1-3. Per què han hagut de canviar d’assignació alguns servents a temps complet?

«DESPRÉS d’haver passat 21 anys meravellosos servint com a missioners, els nostres pares es van posar malalts», diuen en Robert i la Mary Jo. «Encara que era un privilegi cuidar-los, va ser molt difícil deixar aquell lloc que tant estimàvem.»

² En William i la Terrie expliquen: «Quan vam saber que la salut no ens permetria tornar a la nostra assignació, ens vam posar a plorar. El nostre somni de servir Jehovà en un país estranger s’havia acabat».

³ «Sabíem que els nostres opositors volien tancar la sucursal on servíem», diu l’Aleksei. «Però quan això es va fer realitat i vam haver de marxar de Betel, ens vam quedar de pedra.»

4. Quines preguntes contestarem en aquest article?

⁴ Milers de germans que servien a sucursals d’arreu del món i en altres facetes del temps complet també han rebut noves assignacions. * Pot ser que per a aquests germans fidels hagi estat tot un repte haver de deixar una assignació que tant els agradava. Així doncs, què els pot ajudar a adaptar-se als canvis? Com els pot ajudar la nova congregació? La resposta a aquestes preguntes ens ajudarà a tots a afrontar els canvis de circumstàncies.

5. Com ens pot afectar un canvi d’assignació?

⁵ Sigui on sigui on servim, tots podem arribar a estimar la gent que ens envolta i, fins i tot, el lloc on estem. I se’ns trencaria el cor si per algun motiu haguéssim de marxar. Tots trobem a faltar els amics que deixem enrere i ens preocupa la seva situació, sobretot si hem hagut de marxar per persecució (Mt. 10:23; 2 Cor. 11:28, 29). Acceptar una nova assignació o tornar a casa sovint implica adaptar-se a una cultura diferent, i això no és gens fàcil. En Robert i la Mary Jo diuen: «Semblava que haguéssim oblidat la nostra cultura i fins i tot ens costava predicar en la nostra llengua. Pensàvem que mai tornaríem a encaixar». Alguns germans han d’afrontar problemes econòmics inesperats. Potser no saben què fer, i se senten insegurs i desanimats. Què els pot ajudar?

6. Com podem continuar a prop de Jehovà?

⁶ Continua a prop de Jehovà (Jm. 4:8). Com ho pots fer? Confiant en aquell que escolta les oracions (Sl. 65:2). Salm 62:8 (BEC) diu: «Desfogueu davant d’ell el vostre cor». Jehovà «pot fer infinitament més del que demanem o imaginem» (Ef. 3:20). Ell no es limita només a donar-nos allò que li demanem en oració, sinó que fa més del que ens podem imaginar per ajudar-nos a solucionar els nostres problemes.

7. a) Què ens ajudarà a mantenir-nos a prop de Jehovà? b) D’acord amb Hebreus 6:10-12, què ens assegura Jehovà?

⁷ Si et vols mantenir a prop de Jehovà, has de llegir la Bíblia cada dia i meditar en el que llegeixes. Un germà que havia estat missioner diu: «Continua amb el teu programa d’adoració en família i preparació de les reunions de la mateixa manera que ho feies abans». A més, participa tant com puguis en la predicació a la teva nova congregació. Jehovà sempre recorda aquells que el serveixen fidelment encara que no puguin fer tant com abans (llegeix Hebreus 6:10-12).

8. Com ens ajuden les paraules de 1 Joan 2:15-17 a mantenir una vida senzilla?

⁸ No deixis de tenir una vida senzilla. No permetis que «les preocupacions  d’aquest món» t’impedeixin servir Jehovà de tot cor (Mt. 13:22). Rebutja les idees que promou el món de Satanàs, i no facis cas d’aquells amics o familiars que, amb bones intencions, t’aconsellin buscar una bona feina que et permeti guanyar més diners i tenir una vida més còmoda (llegeix 1 Joan 2:15-17). Jehovà et promet que cobrirà les teves necessitats espirituals, emocionals i materials quan més ho necessitis. Confia en ell (Heb. 4:16; 13:5, 6).

9. a) Segons Proverbis 22:3, 7, per què és important evitar els deutes innecessaris? b) Què ens pot ajudar a prendre bones decisions?

⁹ Evita els deutes innecessaris (llegeix Proverbis 22:3, 7). Una mudança pot ser sorprenentment cara i és molt fàcil endeutar-se. Si vols controlar les teves despeses, ves alerta de no comprar a crèdit coses que no necessitis. Quan estem estressats o angoixats, potser perquè estem cuidant algun familiar malalt, se’ns pot fer difícil decidir fins a on ens volem endeutar. En aquestes situacions, recorda que fer «oració i súpliques» et pot ajudar a prendre bones decisions. Jehovà et contestarà donant-te la pau que protegirà el teu cor i la teva ment. Així podràs mantenir la calma i pensar amb claredat (Fili. 4:6, 7; 1 Pe. 5:7).

10. Com podem fer nous amics?

¹⁰ Busca bons amics. Parla dels teus sentiments i dels teus reptes amb aquells amics que t’entenguin, sobretot amb aquells que hagin viscut experiències similars. Això t’ajudarà a curar les ferides emocionals (Ecl. 4:9, 10). Els amics que vas fer a la teva antiga assignació no deixaran de ser-ho, però ara en necessites fer de nous. Ara bé, com pots fer noves amistats? Tingues present que si vols tenir més amics primer has de ser un bon amic. Pots compartir les bones experiències que has tingut i mostrar als altres el goig que tens en el teu servei a Jehovà. Encara que alguns germans no entenguin el teu amor pel servei a temps complet, pot ser que a d’altres els animi el teu exemple i us feu molt bons amics. Però ves amb cura de no donar massa importància a allò que hagis aconseguit i no et centris en els sentiments negatius que ara puguis tenir.

