1, 2. Què ens ensenya l’experiència d’en Tony?

EN Tony, un noi que havia crescut sense la figura d’un pare, s’estava plantejant deixar l’institut. No li agradava estudiar, i es passava els caps de setmana amb els amics i anant al cine. No era un noi violent ni prenia drogues. Senzillament no tenia cap rumb a la vida i dubtava que existís Déu. Llavors va conèixer un matrimoni que eren Testimonis, i va parlar amb ells dels seus dubtes i preguntes. La parella li va donar dos fullets: La vida, va ser creada? i L’origen de la vida.

² Quan el van tornar a visitar, l’actitud d’en Tony havia canviat completament. Els fullets tenien les pàgines doblegades i arrugades de tant que els havia estudiat. Ell va reconèixer: «Déu ha d’existir!». De seguida va començar un curs de la Bíblia i la seva manera de veure la vida va anar canviant. A més, va passar de ser un dels pitjors estudiants de l’escola a un dels millors. Fins i tot el director, que es va assabentar que en Tony estudiava la Bíblia, estava tan impressionat que li va dir: «Has millorat moltíssim les teves notes i el teu comportament! Que té res a veure amb el fet que tinguis relació amb els testimonis de Jehovà?». En Tony li va dir que sí i va donar  un bon testimoni. Finalment, va acabar la secundària amb bones notes. Actualment, serveix com a pioner regular i servent ministerial. El fa molt feliç saber que té el millor Pare que podia haver imaginat, Jehovà (Sl. 68:5).

3. Què aconsella Jehovà als joves?

³ L’experiència d’en Tony ens recorda que Jehovà s’interessa molt pels joves com tu. Ell vol que et vagi tot bé i que siguis feliç. Per això t’aconsella: «Recorda’t del teu creador, ara que ets jove» (Ecl. 12:1, BCI). És veritat que en aquest món això no és fàcil, però tampoc és impossible. Amb l’ajuda de Jehovà ho pots aconseguir, i no només ara, sinó per sempre. Vegem què pots aprendre de l’exemple dels israelites quan estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa, i de David quan es va enfrontar a Goliat.

4, 5. Què podem aprendre dels israelites i de David? (Mira les imatges del principi.)

⁴ Quan els israelites estaven a les portes de la Terra Promesa, Déu no els va dir que preparessin les seves armes ni que s’entrenessin per a la guerra (Deut. 28:1, 2). Al contrari, els va demanar que l’obeïssin i confiessin en Ell (Jos. 1:7-9). Des d’un punt de vista humà, aquell consell no tenia cap sentit! Però era el millor que els hi podia dir, ja que Jehovà va fer que guanyessin totes les batalles contra els cananeus (Jos. 24:11-13). És clar, cal tenir fe per obeir Déu. Però si ho fas, sempre hi sortiràs guanyant. Això era cert en el passat, i ho continua sent a dia d’avui.

⁵ Goliat era un soldat temible que feia quasi 3 metres d’alçada i anava armat fins a les dents (1 Sam. 17:4-7). En canvi, David només tenia dues coses: una fona i una fe molt forta en Jehovà. Per a aquells que no tenien prou fe en Déu, David era un inconscient. Però estaven ben equivocats. En realitat era Goliat qui no sabia el que es feia! (1 Sam. 17:48-51.)

6. Què analitzarem a continuació?

⁶ A l’article anterior vam analitzar quatre coses que ens ajuden a tenir una vida plena i feliç: l’aliment espiritual, els bons amics, els objectius que valen la pena i l’autèntica llibertat que Jehovà ens dona. A continuació, aprofundirem una mica més en aquests quatre aspectes amb l’ajuda d’alguns principis que trobem al Salm 16.

7. a) Com és una persona espiritual? b) Què incloïa «la porció» de David, i com el feia sentir?

⁷ Una persona espiritual té fe en Jehovà i veu les coses com Ell ho fa. A més, busca la seva guia i està decidit a obeir-lo (1 Cor. 2:12, 13). David en va ser un bon exemple. Ell va cantar: «Jahveh és la porció de la meva heretat, i la meva copa» (Sl. 16:5). Aquesta «porció» incloïa la seva bona amistat amb Déu, en qui David confiava molt (Sl. 16:1). Com a resultat, va escriure: «El meu cor s’alegra». Res feia més feliç a David que la seva amistat amb Jehovà (llegeix Salm 16:9, 11).

