1, 2. a) Com era Moisès, i què va fer? b) Quin aŀlicient tenim per cultivar la mansuetud?

LA Bíblia diu que Moisès era molt mans, «més que cap home que hi havia sobre la faç de la terra» (Nom. 12:3). Vol dir això que era dèbil, indecís o que volia fugir dels problemes? Molts pensen que les persones manses són així. Però la realitat és molt diferent. Moisès era un home fort, decidit i valent. Gràcies a Jehovà, es va encarar a un poderós governant d’Egipte, va dirigir uns 3.000.000 de persones pel desert i va ajudar els israelites a vèncer els seus enemics.

² Nosaltres no hem d’afrontar els mateixos reptes que Moisès, però cada dia vivim situacions o tractem amb persones que posen a prova la nostra mansuetud. Amb tot, tenim un gran aŀlicient per cultivar aquesta qualitat. Jehovà promet que els mansos «heretaran la terra» (Sl. 37:11). Creus que ets una persona mansa? Et consideren així els altres? Abans de respondre a aquestes preguntes, vegem què significa ser mans als ulls de Jehovà.

3, 4. a) A què es pot comparar la mansuetud? b) Quines qualitats estan relacionades amb la mansuetud, i per què?

³ La mansuetud * és com un quadre bonic en el qual es combinen molts colors de manera harmoniosa. També  està molt relacionada amb altres qualitats que donen color a la nostra personalitat, com ara la humilitat, l’obediència, la tendresa o la valentia. Per què hem de demostrar aquestes qualitats si volem agradar a Jehovà?

⁴ Les persones humils són obedients a Déu i fan la Seva voluntat. A més, ell vol que demostrem tendresa (Mt. 5:5; Gàl. 5:23). Quan complim la voluntat de Jehovà, Satanàs es posa rabiós. Per això, encara que siguem humils i dòcils, molta gent ens odia (Jn. 15:18, 19). Com a conseqüència, hem de ser valents per oposar-nos al Diable.

5, 6. a) Per què odia Satanàs la gent mansa? b) Quines preguntes analitzarem?

⁵ El contrari d’una persona mansa és una persona arrogant, que no controla el seu temperament i que no obeeix Jehovà. Aquesta descripció encaixa molt bé amb Satanàs. Així doncs, no ens sorprèn que aquest àngel rebel odiï la gent mansa, o dòcil, ja que li recorda les seves debilitats i demostra que és un mentider. No importa el que digui o faci. Ell no pot impedir que les persones que mostren mansuetud serveixin Jehovà (Job 2:3-5).

⁶ Ara bé, quan se’ns podria fer més difícil ser mansos? I per què no hem de deixar de cultivar aquesta qualitat? Per contestar aquestes preguntes, repassarem l’exemple de Moisès, dels tres hebreus i de Jesús.

7, 8. Com va reaccionar Moisès quan el van tractar amb falta de respecte?

⁷ Quan tens certa responsabilitat sobre algú. En aquests casos, pot ser difícil mantenir la calma, especialment si algú et tracta amb falta de respecte o posa en dubte les teves decisions. T’ha passat mai això? I si un membre de la teva família actués així? Com reaccionaries? Vegem què va fer Moisès en una situació semblant.

⁸ Jehovà li va encarregar a Moisès que dirigís el poble d’Israel i li va donar el privilegi d’escriure les lleis que guiarien aquella nació. Era evident que Déu l’ajudava. Malgrat això, els seus propis germans, Aaron i Míriam, el van criticar  i van qüestionar el seu criteri a l’hora d’escollir la seva dona. Qualsevol persona en el seu lloc segurament s’hauria enfadat i hauria pres represàlies. Però Moisès era diferent. Ell no es va ofendre ràpidament i, fins i tot, li va demanar a Jehovà que li tragués el càstig a la seva germana (Nom. 12:1-13). Per què va reaccionar Moisès d’aquesta manera?

9, 10. a) Quina lliçó va aprendre Moisès? b) Què poden aprendre de Moisès els caps de família i els ancians?

⁹ Moisès es va deixar ensenyar per Jehovà. Uns 40 anys abans, quan era part de la família reial d’Egipte, va demostrar que no era una persona mansa. De fet, tenia tan mal geni que fins i tot va matar un home perquè creia que aquest havia actuat injustament. Moisès va pensar que Jehovà estava d’acord amb el que havia fet. Déu va dedicar 40 anys a ajudar aquest servent a entendre que, per dirigir els israelites, no n’hi havia prou amb ser valent sinó que necessitava ser mans. Per aconseguir-ho, havia de ser humil, obedient i tendre. Moisès va aprendre bé la lliçó i va arribar a ser un bon líder (Èx. 2:11, 12; Fe. 7:21-30, 36).

