1, 2. a) Quin exemple ens ajuda a entendre que necessitem rebre consol i que podem oferir-ne? b) Com han patit alguns nens?

LES persones necessitem rebre consol, però també tenim la capacitat de consolar-nos els uns als altres. Per exemple, quan un nen petit que està jugant cau i es fa mal, segurament es posa a plorar i surt corrents buscant el seu pare o la seva mare. Els pares no li poden fer desaparèixer la ferida, però el poden consolar. Potser li pregunten què li ha passat, li eixuguen les llàgrimes i el calmen amb paraules tendres. És possible que li netegin i tapin la ferida. Poc després, el nen ja no plora i torna a jugar com si res. Amb el temps, la ferida s’acaba curant.

² Així i tot, de vegades els nens pateixen ferides molt més greus. Alguns han estat víctimes d’abusos sexuals en alguna ocasió o, fins i tot, durant anys. Sigui com sigui, els abusos poden deixar ferides emocionals molt profundes. En alguns casos, l’agressor és detingut i castigat, però en d’altres sembla que escapa impune. Encara que de seguida es faci justícia, la víctima patirà les conseqüències de l’abús fins a ben entrada l’edat adulta.

3. a) Segons 2 Corintis 1:3, 4, què desitja Jehovà? b) Quines preguntes analitzarem?

³ Si algú va ser víctima d’abusos de petit i encara en pateix les conseqüències emocionals, què el pot ajudar? El nostre Pare amorós desitja de tot cor que els seus estimats servents rebin l’amor i el consol necessaris (llegeix 2 Corintis 1:3, 4). Per tant, analitzem les següents qüestions: Per què els que han patit aquests abusos necessiten  rebre consol? Qui els pot consolar? I com ho pot fer?

4, 5. a) Per què és important que entenguem que els nens són diferents als adults? b) Quin efecte poden tenir els abusos en la confiança dels nens?

⁴ Encara que hagin passat molts anys, algunes persones que van patir abusos quan eren petites segueixen necessitant consol. Per entendre-ho, és important que recordem que els nens no són iguals als adults. Quan se’ls tracta malament, l’efecte que això té en ells és diferent. Vegem algunes raons per les quals aquestes experiències són tan traumàtiques per a ells.

⁵ Els nens necessiten tenir una relació estreta amb aquells que els cuiden i eduquen, i confiar en ells. Aquests lligams emocionals fan que se sentin segurs i els permeten confiar en les persones que els estimen (Sl. 22:9). Per desgràcia, sovint els abusos comencen a casa i molts dels agressors són familiars propers o amics de la família. Quan es trenca la confiança del nen, encara que passin els anys, és molt difícil que pugui tornar a fiar-se d’algú.

6. Per què és molt cruel i perjudicial l’abús de menors?

⁶ Els nens estan indefensos i, per això, aquests abusos són especialment cruels i perjudicials. Forçar els nens a cometre actes sexuals anys abans d’estar preparats en sentit físic, emocional i mental per casar-se i tenir relacions sexuals té conseqüències terribles. A més, pot distorsionar el seu punt de vista sobre el sexe, sobre ells mateixos i sobre les persones que es vulguin apropar a ells.

7. a) Per què els és fàcil als agressors enganyar els nens, i com ho fan? b) Quin efecte poden tenir les mentides dels agressors?

⁷ Els nens encara no tenen la capacitat de pensar, raonar, prendre decisions, i reconèixer i evitar els perills (1 Cor. 13:11). Per això, als agressors maliciosos no els costa gens enganyar els nens. Els intenten convèncer dient-los mentides cruels, com ara que la víctima és la culpable, que ha de mantenir el secret, que ningú l’escoltarà ni la creurà, o que els actes sexuals entre adults i nens són mostres normals d’afecte. Aquestes mentides poden distorsionar la manera de pensar del nen i la seva percepció del que és cert o fals durant anys. A més, poden fer que creixi pensant que no val res, que és brut i que no mereix que ningú l’estimi ni el consoli.

8. Per què podem estar segurs que Jehovà ens pot donar el consol que necessitem?

⁸ Per això, no ens sorprèn que l’abús sexual pugui causar tant de mal durant molt de temps. No creus que és un crim cruel i despietat? Aquesta pràctica està tan estesa que mostra clarament que vivim en els «últims dies», on no hi ha amor a les famílies, i «els dolents i els impostors» van «de mal en pitjor» (2 Tim. 3:1-5, 13). Les tàctiques de Satanàs són malvades, i és molt trist veure que les persones actuen d’una manera que el fan feliç. Però podem estar segurs que Jehovà és molt més poderós que Satanàs i els seus seguidors, i coneix perfectament la seva manera d’actuar. Déu és conscient de tot el que patim i ens pot donar el consol que necessitem. És un privilegi servir «el Déu de tot consol, que ens consola en tots els nostres  patiments perquè, amb el consol que rebem de Déu, puguem consolar els que passen per qualsevol patiment» (2 Cor. 1:3, 4). Ara bé, a qui utilitza Jehovà per consolar-nos?

