1. Per què ens hem de preparar per a la persecució?

LA NIT abans de ser executat, Jesús va reconèixer que tot aquell que volgués ser el seu deixeble seria odiat (Jn. 17:14). Des d’aquell moment fins a l’actualitat, aquells que van en contra de l’adoració verdadera han perseguit en moltes ocasions els testimonis de Jehovà (2 Tim. 3:12). A mesura que s’acosta la fi d’aquest món, hem d’esperar que els nostres enemics se’ns oposin encara més (Mt. 24:9).

2, 3. a) Què hem de tenir en compte sobre la por? b) Què veurem en aquest article?

² Com ens podem preparar per afrontar la persecució? No cal que ens imaginem tot el que ens podria passar. De fet, això ens crearia por i ansietat, i potser faria que afluixéssim el pas fins i tot abans que ens vinguessin les proves reals (Prov. 12:25; 17:22). La por és una arma poderosa que el nostre «adversari, el Diable», utilitza per atacar-nos (1 Pe. 5:8, 9). Així doncs, què podem fer ara per preparar-nos per aguantar la persecució?

³ En aquest article veurem com podem enfortir la nostra amistat amb Jehovà i per què és molt important que ho fem. També analitzarem com podem ser més valents i què podem fer quan els altres ens odiïn.

4. Segons les paraules d’Hebreus 13:5, 6, de què hem d’estar convençuts, i per què?

⁴ Estigues convençut que Jehovà t’estima i que mai t’abandonarà (llegeix Hebreus 13:5, 6). Anys enrere, aquesta revista va dir: «La persona que millor conegui  Déu serà la que més confiarà en ell quan vinguin proves». No creus que és ben cert això? Si volem aguantar la persecució, hem d’estimar Jehovà, confiar completament en ell i no dubtar mai que «és molt tendre» amb nosaltres (Jm. 5:11, nota; Mt. 22:36-38).

5. Què ens ajudarà a adonar-nos que Jehovà ens estima?

⁵ Llegeix la Bíblia cada dia amb l’objectiu d’apropar-te més a Jehovà (Jm. 4:8). Quan la llegeixis, fixa’t en les qualitats amoroses que ell té. Esforça’t per veure com les seves paraules i accions són una mostra del seu amor i afecte (Èx. 34:6). A alguns se’ls fa difícil creure que Déu els estima perquè mai ningú els ha estimat. Si et passa això, intenta cada dia fer una llista de les maneres com Jehovà ha estat bondadós i compassiu amb tu (Sl. 78:38, 39; Rm. 8:32). Quan meditis en la teva experiència i en el que has llegit a la Bíblia, et serà més fàcil adonar-te de tot el que Jehovà ha fet per tu. Com més ho valoris, més forta serà la teva amistat amb ell (Sl. 116:1, 2).

6. D’acord amb Salm 94:17-19, com ens ajuda fer oració?

⁶ Fes oració de manera regular. Imagina’t un pare abraçant el seu fill amb tendresa. El nen se sent tan segur que li explica tot el que li ha passat aquell dia, tant les coses bones com les dolentes. De manera semblant, si cada dia parles amb Jehovà de tot cor, podràs tenir una relació igual d’estreta amb Ell (llegeix Salm 94:17-19). Quan facis oració, «vessa com aigua el teu cor», i explica-li el que et preocupa i et fa por (Lam. 2:19). Llavors, sentiràs «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre» (Fili. 4:6, 7). Com més ho facis, més a prop et sentiràs de Jehovà (Rm. 8:38, 39).

7. Per què hem d’estar segurs que les promeses del Regne de Déu es compliran?

⁷ Estigues segur que les benediccions que portarà el Regne de Déu es faran realitat (Nom. 23:19). Si dubtes que aquestes promeses es compliran, serà més fàcil que Satanàs i aquells que ell controla et facin tenir por (Prov. 24:10; Heb. 2:15). Llavors, com pots ara enfortir la teva fe? Podries començar un projecte d’estudi personal per analitzar les promeses del Regne i les raons que tens per estar convençut que aquestes es compliran. Creus que això et serà útil? Pensa en l’exemple de l’Stanley Jones, que va estar a la presó durant set anys per la seva fe. * Què el va ajudar a aguantar? Ell va explicar que la seva fe era forta perquè sabia què era el Regne de Déu i què aconseguiria fer. Mai en va tenir dubtes.  Per això, ningú va aconseguir que deixés de servir Jehovà. Si tu també confies plenament en les promeses de Déu, t’aproparàs més a ell i no et deixaràs controlar per la por (Prov. 3:25, 26).

