1, 2. a) Què desitgem tots? b) De què podem estar segurs?

TOTS volem sentir-nos estimats i que se’ns tracti de manera justa. Si se’ns tracta constantment amb falta d’amor i justícia, ens podem sentir buits i que no valem res.

² Jehovà sap que tots necessitem rebre amor i justícia, i podem estar segurs que ell ens estima molt i vol que se’ns tracti bé (Sl. 33:5). Una prova d’això és la Llei que Jehovà va donar a la nació d’Israel mitjançant Moisès. Si et sents deprimit perquè els altres no et tracten de manera justa o amorosa, fixa’t en com la Llei mosaica * demostra que el nostre Creador es preocupa pels seus servents.

3. a) Segons Romans 13:8-10, què aprenem quan estudiem la Llei mosaica? b) Quines preguntes analitzarem en aquest article?

³ Quan estudiem la Llei mosaica, entenem millor el que sent Jehovà, el nostre Pare amorós (llegeix Romans 13:8-10). En aquest article, analitzarem algunes de les lleis que va donar a Israel i respondrem a les següents preguntes: Per què podem dir que la Llei es basava en l’amor i que promovia la justícia? Com s’havia d’aplicar la Llei? I a qui protegia especialment? Les respostes a aquestes preguntes ens poden consolar, donar esperança i apropar-nos a Jehovà (Fe. 17:27; Rm. 15:4).

4. a) Per què podem dir que la Llei mosaica està basada en l’amor? b) Segons diu Mateu 22:36-40, quins manaments va destacar Jesús?

⁴ Tot el que fa Jehovà està motivat per l’amor, i la Llei mosaica n’és un exemple (1 Jn. 4:8). Totes les lleis que formaven part d’aquest codi estaven basades en dos manaments principals: estimar Déu i estimar els altres (Lev. 19:18; Deut. 6:5; llegeix Mateu 22:36-40). Així doncs, és d’esperar que cadascun dels més de 600 manaments que formen part de la Llei mosaica ens ajudin a entendre millor l’amor de Jehovà. Vegem-ne alguns exemples.

5, 6. a) Què vol Jehovà que facin els matrimonis? b) Què li preocupa a Jehovà? Posa’n un exemple.

⁵ Sigues fidel al teu cònjuge i cuida els teus fills. Jehovà vol que els matrimonis s’estimin tant que el seu amor duri per sempre (Gèn. 2:24; Mt. 19:3-6). L’adulteri és una de les traïcions més greus que una persona pot cometre. Es tracta d’un pecat contra Déu i una gran crueltat contra la parella (Gèn. 39:7-9). De fet, una persona que sigui víctima d’adulteri pot patir les conseqüències emocionals d’aquesta traïció durant molts anys. Per això, el setè dels Deu Manaments prohibia l’adulteri (Deut. 5:18).

⁶ Jehovà es preocupa molt per com es tracten les persones casades. En el temps d’Israel, volia que els israelites tractessin bé les seves dones. Si un home respectava la Llei, havia d’estimar la seva dona i no divorciar-se d’ella per qualsevol motiu (Deut. 24:1-4; Mt. 19:3, 8). Quan sorgia un problema greu i ell es divorciava de la seva dona, li havia de donar un certificat de divorci que la protegia de ser acusada falsament d’immoralitat. A més, sembla que abans que el marit pogués donar aquest certificat a la seva dona, havia de parlar amb els ancians de la ciutat. D’aquesta manera, els ancians podien ajudar la parella a salvar el seu matrimoni. Tot i que Jehovà no sempre intervenia quan un israelita es divorciava per raons egoistes, sí que veia el patiment de la dona i li sabia molt de greu (Mal. 2:13-16).

7, 8. a) Què va manar Jehovà als pares? (Mira la imatge de la portada.) b) Quines lliçons aprenem?

⁷ La Llei també era una prova de la preocupació de Jehovà pel benestar dels fills. Va manar als pares que es cuidessin no només de les necessitats físiques dels seus fills sinó també de les espirituals. Havien d’aprofitar qualsevol oportunitat per ajudar-los a estimar Jehovà i a obeir la seva Llei (Deut. 6:6-9; 7:13). Una de les raons per les quals Déu va castigar els israelites va ser perquè alguns tractaven els seus fills d’una manera cruel i sàdica (Jer. 7:31, 33). Els pares no havien de veure els fills com una propietat que podien maltractar o desatendre, sinó com «la millor herència», un regal de Jehovà que havien de valorar (Sl. 127:3, MM).

⁸ Lliçons: Jehovà està molt atent a la manera com es tracten els matrimonis. A més, vol que els pares estimin els seus fills i els jutjarà si els tracten malament.

9-11. Per què va donar Jehovà el darrer dels Deu Manaments?