9. Segons Salm 27:10, què farà Jehovà pels que han estat abandonats per la seva família?

⁹ Aquells que han estat víctimes d’abusos per part de persones properes o que no han tingut la protecció dels seus pares necessiten molt de consol. El rei David sabia que sempre podem confiar que Déu ens consolarà (llegeix Salm 27:10). Aquest servent estava segur que Jehovà és com un Pare amorós per als que han estat maltractats i abandonats per la seva família. De fet, Ell fa servir els seus servents fidels perquè siguin la nostra família espiritual. A més, Jesús va dir que els que feien la voluntat del seu Pare eren els seus germans, les seves germanes i la seva mare (Mt. 12:48-50).

10. Què va fer l’apòstol Pau com a ancià?

¹⁰ La congregació es pot convertir realment en la nostra família. Pensa en l’apòstol Pau. Ell era un ancià fidel i treballador que va donar un bon exemple, i va animar els altres a imitar-lo igual que ell imitava Crist (1 Cor. 11:1). En una ocasió, va dir el següent sobre la responsabilitat que tenia com a ancià: «Us vam tractar amb afecte, tal com una mare alimenta i cuida amb tendresa el seu fillet» (1 Tes. 2:7). Avui dia, els ancians també han de fer servir paraules tendres i amables quan consolen amb la Bíblia aquells que ho necessiten.

11. Són els ancians els únics que poden consolar les víctimes d’abusos? Explica-ho.

¹¹ Són els ancians els únics que poden consolar les víctimes d’abusos? No. Tots hem d’obeir el següent consell bíblic: «Consoleu-vos els uns als altres» (1 Tes. 4:18). Les germanes madures poden animar molt aquelles que necessiten consol. Amb raó, Jehovà es compara a si  mateix amb una mare que consola el seu fill (Is. 66:13). La Bíblia parla de dones que van consolar aquells que estaven patint (Job 42:11). De vegades, un o dos ancians podrien demanar discretament a una germana madura si podria ajudar una altra que estigués sofrint. * Quina alegria sent Jehovà quan veu aquestes germanes fidels ajudant les seves companyes que pateixen en sentit emocional.

12. Què hem d’evitar?

¹² És clar, hem de ser prudents i no preguntar coses que la persona prefereixi no explicar (1 Tes. 4:11). Ara bé, què podem fer per ajudar aquells que necessiten consol? A continuació, repassarem cinc maneres de donar consol basades en relats o textos bíblics.

13. a) Què va fer un àngel per ajudar Elies? b) Com el podem imitar?

¹³ Ofereix-li ajuda pràctica. Quan el profeta Elies fugia per salvar la seva vida, estava tan angoixat que volia morir. Jehovà va enviar un àngel poderós perquè l’animés i li donés ajuda pràctica. Aquest àngel li va oferir menjar calent i li va dir que mengés (llegeix 1 Reis 19:5-8). Podem aprendre una lliçó valuosa d’aquest relat: un petit gest bondadós pot tenir un efecte positiu. Si no ens és fàcil parlar amb un germà que està desanimat sobre els seus sentiments, potser podem convidar-lo a menjar a casa, fer-li un regal senzill o escriure-li unes paraules animadores en una targeta per demostrar-li que l’estimem i ens preocupem per ell.

14. Què podem aprendre del relat d’Elies?

¹⁴ Ajuda’l a sentir-se còmode i protegit. Podem aprendre una altra lliçó d’aquest relat. Déu miraculosament va proporcionar a Elies l’ajuda que necessitava per arribar a la muntanya d’Horeb. Pot ser que en aquell lloc remot, on Jehovà havia fet el pacte amb el seu poble segles abans, el profeta se sentís més segur, ja que estava molt lluny dels que li volien fer mal i era impossible que el trobessin. Què n’aprenem? Si volem consolar les víctimes d’abusos, primer les hem d’ajudar a sentir-se protegides. Per exemple, els ancians fan bé de recordar que una germana deprimida es pot sentir més segura i còmoda xerrant tranquiŀlament a casa seva amb un cafè o una infusió que a la Sala del Regne. Però també pot passar a la inversa.

15, 16. Què implica escoltar amb atenció?