8. Quines coses t’ajudaran a ser feliç de veritat?

⁸ La gent que se centra en els plaers i les riqueses mai podrà ser tan feliç com ho va ser David (1 Tim. 6:9, 10). Un germà del Canadà diu: «La verdadera satisfacció no ve del que pots aconseguir a la vida, sinó del que pots donar a aquell que ens ho dona tot, Jehovà»  (Jm. 1:17). Cultivar fe en Déu i servir-lo és el que donarà sentit a la teva vida i et farà feliç de veritat. Ara bé, com pots tenir més fe? Has de passar temps amb Jehovà, per dir-ho d’alguna manera, llegint la seva Paraula, observant la seva creació i meditant en les seves qualitats, entre elles l’amor que sent per tu (Rm. 1:20; 5:8).

9. Com pots deixar que la Paraula de Déu t’influeixi?

⁹ De vegades, Déu mostra el seu amor per nosaltres corregint-nos quan ho necessitem, igual que ho faria un pare amorós. David va agrair aquest consell, quan va dir: «Beneeixo Jahveh que m’aconsella, també de nit disciplina els meus ronyons [o els meus pensaments més profunds, NM]» (Sl. 16:7). David va reflexionar en la manera de pensar de Déu, la va fer seva i va permetre que influís en ell. Si copies el seu exemple, estimaràs més Jehovà i desitjaràs encara més obeir-lo. També et faràs més madur en sentit espiritual. Una germana que es diu Christin va dir: «Quan busco informació i medito en el que llegeixo, tinc la sensació que Jehovà ho ha escrit per a mi».

10. Com t’ajuda tenir un punt de vista espiritual?

¹⁰ Si tens un punt de vista espiritual de les coses, seràs capaç de veure el món i el futur com ho fa Jehovà, perquè Ell et dona el coneixement i la saviesa que necessites per fer-ho. Déu vol que posis el més important en primer lloc a la vida, que prenguis bones decisions i que afrontis el futur amb confiança (llegeix Isaïes 26:3). En Joshua, un germà que viu als Estats Units, diu: «Estar a prop de Jehovà t’ajuda a posar cada cosa al seu lloc». No creus que té raó?

11. Com va mostrar David quina era la clau per tenir bons amics?

¹¹ Llegeix Salm 16:3. David sabia quina era la clau per tenir bons amics. El feia molt feliç estar amb aquells que estimaven Jehovà, els quals ell va descriure com a «sants» perquè eren fidels a Déu i nets en sentit moral. Un altre salmista, que se sentia igual que David, va escriure: «Sóc un company més de tots els qui t’estimen, i dels qui guarden els teus manaments» (Sl. 119:63, BEC). Tal com vam veure a l’article anterior, tu també pots trobar bons amics de diferents edats entre aquells que serveixen i obeeixen Jehovà.

12. Per què eren tan amics David i Jonatan?

¹² No tots els amics de David tenien la seva edat. Recordes el nom d’algun dels bons amics que va tenir aquest servent? Un d’ells va ser Jonatan. De fet, la seva amistat és una de les més boniques que apareixen a la Bíblia. Sabies que Jonatan era uns 30 anys més gran que David? Per què eren tan amics? Perquè tenien fe en Déu, es respectaven molt entre ells i cadascú valorava les qualitats de l’altre, com ara la valentia que tots dos van demostrar lluitant contra els enemics d’Israel (1 Sam. 13:3; 14:13; 17:48-50; 18:1).

13. Com pots fer més amics?

¹³ Igual que David i Jonatan, podem ser molt feliços si els nostres amics estimen Jehovà i el serveixen fidelment. La Kiera, que porta molts anys servint Déu, explica: «Tinc amics de diferents parts del món, de diferents cultures i antecedents». Si t’esforces per tenir més amics, podràs comprovar per tu mateix que la Bíblia i l’esperit  sant ens uneixen com a família espiritual.

14. a) Què t’ajudarà a posar-te objectius que valen la pena? b) Què diuen alguns joves sobre tenir metes espirituals?

¹⁴ Llegeix Salm 16:8. Durant tota la seva vida, el més important per a David va ser servir Jehovà. Si fas el mateix que David i et marques objectius espirituals, seràs molt feliç. Un germà que es diu Steven va comentar: «Esforçar-me per aconseguir una meta, assolir-la i després reflexionar en el que he millorat em fa sentir satisfet». Un germà jove d’Alemanya que ara serveix en un altre país va afirmar: «Quan sigui gran, no vull mirar enrere i pensar que m’he centrat només en mi mateix». Et sents identificat? Si és així, utilitza les teves habilitats per honrar Jehovà i ajudar els altres (Gàl. 6:10). Posa’t objectius espirituals i demana a Jehovà que t’ajudi a aconseguir-los. Pots estar segur que contestarà les teves oracions (1 Jn. 3:22; 5:14, 15).