¹⁰ Avui dia, els caps de família i els ancians han d’imitar l’exemple de Moisès. Si els falten al respecte, no s’han d’ofendre fàcilment. Han de ser humils i reconèixer els seus errors (Ecl. 7:9, 20). També han de ser obedients a Jehovà i seguir la seva guia per resoldre problemes. I sempre s’han d’esforçar per respondre de manera amable (Prov. 15:1). Els caps de família i els ancians que actuen així agraden a Jehovà, promouen un ambient pacífic i són un exemple de mansuetud.

11-13. Quin exemple ens van donar els tres hebreus?

¹¹ Quan ens persegueixen. Al llarg de la història, els governants han perseguit el poble de Jehovà. Pot ser que diguin que som ‘uns delinqüents’, però en realitat el que fem és «obeir Déu abans que als homes» (Fe. 5:29). És possible que es burlin de nosaltres, ens empresonin o ens maltractin. Ara bé, amb l’ajuda de Jehovà no prendrem represàlies sinó que mantindrem la calma.

¹² Pensa en l’exemple dels tres hebreus: Hananies, Misael i Azaries. * El rei de Babilònia els va ordenar que s’inclinessin davant d’una enorme imatge d’or. Amb respecte, li van explicar per què no adorarien  la imatge. Tot seguit, el rei els va dir que si no ho feien els posaria en un forn en flames, però ells van decidir obeir Jehovà. Encara que no sabien com acabaria aquell incident, estaven disposats a ser fidels fins al final. Amb tot, Jehovà va decidir salvar-los (Dan. 3:1, 8-28). El seu exemple és una prova que les persones manses són valentes de veritat. Cap rei, amenaça o càstig pot fer que deixin d’adorar només a Jehovà (Èx. 20:4, 5).

¹³ Com podem copiar l’exemple dels tres hebreus si es posa a prova la nostra lleialtat a Déu? Hem de ser humils i confiar que Ell ens cuidarà (Sl. 118:6, 7). Si algú ens acusa d’actuar malament, hem de respondre «amb amabilitat i respecte» (1 Pe. 3:15). I no hem de permetre que res posi en perill la nostra amistat amb Jehovà.

14, 15. a) Què ens pot passar quan estem estressats? b) D’acord amb Isaïes 53:7, 10, per què Jesús és el millor exemple a seguir?

¹⁴ Quan estem estressats. Tots en algun moment podem patir estrès per diferents raons. Pot ser que ens posem nerviosos abans de fer un examen a l’escola o de realitzar una tasca difícil a la feina. És possible que ens angoixi alguna prova o tractament mèdic que ens haguem de fer. Quan vivim alguna d’aquestes situacions, és difícil mantenir la calma. Les coses que normalment no ens afecten poden començar a irritar-nos, i pot ser que parlem de manera dura i freda. Si t’has sentit així, recorda l’exemple de Jesús.

¹⁵ Durant els últims mesos que va viure a la terra, el Fill de Déu va passar per moments molt estressants. Ell sabia que l’executarien i que patiria molt (Jn. 3:14, 15; Gàl. 3:13). Alguns mesos abans de morir, Jesús va dir que estava molt angoixat (Lc. 12:50). I pocs dies abans de la seva mort va tornar a dir: «Estic angoixat». Tot i això, la manera com va expressar els seus sentiments quan va fer oració demostra que era humil i obedient a Jehovà. Li va dir: «Pare, salva’m d’aquest moment tan difícil. Però he vingut per passar per aquesta situació. Pare, glorifica el teu nom» (Jn. 12:27, 28). Quan va arribar el moment, Jesús es va entregar amb valentia als enemics de Déu, que el van assassinar de la manera més cruel, humiliant i dolorosa possible. Malgrat el patiment i l’angoixa que va viure, Jesús va fer la voluntat del seu Pare amb una actitud mansa, o dòcil. Sens dubte, ens va deixar el millor exemple a seguir (llegeix Isaïes 53:7, 10).

16, 17. a) Com van posar a prova la mansuetud de Jesús els seus amics? b) Com podem imitar Jesús?

¹⁶ La mateixa nit que Jesús va morir, els seus millors amics van posar a prova la seva mansuetud. Imagina’t l’angoixa que Jesús estava passant. Es mantindria fidel fins a la mort? La vida de milers de milions de persones estava en joc (Rm. 5:18, 19). I encara més important, les seves accions podien netejar o tacar la reputació de Jehovà (Job 2:4). Llavors, a l’últim sopar amb els seus amics íntims, els apòstols van tenir «una discussió molt forta sobre quin d’ells era el més important». Jesús els havia hagut de corregir en diverses ocasions, fins i tot aquella mateixa tarda. Sorprenentment ell no es va enfadar, sinó que els va parlar amb calma. Els va tornar a explicar de  manera amable, però clara, l’actitud que havien de tenir. A més, els va felicitar per estar amb ell en tot moment (Lc. 22:24-28; Jn. 13:1-5, 12-15).