⁹ No desitgis el que és dels altres. L’últim dels Deu Manaments prohibia desitjar el que era dels altres (Deut. 5:21; Rm. 7:7). Jehovà va donar aquesta llei  per ensenyar als seus servents una lliçó important: havien de protegir el seu cor, és a dir, el que pensaven i sentien. Ell sap que les males accions comencen amb mals pensaments i sentiments (Prov. 4:23). Si un israelita cultivava mals desitjos en el seu cor, segurament no tractaria els altres amb amor. El rei David va caure en aquesta trampa. Tot i que era una bona persona, en una ocasió va desitjar la dona d’un altre i aquest desig el va portar a pecar (Jm. 1:14, 15). Va cometre adulteri, va intentar enganyar el marit innocent i després va fer que morís (2 Sam. 11:2-4; 12:7-11).

¹⁰ Jehovà sap què pensem i sentim. Per això, podia saber si un israelita desitjava el que no era seu (1 Cròn. 28:9). Aquest manament ajudava els israelites a evitar pensaments que els portessin a actuar malament. No creus que Jehovà és un Pare amorós i savi?

¹¹ Lliçons: Jehovà veu més enllà de les aparences i sap què hi ha en el nostre interior, o el nostre cor (1 Sam. 16:7). No es pot amagar cap pensament, sentiment ni acció als ulls de Jehovà. Ell es fixa en les coses positives de les persones, però també ens anima a identificar i controlar els mals pensaments abans que es converteixin en males accions (2 Cròn. 16:9; Mt. 5:27-30).

12. Què ens ensenya la Llei mosaica sobre Jehovà?

¹² La Llei mosaica també ens ensenya que Jehovà estima la justícia (Sl. 37:28; Is. 61:8). De fet, ell ens va donar el millor exemple a l’hora de tractar els altres de manera justa. Quan els israelites obeïen les lleis de Jehovà, ell els beneïa. Però quan les passaven per alt, en patien les conseqüències. Tot seguit veurem dues lleis més que formaven part dels Deu Manaments.

13, 14. a) Què deien els primers dos manaments? b) Per què podem dir que aquests manaments eren pel bé dels israelites?

¹³ Adora només Jehovà. Els primers dos manaments deien als israelites que havien de servir únicament Jehovà i no adorar cap imatge (Èx. 20:3-6). Aquests manaments beneficiaven el poble, i no a Jehovà. Quan els israelites es mantenien fidels a Déu, els hi anava tot bé. Però quan adoraven déus falsos, patien molt.

¹⁴ Pensa en els cananeus. Ells adoraven ídols inanimats en lloc de servir l’únic Déu verdader (Sl. 115:4-8). Com a resultat, es van rebaixar participant en pràctiques sexuals vergonyoses i sacrificant de manera cruel els seus propis fills, entre d’altres coses. De la mateixa manera, quan els israelites desobeïen Jehovà i decidien adorar ídols, queien molt baix i feien mal a les seves famílies (2 Cròn. 28:1-4). Aquells que tenien autoritat van deixar de seguir les normes justes de Jehovà, van abusar del seu poder, i van tractar injustament els més dèbils i vulnerables (Ez. 34:1-4). Per això, Déu va advertir al seu poble que jutjaria aquells que maltractaven dones i nens indefensos (Deut. 10:17, 18; 27:19). En canvi, Jehovà va beneir els israelites quan ells li van ser lleials i van tractar els altres de manera justa (1 Re. 10:4-9).

15. Què aprenem de Jehovà?

¹⁵ Lliçons: De vegades, algunes persones que afirmen servir Jehovà passen  per alt les Seves normes i fan mal al Seu poble, però Ell no en té la culpa. El nostre Pare ens estima i sap quan se’ns tracta de manera injusta. A ell li fa mal quan ens veu patir, fins i tot més que a una mare quan veu que el seu nadó pateix (Is. 49:15). Encara que ell no intervingui immediatament, al seu moment demanarà comptes a la gent que maltracta els altres i no es penedeix.

16-18. a) Quins aspectes incloïa la Llei mosaica? b) Quines lliçons en podem aprendre?

¹⁶ La Llei mosaica incloïa molts aspectes de la vida diària dels israelites. Així doncs, els ancians encarregats de jutjar el poble ho havien de fer de manera justa. No només tractaven casos relacionats amb l’adoració a Jehovà, sinó també delictes greus i conflictes. Vegem-ne algun exemple.