8. Què pot indicar la nostra assistència a les reunions?

⁸ Assisteix regularment a les reunions. Aquestes ens ajuden a apropar-nos a Jehovà. La nostra assistència és un bon indicador de com ens en sortirem quan patim persecució (Heb. 10:24, 25). Si ara deixem d’anar a les reunions per raons de poca importància, què farem quan sigui perillós anar-hi? Amb tot, si estem decidits a no deixar de reunir-nos, no cedirem quan els nostres enemics intentin impedir-nos-ho. Ara és el moment de valorar de tot cor les nostres reunions. D’aquesta manera, ni l’oposició ni la proscripció de part dels governs podran fer que deixem «d’obeir Déu abans que als homes» (Fe. 5:29).

9. Per què hem d’aprendre de memòria textos bíblics?

⁹ Aprèn de memòria els teus textos bíblics preferits (Mt. 13:52). Encara que la teva memòria no sigui perfecta, Jehovà pot fer servir el seu esperit sant perquè recordis aquests versicles (Jn. 14:26). Pensa en el que va dir un germà que va estar tancat en una ceŀla d’aïllament a l’Alemanya Oriental. Ell va explicar: «Va ser una benedicció haver après de memòria centenars de textos de la Bíblia. Així vaig poder meditar en diversos temes bíblics durant els dies de soledat». Aquells versicles van ajudar el nostre germà a mantenir-se a prop de Jehovà i a aguantar fidelment.

10. Per què hem de memoritzar les cançons?

¹⁰ Memoritza i canta les cançons que alaben Jehovà. Quan Pau i Siles estaven empresonats a Filips, estaven «cantant cançons a Déu» que havien après de memòria (Fe. 16:25). I què va ajudar els nostres germans de l’antiga Unió Soviètica quan van ser exiliats a Sibèria? La germana Maria Fedun va relatar: «Vam cantar totes les cançons del cançoner que recordàvem». Aquelles cançons els van animar i ajudar a estar a prop del nostre Pare. I tu? Com et sents quan cantes les teves cançons favorites? Segur que t’enforteixen la fe. Per tant, ara és el moment de  memoritzar aquestes cançons (consulta el requadre « Dona’m valentia»).

11, 12. a) Tal com mostra 1 Samuel 17:37, 45-47, per què David va ser valent? b) Què ens ensenya l’exemple de David?

¹¹ Per fer front a la persecució, has de ser valent. Però, què pots fer si no ho ets tant com t’agradaria? Recorda que l’autèntica valentia no té res a veure amb la teva alçada, força o destresa. Per exemple, en comparació amb Goliat, el jove David era baix, dèbil i anava desarmat. Ni tan sols tenia una espasa. Amb tot, ell va ser molt valent i no va dubtar a plantar cara a aquell gegant orgullós.

¹² Per què va ser tan valent David? Perquè no tenia cap dubte que Jehovà estava amb ell (llegeix 1 Samuel 17:37, 45-47). En lloc de pensar que Goliat era molt més gran que ell, es va concentrar en com de petit era aquest filisteu comparat amb Jehovà. Què ens ensenya aquest relat? Nosaltres també serem valents si confiem que Jehovà està al nostre costat i recordem que els nostres enemics no són res comparats amb el Creador (2 Cròn. 20:15; Sl. 16:8). Llavors, com podem ser més valents ara, abans que vingui la persecució?

13. Com podem ser més valents?

¹³ Podem aconseguir ser més valents si aprofitem qualsevol oportunitat que tenim per predicar les bones noticies del Regne. Per què? Perquè la predicació ens ajuda a confiar en Jehovà i a no tenir por de la gent (Prov. 29:25). Igual que quan fem exercici enfortim els nostres músculs, quan prediquem casa per casa, en territori de negocis, en espais públics i informalment, enfortim la nostra valentia. Si prediquem amb valor ara, estarem ben preparats per fer-ho en el futur, fins i tot si prohibeixen la nostra obra (1 Tes. 2:1, 2).