¹⁷ Com hauries actuat en el lloc de Jesús? Si ens esforcem per imitar-lo, tots podrem reaccionar de manera calmada encara que estiguem estressats. Hem d’estar disposats a obeir aquest consell de Jehovà: «Continueu suportant-vos els uns als altres» (Col. 3:13). Si recordem que tots diem o fem coses que poden molestar els altres, ens serà més fàcil seguir aquest consell (Prov. 12:18; Jm. 3:2, 5). A més, sempre hem d’intentar felicitar els nostres germans per les seves bones qualitats (Ef. 4:29).

18. Com ens ajuda a prendre bones decisions Jehovà, però què hem de fer?

¹⁸ Prendrem bones decisions. Quan haguem de prendre decisions difícils a la vida, Jehovà només ens ajudarà si som mansos. Ell promet que escolta les oracions d’aquells que mostren mansuetud (Sl. 10:17). I no només fa això, sinó que la Bíblia ens assegura: «Ell encamina els humils [o mansos, NM] en la justícia, i ensenya el seu camí als humils [o mansos, NM]» (Sl. 25:9). Jehovà ens guia a través de la Bíblia, les publicacions, els vídeos i les reunions que ens prepara «l’esclau fidel i assenyat» (Mt. 24:45-47). * Ara bé, hem de ser humils i obedients, i acceptar la seva ajuda. Això ho fem quan estudiem la informació que ell ens subministra i apliquem tot el que aprenem.

19-21. a) Quin error va cometre Moisès a Cadés? b) Quines lliçons aprenem d’aquest relat?

¹⁹ Evitarem cometre errors. Pensa en Moisès. Durant dècades va ser un home mans i va agradar a Jehovà. Però cap al final dels 40 anys al desert, Moisès no va demostrar aquesta qualitat. La seva germana, que segurament era qui li havia salvat la vida a Egipte, acabava de morir i havia estat enterrada a Cadés. I una vegada més, els israelites es tornaven a queixar perquè deien que Moisès no es preocupava per ells. Llavors, van discutir amb ell per la falta d’aigua.  Ells havien vist els miracles que havia fet Jehovà mitjançant aquest servent i sabien que Moisès havia estat un bon líder. Tot i això, es van queixar per no tenir aigua i, a més, van criticar Moisès i el van culpar de la set que passaven (Nom. 20:1-5, 9-11).

²⁰ Moisès es va enfadar molt, i va deixar de ser humil i dòcil. En lloc de parlar a la roca, tal com Jehovà li havia manat, es va omplir de ràbia i va dir amb amargura al poble que ell faria un miracle. A continuació, va donar dos cops a la roca i va sortir molta aigua. L’orgull i la ira el van fer cometre un error molt greu (Sl. 106:32, 33). Com que en aquella ocasió no va tenir seny, Moisès va perdre l’oportunitat d’entrar a la Terra Promesa (Nom. 20:12).

²¹ Aquest relat ens ensenya moltes lliçons. Primer, ens hem d’esforçar constantment per cultivar una actitud mansa. Si en algun moment deixem de fer-ho, l’orgull ens pot dominar, i pot fer que parlem i actuem de manera poc assenyada. Segon, l’estrès ens debilita i, per això, hem d’intentar mantenir la calma, fins i tot quan estem sota pressió.

22, 23. a) Per què hem de ser mansos? b) Què indica l’expressió «potser estareu amagats» de Sofonies 2:3?

²² Estarem protegits. Molt aviat Jehovà eliminarà la gent malvada de la terra, i només hi viuran els humils i mansos. Llavors, per fi la humanitat viurà en pau (Sl. 37:10, 11). Si segueixes el consell de Jehovà que trobem al llibre de Sofonies, podràs ser un dels que viuran per sempre al paradís (llegeix Sofonies 2:3).

²³ Per què diu Sofonies 2:3 les següents paraules: «Potser estareu amagats»? Aquesta afirmació no vol dir que Jehovà sigui incapaç de protegir aquells a qui estima i li volen agradar. Al contrari, mostra que hem de posar de la nostra part per rebre aquesta protecció. Si ens esforcem per ser mansos i tenir l’aprovació de Jehovà, podrem sobreviure al seu dia de judici i gaudir de vida eterna.