¹⁷ Si un israelita assassinava algú, no era condemnat a mort automàticament. Els ancians de la seva ciutat investigaven les circumstàncies abans de decidir si mereixia morir (Deut. 19:2-7, 11-13). També intervenien en diferents situacions del dia a dia, des de disputes sobre propietats fins a discussions matrimonials (Èx. 21:35; Deut. 22:13-19). Quan aquests homes actuaven de manera justa i els israelites seguien la Llei, tots en sortien guanyant i donaven honra a Jehovà (Lev. 20:7, 8; Is. 48:17, 18).

¹⁸ Lliçons: Per a Jehovà és important qualsevol aspecte de la nostra vida. Vol que tractem els altres de manera justa i amorosa. A més, observa el que fem i diem, fins i tot quan estem sols a casa nostra (Heb. 4:13).

19-21. a) Com havien de tractar al poble els ancians i els jutges? b) Quines lleis va posar Jehovà? c) Quines lliçons n’aprenem?

¹⁹ Jehovà volia que el seu poble evités la influència negativa dels pobles veïns. Per aquest motiu, va manar als ancians i als jutges que apliquessin la Llei amb imparcialitat i no fossin corruptes. Amb tot, no havien de tractar els altres de manera dura o estricta. Al contrari, havien d’estimar la justícia (Deut. 1:13-17; 16:18-20).

²⁰ Com que Jehovà era compassiu, va posar lleis per evitar que es tractés de manera injusta a les persones. Per exemple, la Llei feia difícil que una persona innocent fos acusada falsament. L’acusat tenia el dret de saber qui l’havia culpat (Deut. 19:16-19; 25:1). A més, no podia ser condemnat si no hi havia com a mínim dos testimonis del delicte (Deut. 17:6; 19:15). I què passava si algú infringia la Llei, però només hi  havia un testimoni? No havia de pensar que s’escaparia del càstig. Al cap i a la fi, Jehovà sabia el que havia fet. D’altra banda, a la família, el pare era qui tenia autoritat, però aquesta era limitada. En alguns conflictes familiars, els ancians de la ciutat havien d’intervenir i prendre la decisió final (Deut. 21:18-21).

²¹ Lliçons: El millor exemple que tenim és Jehovà. Ell sempre actua de manera justa (Sl. 89:14). Recompensa aquells que obeeixen les Seves normes, però castiga els que abusen de la seva autoritat (2 Sam. 22:21-23; Ez. 9:9, 10). Algunes persones actuen malament i sembla que no en pateixen les conseqüències. Ara bé, quan Jehovà determini que és el moment adequat, ell farà justícia (Prov. 28:13). Si no es penedeixen, aviat s’adonaran que «és terrible caure en mans del Déu viu» (Heb. 10:30, 31).

22-24. a) A qui protegia sobretot la Llei? b) Què aprenem de Jehovà? c) Quina advertència trobem a Èxode 22:22-24?

²² La Llei sobretot protegia els més indefensos, com ara els orfes, les viudes i els estrangers. Jehovà va dir als jutges d’Israel: «No facis injustícia als forasters ni als orfes. No prenguis en penyora [o garantia] el vestit d’una viuda» (Deut. 24:17, MM). Per tant, Jehovà va demostrar que s’interessava personalment en  els més vulnerables i va deixar clar que castigaria aquells que els maltractessin (llegeix Èxode 22:22-24).

²³ La Llei prohibia qualsevol forma d’incest i d’aquesta manera protegia els membres de la família de ser víctimes d’abusos o altres delictes sexuals (Lev. 18:6-30). A diferència de les nacions veïnes, que toleraven o acceptaven aquesta pràctica, el poble de Déu l’havia de veure de la mateixa forma que Jehovà, com un acte detestable.

²⁴ Lliçons: Jehovà vol que aquells a qui ha donat la responsabilitat de cuidar la congregació s’interessin personalment en els altres. Ell odia els delictes sexuals i vol que tots, especialment els més indefensos, rebin protecció i siguin tractats de manera justa.

25, 26. a) Per què podem dir que l’amor i la justícia són com viure i respirar? b) Sobre què parlarà el següent article d’aquesta sèrie?

²⁵ L’amor i la justícia són com viure i respirar. L’una depèn de l’altra. Quan estem segurs que Jehovà ens tracta de manera justa, l’estimem encara més. I quan estimem Déu i les seves normes, ens sentim motivats a estimar els altres i a tractar-los amb justícia.

²⁶ El pacte de la Llei mosaica va ajudar els israelites a tenir una relació més estreta amb Jehovà. Amb tot, aquesta Llei va deixar de ser vigent després del sacrifici de Jesús i va ser substituïda per un arranjament millor (Rm. 10:4). L’apòstol Pau va dir que la Llei era «una ombra de les coses bones que han de venir» (Heb. 10:1). El següent article d’aquesta sèrie parlarà d’alguna d’aquestes «coses bones que han de venir», i del paper que tenen l’amor i la justícia a la congregació.