11. Com podem seguir sent feliços al nostre matrimoni?

¹¹ Si has hagut de deixar la teva assignació pels problemes de salut del teu cònjuge, no li donis la culpa. D’altra banda, si ets tu qui està malalt, no et sentis culpable ni pensis que has decebut la teva parella.  Recorda que sou «una sola carn» i vau prometre a Jehovà que us cuidaríeu l’un a l’altre passés el que passés (Mt. 19:5, 6). Si vau haver de deixar la vostra assignació per un embaràs inesperat, deixeu clar al vostre fill que ell és més important que la vostra assignació. Digueu-li sovint que el veieu com «una recompensa» de Déu (Sl. 127:3-5). Alhora, expliqueu-li les bones experiències que vau tenir a la vostra assignació. Així pot ser que el vostre fill se senti motivat a dedicar la seva vida a servir Jehovà plenament com ho heu fet vosaltres.

12. a) Com podem ajudar els germans que serveixen a temps complet a no deixar la seva assignació? b) Si un germà és assignat a la teva congregació, com pots posar-li fàcil la seva adaptació?

¹² És bonic veure que molts germans fan tot el que poden per ajudar altres cristians que serveixen a temps complet a no deixar la seva assignació. Algunes maneres com ho fan són animant-los a continuar el seu servei, ajudant-los en sentit econòmic o material, o cuidant els familiars que tenen lluny (Gàl. 6:2). Si algun germà que serveix a temps complet és assignat a la teva congregació, no vegis el seu canvi d’assignació com un càstig o com un senyal que no ha fet bé la seva feina. * En lloc d’això, posa-li fàcil el procés d’adaptació. Fes-lo sentir com a casa i felicita’l per tota la bona feina que ha fet, malgrat que la seva salut limiti el que pot fer ara. Esforça’t per conèixer-lo bé i aprèn del seu coneixement,  la seva preparació i la seva experiència.

13. Com podem ajudar els germans que reben una nova assignació?

¹³ Al principi, aquells que reben una nova assignació potser necessiten la teva ajuda per trobar un lloc on viure, mitjà de transport, feina o alguna altra cosa. És possible que també necessitin ajuda per fer algunes tasques quotidianes, com per exemple empadronar-se o pagar impostos. I més important encara, no necessiten que sentim pena per ells, sinó que els mostrem comprensió. Pot ser que estiguin lluitant amb els seus propis problemes de salut o els d’algun familiar, o que hagin perdut algun ésser estimat. * Fins i tot poden estar patint, encara que no en parlin, perquè troben a faltar els amics que tenien a l’antiga assignació. Necessiten temps per pair aquests sentiments tan profunds i sovint contradictoris.

14. Com van ajudar els germans de la congregació a una germana a adaptar-se a la nova assignació?

¹⁴ Si prediques amb aquests germans i els animes amb el teu bon exemple, els pots ajudar a adaptar-se. Una germana que va servir molts anys a l’estranger diu: «A la meva antiga assignació, dirigia cursos bíblics cada dia. En canvi, aquí era difícil fins i tot obrir la Bíblia o ensenyar un vídeo. Però els germans em van convidar a les seves revisites i cursos bíblics. Veure com ells mantenien el goig al dirigir cursos em va ajudar a ser més positiva. Amb el temps, he après a iniciar converses al territori i tot això m’ha ajudat a recuperar l’alegria».

15. Què pots fer per obtenir bons resultats a la teva nova assignació?

¹⁵ Pots ser feliç a la teva nova assignació. Ara bé, no vegis aquest canvi com un fracàs ni pensis que has fet un pas enrere. Esforça’t per veure la mà de Jehovà. A més, imita els cristians del primer segle  i continua predicant. La Bíblia diu que «tots els que havien estat dispersats van anunciar les bones notícies de la paraula de Déu allà on van anar» (Fe. 8:1, 4). Si no deixes d’esforçar-te en la predicació, podràs obtenir bons resultats. Per exemple, uns pioners, a qui van fer fora d’un país, es van traslladar a una zona propera on també hi havia necessitat en l’idioma que parlaven. Uns mesos després, es van formar nous grups d’aquell idioma que van créixer ràpidament.

16. Com pots tenir goig a la teva nova assignació?

¹⁶ La Bíblia diu: «El goig de Jahveh és la vostra força» (Neh. 8:10). La font del nostre goig hauria de ser la nostra amistat amb Jehovà i no la nostra assignació, encara que ens agradi molt. Per això, hem de mantenir-nos molt a prop de Jehovà i demanar-li que ens doni saviesa, guia i suport. Recorda que vas arribar a estimar la teva antiga assignació perquè et vas entregar de tot cor a ajudar la gent d’allà. Fes el mateix ara i veuràs com el nostre Pare també t’ajudarà a apreciar la nova assignació (Ecl. 7:10).

17. Què hem de recordar sobre la nostra assignació?

¹⁷ No oblidis que el nostre servei a Jehovà és per sempre, mentre que la nostra assignació és temporal. En el nou món, tots viurem canvis d’assignació. L’Aleksei, a qui hem mencionat a la introducció, creu que el que està vivint l’està preparant per al futur. Ell diu: «Sempre he sabut que Jehovà i el nou món són reals, però sentia que estaven una mica lluny. Ara veig Jehovà just davant meu i el nou món, com la propera parada del meu viatge» (Fe. 2:25). Sense importar quina sigui la nostra assignació, hem de mantenir-nos a prop de Jehovà. Ell mai ens deixarà i sempre ens ajudarà a ser feliços servint-lo de tot cor, sigui on sigui (Is. 41:13).