14, 15. Què aprenem de l’exemple de dues germanes fidels?

¹⁴ Podem aprendre molt de l’exemple de dues germanes fidels que van ser molt valentes. La Nancy Yuen no feia més de metre i mig, però no es deixava intimidar. *  Com que es va negar a deixar de predicar, es va passar més de 20 anys tancada a diferents presons de la Xina comunista. Uns funcionaris que la van interrogar van dir que ella era «la persona més tossuda» de tot el país.

¹⁵ De manera semblant, la Valentina Garnovskaia va estar empresonada a l’antiga Unió Soviètica en tres ocasions diferents, durant un total de 21 anys. * La raó és que estava decidida a seguir predicant. De fet, els funcionaris la van anomenar «una criminal molt perillosa». Què va ajudar aquestes germanes a ser tan valentes? Estaven completament segures que Jehovà era al seu costat.

16. Quina és la clau per ser valents de veritat?

¹⁶ Tal com hem vist, si volem ser valents no hem de confiar en les nostres forces i capacitats, sinó que hem d’estar segurs que Jehovà ens farà costat i lluitarà per nosaltres (Deut. 1:29, 30; Zac. 4:6). Aquesta és la clau per mostrar autèntica valentia.

17, 18. Quina advertència ens va donar Jesús a Joan 15:18-21?

¹⁷ Encara que ens agrada tenir el respecte dels altres, si la gent ens menysprea no hem de pensar que no valem res. Jesús va dir: «Feliços vosaltres quan us odiïn, us rebutgin, us insultin i quan deshonrin el vostre nom per causa del Fill de l’home» (Lc. 6:22). Què significaven aquestes paraules?

¹⁸ Jesús no volia dir que als cristians ens faria feliços que ens odiessin. En lloc d’això, va ser realista i ens va advertir del que ens podria passar. Com que vivim segons les ensenyances de Jesús i prediquem el mateix missatge que ell, no som part del món i aquest ens odia (llegeix Joan 15:18-21). El que realment volem és que Jehovà estigui content amb nosaltres. Així doncs, si la gent ens odia perquè  estimem el nostre Pare, és el seu problema.

19. Com podem copiar l’exemple dels apòstols?

¹⁹ No permetem mai que les paraules i accions dels altres ens facin avergonyir de ser testimonis de Jehovà (Miq. 4:5). Una cosa que ens pot ajudar a vèncer la por a l’home és analitzar l’exemple dels apòstols quan es trobaven a Jerusalem, poc després de l’assassinat de Jesús. Ells sabien que els líders religiosos jueus els odiaven (Fe. 5:17, 18, 27, 28). Amb tot, cada dia seguien anant al temple, predicaven i s’identificaven com a deixebles de Jesús (Fe. 5:42). No es van deixar portar per la por. Nosaltres també podem superar la por a l’home si ens identifiquem sempre com a testimonis de Jehovà, ja sigui a la feina, a l’escola o al lloc on vivim (Fe. 4:29; Rm. 1:16).

20. Per què eren feliços els apòstols, tot i ser perseguits?

²⁰ Per què eren feliços els apòstols? Perquè sabien la raó per la qual els odiaven, i també consideraven que era un honor ser maltractats per fer la voluntat de Jehovà (Lc. 6:23; Fe. 5:41). Més tard, l’apòstol Pere va escriure: «Encara que hagueu de patir perquè sou justos, sereu feliços» (1 Pe. 2:19-21; 3:14). Si entenem que se’ns persegueix perquè fem el que és correcte, mai deixarem que la por i l’odi de la gent ens paralitzi.

21, 22. a) Què estàs decidit a fer per preparar-te per a la persecució? b) Què veurem en el següent article?

²¹ No sabem quan hi haurà persecució o quan es prohibirà la nostra obra. Però el que sí sabem és que per estar preparats hem d’enfortir la nostra amistat amb Jehovà, ser més valents i ser capaços d’afrontar l’odi dels altres. Si ens preparem ara, podrem seguir servint Jehovà en el futur.

²² Però què podem fer si es prohibeix l’obra al lloc on vivim? Al següent article veurem alguns principis bíblics que ens ajudaran a no deixar el nostre servei a Jehovà, fins i tot sota proscripció.