15. Quines metes et podries plantejar? (Consulta el requadre « Alguns objectius que em puc posar».)

¹⁵ Quins objectius et podries plantejar? Potser comentar amb les teves paraules a les reunions, ser pioner, anar a Betel o aprendre un altre idioma per servir en un territori de necessitat. En Barak, un jove que serveix a temps complet, explica: «És genial despertar-me cada dia sabent que li estic donant el millor a Jehovà».

16. Què sentia David cap a les lleis i principis justos de Jehovà, i per què?

¹⁶ Llegeix Salm 16:2, 4. Tal com vam analitzar a l’article anterior, les lleis i principis justos de Jehovà ens fan lliures perquè ens ajuden a estimar el que està bé i rebutjar el que està malament (Am. 5:15). David va reconèixer que totes les coses bones que tenia provenien de Jehovà, que és un Déu bondadós. La bondat es pot definir com ‘exceŀlència moral’ o ‘virtut’. Sens dubte, David  es va esforçar molt per copiar aquesta qualitat de Jehovà i estimar el que ell estima, però també va aprendre a odiar el que està malament als ulls de Déu. Això inclou la idolatria, que rebaixa les persones i li treu al nostre Pare la glòria que li pertany (Is. 2:8, 9; Ap. 4:11).

17, 18. a) Què va dir David sobre les conseqüències de l’adoració falsa? b) Per què pateix moltes «desgràcies» la gent avui dia?

¹⁷ En temps bíblics, l’adoració falsa sovint incloïa immoralitat sexual degradant (Os. 4:13, 14). Moltes persones participaven en aquest tipus d’adoració perquè els hi agradava tenir un estil de vida immoral. Creus que això els feia feliços? Tot el contrari! Tal com David va dir, «es multiplicaran les desgràcies dels qui van darrere un altre déu». N’hi ha que fins i tot van arribar a sacrificar els seus propis fills als déus falsos (Is. 57:5). Jehovà detestava aquesta crueltat (Jer. 7:31). Si haguessis viscut en aquell temps, segurament estaries molt agraït de tenir uns pares fidels i obedients a Jehovà.

¹⁸ De la mateixa manera, avui dia moltes religions falses toleren la immoralitat sexual, inclosa l’homosexualitat. Ara bé, aquesta suposada llibertat té els mateixos resultats tant ara com en temps bíblics (1 Cor. 6:18, 19). És evident que la gent pateix moltes «desgràcies». Així doncs, jove, escolta el teu Pare celestial. Pots estar convençut que Jehovà vol el millor per a tu i que si l’obeeixes t’anirà bé. Tingues ben present que el dolor que provoca una mala conducta supera qualsevol plaer temporal (Gàl. 6:8). En Joshua, citat abans, va dir: «Podem utilitzar la nostra llibertat de la manera que més ens agradi, però si no ho fem amb seny ens pot dur problemes».

19, 20. Quines benediccions rebran els joves si tenen fe en Jehovà i l’obeeixen?

¹⁹ Jesús va dir als seus seguidors: «Si obeïu el que us dic, realment sou els meus deixebles, i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures» (Jn. 8:31, 32). Aquesta llibertat implica no ser esclaus de la religió falsa, de la ignorància i de les supersticions. En un futur, també inclourà «la gloriosa llibertat dels fills de Déu», com vam veure a l’article anterior (Rm. 8:21). Pots començar a gaudir d’aquesta llibertat si obeeixes el que Jesús t’ensenya. D’aquesta manera, descobriràs que conèixer la veritat no només vol dir estudiar la Bíblia, sinó convertir el que aprens en el teu estil de vida.

²⁰ No oblidis que la llibertat que et dona Jehovà és molt valuosa. No la desaprofitis! Empra-la bé i podràs prendre bones decisions que t’ajudaran en el futur. Un germà jove va dir: «Si fas servir amb seny la teva llibertat ara que ets jove, estaràs preparat quan hagis de prendre decisions importants, com per exemple triar una feina o decidir si et casaràs o et mantindràs solter per un temps».

21. Com pots aconseguir «la vida de debò»?

²¹ En aquest món, fins i tot el que se suposa que és una ‘bona vida’ és curta i imprevisible, ja que no sabem el que passarà demà (Jm. 4:13, 14). Per tant, el més assenyat és que t’esforcis per aconseguir «la vida de debò», és a dir, la vida eterna en el meravellós nou món que Déu ens ha promès (1 Tim. 6:19). És clar, Jehovà no t’obligarà a fer-ho; la decisió és teva. Per tant, fes que Jehovà sigui la teva «porció» cultivant una bona amistat amb Ell i valorant «totes les coses» que et dona (1 Tim. 6:17). Estigues segur que Jehovà t’ajudarà a ser feliç de veritat (Sl. 16:11).