mostrin interès, ens sentim feliços. La nostra comissió és semblant a la del profeta Ezequiel, a qui Jehovà va dir: «Comunica’ls les meves paraules tant si t’escolten com si no» (Ez. 2:7, BCI; Is. 43:10). Tot i que alguns no valorin el nostre missatge, Jehovà sí que valora els esforços que fem (llegeix Hebreus 6:10). Un germà va mostrar una bona actitud al predicar, quan va dir: «Plantem, reguem i fem oració perquè Jehovà faci créixer l’interès de les persones» (1 Cor. 3:6).

15. Hauríem de ser generosos només quan les persones siguin agraïdes? Explica-ho.

¹⁵ Jesús vol que siguem feliços sent generosos. I moltes persones responen de manera positiva a la generositat. Jesús ho va deixar clar quan va dir: «Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i plena fins a vessar. Perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats» (Lc. 6:38). És clar, encara que siguem generosos, no tothom agrairà el que fem. Però aquells que ho facin també se sentiran motivats a ser generosos. Per tant, no deixem de mostrar aquesta qualitat, indiferentment de la reacció de la gent. No sabem els bons resultats que pot tenir un sol acte de generositat.

16. Amb qui hauríem de ser generosos, i per què?

 ¹⁶ La persona que és generosa de veritat no espera res a canvi. Jesús tenia això en ment quan va dir: «Quan facis un banquet, convida els pobres, els invàlids, els coixos i els cecs. I seràs feliç, perquè ells no tenen res per donar-te a canvi» (Lc. 14:13, 14). La Bíblia diu: «Serà beneït el qui és generós». I també afirma: «Feliç el qui es preocupa pel pobre» (Prov. 22:9, BCI; Sl. 41:1). Sense cap mena de dubte, ajudar els altres ens fa feliços.

17. Què ens fa feliços?

¹⁷ Quan Pau va citar les paraules de Jesús: «Fa més feliç donar que rebre», no només estava parlant de coses materials. També es referia a donar ànim, ajuda i guia a aquells que ho necessiten (Fe. 20:31-35). Amb paraules i accions, l’apòstol ens va ensenyar què significa donar als altres del nostre temps, forces, atenció i amor.

18. Què opinen molts experts sobre la generositat?

¹⁸ Molts experts que estudien el comportament humà també han observat que la gent generosa és més feliç. Un article va dir: «Les persones mostren un augment significatiu de la seva felicitat quan fan bones obres pels altres». Els investigadors diuen que ajudar els altres és important per tenir «més propòsit i sentit» a la vida «perquè satisfà les necessitats humanes bàsiques». Per aquest motiu, els experts sovint recomanen que la gent faci voluntariat per millorar la seva salut i per ser més feliços. El que han descobert aquests investigadors no ens sorprèn, ja que el nostre Creador, Jehovà, ens diu a la seva Paraula que donar als altres ens fa feliços (2 Tim. 3:16, 17).

19, 20. Quines raons tenim per ser generosos?

¹⁹ Pot ser tot un repte ser generosos quan les persones del nostre voltant posen en primer lloc els seus interessos. Amb tot, Jesús va dir que els dos manaments més importants són estimar Jehovà, el nostre Déu, amb tot el nostre cor, tota la nostra ànima, tota la nostra ment i totes les nostres forces, i estimar els altres com a nosaltres mateixos (Mc. 12:28-31). Com hem vist en aquest article, aquells que estimen Jehovà s’esforcen per copiar el seu exemple. I tant Ell com Jesús són generosos amb els altres. Per això, la Bíblia ens anima a fer el mateix; així serem feliços de veritat. Si intentem mostrar aquesta qualitat en tot el que fem per Jehovà i per la gent, donarem glòria a Déu i ens beneficiarem a nosaltres mateixos i als altres.

²⁰ Segur que ja ens estem esforçant per ser generosos i ajudar els altres, especialment els nostres germans (Gàl. 6:10). Si no deixem de fer-ho, podem estar convençuts que ens estimaran, ens valoraran i, com a resultat, serem feliços. La Bíblia diu que «l’ànima generosa prospera» i qui ajuda els altres també rebrà moltes benediccions (Prov. 11:25). De fet, podem ser generosos, amables i altruistes de moltes maneres diferents en el nostre dia a dia i a la predicació. Al següent article analitzarem algunes d’aquestes maneres.