¹⁵ Escolta amb atenció. La Bíblia ens aconsella: «Heu d’estar disposats a escoltar, heu de pensar abans de parlar» (Jm. 1:19). Escoltes amb atenció quan algú et parla? Alguns pensen que escoltar simplement és mirar la persona i no dir res. Però escoltar atentament implica molt més. Quan Elies va expressar la seva angoixa a Jehovà, Ell el va escoltar atentament i es va adonar que el profeta estava espantat, se sentia sol i pensava que la seva feina havia estat inútil. Jehovà de manera amorosa el va ajudar a superar aquells sentiments negatius i li va demostrar que realment l’havia escoltat (1 Re. 19:9-11, 15-18).

¹⁶ Ser comprensius i compassius és una mostra d’amor. Com podem demostrar aquestes qualitats quan escoltem un  germà? Una manera és fent algun comentari amb tacte i amabilitat. Podries dir: «Em sap tan de greu el que et va passar! Cap nen hauria de patir això». Potser li podries fer alguna pregunta per assegurar-te que entens el que t’està expressant, com ara: «Em pots explicar això que m’has dit?» o «Crec que has dit que... T’he entès bé?». Aquestes preguntes demostraran que l’escoltes amb atenció i que l’intentes entendre (1 Cor. 13:4, 7).

17. Per què hem de ser pacients i «pensar abans de parlar»?

¹⁷ Esforça’t per «pensar abans de parlar». Sigues pacient i no interrompis la conversa per donar consells o corregir la manera de pensar de la persona. Elies es va desfogar amb Jehovà i va ser molt directe quan va expressar la seva angoixa. Més tard, després que Déu l’hagués enfortit, el profeta va tornar a expressar els seus sentiments amb les mateixes paraules (1 Re. 19:9, 10, 13, 14). Això ens ensenya que en ocasions els que estan deprimits necessiten desfogar-se més d’una vegada. Per això, tal com Jehovà fa, els hem d’escoltar amb paciència. En lloc de dir-los el que han de fer, els volem mostrar empatia i compassió (1 Pe. 3:8).

18. Com poden les nostres oracions animar als que pateixen?

¹⁸ Fes oracions sinceres i afectuoses amb la víctima. És possible que una persona que té la moral pel terra se senti incapaç d’orar i pensi que no és digna d’apropar-se a Jehovà. La podem consolar fent oració amb ella i mencionant el seu nom. Quan orem, podem dir que l’estimem molt, tant nosaltres com la congregació. També li podem demanar a Jehovà que l’ajudi i la consoli. Les oracions sinceres són una veritable font de consol (Jm. 5:16).

19. Què ens pot ajudar a consolar algú?

 ¹⁹ Tria paraules consoladores. Pensa abans de parlar. Recorda que les paraules irreflexives poden fer mal, però les amables curen (Prov. 12:18). Així doncs, demana-li a Jehovà que t’ajudi a trobar paraules amables, consoladores i tranquiŀlitzadores. No oblidis que la millor manera de consolar algú és fent servir la Bíblia, que conté les paraules del nostre Pare (Heb. 4:12).

20. a) Què poden arribar a sentir les víctimes d’abusos? b) Què els podem recordar?

²⁰ Pot ser que els que han patit abusos de petits ara se sentin bruts, inútils i que ningú els estima o, fins i tot, que no mereixen ser estimats. Però això no és veritat. Per tant, utilitza la Bíblia per recordar-los que Jehovà els estima i valora moltíssim (consulta el requadre « La Bíblia ens consola»). Tingues present com va tractar Jehovà a Daniel. Quan el profeta es va sentir trist i abatut, Déu va enviar un àngel per enfortir-lo i recordar-li que era preciós als Seus ulls (Dan. 10:2, 11, 19). Igualment, els nostres germans que estan deprimits són molt valuosos per a Jehovà.

21. a) Quin futur els espera als pecadors que no es penedeixen? b) Què estem decidits a fer?

²¹ Quan consolem els altres, els ajudem a recordar que Jehovà els estima molt. I no hem d’oblidar que Ell és un Déu just. Com que ho veu tot, cap abús escapa a la seva vista i, sens dubte, s’assegurarà que els pecadors que no es penedeixen rebin el seu càstig (Nom. 14:18). Mentrestant, fem tot el que puguem per demostrar que estimem els que han patit abusos. És molt consolador saber que Jehovà eliminarà definitivament el patiment de tots els que han estat maltractats per Satanàs i el seu món. Ben aviat, les coses dolentes del passat «no es recordaran, ni pujaran al cor» (Is. 65:17).